GUIA DEL JUDICI DE L'1-O

DAVID MIRÓ i OT SERRA

El judici de l'1-O marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i també d'Espanya. El Tribunal Suprem haurà de dirimir si els líders catalans que van organitzar el referèndum de 2017 i posteriorment van aprovar una declaració d'independència van cometre un delicte de rebel·lió o sedició tot i l'absència de violència, i també de malversació de cabals públics o desobediència. La darrera paraula, però, la tindrà el Tribunal Europeu de Drets Humans amb seu a Estrasburg.

I

Qui és qui?

Els acusats

Oriol Junqueras

Vicepresident de la Generalitat

En presó preventiva

Soto del Real

El vicepresident del Govern durant l'1-O va descartar exiliar-se i va comparèixer el 2 de novembre de 2017 davant de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que el va enviar a presó incondicional, on segueix des d’aleshores ja que el Suprem la va confirmar. Després d'estar al centre penitenciari d'Estremera, el 4 de juliol de 2018 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 25 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 12 anys

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • Malversació
  • 13 anys
25 anys
12 anys
74 anys
13 anys

Defensa: Andreu Van den Eynde

Carme Forcadell

Presidenta del Parlament

En presó preventiva

Alcalá-Meco

Era la presidenta del Parlament durant l'1-O i abans havia estat presidenta de l'ANC. Després de passar una nit a la presó el 9 de novembre per ordre de Pablo Llarena, Carme Forcadell va poder sortir pagant una fiança. Tanmateix, el 23 de març el mateix jutge va decidir tornar-la a posar entre reixes, i aquest cop de forma incondicional. Malgrat que havia renunciat a repetir com a presidenta del Parlament, Forcadell va ser enviada primer a Alcalá-Meco i després a la presó de Mas d'Enric. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Alcalá-Meco per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • 17 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • 10 anys

Vox

  • Rebel·lió
  • Sedició
  • Organització Criminal
  • 52 anys

Sentència

  • Sedició
  • 11 anys i 6 mesos
17 anys
10 anys
52 anys
11 anys i 6 mesos

Defensa: Olga Arderiu

Jordi Sànchez

President de l'ANC

En presó preventiva

Soto del Real

Va ser, amb Jordi Cuixart, el primer dirigent independentista empresonat. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el va enviar a Soto del Real el 16 d’octubre de 2017 acusat de sedició per les manifestacions del 20 de setembre anterior davant la consellera d’Economia com a protesta contra els escorcolls amb què la Guàrdia Civil pretenia desactivar el referèndum. Posteriorment, la Fiscalia del Suprem el va acusar de rebel·lió. Va ser traslladat a Lledoners el 4 de juliol ides de l'1 de febrer torna a ser a Soto del Real per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • 17 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • 8 anys

Vox

  • Rebel·lió
  • Sedició
  • Organització Criminal
  • 52 anys

Sentència

  • Sedició
  • 9 anys
17 anys
8 anys
52 anys
9 anys

Defensa: Jordi Pina

Jordi Cuixart

President Òmnium

En presó preventiva

Soto del Real

El president d’Òmnium, com el president de l’ANC, va ser empresonat per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 16 d’octubre de 2017 i no n'ha sortit. Està acusat de rebel·lió per la Fiscalia pel seu paper de lideratge en les mobilitzacions independentistes, sobretot en la del 20 de setembre per protestar contra els escorcolls a la Generalitat pel referèndum. Va ser traslladat a Lledoners el 4 de juliol de 2018. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Soto del Real per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • 17 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • 8 anys

Vox

  • Rebel·lió
  • Sedició
  • Organització Criminal
  • 52 anys

Sentència

  • Sedició
  • 9 anys
17 anys
8 anys
52 anys
9 anys

Defensa: Marina Roig

Joaquim Forn

Conseller d’Interior

En presó preventiva

Soto del Real

El conseller d’Interior (que va assumir el càrrec el juliol del 2017 amb l’1-O com a principal repte) va marxar a Brussel·les amb Carles Puigdemont el 30 de setembre. Després, però, va decidir tornar a Espanya per presentar-se davant la jutge Carmen Lamela, que el va enviar a la presó, on segueix tancat des del 2 de novembre de 2017. Primer va estar a Estremera i el 10 de juliol de 2018 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrerde 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 16 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 11 anys i 6 mesos

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • 10 anys i 6 mesos
16 anys
11 anys i 6 mesos
74 anys
10 anys i 6 mesos

Defensa: Xavier Melero

Jordi Turull

Conseller de la Presidència

En presó preventiva

Soto del Real

El conseller de la Presidència durant l'1-O va descartar exiliar-se i va comparèixer davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017, que el va enviar a presó preventiva a Estremera. El jutge del Suprem, Pablo Llarena, el va deixar en llibertat el 4 de desembre però el va tornar a empresonar el 23 de març. El 10 de juliol de 2019 va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 16 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 11 anys i 6 mesos

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • Malversació
  • 12 anys
16 anys
11 anys i 6 mesos
74 anys
12 anys

Defensa: Jordi Pina

Raül Romeva

Conseller d’Exteriors

En presó preventiva

Soto del Real

El conseller d’Exteriors va ser un dels membres del Govern que no va marxar a l’exili amb Carles Puigdemont. Això el va portar a entrar a la presó el 2 de novembre de 2017 i a sortir-ne un mes després per l’inici de la campanya del 21-D. El 23 de març, ja com a diputat d’ERC al Parlament, Pablo Llarena va decretar el seu reingrés a presó, on encara segueix. El 4 de juliol va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 16 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 11 anys i 6 mesos

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • Malversació
  • 12 anys
16 anys
11 anys i 6 mesos
74 anys
12 anys

Defensa: Andreu Van den Eynde

Dolors Bassa

Consellera de Treball i Benestar Social

En presó preventiva

Alcalá-Meco

Com Joaquim Forn, la consellera de Treball i Benestar Social va ser una dels que van viatjar a Brussel·les però van tornar a Madrid per presentar-se davant la jutge Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017. D’allà va anar a la presó d’Alcalá-Meco amb Meritxell Borràs, d’on en va sortir 33 dies després. El 23 de març Pablo Llarena la va tornar a enviar a presó. El 4 de juliol de 2018 va ser traslladada a Puig de les Basses. Des de l'1 de febrer de 2019 torna a ser a Madrid, a Alcalá-Meco, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 16 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 11 anys i 6 mesos

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • Malversació
  • 12 anys
16 anys
11 anys i 6 mesos
74 anys
12 anys

Defensa: Mariano Bergés

Josep Rull

Conseller de Territori

En presó preventiva

Soto del Real

Com Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, el conseller de Territori va tornar a la presó el 23 de març per ordre de Pablo Llarena. Abans ja hi havia passat més d’un mes. Seva és una de les imatges més icòniques dels dies posteriors de l’1-O, quan el dilluns després de la DUI va ser l’únic conseller que va anar a la feina. El 10 de juliol va ser traslladat a Lledoners. Des de l'1 de febrer de 2019 és a Madrid, a Soto del Real, per afrontar el judici.

Penes

Fiscalia

  • Rebel·lió
  • Malversació
  • 16 anys

Advocacia de l'Estat

  • Sedició
  • Malversació
  • 11 anys i 6 mesos

Vox

  • Rebel·lió
  • Organització criminal
  • Malversació
  • 74 anys

Sentència

  • Sedició
  • 10 anys i 6 mesos
16 anys
11 anys i 6 mesos
74 anys
10 anys i 6 mesos

Defensa: Jordi Pina

Carles Mundó

Conseller de Justícia

En llibertat

Carles Mundó va ser un dels consellers que va ingressar a presó el 2 de novembre de 2017. Quan va sortir-ne un mes després va implicar-se a fons en la campanya electoral. Després, tot i que el seu nom havia sonat per presidir el Parlament, va abandonar l’escó i va deixar la política. Ara ha tornat a la seva feina d’advocat i forma part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat.

Penes

Fiscalia

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Advocacia de l'Estat

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Vox

  • Organització criminal
  • Malversació
  • Desobediència
  • 24 anys

Sentència

  • Desobediència
  • 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
7 anys
7 anys
24 anys
1 any i 8 mesos d'inhabilitació

Defensa: Josep Riba

Meritxell Borràs

Consellera de Governació

En llibertat

La consellera de Governació durant 1-O va anar a Brussel·les el 30 d'octubre de 2017 però després va tornar per presentar-se davant la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 2 de novembre de 2017, que la va enviar a la presó d’Alcalá-Meco. Va ser l’única consellera que va decidir no anar a cap llista en les eleccions del 21-D, anticipant una retirada de la política que en sortir de la presó, el 4 de desembre, va consumar.

Penes

Fiscalia

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Advocacia de l'Estat

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Vox

  • Organització criminal
  • Malversació
  • Desobediència
  • 24 anys

Sentència

  • Desobediència
  • 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
7 anys
7 anys
24 anys
1 any i 8 mesos d'inhabilitació

Defensa: Judit Gené

Santi Vila

Conseller d'Empresa

En llibertat

Santi Vila va dimitir el dia abans de la DUI després que fracassés en el seu intent que Carles Puigdemont convoqués eleccions. El 2 de novembre de 2017 va ser empresonat amb la resta de consellers, tot i que va ser l’únic que va poder sortir el dia següent després de pagar una fiança. Després va deixar el PDECat i va fitxar per l’empresa privada com a director general d’Aigües de Banyoles.

Penes

Fiscalia

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Advocacia de l'Estat

  • Desobediència
  • Malversació
  • 7 anys

Vox

  • Organització criminal
  • Malversació
  • Desobediència
  • 24 anys

Sentència

  • Desobediència
  • 1 any i 8 mesos d'inhabilitació
7 anys
7 anys
24 anys
1 any i 8 mesos d'inhabilitació

Defensa: Pau Molins

El tribunal

Manuel Marchena

Las Palmas de Gran Canaria, 1959

President

Va ser nomenat president de la sala segona del Suprem, la que s'encarrega dels temes penals, el 2014, després d'haver fet carrera com a fiscal. Se'l considera conservador. De fet, populars i socialistes van pactar el seu nom per presidir el CGPJ i el diputat del PP Ignacio Cosidó es va vantar en un missatge que amb ell "controlarem la sala segona des de darrere". Marchena va renunciar llavors al càrrec.

Andrés Martínez Arrieta

Logroño, 1955

Jutge

És el membre del tribunal amb més anys a la sala segona del Suprem. Com a membre fundador de l'Associació Francisco de Vitoria, de tarannà moderat, se'l considera més progressista que Marchena, al qual hauria substituït com a president del tribunal si aquest hagués anat al CGPJ. De perfil humanista i cristià va condemnar Baltasar Garzón per les escoltes de Gürtel i el va absoldre per investigar els crims del franquisme.

Juan Ramon Berdugo

Valladolid, 1954

Jutge

Magistrat de la sala segona del Suprem des de 2004 és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. Tot i això, va ser dels primers jutges que va considerar que es podia donar una violació dintre del matrimoni. Com a curiositat, de jove va ser jugador de primera divisió de rugbi.

Antonio del Moral

1959

Jutge

Va ser fiscal del Suprem entre 1999 i 2012, any en què va accedir a la magistratura pel torn de juristes. D'idees ultracatòliques, se'l vincula a l'Opus Dei. Una de les seves sentències més polèmiques és la que va exculpar l'exalcaldessa de Jerez i diputada del PP María José García Pelayo en el cas Gürtel. Un vídeo seu on explica les implicacions penals del conte de la Blancaneus es va fer viral a la xarxa.

Luciano Varela

Pontevedra, 1947

Jutge

És membre de la sala segona del Suprem des de 2007. Se'l considera progressista (és membre fundador de Jutges per la Democràcia) i fins i tot galleguista. Tot i això, va rebutjar arxivar la querella contra Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme. Es jubilarà el pròxim mes de maig en fer 72 anys, per tant les sessions del judici oral haurien d'acabar abans. En cas contrari potser s'hauria de repetir tot el judici.

Andrés Palomo

Salamanca, 1955

Jutge

Va ser president de l'Audiència Provincial de Segòvia durant 16 anys abans d'entrar, el 2014, al Tribunal Suprem. Va ser l'instructor de la causa del 9-N contra Francesc Homs, al qual va acusar de prevaricació i desobediència greu. S'ha manifestat en contra de la presó permanent revisable, defensada pel PP.

Ana Ferrer

1959

Jutgessa

És la primera dona que arriba a la sala segona del Suprem i abans va ser presidenta de l'Audiència Provincial de Madrid. Membre de Jutges per la Democràcia, se la considera progressista. Es va fer famosa com a instructora del cas Roldán. Ara fa un any va morir el seu marit, Javier Martínez Lázaro, que va ser jutge de l'Audiència Nacional i militant d'esquerres.

La defensa

Andreu Van den Eynde

advocat

Oriol Junqueras, Raül Romeva

És un dels principals advocats d’Esquerra Republicana i, com a tal, està immers en les causes judicials que afecten a membres del partit relacionades amb el Procés. És el lletrat que va assistir els càrrecs d’ERC del Govern durant els escorcolls del 20 de setembre i està involucrat en la instrucció al jutjat número 13 de Barcelona.

Estratègia de la defensa

Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat al Tribunal Suprem un escrit de defensa conjunt que combina una denúncia tant política com jurídica del que anomenen una "causa general contra l’independentisme". El seu advocat, Andreu Van den Eynde, parla de la utilització del "dret penal de l’enemic". També dedica bona part de l’escrit a denunciar les investigacions paral·leles que s’han fet del Procés als tribunals i apunta especialment a la del jutjat d’instrucció número 13, que considera que està viciada de manca d’imparcialitat i de "biaix ideològic".

Jordi Pina

advocat

Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez

L’advocat Jordi Pina, del despatx Molins & Silva, vicedegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, és un dels lletrats més destacats de la causa perquè representa tres processats per rebel·lió: Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Pina ja ha representat diversos polítics vinculats a Convergència, com és el cas d’Irene Rigau en la causa del 9-N.

Estratègia de la defensa

L’ara president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, era president de l’ANC en el moment dels fets i un dels protagonistes del 20-S. En el seu escrit, detalla que la concentració davant Economia van ser pacífiques, tal com acrediten les seves piulades a Twitter. En l’escrit, Sànchez explica que era impossible desallotjar la multitud de gent perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici i, fins i tot, apunta que en una reunió improvisada amb un tinent de la Guàrdia Civil, aquest hi va estar d’acord. Josep Rull reivindica el seu caràcter pacífic i només singularitza el seu escrit en una qüestió: el rebuig a l’atracament d’un vaixell amb policies nacionals al port de Palamós. Defensa que estava ple i que, a més, no s’havia fet la petició de manera correcta. Finalment, després d’una carta del president dels Ports de l’Estat, es va autoritzar el 20 de setembre que la nau s’establís al Port de Barcelona. L’exconseller de la Presidència nega el relat de la Fiscalia i subratlla que totes les seves crides a participar de mobilitzacions es van acompanyar d’una petició per fer-ho de manera "cívica i pacífica". En el seu escrit recorda que no va instar la ciutadania a ocupar ni protegir els col·legis electorals els dies previs a l’1-O per fer possible la consulta, i apunta el cens universal com una de les claus per evitar que hi hagués enfrontaments als centres de votació amb la policia.

Xavier Melero

advocat

Joaquim Forn

Xavier Melero lidera la defensa de Joaquim Forn, juntament amb Judit Gené, amb qui comparteix el despatx Melero&Gené. La trajectòria com a defensor en causes penals de Melero és extensa en casos vinculats a Convergència, i ha representat diferents càrrecs del partit en casos de corrupció com el cas Palau o el cas ITV d’Oriol Pujol. També ha estat el lletrat d’Artur Mas en la causa del 9-N.

Estratègia de la defensa

L’escrit de Joaquim Forn afirma que com a conseller d’Interior no va donar cap instrucció tècnica a la policia catalana sobre els operatius del 20-S i l’1-O. En l’escrit del seu advocat, Xavier Melero, recorda una de les ordres que va donar l’aleshores secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, dos dies abans del referèndum.“Tota intervenció ha d’estar presidida per la premissa general de prioritzar la seguretat, tant dels efectius policials com dels ciutadans, per l’eficàcia i per preservar la pacífica convivència. Es farà un ús mínim i proporcionat de la força, i s’evitarà qualsevol excés”, va dir, segons Forn, en consonància amb la instrucció del TSJC.

Descarrega’t el document oficial

Mariano Bergés

advocat

Dolors Bassa

L’advocat de Dolors Bassa és Mariano Bergés, soci de despatx de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart. És professor associat de dret penal de la Universitat de Barcelona (UB).

Estratègia de la defensa

Dolors Bassa, acusada de rebel·lió, rebutja que s’atribueixi violència als fets del Procés i subratlla que "la intervenció dels cossos policials va afectar greument la convivència ciutadana". Com a exconsellera de Treball, defensa la celebració de les vagues del 3 d’octubre i el 8 de novembre i recorda que la de dos dies després del referèndum "no va ser impugnada" i la del 8-N va ser declarada legal. "No van constituir una baula de la suposada sublevació, sinó l’exercici legítim d’un dret fonamental", sosté.

Josep Riba

advocat

Carles Mundó

L’advocat de Carles Mundó és Josep Riba, del despatx ‘Morales’, amb seu a Madrid. Es va incorporar durant la instrucció per exercir la defensa de l’exconseller de Justícia, acusat de malversació i desobediència. Riba havia estat advocat del F.C. Barcelona.

Estratègia de la defensa

L’exconseller de Justícia centrarà la seva defensa al judici a demostrar que no es va gastar ni un sol euro de la Generalitat en el referèndum de l’1 d’octubre. A més, també rebutja el delicte de desobediència del qual se l’acusa. Com la resta de líders independentistes investigats, argumentarà que organitzar un referèndum no és delicte perquè no apareix en cap article del Codi Penal, després que l’any 2005 el Congrés dels Diputats va despenalitzar-lo.

Pau Molins

advocat

Santi Vila

L’advocat Pau Molins, del despatx Molins&Silva, coordina l’estratègia de defensa de l’exconseller de Cultura i d’Empresa Santi Vila, acusat de malversació i desobediència. S’encarrega de representar Vila juntament amb Joan Segarra. Molins és també l’advocat de l’expresident del Barça Sandro Rosell, encausat a l’Audiència Nacional i actualment en presó preventiva.

Estratègia de la defensa

Santi Vila, acusat de desobediència i malversació, subratlla en el seu escrit que sempre va actuar “convençut” que s’acabaria trobant “una solució política dialogada al conflicte entre el govern autonòmic i l’estatal”. En aquest sentit, destaca que rebutjava "estratègies unilaterals". L’exconseller nega la malversació i diu que ni el departament d’Empresa ni el Govern en general van destinar diners públics a la votació.

Marina Roig

advocada

Jordi Cuixart

A la defensa de Jordi Cuixart hi participen diversos advocats, per bé que Marina Roig n’és la principal. És sòcia del despatx Roig&Bergés&Martínez i presidenta de la secció penal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Coordina la defensa del president d’Òmnium Cultural, integrada també per l’exdiputat de la CUP Benet Salellas, advocat defensor d’Anna Gabriel, i també per l’advocat Àlex Solà.

Estratègia de la defensa

Cuixart planteja el procediment com un "judici a la democràcia" i considera que el seu escrit de defensa és una "acusació a l’Estat". "La voluntat de protegir a tota costa la indissolubilitat territorial espanyola no pot comportar una vulneració massiva de drets fonamentals", argumenta. Sobre els els fets del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, la lletrada Marina Roig afirma: "[Cuixart] no va provocar cap dany al vehicle de la Guàrdia Civil ni va incitar ningú a provocar cap desperfecte".

Descarrega’t el document oficial

Olga Arderiu

advocada

Carme Forcadell

Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, és sòcia fundadora d’MDA Advocats, el seu despatx. Va integrar-se a la causa per representar l’expresidenta del Parlament, dins d’una estratègia de defensa d’ERC coordinada per Van den Eynde. Arderiu és diputada del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Estratègia de la defensa

Carme Forcadell argumenta que la presidència i la mesa de la cambra catalana no tenen potestat per interferir en la iniciativa legislativa, que correspon als grups parlamentaris. L’escrit de la seva advocada, Olga Arderiu, s’ajuda de la doctrina del Tribunal Constitucional per assenyalar que la mesa de la cambra no pot impedir el debat parlamentari, ni quan les resolucions contravinguin la Constitució. Tot i això, Forcadell fa una dura crítica al TC i a la resta d’òrgans jurisdiccionals espanyols i els acusa d’haver-se escudat en la “unitat d’Espanya per justificar la vulneració de drets fonamentals”.

Descarrega’t el document oficial

Descarrega’t el document oficial

Judit Gené

advocada

Meritxell Borràs

Judit Gené, sòcia del despatx Melero&Gené, és l’advocada de l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs, acusada de malversació i desobediència. És membre de la secció de dret penal del Col·legi d’Advocats de Barcelona i antigament havia estat associada del despatx Cuatrecasas Gonçalves Pereira.

Estratègia de la defensa

L'exconsellera Meritxell Borràs, acusada de malversació, nega que es destinessin diners públics a sufragar el referèndum. Sobre la seva actuació, recorda que a partir del mes de juliol de 2017 perd les competències sobre processos electorals, que passen del departament de Governació a Economia. També argumenta que la seva conselleria -com la resta- estava sotmesa al "control" de despesa del govern espanyol, que es va anar intensificant a partir del mes de juliol i que va assolir la seva màxima el setembre de 2017.

Descarrega’t el document oficial

L'acusació

Javier Zaragoza

Alcorisa (Terol), 1955

Fiscal del Suprem

Exfiscal en cap de l'Audiència Nacional va ser un dels acusadors en el cas dels atemptats jihadistes de l'11-M i ha actuat en casos de terrorisme d'ETA i narcotràfic. És membre de la Unió Progressista de Fiscals. En una entrevista al Heraldo de Aragón ha reconegut que el judici de l'1-O és "el més important de la democràcia".

Estratègia fiscalia

En la línia del que ha anat manifestant durant la instrucció, la Fiscalia va presentar un escrit de conclusions provisionals en el qual es manté ferma en l’acusació de rebel·lió i, per tant, creu que els líders independentistes preveien "tots els mitjans" que calguessin, inclosa “la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès". El ministeri públic veu en el 20-S "l’execució d’actes de força, d’intimidació i de violència" davant la conselleria d’Economia. Sobre l’1-O, destaca que la xifra de votants ferits "va ser manipulada per magnificar la repressió policial".

Descarrega’t el document oficial

Consuelo Madrigal

Segòvia, 1956

Fiscal del Suprem

Va ser la primera dona a ocupar el càrrec de Fiscal General de l'Estat entre 2015 i 2016 després de la dimissió d'Eduardo Torres-Dulce per desavinences amb el govern del PP. No va ser renovada en el càrrec perquè es va negar a acceptar la política de nomenaments que volia el PP, i va ser substituïda per José Manuel Maza, l'autor de les querelles del cas de l'1-O.

Jaime Moreno

1958

Fiscal del Suprem

És el fiscal que es pot considerar més pròxim al PP, ja que va assessorar els ministres Gallardón i Catalá en la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Va ser el fiscal que va interrogar Francesc Homs en el cas del 9-N, al qual no va parar d'interrompre fins al punt que l'exconseller es va queixar al tribunal.

Fidel Cadena

María de Huerva (Saragossa), 1957

Fiscal del Suprem

Va ser company de promoció de Javier Zaragoza. El fiscal general de l'Estat, Javier Sánchez-Melgar, el va enviar a l'Haia l'abril de 2018 a veure's amb els fiscals d'Schleswig Holstein a veure si podia salvar l'euroordre enviada per Pablo Llarena, missió en la qual va fracassar.

Rosa María Seoane

1972

Advocada de l'Estat

La directora del servei jurídic de l'Estat, Consuelo Castro, va substituir Edmundo Bal per Rosa Maria Seoane com a representant de l'Advocacia de l'Estat en la causa del Procés al desembre quan aquell es va oposar a no incloure el delicte de rebel·lió en l'escrit d'acusació. Seoane era fins llavors secretària general d'Adif.

Estratègia advocacia

L’Advocacia de l’Estat descarta la rebel·lió i acusa els líders independentistes de sedició. En aquest sentit, l’òrgan depenent del govern espanyol no inclou el terme ‘violència’ en el seu escrit i utilitza altres fórmules com "tensió", "incidents", "disturbis", talls de trànsit"i "desordres públics". Així, destaca "l’actitud hostil" dels participants a la manifestació davant la conselleria d’Economia i acusa Jordi Sànchez i Jordi Cuixart d’estimular la presència massiva de ciutadans a les urnes" tot i saber que hi podria haver càrregues.

Javier Ortega Smith

Madrid, 1968

Vox

Ortega Smith és advocat i secretari general del partit d'extrema dreta Vox. De pare espanyol i mare argentina és un exboina verda de l'exèrcit espanyol que s'ha fet famós actuant com a advocat de l'acusació en el cas de l'1-O. És cinturó negre de karate i el 2016 va entrar nedant a Gibraltar amb un grup d'activistes per desplegar una bandera espanyola.

Estratègia VOX

Vox qualifica el referèdum de l’1-O d’"estratègia colpista per continuar mantenint una falsa esperança d'independència entre aquells ciutadans que després faran servir la violència per intentar culminar el procés". El partit d’extrema dreta acusa els líders de les entitats sobiranistes d’haver "alimentat el mite de la independència de Catalunya mitjançant arguments xenòfobs i racistes en contra dels espanyols i entre amplis sectors de la població catalana".

Pedro Fernández

Vox

És vicesecretari jurídic de Vox i un altre dels advocats de l'1-O. A Gibraltar va passar 9 hores detingut quan va anar a defensar un dirigent de Vox Madrid acusat de desplegar una bandera espanyola al penyal. D'ideologia ultra, considera que l'1-O Espanya va estar a un pas de la ruptura.

II

L'orígen de la causa

6-7 de setembre

Les lleis de desconnexió

Cristina Calderer

Els dies 6 i 7 de setembre, en uns plens carregats de tensió, la majoria independentista al Parlament va aprovar la Llei del Referèndum, per donar cobertura jurídica a l'1-O, i la Llei de Transitorietat Jurídica, on es fixava com s'aplicaria el resultat de la votació si guanyava el sí a la independència. L'oposició ho va considerar un cop a la Constitució i va abandonar l'hemicicle. La Fiscalia considera que aquells plens eren clau en el pla per aconseguir la secessió de Catalunya.

20 de setembre

La manifestació davant d'Economia

Pere Tordera

A primera hora del matí del 20 de setembre la Guàrdia Civil va irrompre en diferents seus de la Generalitat, entre elles la d'Economia, per intentar desarticular la infraestructura del referèndum. Milers de persones es van concentrar davant la conselleria d'Economia per protestar contra els escorcolls, fins que, passada la mitjanit, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, la van desconvocar amb uns megàfons des de dalt d'uns cotxes de la Guàrdia Civil aparcats al carrer. La Fiscalia considera que la manifestació tenia com a objectiu impedir l'acció de la justícia, i per això acusa Sànchez i Cuixart de sedició. La defensa, però, considera que la concentració està emparada en el dret a la llibertat d'expressió i manifestació, i que en cap cas es van impedir els escorcolls. Una secretària judicial que va abandonar l'edifici per un terrat és un dels testimonis clau d'aquella jornada.

1 d'octubre

Un referèndum organitzat per la gent

Cristina Calderer

Milers de persones es van coordinar de manera secreta per assegurar que l'1 d'octubre al matí tots els col·legis electorals tinguessin urnes i paperetes mentre el Govern activava un cens universal per facilitar les votacions. Les càrregues policials contra votants pacífics que defensaven les urnes van donar la volta al món fins al punt que cap al migdia es va aturar el dispositiu policial. Segons les dades del Govern van votar 2,3 milions de catalans, un 43% del cens, amb un 90% de vots favorables a la independència. Per a la Fiscalia, les persones que van protegir les urnes formaven part d'un pla per imposar per la força una secessió unilateral.

27 d'octubre

La declaració d'independència

Pere Tordera

El 10 d'octubre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proclamar la independència i tot seguit la va suspendre a l'espera d'una mediació internacional que el govern espanyol sempre va rebutjar. Finalment, el 27 d'octubre, el Parlament va aprovar la resolució que constituïa la República Catalana, però el Govern no va prendre cap decisió per implementar-la. La mateixa nit, el govern espanyol, emparat en l'article 155 de la Constitució, va destituir el Govern i va suspendre l'autonomia. Tres dies més tard el Fiscal General de l'Estat va presentar una querella contra tots els membres del Govern per sedició i rebel·lió.

III

El Suprem

javier lizon - EFE

La competència del Suprem

La defensa dels acusats en el judici de l'1-O sempre ha defensat que l'òrgan jurisdiccional competent per jutjar el cas no és l'Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem perquè els fets es van produir a Catalunya, i per tant hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I així ho van plantejar en la vista de les qüestions prèvies del 18 de desembre. El Suprem es va declarar competent el 28 de desembre amb l'argument que si la rebel·lió hagués aconseguit el seu objectiu, la independència de Catalunya, hagués tingut efectes també fora d'aquest territori. Això sí, va enviar la causa contra els processats només pel delicte de desobediència, els membres de la mesa excepte Carme Forcadell, al TSJC.

L'escenari del judici

Murs del segle XVIII de dos metres d’amplada envolten tot el recinte històric, que a finals del XIX va deixar de ser un convent de donzelles nobles per convertir-se en el Palau de Justícia. La sala segona o sala penal, la que jutjarà el Procés, és un espai sumptuós situat al final d’una gran escalinata davant el pati principal del convent de les Saleses. L’edifici va patir un gran incendi el 1915 que només en va deixar els murs exteriors i de càrrega. El 1926 es va acabar la reforma actual. La sala és noble amb cadires de vellut grana. En tot un seguit de bancs de fusta, al mig, s’hi asseuran els presos i els altres nou processats en la causa. Entraran segurament per una porta lateral reservada als magistrats, per no haver de passar per l’escala principal. Al davant, el tribunal integrat per set magistrats. A l’esquerra, quasi amuntegats, se situaran els onze advocats dels líders independentistes. I a la dreta els dos fiscals, l’advocada de l’Estat i els advocats de Vox.

Consulta més continguts

MICROSITE Judici de l'1-O Ves-hi

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Marc Funollet - Marc Camprodon