La meva criatura pateix assetjament què faig?

Amb el suport de:

Què és l'assetjament?

“L’assetjament és un fenomen social que es dona en un grup i que implica un tipus de maltractament sostingut en el temps que es caracteritza per una persecució física, verbal i/o social, sempre psicològica, que s’origina en entorns educatius on un o més infants o joves exerceixen abús de poder sobre d’altres”

Les persones implicades en l’assetjament

Les persones
implicades en
l’assetjament

Persona

Exerceix violència

Persona

Que rep violència

Persona

Que defensa

Persones

Seguidores

Persones

Partidàries

Persones

Espectadores

Persones

Posibles defensores

Persones

Seguidores

Persones

Partidàries

Persona

Exerceix violència

Persona

Que rep violència

Persona

Que defensa

Persones

Espectadores

Persones

Posibles defensores

Les cares de l'assetjament

Les cares de
l’assetjament

Adolescent que ha patit assetjament

“L’assetjament em va provocar un trastorn de conducta alimentària”

Ari Fernández

“Em dic Ari Fernández, tinc disset anys. Soc d’un poble de la comarca del Berguedà de Barcelona i he patit assetjament.

Jo patia bullying sobretot pel fet de ser diferent, d’agradar-me coses diferents. Tant la música, com el teatre, com la dansa. Crec que el bullying també venia sobretot perquè jo patia sobrepès.

He estat tres cops ingressada en un hospital per un trastorn de conducta alimentària. A conseqüència d’això doncs també ansietat, depressió… I aquests trastorns de conducta alimentària són causats principalment d’això.

Jo no he patit ni assetjament verbal ni físic, però sí que he patit, jo li dic “bullying invisible”. Jo me’n recordo d’una amiga de la meva mare que moltes vegades passava per davant de l’escola i em veia a mi asseguda sola a les escales. Són senyals que potser pots dir “ei, no és molt normal”. Crec que els adults haurien de prestar una mica més d’atenció, perquè a vegades és “ah, està sol a les escales, és perquè li agrada estar sol”.

Si jo ara pogués parlar amb un assetjador, li diria que mirés si realment el que està fent està bé o no. Que es canviessin una mica la perspectiva, i es miressin des dels ulls de la persona que està patint. Que vagis molt amb compte amb els comentaris que fas, perquè potser tu creus que no pots fer mal però realment a aquella persona se li pot quedar molt clavat.

Llavors mentalment afecta molt i et pot portar conseqüències que et poden afectar a llarg termini. Cal buscar els senyals per aturar l’assetjament.

Llegir-ne més

Persona que ha exercit violència

“Fent bullying em sentia molt poderós i, alhora, era molt insegur”

Josep Sabater

En Josep Sabater [nom fals] va exercir violència sobre els seus companys de classe quan estudiava en un institut de Terrassa. Ara té 32 anys i se sent molt lluny d’aquell adolescent que patia a casa i ho ocultava a través de l’assetjament. Anys després, més madur i havent passat per un procés de teràpia, això és el que assegura haver après.

Gràcies per estar obert a parlar sobre un tema que és difícil. Com et senties en aquella època en què feies bullying als teus companys?

És una pregunta complicada, perquè en aquell moment jo no era conscient de tot el que realment passava dins meu. Em sentia poderós i, alhora, era molt insegur. Sabia que estava fent mal a altres persones, però no ho volia reconèixer. Em sentia com si això em donés certa identitat, un lloc en el grup. La veritat és que hi havia moltes coses a la meva vida que no podia controlar, però quan feia bullying sentia que almenys controlava alguna cosa, encara que fos d’una manera molt destructiva.

Què creus que et va portar a fer bullying?

Crec que tot va començar perquè em sentia molt sol i desconnectat a casa. No tenia una relació gaire propera amb els meus pares, i hi havia molta tensió a la família. Em sentia frustrat, enfadat, però no sabia com expressar-ho. A l’institut, vaig veure que atacant altres persones podia alleujar temporalment aquest malestar. Em donava una falsa sensació de control i seguretat. A més, hi havia la pressió social del grup. Volia ser acceptat, i fer bullying semblava una manera de guanyar respecte o almenys evitar ser el blanc dels altres.

En algun moment vas prendre consciència del mal que estaves causant?

Crec que d’alguna manera n’era conscient, però em deia a mi mateix que no era tan greu. Racionalitzava el que feia dient-me que eren només bromes o que les persones a qui atacava exageraven. També em convencia que era una manera de mantenir la meva posició en el grup, que si no ho feia jo, algú altre ho faria. D’una manera perversa, veia el bullying com un tipus de “sacrifici” que feia per assegurar-me que jo no acabés sent la víctima.

Hi va haver algun moment clau que et va fer canviar d’actitud?

Va ser després d’haver deixat l’institut, quan vaig començar a parlar amb un dels companys a qui havia fet bullying. Va ser molt dur sentir com tot el que havia fet l'havia afectat durant anys. Em va explicar com les meves accions li havien provocat ansi

Llegir-ne més

Les xifres de l’assetjament

Les xifres de
l’assetjament

Les xifres que has de saber

64,4%

de l’alumnat és víctima d’algun tipus de violència

+17,5

és l’increment de l’assetjament a secundària, a primària baixa -4,1 punts

46%

una de les principals conductes són les burles amb un 46%

39,3%

una de les principals conductes és deixar de banda amb un 39,3%

29,3%

una de les principals conductes és la violència física amb un 29,3%

38,7%

Entre els principals motius, s’hi troba l’aspecte físic amb un 38’7%

12,7%

Entre els principals motius, s’hi troba l’orientació sexual amb un 12,7%

12,5%

Entre els principals motius, s’hi troba el color de pell, la cultura o l’origen amb un 12,5%

I tu, què pots fer contra l’assetjament?

I tu, què pots fer
contra
l’assetjament?

5 SENYALS PER DETECTAR-HO A CASA

Canvis d'hàbits

Perd la gana, dorm poc o té malsons, no vol anar a l'escola…

No anar sol

Demana que l'acompanyeu a l'escola, no vol anar-hi o tornar-ne sol

Els amics

No vol sortir amb els amics ni els convida a venir a casa. Habitualment està sol.

Autoestima

Té menys autoestima: se sent insegur i vulnerable, i no expressa els seus sentiments.

Malestar emocional

Es baralla amb els germans o cosins més petits com a símptoma de malestar emocional.

5 SENYALS PER DETECTAR-HO aL CENTRE EDUCATIU

Rendiment

Hi ha disminució del rendiment escolar, absentisme o fins i tot abandonament escolar

Caràcter

Presenta canvis de caràcter: s'enfada per no res, se'l veu angoixat o deprimit.

Materials

Es detecta un deteriorament o pèrdua dels llibres, del material escolar, de la motxilla, de la roba

Comunicació

Hi ha una manca de comunicació: es tanca en si mateix i diu que no li passa res.

Comportament

Mostra canvis sobtats de comportament després d'una trucada, missatge o accés a una xarxa.

a qui hem de recórrer en cas d’assetjament?

A qui hem de
recórrer en cas
d’assetjament?

Recursos i eines

Tutor/a

Guia, conseller, defensor, d'algú, en qualsevol afer o qüestió.

Qui hi pot recórrer?

Alumnat i famílies

En cas que la família o el professorat detecti un cas d’assetjament, s’ha de contactar amb el tutor o tutora, que traslladarà la informació i activarà els recursos necessaris.

USAV

Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència

Qui hi pot recórrer?

Famílies, alumnat i centres educatius

Qualsevol membre del sistema educatiu té a disposició la USAV , la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència. La USAV és el recurs principal per combatre l’assetjament a les aules, està formada per un equip de professionals multidisciplinar que gestiona el cas i en coordina l’abordatge.

REVA

Registre de Violències contra l’Alumnat

Qui hi pot recórrer?

Centres educatius

El Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA) és una base de dades de nova creació que permet registrar les situacions de violència que viu l’alumnat, unificant criteris i generant un estudi estadístic.

COCOBE

Coordinadors de coeducació, convivència i benestar

Qui hi pot recórrer?

Alumnat i centres educatius

Els coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE) són el referent als centres educatius i reben una formació específica. Aquest curs s’han incorporat més de 3.400 coordinadors.

LELV

Pla “Les escoles lliures de violències”

Qui hi pot recórrer?

Centres educatius

El Pla del Departament d'Educació “Les escoles lliures de violències” dona resposta a les situacions de violència en l'àmbit educatiu i té com a objectiu la prevenció, la intervenció i el seguiment de les situacions de violència que afecten els menors. Aquest pla posa l'alumnat i el seu benestar en el centre de les actuacions que se'n desprenen per garantir la protecció i l'interès superior del menor.

Vols saber-ne més?

descobreix la campanya contra
l’assetjament escolar

Cartells campanya

Vídeo campanya

Il·lustracions

Irene Gutiérrez