Noms de nadó per a pares indecisos

Mediàtics, curts, laics… Aquestes són les tendències en onomàstica a la Catalunya del segle XXI. Consulta el rànquing dels noms més posats o la llista ordenada alfabèticament. També t’oferim un cercador per localitzar el nom que vulguis i una guia pràctica de 10 factors per triar el nom d’un nadó.

Font: Idescat*

Amb el suport de:

Cerca un nom:

Proposa'm-en un a l'atzar!

Què et sembla...

Sorprèn-me!

Noms dels nadons nascuts a Catalunya

Ordena la llista

Rànquing

Alfabèticament

posiciónadons

Noms més posats per àmbit territorial

Noms de nena

Canvia d'any

2017

Noms de nen

Canvia d'any

2017

10 factors per triar el nom d’un nadó

Gemma Castanyer

Diu el refranyer que de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Avui potser en lloc de Joans i Joseps caldria dir Marcs, Martines, Júlies o Paules. I és que això del nom al cap i a la fi és una moda. Ho és ara i ho era ja a l’Edat Mitjana, en què es posaven els noms dels reis, comptes, prínceps o princeses. I si no, fem una petita prova: avui algú que es digui Maria Encarnació probablement té més de 60 o 70 anys, una Vanessa en deu tenir al voltant de 40 i una Arlet menys de 10, oi? Per què es posen de moda uns noms i no uns altres? Vet aquí 10 factors que influeixen a l’hora de triar el nom d’un nadó:
1Els personatges de la cultura popular
Ens agrada imitar els noms de personatges de la cultura popular: esportistes rellevants, models, actors o personatges de ficció. És per això que els últims anys han proliferat noms com Leo (per Leo Messi), Kilian (per Kilian Jornet), Martina (per Martina Klein), Dylan (per Bob Dylan), Abril(per Nissaga de poder), Arlet (per Infidels) i Arya i Daenerys (per Joc de trons). També imitem els noms dels fills de personatges populars, com Thiago (pel fill de Leo Messi) o Milan (pel fill de Gerard Piqué). De vegades, en canvi, hi ha personatges coneguts que fan perdre popularitat a un nom. Ha passat amb Aída (que va caure quan va saltar a la fama Aída Nizar, concursant de Gran Hermano 5) o Artur (que baixava coincidint amb els anys en què Artur Mas es presentava a les eleccions).
2Els noms curts i que sonen bé
El professor d’onomàstica Albert Turull explica que de vegades un nom es posa de moda perquè als pares “els sona bé”. És un factor determinant i molt difícil de definir. Què fa que un nom soni bé? Per què Jan sona millor que Joan? Per què avui hi ha molt pocs Joans i molts Jans? Segons Turull, hi ha alguns paràmetres comuns: per als nens ens agraden els noms curts perquè sonen bé. Poden ser monosíl·labs (com Marc, Jan, Pol, Uc, Nil o Iu) o bisíl·labs curts (com Àlex, Biel o Joel). Per a les nenes hi ha determinats patrons que agraden molt. És el cas dels noms de dues síl·labes acabats en a i amb una a tònica com a primera vocal. Per exemple, Alba, Laia, Paula, Clara, Carla, Clàudia o Laura. N’hi ha d’altres que no encaixen amb aquest patró però que també es considera que “sonen bé”, com Martina o Júlia, o com Lucía o Rocío, de tradició castellana però força posats a Catalunya.
3La tradició familiar o local
Per tradició familiar, de vegades es tria el nom d'un dels avis o àvies del nadó o d'algun un altre familiar. Un altre factor que influeix és la tradició local. Tot i que és un factor que va a la baixa, el sant o patró d’una població ajuda que aquell nom tingui més pes en aquella població o a la rodalia. Per exemple: Narcís a Girona, Mercè o Eulàlia a Barcelona, Miquel a Vic, Valentí o Cristóbal a Terrassa, Juliana a Mataró, Vinyet a Sitges, Magí o Tecla a Tarragona, Queralt a Berga… De vegades un nom amb tradició local es posa de moda a tot el país, com Queralt actualment.
4Els elements de la natura
Els noms que remeten a elements de la natura comencen a apuntar com una tendència, tot i que encara són minoritaris. Mar, Ona i en menor mesura Estel ja es posaven als vuitanta i els noranta, però han guanyat pes al segle XXI. També ha passat amb Lluna, Sol o Llum. Entre els més innovadors hi ha Nit, Saüc, Om, Arç, Roure o Món.
5Els noms compostos
Entre els noms que s’han deixat de posar destaquen els compostos: Joan Enric, Miquel Àngel o Josep Lluís, en nens, i en nenes els vinculats a la Mare de Déu, com Maria dels Dolors, Maria del Pilar o Maria Immaculada.
6Els noms estereotipats
Segons apunta Albert Turull, també s’han deixat de posar noms com Jennifer, Vanessa o Jonatan, que havien sigut molt populars als anys vuitanta i noranta però que després han quedat estereotipats.
7Els que no passen de moda
Hi ha alguns noms que mai passen de moda. És un fenomen que passa amb més claredat amb noms de nena com Maria. Sempre s’ha posat, i es continua posant. En noms de nen no és tan clar, tot i que Marc podria incloure’s en aquest apartat.
8Els de tota la vida que tornen
Els noms més tradicionals, que fins fa quatre dècades eren els més posats, estan tornant a poc a poc. És el cas de noms d’origen cristià i bíblic com Josep, Joan, Pere, Jordi, Joaquim o Jaume. També tornen, explica Turull, un altre tipus de noms d’origen cristià que no havien estat tan massius, com Andreu, Esteve o Marcel, i els germànics d’origen visigòtic com Gerard, Arnau, Guillem, Guiu o Bernat.
9Els d’origen forani
El professor Turull apunta que els noms d’origen forani s’han incorporat en gran mesura a casa nostra i des de fa uns anys formen part d’una nova moda. Noms bascos com Iñaki, Aitor, Koldo, Nerea, Ainhoa o Itziar. I també els nòrdics (escandinaus o eslaus) com Olga, Tatiana, Tània, Ivana, Èric o Ivan. Darrerament també apareix Izan, segurament del britànic o irlandès Ethan o Alén/Alèn del francès Alain.
10Els límits de la normativa
En qualsevol cas avui podem posar aquell nom que més ens agradi per al nostre fill o filla. La normativa accepta, per exemple, hipocorístics com Lola, Quim o Pep. Només prohibeix posar “noms malsonants”. Però què és malsonant? Qui decideix si Got o Taula és malsonant o no? Podríem anomenar el nostre fill Porta o Boli? El debat, de moment, està obert. Ja veurem com evoluciona...

Auri Garcia EdicióRicard Marfà DissenyIdoia Longan Programació

*L'Idescat no publica xifres exactes quan la freqüència és d'entre 1 i 3 per mantenir el secret estadístic.