La judicialització del procés

Tot i que Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs no van ser condemnats per malversació -ni per prevaricació-, el Tribunal de Comptes va decidir exigir una fiança als quatre excàrrecs després d'una denúncia de Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución perquè retornessin els més de 5 milions d’euros que va costar la consulta del 9-N. 

La causa que ha acabat amb el processament dels líders independentistes per part del Tribunal Suprem va arrencar a l'Audiència Nacional, arran d'una denúncia de la Fiscalia per les mobilitzacions durant els escorcolls a diverses seus del Govern el 20-S. Aquesta mobilització va acabar amb l'empresonament dels Jordis, primer, i després de la majoria dels líders independentistes -entre ells l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, i amb la marxa a l'exil·li de la resta d'exmembres del Govern, inclós Carles Puigdemont. La jutge Carmen Lamela va traspassar després el cas al Tribunal Suprem i només va mantenir la causa contra el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero i l'excúpula policial catalana per sedició, que continua pendent de judici. 

Investigació de l'Audiència Nacional contra el regidor de la CUP a Vic a qui la fiscalia acusa d'incitar a la sedició per la moció en suport de la declaració del 9-N del Parlament de 2015. "Per fer una truita, sempre primer s'han de trencar els ous", va dir aleshores Coma, una frase que va provocar la posterior investigació. Els mossos van arrestar-lo després que no anés a declarar quan el va citar el jutge.

Un jutge va investigar l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per dos delictes electorals per no despenjar la bandera estelada de l'Ajuntament durant la campanya del 27-S i les eleccions espanyoles del 20-D. Després d'ordenar la seva detenció per negar-se a anar a declarar dues vegades, el passat 1 de març el jutge va acabar arxivant el cas. Considera que no es pot acusar l'alcaldessa de fomentar el vot per una candidatura en concret mantenint l'estelada perquè aquesta bandera no és un símbol associat a un partit en concret sinó que representa una orientació política més amplia.

L'Audiència Nacional va ser el tribunal que va obrir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes que ha acabat amb el processament dels Jordis, els exconsellers del Govern i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per l'1-O. Però quan el magistrat del Suprem Pablo Llarena va assumir el cas, a finals de novembre de 2017, va decidir deixar la part de la instrucció que afectava el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els exmembres del Govern, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional que els ha acabat processant únicament per sedició pels fets del 20-S.

La fiscalia de Barcelona es va querellar el setembre de 2017 contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l'organisme creat per fer d'àrbitres en la votació del referèndum de l'1-O. El cas està pendent de data de judici. La fiscalia acusa els cinc membres de desobediència i usurpació de funcions públiques i els demana una pena de dos anys i nou mesos de presó. Finalment va descartar el delicte de malversació que inicialment també els atribuïa.