L’Agenda 2030 aborda 5 grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l'ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l'accés a la justícia i les institucions responsables.

El Pla conté 696 compromisos únics que es converteixen en 920 perquè alguns estan inclosos en diversos ODS o en més d'una fita del mateix ODS. D’aquests 920 compromisos, 810 són a assolir a Catalunya (88% del total) i 110 són compromisos de Catalunya cap a la comunitat internacional (12% del total). Alguns dels compromisos internacionals inclouen accions com ara destinar el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats de la Generalitat a l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) o potenciar la transferència de ‘know-how’ des de Catalunya a països en desenvolupament. Consulta aquí tots els compromisos.

Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes, posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible i,garantir una vida sana a totes les persones i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats són tres dels reptes que afecten el desenvolupament sostenible a escala planetària. No obstant aixo, els 17 ODS de l’Agenda 2030 cobreixen tots els àmbits, i tots són igual d’importants per avançar cap a un u?s sostenible dels recursos i unes societats paci?fiques i inclusives arreu del món. Consulta els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aquí.

La resolucio? de l’Agenda 2030 apel·la a la responsabilitat compartida i declara, seguint l’essència del text fundacional de les Nacions Unides: “Som nosaltres, els pobles, qui emprenem una transicio? global cap al 2030 on han de fer cami? plegats els governs, els Parlaments, el sistema de les Nacions Unides i altres institucions internacionals, les autoritats locals, els pobles indi?genes, la societat civil, les empreses i el sector privat, la comunitat cienti?fica i acade?mica i el conjunt de la poblacio?”.

L’OCDE estima que sense la participació dels governs locals i regionals no serà possible assolir el 65% de les 169 fites que componen els 17 ODS. A més, estima que els governs subnacionals són responsables de gairebé el 60% de tota la inversió pública a la zona de l’OCDE, i de gairebé el 40% a escala mundial. Catalunya té la capacitat de contribuir a l’assoliment de l’Agenda 2030 per mitjà de compromisos concrets. Són els que queden recollits al Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, que s’han de revisar anualment fins al 2030.

El Pla esta? concebut com un instrument dina?mic, obert a les aportacions de la ciutadania i operatiu fins al 2030, que requerira? un proce?s continu de seguiment, avaluacio? i actualitzacio?. Una comissio? te?cnica fa el seguiment anual dels indicadors dels compromisos del Pla, i els consellers i conselleres del Govern han de fer balanç sobre el grau d’assoliment dels ODS en les seves compareixences a les comissions parlamentàries relacionades amb els ODS. D’altra banda, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) ha de comparèixer semestralment al Parlament de Catalunya per a explicar l’assoliment dels ODS de l’Agenda 2030.

Amb l'objectiu de mesurar el progrés cap a l'assoliment dels ODS a la Unió Europea, l’any 2017 l’Eurostat –l’agència estadística de la Unió Europea– va desenvolupar un conjunt d'indicadors que cobreixen les dimensions socials, econòmiques, ambientals i institucionals de l’Agenda 2030. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i el Departament d’Acció Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, mitjançant el CADS, han calculat aquests indicadors per a Catalunya i els han incorporat a l’estadística oficial del nostre país, amb la col·laboració de tots els departaments de la Generalitat. Gràcies a aquests indicadors sabem, per exemple, que l’any 2019 el percentatge de població en risc de pobresa o d'exclusió social a Catalunya era del 23,6% i que l’abandonament prematur dels estudis se situava en un 19%.

L’Aliança Catalunya 2030 és un espai de treball compartit per avançar en l’assoliment dels ODS a Catalunya. L’Aliança, constituïda el febrer del 2020, està oberta a qualsevol organització que vulgui sumar els seus esforços per assolir els ODS, a escala catalana i global. Per formar-ne part cal que prèviament hagin signat l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030. En el moment de la signatura, cada organització ha d’aportar una llista dels compromisos que hagi assumit en relació a l’Agenda 2030, que poden estar dirigits a la formació i comunicació; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans o l'enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca i la innovació, entre d’altres.

L’Agenda 2030 es construeix sota el principi de “no deixar ningú enrere” i aspira a “un món en el qual totes les dones i nenes gaudeixin de plena igualtat de gènere i on s’hagin eliminat tots els obstacles jurídics, socials i econòmics que n’impedeixin l’empoderament; un món just, equitatiu, tolerant, obert i socialment inclusiu, en el qual siguin ateses les necessitats de les persones més vulnerables”. Aquest principi ha de guiar les profundes transformacions que s’han de produir per assolir els ODS (sota el paradigma de “transició justa”). La integració de la perspectiva de gènere, per tant, no s’ha de restringir a l’ODS 5 sinó que s’ha d’aplicar de forma transversal a tots els ODS. L’Agenda 2030 també ha de permetre fer efectius els drets dels nens i de les nenes, recollits en la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

A Catalunya, el Pla per a la reactivació econòmica i la protecció social, aprovat el juliol del 2020, conté mesures que guiaran la recuperació del país a mitjà i llarg termini. El pla té com a eixos vertebradors l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, d’altra banda, apunta als ODS com una brúixola a la sortida d’aquesta crisi, que passa per aturar els processos de degradació de la natura; afavorir una economia que estigui al servei de les persones i que respecti els límits del planeta; finançar millor els sistemes públics de salut i d’assistència social, especialment a la gent gran; i invertir en recerca.