Mites i realitats sobre la regla
i la menopausa què en saps?

Tenir la regla és indicador d’un bon estat de salut i, a més a més, ajuda a mantenir l’equilibri hormonal. L’aparició de la regla és també un signe important del procés de creixement, ja que a partir d’aquest moment s’inicia l’etapa fèrtil i el cos està preparat per a la reproducció. És important escoltar i conèixer el propi cos, i poder parlar de la regla sense tabús ni vergonya.

Tenim la regla gràcies a un procés cíclic i continuat: el cicle menstrual. Al llarg del cicle, les hormones preparen el cos per a un possible embaràs. El cicle comença amb la maduració d’un òvul (o més d’un) a l’ovari. Arrenca aleshores la fase preovulatòria o fol·licular: l’endometri, la capa interna que recobreix l’úter, es fa més gruixuda per tal que si hi ha fecundació, l’òvul s’hi pugui implantar. A continuació, l’òvul madur s’allibera a través de les trompes uterines (fase ovulatòria) i es desplaça cap a l’úter (fase premenstrual o lútia). Si no es fecunda, l’òvul es desprendrà a través de la vagina, juntament amb l’endometri (fase menstrual o regla); tindrem sagnat menstrual. La pèrdua de flux menstrual dura habitualment entre 2 i 7 dies, i el tipus de sagnat varia segons el dia de la regla, l'edat, el nombre de filles o fills, etc. 

La durada del cicle menstrual pot variar molt segons cada persona. Generalment, es parla de 28 dies perquè és la durada mitjana, però es consideren cicles menstruals normals o saludables aquells que duren entre 21 i 35 dies. A més, en una mateixa persona es pot donar que no tots els cicles tinguin la mateixa durada. A mesura que ens anem fent grans, els cicles s'escurcen i tendeixen a ser més regulars. Ara bé, si apareixen cicles molt curts, menstruacions abundants i/o llargues o dolor intens, caldrà una consulta professional. Per la seva condició cíclica, podem començar a parlar del cicle en qualsevol de les seves fases, però ens és útil començar a comptar-lo a partir de la fase menstrual, que és la més fàcil d’identificar.

Els canvis hormonals que experimentem al llarg del cicle menstrual es tradueixen en diferents sensacions i influeixen en el nostre benestar físic i emocional. 

• Durant la regla podem notar sensibilitat als pits, canvis d’humor, cansament, mal de cap, dolor o rampes al baix ventre o dolor a la regió lumbar. L’aparició de dolor lleu o molèsties durant la menstruació es pot considerar normal, sempre que no alteri la vida diària o requereixi analgèsia forta per calmar-les.

• Quan l’òvul madura a l’ovari, podem notar més energia, tenir més sensació de benestar i felicitat, i experimentar un augment de la libido. Fins i tot és possible que tinguem els cabells i la pell més brillants! 

• Quan l’òvul s’allibera, hi ha persones que poden experimentar lleugeres molèsties en la zona del ventre, i fins i tot pot haver-hi un petit sagnat, anomenat sagnat ovulatori. També és possible que tinguem més gana. 

• En la fase premenstrual podem tenir sensació d’inflor, perquè estem retenint líquids.  També és possible que tinguem menys energia i que sentim la necessitat d’aturar-nos i abaixar el ritme, i que estiguem més introspectives i sensibles. Algunes persones experimenten la síndrome premenstrual, que inclou sensibilitat als pits, augment de la gana, cansament o canvis d’humor, entre d’altres. 

Ara, recorda que cadascú viu el cicle menstrual de manera diferent! La forma i la intensitat amb què es noten aquests canvis és molt variable.

Contràriament a algunes falses creences i mites, durant la fase menstrual no hi ha cap activitat que no es pugui fer o que es desaconselli específicament. De fet, en alguns casos realitzar activitat física o mantenir relacions sexuals pot ser beneficiós, ja que pot alleugerir els símptomes de la regla, ajudar a reduir el dolor i millorar l'estat d'ànim. Tanmateix, tenint en compte que durant aquesta fase podem experimentar canvis físics i emocionals, és fonamental escoltar les necessitats del propi cos.

Almenys una de cada cinc persones que tenen la regla (22,2%) han patit dificultats econòmiques en algun moment de la seva vida per poder accedir als productes menstruals. A més, fins a un 39,9% no han pogut accedir al producte menstrual de la seva elecció. Parlem d'iniquitat menstrual, una realitat encara molt invisibilitzada. 

Cada any, només a Catalunya, es produeixen al voltant de 9.000 tones de productes menstruals no reutilitzables, en comparació amb les 41 tones que suposarien els productes reutilitzables. Els productes sostenibles són una aposta necessària si volem garantir la sostenibilitat del planeta i de la nostra vida.

Hi ha una àmplia varietat de productes menstruals reutilitzables. Els més coneguts són la copa menstrual, les compreses de tela i les calces menstruals. També n’hi ha d’altres com l’esponja menstrual o el disc menstrual. Cada producte és diferent, i té diverses variants; de vegades, cal provar-ne diversos fins a trobar el que s’adapta millor al nostre cos i a les nostres necessitats. Sempre caldrà informar-se sobre el seu funcionament i manteniment per assegurar-ne un ús correcte i una higiene adequada.  

També hi ha altres mètodes de gestió de la regla que no requereixen cap producte per recollir el flux menstrual, com és el sagnat lliure. És una tècnica que consisteix en treballar la connexió amb el propi cos per notar quan l'úter necessita expulsar la sang i poder-ho fer directament al lavabo. També es treballa la musculatura del sòl pelvià, per poder retenir el flux fins al moment en què es pugui evacuar.

La copa és un recipient flexible amb forma cònica que s’insereix a la vagina per recollir la sang menstrual. Normalment està feta de silicona hipoal·lergènica. Tot i que en el nostre país fa relativament pocs anys que es coneix, la primera patent de copa menstrual data de la dècada de 1930, creada per Leona Chalmers als Estats Units. Chalmers també va tenir un paper rellevant a l’hora d’exigir més alternatives per utilitzar-les durant el període.

Normalment diem menopausa quan, en realitat, volem dir climateri. La menopausa és la desaparició definitiva de la regla. Però aquesta és només una part d’un procés més llarg, que en el seu conjunt s’anomena climateri. Generalment, entre els 45 i els 55 anys la menstruació desapareix gradualment, quan els ovaris deixen de fabricar les hormones que regulen la funció reproductiva. S’arriba a la menopausa quan es comptabilitzen 12 mesos consecutius sense tenir la regla. El procés de reajustament previ i posterior a la menopausa es coneix com a climateri, dura entre 5 i 10 anys i pot provocar canvis físics i emocionals amb alteracions –en alguns casos significatives– de la vida quotidiana. 

Encara està molt estesa la creença que amb l’arribada de la menopausa es perd completament el desig sexual. Una creença que s’associa a l'estereotip que la sexualitat en l’etapa de la vellesa és inexistent, especialment en el cas de les dones. 

Durant la menopausa, el cos passa a produir menys estrògens, les hormones sexuals principalment femenines. Els canvis hormonals impliquen canvis fisiològics, com la sequedat vaginal o la pèrdua del to muscular a les parets vaginals, entre d’altres, que poden influir en l’experiència sexual. 

Tots aquests efectes es poden prevenir i tractar, i en cap cas comporten la fi del desig sexual. A més, l’etapa del climateri pot ser una oportunitat per redescobrir la sexualitat, incorporant altres pràctiques i dinàmiques que s’adaptin als canvis corporals i continuïn alimentant el desig sexual.