Mites
sobre els
impostos
catalans

Catalunya és la 3a comunitat que més ingressos per habitant aporta i la 10a en recursos rebuts. A més a més, Catalunya passa de ser la comunitat amb major capacitat fiscal (major recaptació) amb 2.967 €/hab a la 14a si es té en compte el cost de vida (2.394€/hab). Es queda, doncs, molt lluny de les comunitats que es situen en les primeres posicions (Extremadura 3.749€/hab).

Per finançar els mateixos serveis públics Catalunya disposa 1.356€ per habitant menys que Extremadura, per exemple. Aquest fet, juntament amb el dèficit inversor fa que a Catalunya els ciutadans tinguin una menor dotació dels serveis públics que es mereixen i suportin una pressió fiscal superior a la que els hi correspondria, sobretot a les rendes més baixes en l’IRPF. Tot i així, Catalunya no té els impostos més elevats, excepte en el cas de les rendes baixes en l’IRPF (fins als 33.000 euros).

Ni en patrimoni, ni en successions, ni en transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) Catalunya té els impostos més elevats. Madrid, a l’extrem oposat, exerceix una política fiscal agressiva que la situa a la cua de la resta de comunitats autònomes, contribuint així a l’empobriment de la resta de territoris.

Catalunya és la 8a comunitat autònoma en el rànquing en termes de creixement de la recaptació de l’impost de successions i donacions. Amb 452,3 milions d’euros de recaptació, ha tingut un creixement en relació al 2020 del 123%, per sota de la mitjana de les comunitats autònomes (127 %).

Catalunya pateix un infrafinançament crònic i estructural, derivat d’un model de finançament injust i caducat. Malgrat això, Catalunya exerceix la seva política fiscal per responsabilitat social i mediambiental, de la mateixa manera que la resta de territoris.