Què en saps, de
la llengua de signes
catalana?

Amb el suport de

Generalitat
VEURE VIDEO

El Govern de la Generalitat de Catalunya  vol sensibilitzar la població oient de la importància de la llengua de signes catalana (LSC), la llengua natural de caràcter gestual i visual de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya, i una llengua pròpia més del país.

Aquest interactiu et permetrà comprovar tot el que saps i el que desconeixes d’aquesta llengua, que forma part del nostre patrimoni lingüístic i cultural.

Prova-ho!

Queta

La Laura ha fet un grup nou d’amics, entre els quals hi ha el Pep i la Jana.

Una parella sorda que es comuniquen en llengua de signes catalana entre ells i amb la resta del grup d’amics.

Com que li semblen persones molt interessants, la Laura també vol comunicar-s’hi amb tota normalitat.

Per això ha començat a investigar sobre aquesta llengua.

I tu, què en saps
de la llengua de signes
catalana?

Posa’t a prova

La Laura ha après que les persones que es comuniquen en llengua de signes s’anomenen persones signants, però està convençuda que a tot el món tots els signants fan servir la mateixa llengua de signes, amb els mateixos gestos. Què li diries?

Té raó. Els gestos són els mateixos per a tothom. Seria absurd que hi hagués diferents llengües de signes.

S’equivoca! N’hi ha moltes, de llengües de signes. Per exemple, a l’Estat espanyol hi ha dues llengües de signes, la catalana (LSC) al Principat i l’espanyola (LSE) a la resta del territori.

Amb aquesta quantitat de llengües de signes, la Laura es pregunta quina llengua de signes es deu fer servir si hi ha un esdeveniment internacional de signants amb llengües de signes diferents. Què li diries?

En situacions com aquestes, cada persona signant porta el seu intèrpret i així es van comunicant.

S’utilitza el sistema de signes internacional per comunicar-se entre persones sordes amb llengües de signes diferents.

La Laura se sorprèn molt positivament en saber que hi ha tantes llengües de signes. Mai s’hauria imaginat que la llengua de signes catalana, que ara sap que es coneix amb la sigla LSC, tingués més de 200 anys d’història. Es pensa, però, que es tracta d’un codi sense marc legal, que depèn únicament de la voluntat dels signants. Creus que és així?

Exactament: no és una llengua reconeguda legalment.

En absolut! La llengua de signes catalana té reconeixement social i legal des de finals del segle XX.

Veient la cobertura legal d’aquesta llengua i tota la història que té al darrere, la Laura sent que, per desconeixement o per prejudicis absurds, s’ha perdut fins ara una gran oportunitat de conèixer i valorar aquesta llengua de comunicació gestual. A tu què et sembla, això?

Veig que és un codi inaccessible, exclusiu només per a la comunitat signant.

Em sembla que és una llengua expressiva, propera i útil, fins i tot per a persones que utilitzen la llengua oral.

Entrant més a fons en l'aprenentatge de la llengua de signes, la Laura s’imagina que signar consisteix a aprendre l'abecedari manual (dactilològic), representar les lletres de les paraules del català amb la mà i fer mímica. Creus que és així?

Sí, amb els dits es van fent les lletres de les paraules i s'hi afegeix una mica de mímica.

No, parlar en llengua de signes no consisteix a saber lletrejar amb les mans ni a ser un bon mim.

La Laura, que cada vegada té més bona relació amb el seu nou grup d’amics, s’adona que el Pep i la Jana, quan parlen d’ella, la identifiquen amb un signom. Saps què és, un signom?

Un signom és un signe que equival gramaticalment al substantiu.

Un signom és la manera d’identificar algú.

Amb tot això que aprèn, ara només li falta llançar-se a fer servir la llengua de signes catalana. Què li recomanes?

Que s’esperi a aprendre-la bé abans d’intentar-ho.

Que comenci amb una salutació, per trencar el gel.

Avui la Laura ha acompanyat el Pep i la Jana al parc, i ha vist com n’és, de rica i completa, la comunicació entre ells i el seu fill Marc. El Marc, que és oient, es comunica amb els pares en llengua de signes catalana i amb la resta de persones oients, usa la llengua oral. Saps com s’anomenen aquestes persones?

No sabia que tinguessin una denominació concreta.

Fills oients de pares sords.

La Laura comença a tenir fluïdesa en vocabulari i expressions en llengua de signes catalana. Li falta, però, descobrir alguna eina que li permeti resoldre dubtes quan no coneix alguna expressió o no sap com representar-la. Saps com ajudar-la?

No existeix cap eina que pugui ajudar-la.

Hi ha moltes eines que li poden anar bé, com aplicacions de mòbil o cercadors en línia.

Ara la Laura ja veu com n’és, d’important, que tothom prengui consciència del valor de la llengua de signes catalana. Ja no ho considera només una característica de la comunitat signant, sinó que s’enorgulleix de tenir aquest patrimoni lingüístic i cultural, i vol que tothom el conegui i el senti seu. Comparteixes la seva visió?

Sí! Després de respondre aquest test, m’adono de la importància que té la llengua de signes catalana.

La comparteixo del tot i, a més, animo a tothom a visitar l’exposició “LSC. Parlar és a les teves mans”.

Vols saber-ne més?