EL CRIM
Mitja hora abans de morir apunyalat al mig del carrer, Salvador Iborra se sentia culpable. Havia convençut un amic de fer l'última copa a casa seva i, mentre la feien, havien robat la bicicleta del convidat. Ell estava convençut que els lladres eren els nois que ocupaven il·legalment el pis de sota. Feia setmanes que se'n malfiava, però tot i així havia aconsellat al seu amic que deixés la bicicleta a l'entrada de l'edifici estret i fosc del carrer estret i fosc on vivia, al Barri Gòtic de Barcelona. I ara l'amic s'havia quedat sense transport per tornar a casa. Havien buscat la bici pel carrer. Havien picat a la porta dels sospitosos. Havien trucat als Mossos. Res havia funcionat. O sigui que van anar fins a la plaça Sant Jaume i li va donar 20 euros perquè agafés un taxi. Eren dos quarts de sis de la matinada i "se'n sentia responsable", diria l'endemà l'amic als investigadors que intentaven reconstruir els fets.
La cantonada del carrer Cometa amb Palma de Sant Just, on va morir apunyalat Salvador Iborra / Foto: Francesc Melcion
A les 6.20 del matí els Mossos van rebre una trucada que alertava d'una persona estesa sobre un bassal de sang a la cantonada del carrer Cometa amb Palma de Sant Just. Era Iborra. Ningú sap omplir el buit d'informació que hi ha entre el minut en què va acomiadar l'amic a la parada de taxis i el moment en què alguns veïns van sentir-lo discutint per la bicicleta amb dos individus que van acabar clavant-li un ganivet entre les costelles: mentre un el subjectava, l'altre el va apunyalar. ¿Com va arribar a l'enfrontament físic amb els ocupants del pis de sota, als quals atribuïa un robatori que el feia sentir impotent? En el primer intent de demanar-los explicacions, quan hi havia anat amb l'amo de la bicicleta, no li havien obert la porta. Després, en canvi, havien acabat cara a cara. Quan va arribar la policia, la porta del pis d'Iborra estava oberta, però ell era al carrer. El pis dels presumptes atacants tenia els llums encesos, però no hi havia ningú a dins. Qui havia anat a buscar qui? Què havia passat? No se sabrà mai.