El judici de l'1-O marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i també d'Espanya. El Tribunal Suprem haurà de dirimir si els líders catalans que van organitzar el referèndum de 2017 i posteriorment van aprovar una declaració d'independència van cometre un delicte de rebel·lió o sedició tot i l'absència de violència, i també de malversació de cabals públics o desobediència. La darrera paraula, però, la tindrà el Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg.
I
Qui és qui?
Els acusats
Oriol Junqueras
Vicepresident de la Generalitat
En presó preventiva
Soto del Real
El vicepresident del Govern durant l'1-O va descartar exiliar-se i va comparèixer el 2 de novembre de 2017 davant de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que el va enviar a presó incondicional, on segueix des d’aleshores ja que el Suprem la va confirmar. Després d'estar al centre penitenciari d'Estremera, el 4 de juliol de 2018 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 25 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 12 anys
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- Malversació
- 13 anys
Defensa: Andreu Van den Eynde
Carme Forcadell
Presidenta del Parlament
En presó preventiva
Alcalá-Meco
Era la presidenta del Parlament durant l'1-O i abans havia estat presidenta de l'ANC. Després de passar una nit a la presó el 9 de novembre per ordre de Pablo Llarena, Carme Forcadell va poder sortir pagant una fiança. Tanmateix, el 23 de març el mateix jutge va decidir tornar-la a posar entre reixes, i aquest cop de forma incondicional. Malgrat que havia renunciat a repetir com a presidenta del Parlament, Forcadell va ser enviada primer a Alcalá-Meco i després a la presó de Mas d'Enric. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Alcalá-Meco per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- 17 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- 10 anys
Vox
- Rebel·lió
- Sedició
- Organització Criminal
- 52 anys
Sentència
- Sedició
- 11 anys i 6 mesos
Defensa: Olga Arderiu
Jordi Sànchez
President de l'ANC
En presó preventiva
Soto del Real
Va ser, amb Jordi Cuixart, el primer dirigent independentista empresonat. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el va enviar a Soto del Real el 16 d’octubre de 2017 acusat de sedició per les manifestacions del 20 de setembre anterior davant la consellera d’Economia com a protesta contra els escorcolls amb què la Guàrdia Civil pretenia desactivar el referèndum. Posteriorment, la Fiscalia del Suprem el va acusar de rebel·lió. Va ser traslladat a Lledoners el 4 de juliol ides de l'1 de febrer torna a ser a Soto del Real per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- 17 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- 8 anys
Vox
- Rebel·lió
- Sedició
- Organització Criminal
- 52 anys
Sentència
- Sedició
- 9 anys
Defensa: Jordi Pina
Jordi Cuixart
President Òmnium
En presó preventiva
Soto del Real
El president d’Òmnium, com el president de l’ANC, va ser empresonat per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 16 d’octubre de 2017 i no n'ha sortit. Està acusat de rebel·lió per la Fiscalia pel seu paper de lideratge en les mobilitzacions independentistes, sobretot en la del 20 de setembre per protestar contra els escorcolls a la Generalitat pel referèndum. Va ser traslladat a Lledoners el 4 de juliol de 2018. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Soto del Real per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- 17 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- 8 anys
Vox
- Rebel·lió
- Sedició
- Organització Criminal
- 52 anys
Sentència
- Sedició
- 9 anys
Defensa: Marina Roig
Joaquim Forn
Conseller d’Interior
En presó preventiva
Soto del Real
El conseller d’Interior (que va assumir el càrrec el juliol del 2017 amb l’1-O com a principal repte) va marxar a Brussel·les amb Carles Puigdemont el 30 de setembre. Després, però, va decidir tornar a Espanya per presentar-se davant la jutge Carmen Lamela, que el va enviar a la presó, on segueix tancat des del 2 de novembre de 2017. Primer va estar a Estremera i el 10 de juliol de 2018 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrerde 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 16 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 11 anys i 6 mesos
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- 10 anys i 6 mesos
Defensa: Xavier Melero
Jordi Turull
Conseller de la Presidència
En presó preventiva
Soto del Real
El conseller de la Presidència durant l'1-O va descartar exiliar-se i va comparèixer davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017, que el va enviar a presó preventiva a Estremera. El jutge del Suprem, Pablo Llarena, el va deixar en llibertat el 4 de desembre però el va tornar a empresonar el 23 de març. El 10 de juliol de 2019 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 16 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 11 anys i 6 mesos
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- Malversació
- 12 anys
Defensa: Jordi Pina
Raül Romeva
Conseller d’Exteriors
En presó preventiva
Soto del Real
El conseller d’Exteriors va ser un dels membres del Govern que no va marxar a l’exili amb Carles Puigdemont. Això el va portar a entrar a la presó el 2 de novembre de 2017 i a sortir-ne un mes després per l’inici de la campanya del 21-D. El 23 de març, ja com a diputat d’ERC al Parlament, Pablo Llarena va decretar el seu reingrés a presó, on encara segueix. El 4 de juliol va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 16 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 11 anys i 6 mesos
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- Malversació
- 12 anys
Defensa: Andreu Van den Eynde
Dolors Bassa
Consellera de Treball i Benestar Social
En presó preventiva
Alcalá-Meco
Com Joaquim Forn, la consellera de Treball i Benestar Social va ser una dels que van viatjar a Brussel·les però van tornar a Madrid per presentar-se davant la jutge Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017. D’allà va anar a la presó d’Alcalá-Meco amb Meritxell Borràs, d’on en va sortir 33 dies després. El 23 de març Pablo Llarena la va tornar a enviar a presó. El 4 de juliol de 2018 va ser traslladada a Puig de les Basses. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Madrid, a Alcalá-Meco, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 16 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 11 anys i 6 mesos
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- Malversació
- 12 anys
Defensa: Mariano Bergés
Josep Rull
Conseller de Territori
En presó preventiva
Soto del Real
Com Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, el conseller de Territori va tornar a la presó el 23 de març per ordre de Pablo Llarena. Abans ja hi havia passat més d’un mes. Seva és una de les imatges més icòniques dels dies posteriors de l’1-O, quan el dilluns després de la DUI va ser l’únic conseller que va anar a la feina. El 10 de juliol va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.
Penes
Fiscalia
- Rebel·lió
- Malversació
- 16 anys
Advocacia de l'Estat
- Sedició
- Malversació
- 11 anys i 6 mesos
Vox
- Rebel·lió
- Organització criminal
- Malversació
- 74 anys
Sentència
- Sedició
- 10 anys i 6 mesos
Defensa: Jordi Pina
Carles Mundó
Conseller de Justícia
En llibertat
Carles Mundó va ser un dels consellers que va ingressar a presó el 2 de novembre de 2017. Quan va sortir-ne un mes després va implicar-se a fons en la campanya electoral. Després, tot i que el seu nom havia sonat per presidir el Parlament, va abandonar l’escó i va deixar la política. Ara ha tornat a la seva feina d’advocat i forma part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.
Penes
Fiscalia
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Advocacia de l'Estat
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Vox
- Organització criminal
- Malversació
- Desobediència
- 24 anys
Sentència
- Desobediència
- 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
Defensa: Josep Riba
Meritxell Borràs
Consellera de Governació
En llibertat
La consellera de Governació durant 1-O va anar a Brussel·les el 30 d'octubre de 2017 però després va tornar per presentar-se davant la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017, que la va enviar a la presó d’Alcalá-Meco. Va ser l’única consellera que va decidir no anar a cap llista en les eleccions del 21-D, anticipant una retirada de la política que en sortir de la presó, el 4 de desembre, va consumar.
Penes
Fiscalia
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Advocacia de l'Estat
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Vox
- Organització criminal
- Malversació
- Desobediència
- 24 anys
Sentència
- Desobediència
- 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
Defensa: Judit Gené
Santi Vila
Conseller d'Empresa
En llibertat
Santi Vila va dimitir el dia abans de la DUI després que fracassés en el seu intent que Carles Puigdemont convoqués eleccions. El 2 de novembre de 2017 va ser empresonat amb la resta de consellers, tot i que va ser l’únic que va poder sortir el dia següent després de pagar una fiança. Després va deixar el PDECat i va fitxar per l’empresa privada com a director general d’Aigües de Banyoles.
Penes
Fiscalia
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Advocacia de l'Estat
- Desobediència
- Malversació
- 7 anys
Vox
- Organització criminal
- Malversació
- Desobediència
- 24 anys
Sentència
- Desobediència
- 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
Defensa: Pau Molins
El tribunal
Manuel Marchena
Las Palmas de Gran Canaria, 1959
President
Va ser nomenat president de la sala segona del Suprem, la que s'encarrega dels temes penals, el 2014, després d'haver fet carrera com a fiscal. Se'l considera conservador. De fet, populars i socialistes van pactar el seu nom per presidir el CGPJ i el diputat del PP Ignacio Cosidó es va vantar en un missatge que amb ell "controlarem la sala segona des de darrere". Marchena va renunciar llavors al càrrec.
Andrés Martínez Arrieta
Logroño, 1955
Jutge
És el membre del tribunal amb més anys a la sala segona del Suprem. Com a membre fundador de l'Associació Francisco de Vitoria, de tarannà moderat, se'l considera més progressista que Marchena, al qual hauria substituït com a president del tribunal si aquest hagués anat al CGPJ. De perfil humanista i cristià va condemnar Baltasar Garzón per les escoltes de Gürtel i el va absoldre per investigar els crims del franquisme.
Juan Ramon Berdugo
Valladolid, 1954
Jutge
Magistrat de la sala segona del Suprem des de 2004 és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. Tot i això, va ser dels primers jutges que va considerar que es podia donar una violació dintre del matrimoni. Com a curiositat, de jove va ser jugador de primera divisió de rugbi.
Antonio del Moral
1959
Jutge
Va ser fiscal del Suprem entre 1999 i 2012, any en què va accedir a la magistratura pel torn de juristes. D'idees ultracatòliques, se'l vincula a l'Opus Dei. Una de les seves sentències més polèmiques és la que va exculpar l'exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García Pelayo en el cas Gürtel. Un vídeo seu on explica les implicacions penals del conte de la Blancaneus es va fer viral a la xarxa.
Luciano Varela
Pontevedra, 1947
Jutge
És membre de la sala segona del Suprem des de 2007. Se'l considera progressista (és membre fundador de Jutges per la Democràcia) i fins i tot galleguista. Tot i això, va rebutjar arxivar la querella contra Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme. Es jubilarà el pròxim mes de maig en fer 72 anys, per tant les sessions del judici oral haurien d'acabar abans. En cas contrari potser s'hauria de repetir tot el judici.
Andrés Palomo
Salamanca, 1955
Jutge
Va ser president de l'Audiència Provincial de Segòvia durant 16 anys abans d'entrar, el 2014, al Tribunal Suprem. Va ser l'instructor de la causa del 9-N contra Francesc Homs, al qual va acusar de prevaricació i desobediència greu. S'ha manifestat en contra de la presó permanent revisable, defensada pel PP.
Ana Ferrer
1959
Jutgessa
És la primera dona que arriba a la sala segona del Suprem i abans va ser presidenta de l'Audiència Provincial de Madrid. Membre de Jutges per la Democràcia, se la considera progressista. Es va fer famosa com a instructora del cas Roldán. Ara fa un any va morir el seu marit, Javier Martínez Lázaro, que va ser jutge de l'Audiència Nacional i militant d'esquerres.
La defensa
Andreu Van den Eynde
advocat
Oriol Junqueras, Raül Romeva
És un dels principals advocats d’Esquerra Republicana i, com a tal, està immers en les causes judicials que afecten a membres del partit relacionades amb el Procés. És el lletrat que va assistir els càrrecs d’ERC del Govern durant els escorcolls del 20 de setembre i està involucrat en la instrucció al jutjat número 13 de Barcelona.
Estratègia de la defensa
Jordi Pina
advocat
Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez
L’advocat Jordi Pina, del despatx Molins & Silva, vicedegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, és un dels lletrats més destacats de la causa perquè representa tres processats per rebel·lió: Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Pina ja ha representat diversos polítics vinculats a Convergència, com és el cas d’Irene Rigau en la causa del 9-N.
Estratègia de la defensa
Xavier Melero
advocat
Joaquim Forn
Xavier Melero lidera la defensa de Joaquim Forn, juntament amb Judit Gené, amb qui comparteix el despatx Melero&Gené. La trajectòria com a defensor en causes penals de Melero és extensa en casos vinculats a Convergència, i ha representat diferents càrrecs del partit en casos de corrupció com el cas Palau o el cas ITV d’Oriol Pujol. També ha estat el lletrat d’Artur Mas en la causa del 9-N.
Estratègia de la defensa
Mariano Bergés
advocat
Dolors Bassa
L’advocat de Dolors Bassa és Mariano Bergés, soci de despatx de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart. És professor associat de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB).
Estratègia de la defensa
Josep Riba
advocat
Carles Mundó
L’advocat de Carles Mundó és Josep Riba, del despatx ‘Morales’, amb seu a Madrid. Es va incorporar durant la instrucció per exercir la defensa de l’exconseller de Justícia, acusat de malversació i desobediència. Riba havia estat advocat del F.C. Barcelona.
Estratègia de la defensa
Pau Molins
advocat
Santi Vila
L’advocat Pau Molins, del despatx Molins&Silva, coordina l’estratègia de defensa de l’exconseller de Cultura i d’Empresa Santi Vila, acusat de malversació i desobediència. S’encarrega de representar Vila juntament amb Joan Segarra. Molins és també l’advocat de l’expresident del Barça Sandro Rosell, encausat a l’Audiència Nacional i actualment en presó preventiva.
Estratègia de la defensa
Marina Roig
advocada
Jordi Cuixart
A la defensa de Jordi Cuixart hi participen diversos advocats, per bé que Marina Roig n’és la principal. És sòcia del despatx Roig&Bergés&Martínez i presidenta de la secció penal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Coordina la defensa del president d’Òmnium Cultural, integrada també per l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, advocat defensor d’Anna Gabriel, i també per l’advocat Àlex Solà.
Estratègia de la defensa
Olga Arderiu
advocada
Carme Forcadell
Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, és sòcia fundadora d’MDA Advocats, el seu despatx. Va integrar-se a la causa per representar l’expresidenta del Parlament, dins d’una estratègia de defensa d’ERC coordinada per Van den Eynde. Arderiu és diputada del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Estratègia de la defensa
Judit Gené
advocada
Meritxell Borràs
Judit Gené, sòcia del despatx Melero&Gené, és l’advocada de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs, acusada de malversació i desobediència. És membre de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona i antigament havia estat associada del despatx Cuatrecasas Gonçalves Pereira.
Estratègia de la defensa
L'acusació
Javier Zaragoza
Alcorisa (Terol), 1955
Fiscal del Suprem
Exfiscal en cap de l'Audiència Nacional va ser un dels acusadors en el cas dels atemptats jihadistes de l'11-M i ha actuat en casos de terrorisme d'ETA i narcotràfic. És membre de la Unió Progressista de Fiscals. En una entrevista al Heraldo de Aragón ha reconegut que el judici de l'1-O és "el més important de la democràcia".
Estratègia fiscalia
Consuelo Madrigal
Segòvia, 1956
Fiscal del Suprem
Va ser la primera dona a ocupar el càrrec de Fiscal General de l'Estat entre 2015 i 2016 després de la dimissió d'Eduardo Torres-Dulce per desavinences amb el govern del PP. No va ser renovada en el càrrec perquè es va negar a acceptar la política de nomenaments que volia el PP, i va ser substituïda per José Manuel Maza, l'autor de les querelles del cas de l'1-O.
Jaime Moreno
1958
Fiscal del Suprem
És el fiscal que es pot considerar més pròxim al PP, ja que va assessorar els ministres Gallardón i Catalá en la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Va ser el fiscal que va interrogar Francesc Homs en el cas del 9-N, al qual no va parar d'interrompre fins al punt que l'exconseller es va queixar al tribunal.
Fidel Cadena
María de Huerva (Saragossa), 1957
Fiscal del Suprem
Va ser company de promoció de Javier Zaragoza. El fiscal general de l'Estat, Javier Sánchez-Melgar, el va enviar a l'Haia l'abril de 2018 a veure's amb els fiscals d'Schleswig Holstein a veure si podia salvar l'euroordre enviada per Pablo Llarena, missió en la qual va fracassar.
Rosa María Seoane
1972
Advocada de l'Estat
La directora del servei jurídic de l'Estat, Consuelo Castro, va substituir Edmundo Bal per Rosa Maria Seoane com a representant de l'Advocacia de l'Estat en la causa del Procés al desembre quan aquell es va oposar a no incloure el delicte de rebel·lió en l'escrit d'acusació. Seoane era fins llavors secretària general d'Adif.
Estratègia advocacia
Javier Ortega Smith
Madrid, 1968
Vox
Ortega Smith és advocat i secretari general del partit d'extrema dreta Vox. De pare espanyol i mare argentina és un exboina verda de l'exèrcit espanyol que s'ha fet famós actuant com a advocat de l'acusació en el cas de l'1-O. És cinturó negre de karate i el 2016 va entrar nedant a Gibraltar amb un grup d'activistes per desplegar una bandera espanyola.
Estratègia VOX
Pedro Fernández
Vox
És vicesecretari jurídic de Vox i un altre dels advocats de l'1-O. A Gibraltar va passar 9 hores detingut quan va anar a defensar un dirigent de Vox Madrid acusat de desplegar una bandera espanyola al penyal. D'ideologia ultra, considera que l'1-O Espanya va estar a un pas de la ruptura.
II
L'orígen de la causa
6-7 de setembre
Les lleis de desconnexió
Els dies 6 i 7 de setembre, en uns plens carregats de tensió, la majoria independentista al Parlament va aprovar la Llei del Referèndum, per donar cobertura jurídica a l'1-O, i la Llei de Transitorietat Jurídica, on es fixava com s'aplicaria el resultat de la votació si guanyava el sí a la independència. L'oposició ho va considerar un cop a la Constitució i va abandonar l'hemicicle. La Fiscalia considera que aquells plens eren clau en el pla per aconseguir la secessió de Catalunya.
20 de setembre
La manifestació davant d'Economia
A primera hora del matí del 20 de setembre la Guàrdia Civil va irrompre en diferents seus de la Generalitat, entre elles la d'Economia, per intentar desarticular la infraestructura del referèndum. Milers de persones es van concentrar davant la conselleria d'Economia per protestar contra els escorcolls, fins que, passada la mitjanit, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, la van desconvocar amb uns megàfons des de dalt d'uns cotxes de la Guàrdia Civil aparcats al carrer. La Fiscalia considera que la manifestació tenia com a objectiu impedir l'acció de la justícia, i per això acusa Sànchez i Cuixart de sedició. La defensa, però, considera que la concentració està emparada en el dret a la llibertat d'expressió i manifestació, i que en cap cas es van impedir els escorcolls. Una secretària judicial que va abandonar l'edifici per un terrat és un dels testimonis clau d'aquella jornada.
1 d'octubre
Un referèndum organitzat per la gent
Milers de persones es van coordinar de manera secreta per assegurar que l'1 d'octubre al matí tots els col·legis electorals tinguessin urnes i paperetes mentre el Govern activava un cens universal per facilitar les votacions. Les càrregues policials contra votants pacífics que defensaven les urnes van donar la volta al món fins al punt que cap al migdia es va aturar el dispositiu policial. Segons les dades del Govern van votar 2,3 milions de catalans, un 43% del cens, amb un 90% de vots favorables a la independència. Per a la Fiscalia, les persones que van protegir les urnes formaven part d'un pla per imposar per la força una secessió unilateral.
27 d'octubre
La declaració d'independència
El 10 d'octubre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proclamar la independència i tot seguit la va suspendre a l'espera d'una mediació internacional que el govern espanyol sempre va rebutjar. Finalment, el 27 d'octubre, el Parlament va aprovar la resolució que constituïa la República Catalana, però el Govern no va prendre cap decisió per implementar-la. La mateixa nit, el govern espanyol, emparat en l'article 155 de la Constitució, va destituir el Govern i va suspendre l'autonomia. Tres dies més tard el Fiscal General de l'Estat va presentar una querella contra tots els membres del Govern per sedició i rebel·lió.
III
El Suprem
La competència del Suprem
La defensa dels acusats en el judici de l'1-O sempre ha defensat que l'òrgan jurisdiccional competent per jutjar el cas no és l'Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem perquè els fets es van produir a Catalunya, i per tant hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I així ho van plantejar en la vista de les qüestions prèvies del 18 de desembre. El Suprem es va declarar competent el 28 de desembre amb l'argument que si la rebel·lió hagués aconseguit el seu objectiu, la independència de Catalunya, hagués tingut efectes també fora d'aquest territori. Això sí, va enviar la causa contra els processats només pel delicte de desobediència, els membres de la mesa excepte Carme Forcadell, al TSJC.
L'escenari del judici
Murs del segle XVIII de dos metres d’amplada envolten tot el recinte històric, que a finals del XIX va deixar de ser un convent de donzelles nobles per convertir-se en el Palau de Justícia. La sala segona o sala penal, la que jutjarà el Procés, és un espai sumptuós situat al final d’una gran escalinata davant el pati principal del convent de les Saleses. L’edifici va patir un gran incendi el 1915 que només en va deixar els murs exteriors i de càrrega. El 1926 es va acabar la reforma actual. La sala és noble amb cadires de vellut grana. En tot un seguit de bancs de fusta, al mig, s’hi asseuran els presos i els altres nou processats en la causa. Entraran segurament per una porta lateral reservada als magistrats, per no haver de passar per l’escala principal. Al davant, el tribunal integrat per set magistrats. A l’esquerra, quasi amuntegats, se situaran els onze advocats dels líders independentistes. I a la dreta els dos fiscals, l’advocada de l’Estat i els advocats de Vox.
