Així s'acumulen les escurabutxaques als barris pobres

La presència de màquines de joc en zones de renda més baixa multiplica per 10 la de zones de renda més alta

INVESTIGACIÓ: MARIA ALTIMIRA / CARINA BELLVER / ÀNNIA MONREAL
INTERACTIU: AURI GARCIA

09/01/2022

Catalunya té 23.069 establiments físics relacionats amb els jocs d'atzar, entre els quals 182 establiments especialitzats: 4 casinos, 54 bingos i 124 salons de joc.

També hi ha 1.353 punts de venda de Loteries i Apostes de l'Estat, 1.500 quioscos de l'ONCE, 3.662 punts de venda de Loteries de Catalunya i 16.372 locals de restauració amb màquines escurabutxaques.

El grup més nombrós, el de locals amb escurabutxaques, era el més opac fins ara. Amb una petició d'informació en aplicació de la llei de transparència, l'ARA ha obtingut dades inèdites sobre la ubicació d'aquests locals.

Catalunya té 2,11 locals amb escurabutxaques per cada 1.000 habitants. El municipi de més de 1.000 habitants amb la taxa més alta és la Jonquera, amb 14,16. Castelló d'Empúries i altres municipis de la Costa Brava també tenen taxes altes.

També destaquen molts municipis de la Costa Daurada, com per exemple Vila-seca, Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp, Torredembarra o el Vendrell.

La principal acumulació de municipis amb taxes altes és al Barcelonès i les comarques del seu voltant. Amb grans diferències, però, entre municipis molt pròxims.

Aquestes diferències estan directament relacionades amb el nivell de renda. Als municipis més rics, la taxa de locals amb escurabutxaques és més baixa, i als municipis més pobres, més alta.

Al Vallès Occidental, municipis com Matadepera o Sant Cugat del Vallès tenen un nivell de renda alt i una taxa de locals baixa, mentre que Rubí o Montcada i Reixac tenen un nivell de renda baix i una taxa de locals alta.

Passa el mateix al Barcelonès Nord i al Maresme, amb grans diferències entre Tiana o Alella, amb rendes altes i taxes baixes, i Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs, amb rendes baixes i taxes altes.

I també al Baix Llobregat Sud i al Garraf, amb Sant Just Desvern i Sitges a un extrem i el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans a l'altre.

Grans ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa i Sabadell tenen una presència de locals amb escurabutxaques molt similar a la mitjana catalana. En el cas de l'Hospitalet, lleugerament per sobre.

Hi ha grans diferències, però, entre les zones de les quals hi ha dades més detallades, pel que fa a codi postal. Especialment dins de la ciutat de Barcelona.

A la zona de Pedralbes i de Sarrià-Sant Gervasi, que tenen les rendes més altes, hi ha les taxes de locals més baixes. Entre 0,4 i 0,5 locals per cada 1.000 habitants.

La presència d'escurabutxaques a les zones de renda més baixa, com Nou Barris, multiplica per 10 la de zones de renda més alta. S'enfila fins als 4,22 locals per cada 1.000 habitants.

També són altes les taxes de les zones més desafavorides de l'Hospitalet de Llobregat. I al centre del municipi, on el nivell de renda és lleugerament més alt, són lleugerament més baixes.

Les diferències entre el centre i la perifèria són encara més marcades a Terrassa, amb zones més pobres on la taxa de locals amb escurabutxaques duplica la de les zones més riques.

I encara més a Sabadell, amb una zona de renda més baixa en què la taxa de locals escurabutxaques triplica la del centre, on la renda és més alta.

En un gràfic de dispersió, amb la presència d’escurabutxaques en vertical i la renda en horitzontal, s'aprecia una relació molt forta entre els dos factors pel que fa a municipis.

De la mateixa manera, aquest tipus de gràfic també mostra una relació molt forta pel que fa a codi postal, per a les zones de les quals hi ha dades detallades comparables.

Les dades agregades per tram de renda també són clares. Als municipis més pobres, la taxa arriba a 2,75 locals per cada 1.000 habitants, mentre que als més rics s'enfonsa fins als 0,69 locals per cada 1.000 habitants.

Les dades per tram de renda dels codis postals també reflecteixen la relació: les escurabutxaques s'acumulen als barris pobres i tenen molta menys presència als barris rics.

Veure nota metodològica