Saps com
funciona
la recollida
selectiva?

L'aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços fan dels productes recuperables i que, posteriorment, l'administració s'encarrega de gestionar. Els ens locals amb competències sobre la gestió de residus municipals són els encarregats de definir el model de recollida més adequat, considerant les característiques pròpies de cada municipi o agrupació municipal.

Els models de recollida de residus municipals i assimilables aplicats actualment a Catalunya es poden classificar en dues categories principals.

Els tipus de models de segregació de residus:

• 5 fraccions
• Residu mínim
• Multiproducte

La modalitat i ubicació del sistema de recollida:

• Contenidors de superfície (àrees de vorera i àrees d'aportació)
• Contenidors soterrats
• Porta a porta
• Pneumàtica

Cada model de segregació de residus es combina amb un o diversos dels sistemes de recollida segons les característiques i preferències de cada municipi.

El motiu pel qual no es pot llençar un got de vidre o una finestra al contenidor verd és perquè no es tracta d’un envàs. Els fabricants d’envasos paguen una part a l’entitat Ecovidrio per fer-se’n càrrec. D’aquesta manera els residus d’envasos de vidre es recullen als contenidors verds, finançats també per aquesta entitat. La gestió dels productes que no són envasos es financen per una altra via de l'administració i per tant no es pot gestionar seguint el mateix circuit de recollida. El vidre que no és envàs s'ha de portar als punts verds o deixalleries. Que no es puguin llençar al contenidor verd no vol dir que no es recuperin, sinó que es fa per una altra via.

De la mateixa manera que amb el contenidor verd del vidre, al contenidor groc només es poden llençar envasos, i no altres materials plàstics o metàl·lics que no siguin envasos. El contenidor groc està dedicat als envasos de plàstic i metall, i el plàstic i metall que no és envàs, com ara una joguina, s'ha de reciclar als punts verds o deixalleries, que habitualment tenen contenidors específics. Que no es puguin llençar al contenidor groc no vol dir que no es recuperin, sinó que es fa per una altra via.

Des del punt de vista ambiental el millor residu és el que no es genera. Per tant, es considera prevenció de residus tota aquella acció que tingui per objectiu evitar la generació quantitativa de residus o bé disminuir la seva perillositat. Bàsicament hi ha dues maneres de fer-ho: reduint els residus potencials en origen (disseny, producció, distribució, etc.) o bé mitjançant la reutilització, que és diferent del reciclatge. En la reutilització es torna a usar un producte en la seva forma original i sense cap modificació, evitant així que l'objecte es converteixi en residu quan finalitzi definitivament el seu cicle de vida.

El malbaratament alimentari són aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura calcula que un terç dels aliments produïts anualment al món es llencen (FAO, 2011). A Catalunya, les llars, els comerços i la restauració generen unes 262.000 tones de malbaratament cada any, és a dir, uns 35 kg/persona (ARC i UAB, 2012). A casa nostra, el Pla d’Acció per a la Prevenció del Malbaratament Alimentari (2019-2020) té com a objectiu prevenir el malbaratament en tots els sectors de la cadena alimentària.