Els orígens del Parlament de Catalunya es remunten a les assemblees de pau i treva del segle XI, tot i que la cambra neix amb la restauració de la Generalitat el 1932, sota la presidència de Lluís Companys. Fou un període breu i convuls en què el Parlament republicà, després dels fets del Sis d’Octubre de 1934, va ser suspès durant setze mesos.

A l’última sessió al Palau del Parlament, celebrada l’1 d’octubre de 1938, amb una part del territori català ocupat ja per les tropes franquistes, Josep Irla és escollit president. Posteriorment s'exilia a França i s’inicia, així, el manteniment de la institució a l’exterior.

Sessió inaugural del Parlament el 6 de desembre de 1932 / Parlament

Després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i la recuperació de la Generalitat el 1977, el 20 de març de 1980 se celebren les primeres eleccions al Parlament restablert. Cinc dies abans, el 15 de març, el president a l’exili Francesc Farreras envia des de Mèxic una carta en què anuncia que, un cop acomplerta la seva tasca, renuncia al càrrec i reconeix la institució restituïda. Des d’aleshores, aquesta missiva ha passat de president a president com a símbol del nexe de legitimitat amb la Generalitat republicana.

Carta del president Francesc Ferreras des de Mèxic

La primera dècada després del restabliment del Parlament va comportar l’impuls de lleis i organismes troncals per al país. Algunes de les més rellevants són:

En aquests 40 anys el Parlament ha elaborat centenars de lleis que tenen una incidència directa en la vida de les persones. En són un exemple la de dependència, d’educació, d’emergència habitacional o contra el canvi climàtic. D’altres, com la de l’abolició de les corrides de toros, van aprovar-se a partir de la implicació ciutadana mitjançant una iniciativa legislativa popular. La cambra també ha fiscalitzat els successius governs de la Generalitat, ha aprovat els pressupostos i ha creat comissions d’investigació com la del frau, l’evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política.

Per aprofundir en l’autogovern i contribuir a millorar el benestar dels ciutadans, el Parlament va aprovar el 30 de desembre de 2005 un nou Estatut d’Autonomia, que fou referendat pel poble de Catalunya el 2006. El nou Estatut modificava el text de 1979 per adaptar-lo a la nova realitat, 25 anys després del restabliment de la democràcia.

Alguns dels preceptes més significatius del nou Estatut van ser declarats inconstitucionals per la sentència 36/2010 del Tribunal Constitucional. Aquesta sentència marcà un punt d’inflexió i va afectar profundament l’agenda política i la vida parlamentària.

El canvi de cicle polític comporta cada cop més incidència dels tribunals en la vida parlamentària. Desenes de lleis aprovades al Parlament, algunes per unanimitat, acaben anul·lades pel Tribunal Constitucional al ser considerades inconstitucionals. Sota la presidència de Carme Forcadell, després de les eleccions del 27 de setembre, en què l’independentisme aconsegueix la majoria absoluta, s’inicien procediments penals contra la Mesa per l’admissió a tràmit de lleis i resolucions polítiques.

L’onzena legislatura arriba a la seva fi marcada per la celebració del referèndum sobre la independència de l’1 d’Octubre. Hi participen 2.286.217 persones, i la jornada finalitza amb més d’un miler de ferits per les càrregues policials. Els fets es precipiten en cascada: el 27 d’octubre, després de la declaració d’independència aprovada al Parlament, el govern espanyol aplica l’article 155, destitueix el Govern i dissol el Parlament. L’empresonament i l’exili dels dirigents independentistes marca les eleccions del 21 de desembre, en què l’independentisme reté la majoria absoluta.

Després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el Tribunal Constitucional i el Suprem impedeixen fins a tres intents d’investidura, el darrer dels quals és interromput per l’empresonament del candidat, Jordi Turull, així com de la presidenta Forcadell i d’altres exconsellers i diputats. La majoria dels condemnats encara estan complint penes de presó. L’aixecament de l’aplicació de l’article 155 s’acaba produint amb la constitució del Govern, el 2 de juny de 2018, sota la presidència de Quim Torra.