El sector agroalimentari català és el primer sector de l’economia catalana i un dels sectors exportadors més dinàmics. Genera un volum de negoci de 38.205 milions d’euros, xifra que equival al 16,28% del PIB de Catalunya. Els aliments catalans han aconseguit un valor significatiu en els mercats internacionals: en els últims deu anys, les exportacions s'han incrementat un 45% en volum i un 65% en valor. El 2019 Catalunya va superar per primera vegada els 10.000 milions d’euros en les seves exportacions agroalimentàries.

Consumir productes catalans és consumir qualitat, perquè la dieta mediterrània és una de les millors del món. A més, la ciència ha demostrat els efectes beneficiosos dels aliments de proximitat. Un estudi del grup de nutrigenòmica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va demostrar per primer cop el 2018 l’evidència científica dels efectes beneficiosos de la fruita segons la seva procedència i estacionalitat, amb efectes sobre el rellotge molecular, especialment en els casos amb risc d’obesitat. “Bo per a l’esportista, bo per a la salut” és un dels lemes de la cançó a favor dels productes de proximitat. Justament algunes de les cares del videoclip són jugadores dels dos principals equips de bàsquet femení, l’Uni Girona i l’A.E. Sedis Bàsquet de la Seu d’Urgell. Són Laia Palau i Júlia Soler, de l’Uni Girona, i Georgina Bahí i Ariadna Pujol de l’A.E. Sedis Bàsquet.

Fa més de 40 anys que al nostre país es van reconèixer les primeres denominacions d’origen protegides, i des d’aleshores la llista d’aliments catalans emparats per distintius ha crescut amb 12 denominacions d’origen protegides (DOP) i 12 indicacions geogràfiques protegides (IGP) amb reconeixement de la Unió Europea. Aquesta llista inclou olis, productes lactis, carn fresca, productes de forn i pastisseria, fruites, hortalisses, llegums i cereals.

El producte de proximitat és també un producte sostenible: un aliment que ha hagut de recórrer mig món abans d’arribar a taula contribuirà al canvi climàtic. La producció de proximitat, en canvi, es fa seguint criteris de sostenibilitat. Fomentar l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura del país és contribuir al desenvolupament econòmic del país, però també una ajuda per conservar-ne el paisatge, els camps cultivats, els pobles pescadors i la cultura marinera, l’equilibri ecològic i la subsistència de les plantes i animals autòctons.

Que un aliment sigui de proximitat no vol dir que sigui més car. El producte de proximitat és un producte de preu just: les cadenes curtes fan possible un preu assequible per al consumidor final i que alhora el productor percebi un preu just. O, com diu la cançó, “bo per a l’àvia, bo per a la butxaca”. L’aposta per la proximitat funciona com una mena d’efecte papallona: els beneficis comencen per la nostra salut i acaben estenent-se fins a l’últim racó del nostre territori.

Les etiquetes dels productes ens donen informació sobre els nutrients i els ingredients, i també sobre la seva procedència. Per llei, és obligatori indicar el país d’origen en l’etiquetatge en la carn fresca (de boví, porcí, oví, caprí i aviram), el peix, les fruites i hortalisses, la mel, l’oli d’oliva i la llet. També podem identificar els productes de proximitat buscant el segell “Venda de proximitat”.

Segons un estudi encarregat pel departament d’Agricultura, un 20% dels catalans han augmentat el seu interès pel producte local i les botigues de proximitat. “Vivim moments difícils, i és justament en aquests moments difícils que hem de fer més pinya. El consum del producte de proximitat és bo per a tothom. És sa, de qualitat, a un preu assequible i just, però també és una manera d’ajudar la pagesia, el sector agroalimentari i l’economia catalana en general, en un moment en què és molt necessari”, va dir la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, durant la presentació de la campanya “Bo per a tu, bo per a tothom”.