Laia Pérez

Molins de Rei

15-11-2000

Anterior Següent

La Laia ha nascut en una família amb certs condicionants. El seu germà gran, el Nil, té paràlisi cerebral. Ella ho té molt normalitzat. El Nil va amb cadira de rodes i no parla, però els dos germans tenen el seu propi codi de comunicació. Ni això ni la malaltia crònica que pateix –és diabètica i s’ha de punxar set cops al dia– han limitat la seva vida. Estudia ciències polítiques i si alguna cosa sap és que d’aquí deu anys no la trobarem treballant en una empresa de finances. Involucrada en múltiples causes, militant de sindicats estudiantils i simpatitzant de partits d’esquerres, veu el seu futur en l’àmbit social. Treballa donant classes d’anglès i ha fet de voluntària a Sant Joan de Déu, on la tracten de la diabetis.

FER 18 ANYS
Per què és especial fer 18 anys?
Crec que és el moment en el qual en teoria ‘et fas gran’. A poc a poc vas fent el teu camí, i fer els 18 és un pas més
Suposa començar a gaudir de certes 'llibertats', per dir-ho d'alguna manera haha
Quines llibertats?
Per a mi una de molt significativa és poder votar, o poder conduir!! Em fa molta il·lusió votar
Quan has sentit que ja eres adulta?
De moment crec que encara no ho soc del tot... però a poc a poc m'hi vaig sentint més. Suposo que des de que he entrat a la uni m'he sentit una mica més adulta!!


Vaig celebrar els 18 anys amb una festa sorpresa que em van preparar els amics i de la qual se suposava que no sabia res, i els meus pares m'han regalat un viatge a Nova York

LA MEVA FAMÍLIA
Vius amb els pares?
Tens ganes d'independitzar-te?
Encara no hi he pensat gaire, però crec que és una etapa bonica que en algun moment arribarà!

Ferran Forné

Parla'm de la teva família
Som 4: jo, els meus pares i el meu germà Nil. El meu germà té 21 anys i té paràlisi cerebral. Amb ell hi tinc una relació molt especial i diferent, perquè, encara que no ens puguem comunicar amb paraules, ho fem amb alguns sorolls o gestos o d'altres maneres. Potser per a una altra persona això no seria comunicació

Aquesta és la foto més recent que tenim

Què us agrada fer junts?
La veritat és que passo poc temps amb la meva família perquè estic tot el dia amb els amics, hahahah , però ens agrada molt anar i disfrutar de la muntanya
Com creus que la societat tracta les persones amb discapacitat?
Crec que la societat encara té molt arrelat el tabú o l'estereotip del rebuig a la diferència, allò que no veuen que és l'estàndard de la societat. Tot i així, cada cop noto que hi ha un creixent moviment d'acceptació i normalització, per dir-ho d'alguna manera, cap a les persones amb diversitat funcional.
Que ell ja hi fos quan jo vaig néixer és una normalització absoluta
A tu t'ha marcat d'alguna manera?
Jo crec que m'ha ajudat molt positivament el fet de tenir un germà amb diversitat funcional; crec que m'ha fet madurar i ser més empàtica en certs aspectes i alhora a veure el món i la societat des d’una altra perspectiva

Parlen els pares

Mai li hem demanat que cuidés el seu germà. Ha col·laborat espontàniament. Del Nil ens n’ocupem nosaltres, no volem que sigui una càrrega per a ella, en som conscients. Ella ho ha portat amb naturalitat i els amics també. És un més, l’han integrat sempre, no hem tingut queixa, al contrari. Mai ha amagat el seu germà

Francesc Pérez, 56 anys

Heu fet una vida familiar com la de qualsevol altra família?
Sí i això els hi agraeixo als meus pares. M’han transmès molta normalitat: no tinc records d’ells queixant-se o lamentant-se. Òbviament per a ells ha sigut duríssim, però no m’ho han mostrat mai. Hem continuat fent muntanya com podem i hem viatjat junts
LA DIABETIS
Has sigut pacient de l'Hospital Sant Joan de Déu
Sí, perquè soc diabètica i m'he estat tractant allà!! També formava part de Kids Barcelona, un consell de joves per assessorar els professionals de Sant Joan de Déu
Com t'afecta la diabetis en el teu dia a dia?
00:00
I et punxes des de ben petita?
Sí, des dels 6 anys. Em punxo set o vuit cops al dia, abans de cada àpat. No recordo la meva vida sense diabetis.
Has hagut de fer alguna renúncia?
Vaig deixar l'esplai durant els primers anys per aprendre a regular-me tot el tema de la insulina, però quan ja en sabia hi vaig poder tornar!!
I renúncies a l’hora de menjar?
Bastant. És evident que per exemple un dònut no me'l puc menjar així com així, però si estic baixa de sucre (que significa que necessito sucre), puc menjar-ne!
Si portes un bon control pots menjar quasi de tot
Tot i que és millor prescindir d'aliments que tinguin un sucre directe.
Però no m’impedeix fer res, porto una vida normal
Els sorprèn als teus amics que siguis diabètica?
No gaire. Quan era més petita sí que hi havia nenes i nens de la meva edat que els hi sorprenia, però entenia que era normal perquè érem petites i petits. Més que sorpresa, diria que és curiositat per saber què és
¿Creus que tot plegat t'ha fet més responsable que els joves de la teva edat?
En certs aspectes sí, com per exemple tenir més control sobre mi mateixa o no ser tan impulsiva en alguns aspectes!
ELS ESTUDIS
Estudies ciències polítiques a la UAB. Per què vas triar aquesta carrera?
És una carrera que m'interessava moltíssim. Crec que puc aprendre moltíssimes coses, el perquè de com està organitzat el món, les relacions de poder...
Compleix les expectatives?
Sí, molt! Estic aprenent moltíssimes coses. I l'ambient del campus, la gent de classe... m'està agradant molt
Què ha suposat l’entrada a la universitat?
Ha suposat començar a estudiar una cosa que realment m'agrada del tot, i que he escollit jo!
A l'institut et va marcar algun professor o assignatura?
Sí, una optativa que vam fer durant el batxillerat que era psicologia i sociologia. Em va agradar molt! I la professora també, fèiem unes classes més dinàmiques i autodidactes

Ferran Forné

EL MEU FUTUR
Com t'imagines d'aquí deu anys? On t'agradaria ser?
La veritat és que no en tinc ni idea, no sé on em portarà la vida!! Sempre penso en el present, suposo que acabaré la carrera i després no sé què faré!
No vull treballar en una empresa de finances. Potser en algun lloc de l’àmbit social

Parlen els pares

No ens preocupa el seu futur perquè té prou elements per poder triar amb criteri i crec que la vida la portarà per on ella vulgui. L’hem educat perquè tingui criteri

Elisenda Pucurull, 55 anys

Què et preocupa?
El que més em preocupa és no ser feliç amb el que faci o amb la vida que porti
ACTIVISME
Què et fa enfadar? Per quines causes et mobilitzes?
Em fan enfadar les injustícies socials sobretot. Em mobilitzo bastant per causes socials. Soc monitora d'un esplai, i intentem educar en el lleure. Em considero feminista i activista. Formo part de l'assemblea de joves del meu poble, intentem fer millores per al jovent. Em considero bastant d’esquerres i a l’institut estava al sindicat d’estudiants. Ara potser entro al de la UAB.
He anat a manifestacions estudiantils per la reducció de taxes universitàries, vagues contra la Lomce, contra la llei mordassa...
Què penses quan sovint es diu que els joves no s'impliquen o no es mobilitzen?
En part és veritat. Els joves, en certs aspectes, ens mobilitzem poc, però també és una realitat que cada cop s'estan creant més col·lectius per reivindicar certes situacions o canviar coses. Jo em moc en un entorn implicat socialment però també hi ha molta gent de la meva edat que passa.
Què has après a l'esplai? Com ha configurat la teva personalitat?
He après molts valors que no m'han transmès en cap altre lloc: el companyerisme, la igualtat entre companyes i companys, a treballar com a grup per crear i no per competir...
M'ha fet veure que una transformació social és possible, m'ha fet tenir esperit crític envers moltes situacions
COM EM DIVERTEIXO
Què fas en el teu temps lliure? Com et diverteixes?
A vegades surto a córrer, quedo amb els amics, llegeixo, toco la guitarra…

Aquí estic amb unes amigues a l'estiu

Què feu quan sortiu de festa?
Hi ha un abús de l’alcohol?
Totament. Molta gent espera el finde per tajar-se i que s’acabi la setmana per pillar una borratxera. Hem normalitzat el simple fet d’anar a un bar i demanar una birra, l’alcohol està supernormalitzat. Els meus pares han sigut antidrogues i antitot
A qui recorres quan has de demanar consell?
Normalment als meus amics. Si veig que és un tema sobre el que els meus amics no poden ajudar-me, a vegades parlo amb els meus pares!
Uses molt les xarxes?
Més del que m'agradaria!! Hahaha
El que més faig servir és el WhatsApp, sens dubte, i cada dia per comunicar-me amb tothom.
Però el meu grup d'amics no som els típics que estem tots amb el mòbil i sense parlar entre nosaltres
De fet, molts cops posem tots els mòbils al mig de la taula i qui l'agafa primer té penyora! haha
Com descriuries els joves de la teva generació?
Uf, quina pregunta més complicada! No m'agrada generalitzar, però crec que és una generació que venim molt sobrecarregats d'estímuls, d'informació, d'exposició a les xarxes socials. Però crec que som una generació bastant potent!

Parlen els pares

Emocionalment és una persona intel·ligent que no es deixa portar per estereotips clàssics ni convencionals. I si no vol el concepte clàssic de sortir amb algú o el concepte clàssic de família, nosaltres no la volem influir

Elisenda Pucurull, 55 anys

Tens parella?
Sí, bueno, estic amb un noi que anem fent camí junts!
Ara farà un any que ens coneixem, però farà uns 5 mesos o una cosa així que ens veiem
Et planteges un futur amb ell?
No m'agrada pensar en el futur, però de moment estem bé i anem fent. Suposo que tot es veurà!! Els pares ho saben perquè és la relació més formal que he tingut fins ara. Estem estables els dos i hem decidit tancar la relació.
La relacions dels joves d'ara són obertes i menys monògames?
Cada cop s'estan visibilitzant més les relacions obertes i el poliamor. Abans les relacions monògames estereotipades eren normals i les parelles tenien relacions tancades. I tot i que encara el concepte de relació que tenim molt arrelat és el de la típica relació patriarcal home-dona, possessiva, de gelosia, i que acaba en relacions tòxiques, també és veritat que els joves d'ara tendim a ser més oberts de ment i veiem altres possibilitats de relació.Cada cop hi ha més varietat envers les relacions afectives!

Ferran Forné

Et cuides?
Soc vegetariana, i m'agradaria fer molt més esport del que faig, ja que a vegades hi ha setmanes que ni en faig!!

El meu plat preferit. El rissotto de bolets!! Hahaha

Des de quan ets vegetariana?
Des de fa 2 anys, perquè crec que no és necessari haver de menjar 'cadàvers' per alimentar-nos, crec que som éssers prou racionals com per no haver de matar animals per menjar.

Parlen els pares

Ella vesteix com creu que ha de vestir i tu com a pare fas el comentari. Cadascú té el seu rol. En tema nòvios ja no ens hi posem perquè si no rebem bronques!

Francesc Pérez, 56 anys

Treballes o has treballat?
Faig de professora d'anglès a nens petits algunes tardes de la setmana!
Quin és l'objecte més car que tens?
Suposo que la guitarra!
T'ho pagues tu?
Depèn de quines coses sí. La roba per exemple no! Però quan surto de festa o quan sopo o dino fora, sí
Segueixes la moda?
La moda no em preocupa gaire. Els meus pares em diuen: “És que molts cops vas vestida com una perroflauta”. Tots sabem el que es porta de moda i és poc probable que no estiguis influenciat. En l’adolescència, que és una etapa en la que t’estàs formant i tens més inseguretat, tothom tendeix a anar com va la multitud. Jo vaig sempre amb vambes.
PREGUNTES EXPRÉS
Una sèrie
Ara mateix no en miro. No tinc gaire temps, haha! Mirava la sèrie ‘Como defender a un asesino’ i ‘New girl’, però poca cosa més
Un llibre
Ara mateix m'estic llegint ‘Querida Ijeawele, cómo educar en el feminismo’, de l’autora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie
Un lloc
La muntanya!! Qualsevol tipus de muntanya, però el poble de Planoles o la Cerdanya són llocs que em transmeten molta tranquil·litat i desconnexió!
Un personatge
Frida Kahlo
Una cançó

Fer-ne 18 el 2018, la música

18

Escolta tota la llista

Comparteix l'interactiu