De la immigració a la guerra: què pensem els europeus?

Segons una projecció, l’extrema dreta passaria del 19,6% al 27,4% dels eurodiputats, i la suma amb el Partit Popular superaria el 50% de la cambra.

El medi ambient i la immigració eren, en aquest ordre, els dos problemes més importants el 2019. Recentment la immigració ha remuntat, i ja és el primer problema, empatat amb la guerra d'Ucraïna.

La immigració preocupa més els homes, la gent gran, els habitants de zones rurals i la dreta i l'extrema dreta. Contràriament al que es diu sovint, el nivell formatiu i la situació econòmica no són determinants.

A Alemanya i els Països Baixos més del 40% dels enquestats mencionen la immigració com un dels problemes més importants. A Espanya són el 23%.

Hi ha més consens a favor de reforçar les fronteres exteriors en països com Grècia i Lituània, on frega el 90%, però on n'hi ha menys el suport també és molt alt, d’un 60%.

El 2022, quan Vladímir Putin va ordenar la invasió d'Ucraïna, la situació internacional va aparèixer de cop com un dels principals problemes. En l'última enquesta, la guerra hi apareix desglossada, i està empatada amb la immigració.

Les opinions sobre la guerra d'Ucraïna s'han moderat amb el temps, però la majoria dels europeus la consideren una amenaça, no es refien de Putin i són partidaris d’un rearmament.

La percepció de l'amenaça és més alta en alguns dels països més propers a Ucraïna, com Polònia, Suècia, Finlàndia o els bàltics, però també en alguns dels més llunyans, com Espanya i Portugal.

El suport al rearmament és més desigual, amb diversos països que superen per poc el llindar del 50% i algun que ni tan sols hi arriba. El component geogràfic també es fa notar: com més a prop de Rússia, més partidaris de rearmar-se.

El suport a gastar més diners en defensa és encara més dèbil, en diversos països està per sota del 50%. De nou, és determinant el component geogràfic. Polònia, que ja ha tingut algun ensurt a les zones frontereres amb Ucraïna, lidera el rànquing.

La pandèmia va fer que l’economia fos el primer o segon problema més important, al costat de la salut, el 2020 i el 2021. Més tard, ja des d’abans de la guerra d’Ucraïna, va pujar la inflació.

Les opinions sobre l’economia són ara més negatives que el 2019. Menys ciutadans creuen que la situació de l’economia és bona o que millorarà.

A l’Europa de l'Est hi ha diversos països en què la majoria dels ciutadans consideren que la situació de l’economia és bona. A França són només el 31%.

Les expectatives de futur segueixen un patró similar, però en cap país la majoria dels ciutadans pensen que, en els pròxims 12 mesos, la situació econòmica de la UE millorarà.

El pla de recuperació Next Generation genera divisió. Mentre que a França només el 36% pensen que ha estat efectiu, a Itàlia són el 66% i, a Irlanda, el 78%.

El medi ambient era un dels problemes més importants el 2019, però va caure per la pandèmia i Ucraïna i ja no s’ha recuperat. L’energia, en canvi, preocupa molt més que abans.

Suècia, Dinamarca i els Països Baixos lideren la preocupació pel medi ambient, amb xifres al voltant del 40%. A Espanya, en canvi, només un 11% pensen que és un dels problemes més importants.

El 2019, les prioritats en política energètica eren desenvolupar les renovables i protegir el medi ambient, per davant dels preus o de la garantia de subministrament.

Ara, en canvi, la majoria està a favor d'invertir en energies renovables, però aquesta opinió està vinculada a la reducció de la dependència de Rússia i a la contenció dels preus.

La necessitat de reduir la dependència energètica de Rússia genera consens a tota la UE. A la majoria dels països el suport a aquest objectiu arriba al 80% o 90%. On és més baix frega el 60%.

En els últims cinc anys la preocupació sobre la influència de la UE al món s’ha mantingut estable com un dels problemes més importants per a una minoria de ciutadans que voreja el 10%.

Respecte al 2019, ja sense incloure-hi el Regne Unit, hi ha més ciutadans que confien en la UE i menys ciutadans que voldrien que el seu país en sortís.

La confiança en la UE queda per sota del 50%, però s'hi acosta, en molts països. La xifra més baixa és la de França, amb un 35%.

El suport a trencar amb la Unió Europea està vinculat a la ideologia d'extrema dreta, al baix nivell formatiu i a les dificultats per arribar a final de mes.

Itàlia (40%), Croàcia (40%), Eslovènia (41%) i Polònia (47%) són els estats on hi ha més ciutadans que creuen que el seu país estaria millor fora de la UE.