A Catalunya, les dones guanyen de mitjana un 23% menys que els homes en termes anuals. A més, veuen frenats els increments salarials entre els 35 i 44 anys, quan els homes continuen guanyant més a partir dels 55 anys. El salari mitjà anual femení del 2017 va ser 6.522 euros inferior al masculí. La bretxa salarial s’ha anat reduint, però d’una forma molt lenta. Tant és així que a aquest ritme de disminució de bretxa salarial trigarem uns 40 anys a arribar a la discriminació zero.

El departament de Treball dona suport a les empreses en la confecció del registre salarial, un instrument que serveix per detectar la bretxa salarial entre dones i homes en tots els àmbits laborals. Les empreses han de portar un registre amb els valors mitjans dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la seva plantilla, i les persones treballadores tenen dret a consultar aquest registre. Les empreses tenen també a la seva disposició la Guia per a l’aplicació de la igualtat retributiva entre dones i homes, elaborada en el marc de la Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals.

El departament de Treball, Afers Socials i Famílies acompanya les empreses en el disseny i la implementació dels plans d’igualtat entre homes i dones. Es tracta d’una eina clau que defineix un conjunt de mesures, adoptades després de fer una diagnosi de situació, per assolir la igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes i per eliminar la discriminació per raó de sexe a la feina. Els plans d'igualtat fixen els objectius que es volen assolir, les estratègies que s'han d'adoptar i les accions concretes per aconseguir-los, així com sistemes de seguiment i avaluació.

Els CET són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva inserció laboral. Gairebé la totalitat de la plantilla dels CET està formada per treballadors i treballadores amb discapacitat (intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental) amb un grau igual o superior a un 33%. Per avançar cap a la igualtat, el Govern ha intensificat el suport als més de 200 CET que hi ha a Catalunya, i finança els serveis d’orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental.

La violència masclista no només té conseqüències físiques i psicològiques per a les dones que la pateixen, sinó també sobre la seva vida laboral, tant si treballen com si estan a l’atur. La Xarxa d’atenció per a les dones en situació de violència masclista del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha atès 3.217 dones des que es va crear el juny del 2019 i fins a l’1 de novembre del 2020. La Xarxa presta atenció personalitzada, permanent i confidencial, perquè les dones en aquesta situació puguin exercir el dret a treballar. Aquest servei s’ofereix a les 69 oficines de Treball que hi ha arreu de Catalunya i disposa de 155 professionals especialitzades.

Les persones que treballen en la cura de la llar tenen els mateixos drets que qualsevol treballador i han de dur a terme la seva feina en unes condicions laborals dignes. La persona que ocupa està obligada a fer contracte, donar d’alta i cotitzar. Fomentar unes condicions dignes de treball afavoreix tant les treballadores com les persones de qui tenen cura. Regularitzar aquest sector té un impacte econòmic molt gran i, a més, facilita l’obtenció d’autoritzacions de residència i treball, atès que un gruix important de les treballadores que s’hi dediquen es poden trobar en una situació d'irregularitat administrativa.

Treball, Afers Socials i Famílies ha impulsat una línia de suport per a la contractació en l’àmbit de les cures, mitjançant una subvenció a les persones que ofereixin un contracte laboral per un mínim d’un any a treballadores que no hagin estat donades d’alta a la Seguretat Social. Es tracta d’una mesura inèdita que promou la contractació, amb la voluntat de crear ocupació de qualitat, en condicions justes i amb contracte.

Les persones immigrades estan entre les més afectades per les conseqüències de la pandèmia. Són les veïnes i els veïns del nostre barri, però no poden exercir els drets i els deures que tenen la resta de la ciutadania. Si volem sortir de la crisi i volem fer-ho amb igualtat, necessitem que totes les persones que viuen a Catalunya tinguin accés a l’autorització de residència i a l’autorització de treball. La Taula de Ciutadania i Immigració ha iniciat una campanya a favor de la regularització de les persones que viuen a Catalunya amb un doble objectiu: garantir la plena ciutadania, és a dir, l'accés a drets i el compliment de deures, i conscienciar la població catalana de la necessitat de comptar amb la contribució de les persones migrades.

El mercat laboral plasma desigualtats socials i estructurals presents al dia a dia, sobretot de col·lectius més vulnerables, com les dones trans. És per això que sorgeix el projecte europeu TransVisibles, una iniciativa per afavorir la inclusió laboral i l’ascens social de les dones trans. Fruit d’aquest projecte, coordinat per la Fundació Surt, Treball, Afers Socials i Famílies ha editat la guia TransVisibles, que proposa estratègies i mesures per abordar les diferents situacions: empoderament de les dones trans, transformació de la visió de les empreses i formació de professionals en el camp de la inserció laboral, a més de garantir espais de treball inclusius.

Un conveni col·lectiu és un norma que recull els drets i deures de la relació laboral, que sorgeix davant de la negociació entre els representants de les persones treballadores o la representació sindical del sector (delegats de personal, comitès d’empresa i sindicats) i la negociació de la representació de l’empresa o del sector de la seva activitat (la direcció, associacions empresarials, patronals). Aquesta norma es publica en els diaris oficials. A Catalunya i de la mà del Consell de Relacions Laborals, que és un organisme tripartit entre Treball, Afers Socials i Famílies, els sindicats i les patronals, disposa d’un espai en línia on pots consultar tots els convenis col·lectius vigents, així com individualment o de la mà de la teva representació sindical, i demanar saber quin és el conveni col·lectiu que es podria aplicar a la teva empresa.