El repte del consum d’energia i recursos a l’econocè per Richard B. Norgaard
En el marc del seu 50è aniversari, el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) publica una nova edició de l’Anuari Internacional Cidob, per primera vegada en català
L’objectiu de l’Anuari Internacional Cidob és oferir les claus d’interpretació de l'actualitat internacional, marcada per qüestions ineludibles com el canvi climàtic i el seu impacte sobre els conflictes, la crisi de la democràcia o la rivalitat entre potències globals.
El món s’apropa a un punt d’inflexió per a la supervivència de la vida a la terra [graf1]. El canvi climàtic ens mostra els límits d’absorció i regeneració del planeta en àmbits com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, la pol·lució química, el cicle de l’aigua i del permafrost o la integritat de la biosfera i la biodiversitat.
Els 9 límits planetaris per controlar la salut de l’ecosistema terrestre
El 2009, 28 científics dirigits pel ‘Stockhom Resilience Centre’ (SRC) van identificar 9 processos que regulen l’estabilitat i resilència del sistema terrestre. 6 d’ells han superat els límits establerts que augmenten el risc de generar canvis ambientals abruptes o irreversibles.
Dins els límits
Límit superat
Alt risc
Canvi climàtic
Límit
operatiu
segur per a
la humanitat
Polució química / noves entitats
Esgotament de l’ozó estratosfèric
Càrrega d’aerosols atmosfèrics
Acidificació dels oceans
Cicle biogeoquímic de nitrògen i fòsfor
Ús d’aigua dolça i cicle hidrològic global
Canvi en l’ús del sòl
Integritat biosfèrica i biodiversitat
Dins els límits
Límit superat
Alt risc
Canvi climàtic
Polució química / noves entitats
Esgotament de l’ozó estratosfèric
Càrrega d’aerosols atmosfèrics
Límit
operatiu
segur per a
la humanitat
Acidificació dels oceans
Cicle biogeoquímic de nitrògen i fòsfor
Ús d’aigua dolça i cicle hidrològic global
Canvi en l’ús del sòl
Integritat biosfèrica i biodiversitat
Límit
superat
Dins els
límits
Alt
risc
Canvi climàtic
Polució química /
noves entitats
Esgotament de l’ozó
estratosfèric
Càrrega d’aerosols
atmosfèrics
Acidificació dels oceans
Cicle biogeoquímic
de nitrògen i fòsfor
Ús d’aigua dolça i cicle
hidrològic global
Canvi en l’ús del sòl
Integritat biosfèrica
i biodiversitat
Límit operatiu segur
per a la humanitat
Font: Stockholm Resilience Centre, Global Monitoring Laboratory, NASA Ozone Watch, Our World in Data, World Resources Institute.
El canvi climàtic [graf2] agreujarà també la capacitat dels estats per proveir als seus ciutadans de béns bàsics, com el benestar i la seguretat, obrint oportunitats a nous actors ‒com grups criminals o insurgents, empreses de seguretat privada, paramilitars i terroristes‒, per apropiar-se de part de les seves atribucions, en molts casos de manera violenta.
Quan el passat amenaça el futur
El permagel (sòl congelat des d’almenys dos anys enrere) allibera quantitats enormes de CO2 a l’atmosfera durant el desgel provocat pel canvi climàtic. Existeix, a més, la preocupació que s’alliberin virus i bactèries prehistòriques atrapades en el gel per les quals no estaríem protegits.
Increment
del metà
i el C02 en
superfíce
Augment de la
temperatura
superficial
escalfament
global
vegetació
Matèria
orgànica
que es
desgela
i degrada
permagel en
descongelació
Permagel
escalfament
global
Augment de
la temperatura
superficial
Increment
del metà
i el C02 en
superfíce
vegetació
permagel en
descongelació
Permagel
Matèria
orgànica
que es
desgela
i degrada
escalfament
global
Augment de
la temperatura
superficial
Increment
del metà
i el C02 en
superfíce
vegetació
permagel en
descongelació
Permagel
Matèria
orgànica
que es
desgela
i degrada
Font: Justine Ramage, Leneisja Jungsberg, Shinan Wang, Eeva Turunen, Hugues Lantuit, Sebastian Westerman and Timothy Heleniak, Population living on permafrost in the Arctic, Nordregio; Agencia Espacial Europea, Permafrost thaw could release bacteria and viruses, Craig Welch, «Arctic Permafrost is thawing fast. That affect us all», National Geographic, Septiembre de 2019.
La conflictivitat agreujarà les condicions de vida a molts països afectats per policrisis [graf3], propulsant les migracions i els refugiats climàtics, molts dels quals seran desplaçats dins dels mateixos països del sud.
Població total exposada al risc d’inundacions (milions, 2020)
Arran del canvi climàtic, augmenta la freqüència de les sequeres i les inundacions. Actualment, el risc d'inundació ja afecta 3.000 milions de persones –4 de cada 10 habitants del planeta– repartits en 110 països. A regions com Àsia Meridional o Àfrica, la devastació causada per les catàstrofes naturals se suma a altres crisis, no només ambientals, sinó també socials i polítiques.
Font: Rentschler, J., Salhab, M. & Jafino, B.A. «Flood exposure and poverty in 188 countries». Nat Commun 13, 3527 (2022). www.doi.org; Yong Nie et al. «Glacial change and hydrological implications in the Himalaya and Karakoram», Nature Reviews, Vol. 2, febrer de 2021. Chris Mooney y Niha Masih. «Deadly floods in India point to a looming climate emergency in the Himalayas», The Washington Post, 19 de febrer de 2021; Jun Rentschler y Melda Salhab, People in Harm’s Way, Flood Exposure and Poverty in 189 Countries, Banc Mundial, octubre de 2020.
Malgrat tot, aquestes migracions tindran el seu ressò en l’imaginari demogràfic europeu, i de moltes economies madures i de baixa natalitat. Avui, proliferen les notícies falses i els discursos nativistes que, amb la falsa tesi del “Gran Reemplaçament”, argumenten que perilla el poder de la majoria tradicional en favor de nous valors emergents ‒com l’ecologisme o el feminisme‒ i també dels nouvinguts, als qui, en canvi, sovint es priva de poder i de representació.
Aquestes minories atemorides són les que, des dels EEUU a l’Europa de l’Est, comencen a qüestionar la validesa de la democràcia, de la mà de líders autoritaris que proposen solucions simples a problemes d’una gran complexitat, com són l’envelliment de la població, les bretxes socials o la crisi climàtica. L’assetjament a la democràcia és una realitat, però també sorgeixen mostres de resiliència institucional i que han permès sobreviure als embats de polítics com Donald Trump o Jair Bolsonaro.
Un dels casos més paradigmàtics d’aquesta tendència política ha estat el de Rodrigo Duterte a les Filipines, que va posar al punt de mira la llibertat de premsa i en especial, els mitjans que denunciaven els seus abusos.
El malestar és un sentiment molt estès. La seva expressió al carrer, en forma de protestes pacífiques massives, ha esdevingut global, i malgrat tot, les mobilitzacions resulten cada cop menys efectives. Les dades revelen que, en les darreres dues dècades, l’èxit de les protestes ciutadanes ha caigut del 64% al 34%, un fet que s’explica per una creixent repressió per part dels governs i també per la manca d’estructura estable de les mobilitzacions, que es veu reemplaçada per l’explosivitat de les xarxes socials.
No només és la democràcia la que es veu confrontada. També l’Estat-nació s’endinsa en terrenys inexplorats, on el ritme de presa de decisions s’accelera i es multipliquen els actors que li disputen espais de governança. Societats cada cop més plurals, fragmentades i, en certa manera, atomitzades, on la polarització de les identitats esdevé la resposta més senzilla a la creixent complexitat social.
A escala global, la manca de representació i de veu pròpia de l’anomenat “Sud Global” pot agreujar la creixent fractura amb els països desenvolupats, que són en bona mesura els principals responsables de les emissions de carboni a l’atmosfera i que es veuran cada cop més pressionats per compensar els països del sud i cedir-los quotes de poder, també a mesura que la població jove es concentri principalment a l’Àfrica [graf4] i menys, però encara, a l’Àsia.
La població a final de segle
En els dos darrers segles hem assistit a un boom demogràfic sense precedents a la història humana, que ha incrementat el nombre de persones dels 600 milions el 1700 fins als 8.000 de l'actualitat. Les projeccions apunten que la població continuarà creixent, encara que a un ritme cada cop més lent, fins al pic d'11.000 milions d'habitants el 2100, moment a partir del qual s'espera que decreixi.
Font: UN Population Division (2022) i Our World in Data, World Population Growth, www.ourworldindata.org
Les crides a la “justícia climàtica” tindran també a la Xina i a d’altres economies recentment emergides en el punt de mira. Aquests països ocuparan una porció cada vegada més gran de les emissions a mesura que disminueixi la contaminació dels emissors tradicionals, gràcies a la transició vers una energia neutra d’emissions.
La creixent rivalitat entre la Xina i els EEUU tensionarà les dinàmiques de globalització econòmica i les relaciones internacionals, en un context de creixent bipolaritat. La Unió Europea i el Sud-est Asiàtic hauran de lluitar per tenir el seu espai d’autonomia i no quedar subjectes als interessos de les dues grans potències.
La innovació tecnològica [graf5] jugarà un paper clau en aquesta rivalitat bipolar, ja que és un dels àmbits on la Xina pot sobrepassar als EEUU i on els dos països poden infligir-se ferides més sensibles per a l’esdevenir de les seves respectives economies. Els xips són només el camp més visible d’aquesta rivalitat.
La creixent interconnexió entre la geopolítica d’Europa i la de l’Indopacífic, en bona mesura com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna, el suport xinès a Rússia i de la tensió al mar meridional de la Xina, ha fet que l’estret de Taiwan esdevingui un dels espais geopolítics més crítics per a la pau global.
Caldrà doncs una bona dosi d’imaginació i de creativitat per proposar alternatives pacífiques i constructives que reconstrueixin els ponts trencats entre potències internacionals. Els reptes globals demanaran solucions col·lectives, on el lideratge de les grans potències serà essencial i inexcusable.
Ens veiem avui obligats a repensar el futur i posar en valor la reflexió com un exercici d’imaginació raonada que, lluny de voler encertar, busca anticipar i assessorar de la millor manera la presa de decisions, guiant el disseny de polítiques i l'ús de noves tecnologies. El repte passa per cultivar l’esperança i garantir el benefici comú.
Aquest article és un extracte de l’Anuari Internacional del CIDOB, editat per Francesc Fàbregues i Oriol Farrés i que compta amb contribucions de més de 40 analistes d’arreu del món, entre els que destaquen de Hillary Clinton, Dani Rodrik, Barry Buzan, Duncan Bell, Antoni Segura, Pol Morillas, Andreu Domingo i Maria Ressa. Podeu accedir a la publicació íntegra mitjançant l’enllaç, i també a les diverses entrevistes mantingudes amb alguns dels experts a l’espai de Youtube de CIDOB.
[ARTICLE1]
El repte del consum d’energia i recursos a l’econocè per Richard B. Norgaard
Després de segles d’acceleració de l’activitat humana i de millora de la qualitat de vida ‒més per alguns que per a d’altres‒, actualment, tothom qui habita sobre la faç de la Terra –rics i pobres– es troba a les portes d’un desastre climàtic
[ARTICLE2]
La violència humana enfront els límits del planeta per Noah Gordon
El canvi climàtic i sobretot, les respostes que apliquem per combatre’l reconfiguraran la geopolítica i les relacions internacionals en matèria de seguretat
[ARTICLE3]
El declivi demogràfic i el futur de la democràcia per Ivan Krastev
Cal preguntar-se si els principals partits polítics de les nostres democràcies, cada cop més capficats per la por al declivi demogràfic, seguiran confiant en la democràcia i les seves regles en el cas d’esdevenir minoritaris
[ARTICLE4]
Què és la immigració per a la democràcia? per Blanca Garcés
És la pèrdua de legitimitat de l’Estat i el suport electoral a l’extrema dreta el que posa en qüestió la democràcia, i no pas la immigració, perquè obre la porta a qüestionar drets fonamentals
[ARTICLE5]
Resistència a l’erosió democràtica: estratègies d’oposició per Laura Gamboa
La capacitat per resistir l’actual erosió democràtica depèn, en gran mesura, de les estratègies que duen a terme els actors de l’oposició
[ARTICLE6]
Entrevista Maria Ressa: Poder algorítmic i vulnerabilitats democràtiques per Carme Colomina
En les darreres dècades hem vist una reculada tant dels indicadors mundials de llibertat de premsa com dels rànquings de democràcia
[ARTICLE7]
El retrocés del liberalisme per Umut Özkirimli
La llarga llista de símptomes que expressen el malestar polític actual és més o menys coincident en els diferents contextos: apatia, atomització, polarització, ressentiment i, sobretot, la ràbia
[ARTICLE8]
La justícia climàtica nord-sud: una utopia? per Chukwumerije Okereke
La qüestió no és si el Nord ha de compensar o no el Sud en matèria de justícia climàtica; la controvèrsia rau en els termes precisos d’aquesta obligació
[ARTICLE9]
Entrevista Samantha Gross: Els efectes de la guerra d’Ucraïna en el panorama energètic global per Víctor Burguete
En la transició energètica estarem encara dins d’un model extractiu i un sistema energètic con una lògica industrial, que per tant, produirà bens industrials
[ARTICLE10]
Entrevista Hillary Rodham Clinton: Geopolítica global per Pol Morillas
[Des dels EUA] volem que la Xina es comporti com un soci responsable, i que treballi amb Europa i els EUA per trobar solucions a reptes majúsculs com són el canvi climàtic i la salut global
[ARTICLE11]
Els límits de la governança davant el repte de redissenyar l’economia global per Dani Rodrik
Una globalització ben dissenyada hauria d’aspirar a una combinació adequada d’eficiència global i diversitat de polítiques, sense una voler prioritzar-ne una per sobre de l’altra
[ARTICLE12]
Imaginar el futur de la globalització per Anthea Roberts i Nicolas Lamp
Si volem imaginar un futur esperançador per a la globalització, hem de deixar enrere els conflictes sobre quina és la narrativa correcta
[ARTICLE13]
Les grans potències, el canvi climàtic i la responsabilitat global en matèria de medi ambient per Barry Buzan i Robert Falkner
Una possible iniciativa per millorar la governança del clima seria la creació d’un fòrum selecte –minilateral– amb l’objectiu específic de lluitar contra el canvi climàtic, potser a través d’un G6 de les grans potències ambientals o un grup G10 dels principals emissors
[ARTICLE14]
Les tecnòpolis: apunts per a una història del futur per Duncan Bell
La recuperació històrica és essencial per fonamentar el debat sobre el futur, i també, per oferir una mirada realista del canvi històric, que ens permeti diferenciar allò que realment és nou del que no ho és
[ARTICLE15]
La prospectiva estratègica: dissenyar escenaris múltiples per visualitzar un futur incert per J. Peter Scoblic
La prospectiva estratègica és una pràctica per imaginar futurs alternatius, percebre millor els esdeveniments emergents, donar-los forma i permetre’ns acomodar-los millor
[ARTICLE16]
Forjar un futur millor: el disseny davant les crisis globals per Alice Rawsthorn
Guanya força una mirada alternativa del disseny que l’entén com un agent eclèctic de canvi, que contribueix a apuntalar els avenços humans en multitud de sectors
[ARTICLE17]
Davant les crisis, una esperança radical per Pol Bargués
Si acceptem que res hauria de ser igual i que cal evitar repetir els mateixos errors i tornar en encallar-nos en cicles de crisi i desesperança, potser podrem començar a somiar amb un futur diferent
Il·lustracions: Chufiboy