La preocupació per l'accés a l'habitatge és el primer problema per a cada vegada més ciutadans, especialment a Barcelona, i s'ha disparat durant l'últim any.
AURI GARCIA MORERA
PERE TORDERA
La preocupació per l'accés a l'habitatge és el primer problema per a cada vegada més ciutadans, especialment a Barcelona, i s'ha disparat durant l'últim any.
Curiosament, la preocupació s’ha disparat després de la regulació de lloguers i d’una baixada generalitzada de preus a Barcelona, al total de municipis regulats i al total de Catalunya.
Els totals, però, estan distorsionats per Barcelona. A la resta de municipis regulats, sense Barcelona, hi va haver una baixada inicial i una recuperació posterior. A la resta de Catalunya, els preus han pujat.
Al mapa de Catalunya del canvi en els preus per municipis hi ha molta varietat: hi ha molts municipis amb baixades, com Barcelona i altres del seu voltant, però també n’hi ha molts amb pujades.
Fins i tot dins de l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha força varietat, amb pujades en molts municipis de la primera corona, principalment al Baix Llobregat i part del Vallès Occidental.
Per contra, el nombre de nous contractes de lloguer ha caigut de manera generalitzada en una àmplia majoria dels municipis dels quals hi ha dades sobre el preu mitjà.
A l’àrea metropolitana de Barcelona, en aquest mapa hi ha molta menys varietat de color. El nombre de nous contractes de lloguer ha caigut a gairebé tots els municipis.
Consulta aquí les dades completes del preu del lloguer per municipis
De les vuit ciutats més grans i capitals de demarcació, només baixa el preu de manera considerable a Barcelona i l'Hospitalet, i a Lleida ho fa de manera discreta. A Terrassa i Badalona queden igual, i a Sabadell, Tarragona i Girona pugen.
Per contra, el nombre de nous contractes ha caigut a totes aquestes ciutats: per exemple, a Terrassa han caigut un 29,4%, a Barcelona un 22,5% i a Sabadell un 20,3%.
En l’últim any, el preu mitjà ha baixat un 8,9% a Barcelona, però només un 1,5% a la resta de municipis regulats (sense Barcelona), i ha pujat un 1,4% a la resta de Catalunya (sense regulats).
En canvi, el nombre de nous contractes ha caigut un 22% a Barcelona, un 20% a la resta de municipis regulats (sense Barcelona) i un 11% a la resta de Catalunya (sense els regulats).
Això, mentre el preu mitjà i el nombre de compravendes de segona mà pujaven: la rotació del mercat de lloguer s'ha alentit i també hi ha hagut un transvasament del lloguer a la venda.
Ho confirmen les dades dels últims dos anys. A Barcelona, un any després de la regulació, el preu del lloguer torna al nivell d’un any abans, i el nombre de nous contractes cau. En compravendes hi ha un canvi de tendència.
El fenomen és encara més clar a la resta de municipis regulats (sense Barcelona). El preu del lloguer frena, però el nombre de nous contractes s’enfonsa. Les compravendes, que abans baixaven, pugen amb força.
A la resta de Catalunya es produeix un fet similar, amb un canvi de tendència pel que fa al nombre de nous contractes de lloguer i al preu i al nombre de compravendes de segona mà.
Dins de Barcelona, on sí que hi ha una millora significativa del preu del lloguer, el mapa per barris mostra baixades a gairebé tot arreu, sense un patró clar.
El nombre de nous contractes també baixa a gairebé tots els barris. Aparentment, també sense un patró clar.
En aquest cas, però, hi ha una relació amb el preu: als barris més cars és on baixa més el nombre de nous contractes.
Als deu barris més cars, el nombre de nous contractes ha baixat gairebé el doble que a la resta de barris. Els pisos dels barris més cars deixen de llogar-se en una proporció molt més alta, cosa que distorsiona les xifres totals de la ciutat.
Les dades de preu per metre quadrat aporten un altre matís: la baixada de preus té més a veure amb una reducció de la superfície que amb una baixada del preu per metre quadrat, tant als barris més cars com al conjunt de Barcelona.
Consulta aquí les dades completes del preu del lloguer per barris de Barcelona