Petita enciclopèdia 'trekkie'
'Star Trek': La sèrie original
El dijous 8 de setembre del 1966 a les 20.30 es va emetre el primer episodi de 'Star Trek, The man trap'. Al llarg de les tres temporades de la sèrie original es van rodar 78 episodis que a Catalunya es van poder veure primer en blanc i negre per TVE sota el títol 'La conquista del espacio' i més tard en català per TV3. En la sèrie original van col·laborar com a guionistes alguns dels millors escriptors de ciència-ficció de la història: Richard Matheson, Harlan Ellison, Theodore Sturgeon... Però la veritable ànima de 'Star Trek' va ser el seu creador, Gene Roddenberry.
L’origen de ‘Star Trek’
El primer esbós de l’imaginari 'trekkie' es pot rastrejar en un relat que va escriure d’adolescent el creador de la sèrie, Gene Roddenberry: 'L’atac de l’imperi Klingon'. El títol apuntava el nom d’una de les races més carismàtiques de 'Star Trek'.
Gene Roddenberry
El currículum de Roddenberry anterior a 'Star Trek' és força peculiar. Enginyer aeronàutic, va ser pilot a Pan American, però va plegar per intentar triomfar a la televisió. I abans de guanyar-se la vida com a guionista, va treballar uns anys de policia.
L’episodi pilot rebutjat
'The cage', l’episodi pilot de 'Star Trek', va ser rebutjat inicialment per la NBC amb l’argument que no era creïble que la primera oficial fos una dona i perquè el personatge d’orelles punxegudes tenia un aspecte inquietant i no agradaria al públic.
Territori al·legòric
La sèrie original de 'Star Trek' va abordar moltes problemàtiques de l’època: el racisme, l’escalada militar, l’energia nuclear, la destrucció del medi ambient... Situar les històries en el marc de la ciència-ficció va permetre a Roddenberry esquivar la censura.
Kirk
James T. Kirk representa a 'Star Trek' l’heroisme en la seva versió més tradicional: valent, de sòlides conviccions morals i esperit de sacrifici. William Shatner, que l’encarnava en la sèrie original, creia que estava encasellat en el personatge i el va arribar a odiar, però s’hi va acabar reconciliant.
Spock
Spock el cor de l’univers 'Star Trek'. Una personalitat regida per la lògica que, gràcies a la seva ascendència mixta (és fill d’un vulcanià i una terrestre), evoluciona i assoleix una complexitat única en la sèrie. La seva amistat i els seves friccions amb Kirk són un dels grans motors de les històries de 'Star Trek'.
Dr. McCoy
“Sóc metge, no enginyer” és la seva frase més famosa. Leonard McCoy és l’oficial mèdic de l’Enterprise, però també la representació del sentit comú i la humanitat davant de la freda lògica de Spock i l’heroisme de Kirk. La relació entre els tres és la salsa de la sèrie.
Scotty
L’enginyer en cap de l’Enterprise repara les destrosses dels combats i esprem la potència del motor de curvitat, però també serveix de contrapunt humorístic als oficials; el seu delirant diàleg amb un ordinador Apple a 'Missió: Salvar la Terra' és una de les escenes més còmiques de la saga.
Uhura
L’oficial de comunicacions de l’Enterprise, Nyota Uhura, tot i el seu rol secundari, és el símbol de la diversitat racial de 'Star Trek'. A finals dels 70, la NASA va contractar l’actriu que l’encarnava, Nichelle Nichols, per ajudar a reclutar més astronautes entre les dones i les minories ètniques.
Pavel Chekov
Si la presència Uhura a l’Enterprise enviava un missatge d’integració, la de l’oficial rus Pavel Chekov representava en plena Guerra Freda el pacifisme i l’esperit de concòrdia inherent la filosofia 'trekkie'. Walter Koenig, l’actor que l’interpretava, visitarà Sitges la setmana que ve.
El primer petó interracial
El 22 de novembre del 1968 els nord-americans van veure per primer cop a la televisió un petó entre un home blanc (Kirk) i una dona negra (Uhura) a l’episodi 'Plato’s stepchildren'. La NBC va rebre centenars de cartes dels fans, la majoria positives.
Spock ‘on fire’
Sovint s’ha acusat Spock de ser massa fred. Però en l’episodi 'Amok time' descobrim que el vulcanià entra en zel cada set anys i si no es reprodueix de seguida corre el risc de morir. A l’hora d’assegurar la supervivència de l’espècie, la naturalesa vulcaniana és contundent.
“Scotty, treu-me d’aquÍ”
La teleportació de persones i objectes és un dels recursos de ciència-ficció més icònics de 'Star Trek'. A l’episodi 'The enemy within', un error de teleportació fa que Kirk es desdobli en dues versions: una superba i arrogant i una altra amable i cagadubtes.
L’enterprise
La nau insígnia de la flota estel·lar és un personatge més de 'Star Trek'. I té la seva pròpia història: la USS Enterprise NCC-1701 es va construir el 2245 i Kirk la va començar a pilotar el 2265. La nau, operada per una tripulació de 430 persones, pesava 500.000 tones i tenia 23 cobertes. Feia 72 metres d’alçada, 125 metres d’amplada i 288 de llargada. El 2285 va ser destruïda pel mateix Capità Kirk per evitar que caigués en mans dels Klingon (a 'Star Trek III: A la recerca de Spock') però renaixeria en una versió millorada (USS Enterprise NCC-1701-A) a 'Star Trek IV. Missió: Salvar la Terra'.
Martin Luther King
Nichelle Nichols, farta del poc protagonisme d’Uhura, es va plantejar abandonar la sèrie durant la segona temporada, però Martin Luther King la va fer canviar d’idea. “T’has convertit en un símbol, si marxes et substituiran per una noia blanca i rossa”, li va dir.
Lucy estima ‘Star Trek’
Lucille Ball era la reina de la televisió nord-americana dels 50 gràcies a la 'sitcom I love Lucy'. Però també era propietària de l’estudi que produïa 'Star Trek' i va lluitar amb ungles i dents perquè la sèrie arribés a emetre’s. Sense el seu suport, 'Star Trek' no existiria.
La salutació vulcaniana
Va ser Leonard Nimoy qui es va empescar el gest de la mà que ha passat a la història com la salutació vulcaniana “Llarga i pròspera vida”. L’actor es va inspirar en la benedicció que feien els rabins jueus unint els polzes per representar la lletra hebrea 'shin'.
El mòbil és ‘trekkie’
El pare de la telefonia mòbil va ser Martin Cooper, un enginyer de Motorola que va fer la primera trucada de mòbil el 3 d’abril del 1973. El que el va inspirar van ser els intercomunicadors amb què parlaven els personatges de 'Star Trek'.
‘Star Trek: la sèrie animada’
El 1973 la NBC va emetre una versió en dibuixos animats de 'Star Trek' que, tot i comptar amb les veus del repartiment original, no va acabar de quallar entre els fans per culpa d’una animació rudimentària i uns arguments poc inspirats.
On és Sulu?
Un episodi del 1973 de la sèrie animada de 'Star Trek' es va emetre a Califòrnia sense les escenes en què hi sortia Sulu. El motiu? Ho va decidir el comitè electoral, ja que George Takei, l’actor que interpretava Sulu a la sèrie original, es presentava a un càrrec polític local.
L’Enterprise de la NASA
El 1976, després d’una campanya de cartes enviades per fans de 'Star Trek' a Gerald Ford, la NASA va batejar el seu nou transbordador espacial amb el nom d’Enterprise. Roddenberry i el repartiment van ser a la presentació de la nau.
Orgull ‘trekkie’
'Star Trek' és un dels fenòmens audiovisuals amb uns fans més lleials i actius. Menystinguts i parodiats durant anys, els 'trekkies' i la seva manera d’expressar la passió han acabat convertint-se en el model del 'fandom' televisiu i cinematogràfic actual.
¿’Star Trek’ vs. ‘Star Wars’?
Les dues grans franquícies galàctiques han rivalitzat entre elles però també s’han ajudat. Fins i tot William Shatner (Kirk) ha reconegut que “sense l’èxit de 'Star Wars', la resurrecció de 'Star Trek' al cinema de finals dels 70 no hauria sigut possible”.
'Star Trek: La pel·lícula’
A finals dels 70, la Paramount volia el seu blockbuster i va ressuscitar 'Star Trek'. Robert Wise ('West Side Story') va ser l’encarregat de portar la sèrie a la pantalla gran amb un pressupost folgat i un modèlic guió de ciència-ficció assessorat per Asimov.
Un funeral espacial
Les cendres del creador de 'Star Trek', Gene Roddenberry, van ser les primeres restes humanes llançades a l’òrbita terrestre. Van orbitar durant sis anys abans de desintegrar-se en l’atmosfera. Un cràter de Mart i un asteroide també porten el seu nom.
'Star Trek 2: L’ira de Khan’
'¿L’Imperi contraataca dels trekkie?' La segona entrega de la saga cinematogràfica és la favorita dels fans pel carisma del malvat Khan (Ricardo Montalban), el dramatisme de la història i el protagonisme d’un Spock que havia estat a punt de no participar en el film.
Spock al segle XX
El quart film de 'Star Trek', 'Missió: Salvar la Terra', inclou un dels moments més xocants de la saga: Kirk i Spock passejant pel Nova York de finals del segle XX. Coses dels viatges temporals i de les retallades de la Paramount en el pressupost per a decorats espacials.
Una nova generació
“L’espai, l’última frontera” era la frase del Capità Picard que obria els episodis de 'Star Trek: La nova generació'. El 1987 l’Enterprise va tornar a la televisió amb una nova tripulació. Lluny de copiar l’original, l’objectiu de la sèrie era continuar explorant les possibilitats creatives de l’univers 'trekkie'. Més fluïda, complexa i amb molts més mitjans que la sèrie dels 60, les set temporades de La nova generació són per a molts fans la millor encarnació de la franquícia 'Star Trek' perquè hi tenien més protagonisme la ciència-ficció i les emocions dels personatges.
Picard
L’actor anglès Patrick Stewart va dotar el capità Jean-Luc Picard de 'La nova generació' d’una solemnitat shakespeariana i una fina ironia que reinventaven el concepte de lideratge a l’univers 'Star Trek'. Il·lustrat, moral i compassiu, va igualar –i per a molts superar– en carisma al capità Kirk.
Ryker
El primer oficial de Picard, William Riker, va generar amors i odis entre els fans de 'La nova generació'. El seu aire arrogant i cregut, la barba que es va deixar créixer durant la sèrie i el seu estira-i-arronsa romàntic amb Deanna Troi no van fer que guanyés, precisament, popularitat.
Data
L’androide Data és molt més que l’Spock de 'La nova generació', tot i compartir el desconcert davant les emocions humanes. La seva lluita per comprendre la naturalesa humana és fascinant, però veure envellir l’actor Brent Spinner al llarg de successives temporades i films era difícil de justificar.
LaForge
El cíborg de 'La nova generació' és cec de naixement però pot veure a través d’un visor implantat al cervell. Potser per la seva naturalesa híbrida forma una parella còmplice amb Data. Geordi LaForge és un dels símbols 'nerd' de la sèrie: un expert en tecnologia que se les veu magres per trobar xicota.
Els temibles Borg
Si l’Imperi Klingon és el gran enemic del primer 'Star Trek', els de l’època de la nova generació són els Borg, un organisme cibernètic que despulla els seus membres de la individualitat. Tenen un lema que no es cansen de repetir: “Resistir-se és inútil”.
Deep Space 9
Creada el 1993 mentre 'La nova generació' encara s’emetia, la sèrie 'Deep Space 9' situa la seva acció en una remota estació espacial i no en una nau estel·lar. És la versió més fosca i moralment ambigua de l’univers 'Star Trek', però també una de les més ben escrites i interpretades.
Actors i directors
És gairebé una tradició que els actors de 'Star Trek' saltin a l’altre costat de la càmera. Nimoy va dirigir la tercera i quarta entregues cinematogràfiques, William Shatner la cinquena i Jonathan Frakes (el William Riker de 'La nova generació') la vuitena i la novena.
Kirk vs. Picard
El 1994, 'Star Trek Generations' va fer realitat el somni humit dels 'trekkies': reunir les tripulacions de la sèrie original i 'La nova generació' en una mateixa pel·lícula. Faltaven Spock i McCoy, però veure Kirk i Picard lluitant colze a colze contra un enemic comú va fer història.
‘Star Trek Voyager’
La primera sèrie a tenir una dona a la cadira de comandament d’una nau estel·lar (la capitana Kathryn Janeway) va ser 'Star Trek Voyager', emesa del 1995 al 2001, que segueix l’homèric viatge de retorn d’una nau perduda a 75.000 anys llum de la Terra.
El diccionari Klingon
Els fans de 'Star Trek' van descodificar la gramàtica de la llengua inventada dels Klingon, la raça alienígena contra la qual lluitaven Kirk i companyia. El resultat és un diccionari de klingon, cursets per aprendre’l i fins i tot una traducció de 'Hamlet' al klingon.
‘Star Trek Enterprise’
L’última sèrie emesa de l’univers 'Star Trek' (2001-2005) va recuperar la lluminositat i l’esperit aventurer original ambientant la història un segle abans de l’època de Kirk i Spock. I el sempre eficaç Scott Bakula encarna un capità optimista i resolutiu.
El nou ‘Star Trek’ de J. J. Abrams
A finals de la dècada passada, Paramount va posar 'Star Trek' en mans de J. J. Abrams per revolucionar la franquícia cinematogràfica i adaptar-la als nous temps. La jugada d’Abrams és perfecta: servir-se d’una idea típicament 'trekkie', els viatges en els temps i les realitats alternatives, per reiniciar la saga amb una versió rejovenida dels personatges de la sèrie original. El nexe entre les dues línies temporals és l’Spock de Leonard Nimoy, que amb el seu cameo legitima aquesta encarnació de Star Trek, que atorga més protagonisme a l’acció que als discursos filosòfics i les disquisicions ètiques.
La nova vella tripulació
En el nou 'Star Trek' d’Abrams, Chris Pine interpreta Kirk, Zachary Quinto és Spock i Anton Yelchin és Chekov. Però després de la mort de Yelchin, els productors han dit que no buscaran un nou actor per a les futures entregues: Chekov mor amb ell.
L’armari de ‘Star Trek’
L’actor que interpretava Sulu, George Takei, va fer públic el 2005 que era gai. Però no va veure amb bons ulls que 'Star Trek: Beyond', en senyal d’homenatge, revelés que el nou Sulu era gai. “Tergiversa la creació de Gene (Roddenberry)”, va dir Takei.
Abrams i els centelleigs
Després de ser molt criticat, J.J. Abrams va acabar admetent que tenia un problema amb els centelleigs de llum, un recurs d’il·luminació artificial del qual Abrams abusa en el seu díptic de 'Star Trek. A 'Star Wars', però, ja es va moderar.
‘The Big Bang Theory’
Durant l’última dècada no hi ha hagut noves sèries de 'Star Trek', però l’univers 'trekkie' ha estat present a la televisió gràcies als protagonistes de la sitcom 'The Big Bang theory'. La passió de Sheldon per Spock, especialment, ha propiciat gags memorables.
Estrelles pop
A finals dels 60, Nimoy i Shatner van capitalitzar la fama televisiva en forma de breu carrera musical. Nimoy encara ho va fer amb dignitat, però la versió de Shatner de 'Lucy in the sky with diamonds' va ser escollida anys després com la pitjor versió dels Beatles que s’ha gravat mai.
‘Galaxy quest’
'Star Trek' ha generat moltes imitacions i homenatges, però potser el millor és la comèdia del 1999 'Galaxy quest' [Herois fora d’òrbita], en què un grup d’actors d’una sèrie de ciència-ficció dels 60 que no se suporten entre ells viuen una veritable aventura fantàstica a l’espai.
Zapp Brannigan
En una sèrie com 'Futurama' no hi podien faltar els homenatges i les paròdies a 'Star Trek'. El més continuat és el personatge recurrent de Zapp Brannigan, un capità de nau espacial arrogant i faldiller que està inspirat directament en el capità Kirk de William Shatner.
Beastie Boys
El nou 'Star Trek' d’Abrams ha inclòs algun tema del grup de hip-hop Beastie Boys en tots els films. Els personatges es refereixen a la música del grup com a “música clàssica”. A 'Star Trek beyond', a més, 'Sabotage' juga un paper clau en la batalla contra una flota de naus enemiga.
'Star Trek Discovery'
La pròxima sèrie de l’univers 'trekkie' ja té data d’estrena: maig del 2017. El retorn de la franquícia estel·lar a la televisió tindrà lideratge femení, un personatge gai i una nau similar a l’Enterprise. 'Star Trek Discovery' estarà situada 10 anys abans de la sèrie original.