Què en saps, de la llengua de signes catalana?

I tu, què en saps
de la llengua de signes
catalana?

Posa’t a prova

La Laura ha après que les persones que es comuniquen en llengua de signes s’anomenen persones signants, però està convençuda que a tot el món tots els signants fan servir la mateixa llengua de signes, amb els mateixos gestos. Què li diries?

Té raó. Els gestos són els mateixos per a tothom. Seria absurd que hi hagués diferents llengües de signes.

S’equivoca! N’hi ha moltes, de llengües de signes. Per exemple, a l’Estat espanyol hi ha dues llengües de signes, la catalana (LSC) al Principat i l’espanyola (LSE) a la resta del territori.

Resposta

No és correcte. Les llengües de signes evolucionen igual que les llengües orals i s’adapten a cada moment i societat, això fa que canviïn i es vagin multiplicant. N’hi ha moltes, de llengües de signes. De fet, n’hi ha més de 200 arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC).

Enhorabona! De fet, hi ha més de 200 llengües de signes arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC). A l’Estat espanyol n’hi ha dues: la catalana (LSC) i l’espanyola (LSE).

Amb aquesta quantitat de llengües de signes, la Laura es pregunta quina llengua de signes es deu fer servir si hi ha un esdeveniment internacional de signants amb llengües de signes diferents. Què li diries?

En situacions com aquestes, cada persona signant porta el seu intèrpret i així es van comunicant.

S’utilitza el sistema de signes internacional per comunicar-se entre persones sordes amb llengües de signes diferents.

Resposta

No! Existeix un sistema de signes internacional (una mena de llengua franca en llengua de signes). Aquest sistema de signes internacional no és més que una forma de comunicació signada (bàsicament un vocabulari) creat per a la comunicació de persones sordes que no comparteixen la mateixa llengua de signes.

Efectivament! Existeix un sistema de signes internacional (una mena de llengua franca en llengua de signes), que s'utilitza per a la comunicació entre persones sordes amb diferents llengües de signes. Com el seu propi nom indica, no es tracta d'una llengua completa sinó d'un sistema artificial creat a partir de signes i normes gramaticals extrets de diferents llengües de signes.

La Laura se sorprèn molt positivament en saber que hi ha tantes llengües de signes. Mai s’hauria imaginat que la llengua de signes catalana, que ara sap que es coneix amb la sigla LSC, tingués més de 200 anys d’història. Es pensa, però, que es tracta d’un codi sense marc legal, que depèn únicament de la voluntat dels signants. Creus que és així?

Exactament: no és una llengua reconeguda legalment.

En absolut! La llengua de signes catalana té reconeixement social i legal des de finals del segle XX.

Resposta

Sí que té reconeixement legal. És molt important el reconeixement social i legal d’una llengua, no només per a la seva comunitat de parlants o signants, sinó perquè la resta de la població sàpiga que existeix i prengui consciència de la importància que té.

Exacte: la Llei 1/1998, de política lingüística, reconeix oficialment i explícitament la llengua de signes catalana. L’Estatut d’autonomia (2006) estableix la garantia de l'ús de la llengua de signes catalana (article 50.6) i, com a conseqüència, la Llei 17/2010, del 3 de juny, de la llengua de signes catalana, en regula, entre altres aspectes, el dret d’ús, l’aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació.

Veient la cobertura legal d’aquesta llengua i tota la història que té al darrere, la Laura sent que, per desconeixement o per prejudicis absurds, s’ha perdut fins ara una gran oportunitat de conèixer i valorar aquesta llengua de comunicació gestual. A tu què et sembla, això?

Veig que és un codi inaccessible, exclusiu només per a la comunitat signant.

Em sembla que és una llengua expressiva, propera i útil, fins i tot per a persones que utilitzen la llengua oral.

Resposta

En absolut! La llengua de signes catalana és una autèntica llengua de comunicació per a tothom. És una nova visió de la comunicació i ofereix noves perspectives de relació.

I tant! De fet és una llengua que té usuaris més enllà de la comunitat sorda. Familiars, amistats, companys de feina, veïns... parlen i es relacionen amb persones signants en tots els àmbits de la vida quotidiana.

Entrant més a fons en l'aprenentatge de la llengua de signes, la Laura s’imagina que signar consisteix a aprendre l'abecedari manual (dactilològic), representar les lletres de les paraules del català amb la mà i fer mímica. Creus que és així?

Sí, amb els dits es van fent les lletres de les paraules i s'hi afegeix una mica de mímica.

No, parlar en llengua de signes no consisteix a saber lletrejar amb les mans ni a ser un bon mim.

Resposta

No funciona d'aquesta manera. Les llengües de signes, tot i comptar amb el recurs de l'alfabet dactilològic, no funcionen reproduint les lletres de paraules d'altres llengües. Són una llengua completa, amb el seu vocabulari i la seva gramàtica, és a dir, amb signes i estructures pròpies.

Efectivament. Les llengües de signes no usen exclusivament l'alfabet dactilològic i no consisteixen a fer mímica. Són una llengua completa, és a dir, un sistema lingüístic complet que presenta les mateixes propietats formals que qualsevol altra llengua.

La Laura, que cada vegada té més bona relació amb el seu nou grup d’amics, s’adona que el Pep i la Jana, quan parlen d’ella, la identifiquen amb un signom. Saps què és, un signom?

Un signom és un signe que equival gramaticalment al substantiu.

Un signom és la manera d’identificar algú.

Resposta

La resposta no és correcta!

Enhorabona! Els signoms són el segon nom amb què les persones signants identifiquen una persona concreta en LSC.

Amb tot això que aprèn, ara només li falta llançar-se a fer servir la llengua de signes catalana. Què li recomanes?

Que s’esperi a aprendre-la bé abans d’intentar-ho.

Que comenci amb una salutació, per trencar el gel.

Resposta

Aprendre-la bé serà molt útil, però per començar pot aprendre a saludar i a presentar-se, i així ja demostrarà empatia amb les persones signants.

Molt bé! Saber saludar i presentar-se en llengua de signes és molt important per establir una bona relació amb persones signants.

Avui la Laura ha acompanyat el Pep i la Jana al parc, i ha vist com n’és, de rica i completa, la comunicació entre ells i el seu fill Marc. El Marc, que és oient, es comunica amb els pares en llengua de signes catalana i amb la resta de persones oients, usa la llengua oral. Saps com s’anomenen aquestes persones?

No sabia que tinguessin una denominació concreta.

Fills oients de pares sords.

Resposta

Sí que en tenen. Es coneixen com a fill oient de pares sords (FOPS).

Molt bé! I també se’ls anomena amb l’acrònim FOPS, de fill oient de pares sords, que és l’adaptació al català de CODA, acrònim de child of deaf adult.

La Laura comença a tenir fluïdesa en vocabulari i expressions en llengua de signes catalana. Li falta, però, descobrir alguna eina que li permeti resoldre dubtes quan no coneix alguna expressió o no sap com representar-la. Saps com ajudar-la?

No existeix cap eina que pugui ajudar-la.

Hi ha moltes eines que li poden anar bé, com aplicacions de mòbil o cercadors en línia.

Resposta

Resposta incorrecta! Hi ha eines molt útils que poden ajudar-la molt. Les trobaràs totes al web de la llengua de signes catalana.

Exactament! Hi ha un munt d’eines i recursos que pots descobrir al web de la llengua de signes catalana, on també trobaràs el cercador del vocabulari bàsic LSC de la Secretaria de Política Lingüística, amb vídeos independents per a cada consulta.

Ara la Laura ja veu com n’és, d’important, que tothom prengui consciència del valor de la llengua de signes catalana. Ja no ho considera només una característica de la comunitat signant, sinó que s’enorgulleix de tenir aquest patrimoni lingüístic i cultural, i vol que tothom el conegui i el senti seu. Comparteixes la seva visió?

Sí! Després de respondre aquest test, m’adono de la importància que té la llengua de signes catalana.

La comparteixo del tot i, a més, animo a tothom a visitar l’exposició “LSC. Parlar és a les teves mans”.

Resposta

Enhorabona! L’LSC és una llengua per a tothom i també per compartir. Podràs tenir encara més informació si visites l’exposició “LSC. Parlar és a les teves mans”.

Enhorabona! L’LSC és una llengua per a tothom i també per compartir. Visitar i recomanar l’exposició és una molt bona manera de contribuir a fer ben visible la llengua de signes catalana.