SOS: El Montseny s’ofega
Dues dècades de canvi forestal evidencien les deficiències del model de gestió actual
Carlos Albaladejo Laia Mariné 13 de setembre del 2025
Carlos Albaladejo Laia Mariné 13 de setembre del 2025
En els últims 20 anys, s’han perdut unes 900 hectàrees de bosc al Montseny, un 3% del Parc Natural. Menys pluja, més calor i una massa forestal descontrolada estan ofegant els arbres. Els cadàvers que deixa són el polvorí perfecte pels grans incendis. Hi ha tres grans sospitosos en escena.
“Actualment, el Montseny té més bosc que fa 60 o 100 anys”, explica Daniel Guinart, director de conservació del Parc Natural del Montseny per la Diputació de Barcelona.
Més bosc implica més consum d’aigua. Però, plou prou? “Cada cop hi ha més onades de calor i les sequeres duren més. Això fa que la vegetació s’assequi i s’acumuli, augmentant molt el risc d’incendi, fins i tot en zones com aquesta”, apunta Beatriz Duguy, professora de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona.
L’any 2050, plourà entre un 5 i un 15% menys
Informe sobre el canvi climàtic a CatalunyaEl pronòstic és crític. “Els boscos que tenim avui no seran els que tindrem demà”, alerta Juan Luis Abián, director gerent del Centre de la Propietat Forestal. Els arbres necessiten uns 20 o 40 anys per créixer, i el clima canvia massa de pressa. Estem preparats per aquest canvi?
Molta gent imagina els boscos com selves tropicals i intocables. Però aquesta visió idealitzada, sumada a la humanització dels arbres, xoca amb la realitat dels boscos catalans, que necessiten ser gestionats.
“Això no és l’Amazònia.
Aquí no tenim
desforestació”
A Catalunya, més del 41% del territori és bosc. En els últims 30 anys, ha augmentat 122.000 hectàrees, una superfície gairebé com tota la comarca d’Osona.
El bosc cobreix gairebé el 79% del Parc Natural.
Entre el 2001 i el 2020, va guanyar entre 630 i 790 hectàrees de superfície arbrada.
Tot i guanyar-ne, en va perdre moltes més: entre 863 i 957 hectàrees.
Pèrdua de superficie arbrada acumulada (ha)
Les barres d’error representen els intervals de confiança del 95%
Per visualitzar els canvis en la massa forestal al Montseny, hem comptabilitzat els resultats en dues categories: guany i pèrdua. Depèn del context, els dos aspectes poden ser perjudicials o beneficiosos, per això els experts recomanen tractar-ho tot com a canvi forestal. En la categoria de pèrdua s'han inclòs diverses situacions de canvi, com ara àrees desforestades, tallades selectives, defoliacions extremes i arbres morts. Totes les dades que apareixen en aquest reportatge d'investigació procedeixen de dos models estadístics d'aprenentatge profund. Han validat la fiabilitat de les anàlisis extretes Andrea González i Joel Segarra, investigadors postdoctorals de la Universitat Autònoma de Mèxic i la Universitat de Barcelona.
Les espècies que més pèrdua han experimentat són les alzines i les plantacions forestals de coníferes no autòctones. La primera dada no és d'estranyar, ja que gairebé la meitat del Parc són alzinars. La segona és més positiva. De les 1.481 hectàrees de plantacions forestals, se n'han perdut 124. Com apunta Daniel Guinart:“s’ha de reduir les plantacions forestals i promoure els arbres autòctons”.
La desforestació és quan un terreny forestal deixa de ser-ho, i es destina a usos agrícoles o urbans. “La tallada d’arbres en una zona no té per què ser desforestació: s’hi pot tornar a plantar, haver-hi una regeneració natural o un canvi d’una zona boscosa a una zona arbustiva, però no és desforestació si continua sent terreny forestal”, aclareix Abián.
FONT: Google Earth Pro
Entre el 2015 i el 2024, no es va desforestar ni una mil·lèsima part del parc (0,09%).
El Montseny està dividit per zones de parc, preparc i reserves naturals qualificades, segons el seu nivell de protecció i intervenció.
La majoria de pèrdua s’ha produït en les zones de parc o preparc, aquelles més pròximes a la vida urbana.
Les reserves naturals qualificades són àrees de màxima protecció ambiental —on es limita l’accés, la intervenció i l’activitat humana—. Aquestes gairebé no han patit pèrdues.
Amb l’explotació intensiva a principis del segle passat, no es deixava lloc a boscos madurs, amb grans alzines i faigs. Aquesta situació va canviar quan, el 1978, la UNESCO va declarar el parc reserva de la biosfera.
Avui dia, a les reserves naturals qualificades es fa una gestió passiva, és a dir, es manté el sotabosc i les dinàmiques naturals de l’ecosistema. És un tipus de gestió més conservacionista que se sol fer en boscos primigenis, com l’Amazònia, Yellowstone o Bielorússia; i en llocs amb poca densitat de població. Per això, és difícil fer-la a Europa: “A Catalunya, i la província de Barcelona, encara costa més”, relata Daniel Guinart.
Un bosc madur té arbres morts i caiguts.“Lluny del que sempre s’ha pensat, la fusta morta no s’ha de retirar del bosc, ha de tornar a la terra i reciclar-se”, defensa el catedràtic en Ecologia José Antonio Hódar.
A la resta del Parc, amb una forta pressió turística i propietats privades, una gestió més proactiva pot “ser bona, si hi ha un objectiu clar”, apunta Guinart. Però, quina gestió, la que mira pel benefici econòmic? Quin preu té la biodiversitat?
“Tradicionalment, un arbre de 15 metres es veia com 500 euros”
La interacció humana amb la natura és històrica. Per això, el director de conservació defensa que “a gran escala, no es pot deixar un parc natural sense gestionar activament, perquè la gent hi viu, ho visita i ho trepitja”. Aquesta és la diferència amb els parcs nacionals.
Com apunta Josep Gordi, doctor en Geografia per la Universitat de Girona, la muntanya s’ha terciaritzat. Ara, la principal activitat del parc és lúdica. L’afluència de visitants es concentra especialment als caps de setmana i dies festius. “Quan surt a la televisió que ha nevat al Montseny o en els canvis d’estació, una allau de cotxes va a visitar el parc per tocar la neu”, plasma Gordi. Només el 2023, van visitar-lo més de 290.000 vehicles.
El parc regula l’accès de vehicles en les zones més massificades. Els excursionistes entrevistats s’han mostrat a favor d’aquestes mesures: “D’alguns anys cap a aquí hi ha massa gent, sobretot cotxes. Hi ha d’haver maneres que a una part del parc ja no es pugui accedir”, diu en Javier Esteban, un excursionista que ha pujat al Turó de l’Home.
A finals dels anys cinquanta, la gent del camp va emigrar cap a la ciutat i va abandonar els usos tradicionals del bosc com els correus, les pastures i el carboneig. Activitats que ajudaven a mantenir la sostenibilitat i biodiversitat de l’entorn, i evitar incendis.
Els camps de cultiu actuals han disminuït respecte als camps de cultiu de 1957. Molts han estat engolits pel bosc.
Amb l’abandonament dels conreus, molts camps s’han convertit en boscos i ara falten espais oberts. “Tenim espècies vulnerables o en perill d’extinció que habiten en prats”, destaca la tècnica de comunicació del CREAF, Laura Fraile. És el cas de papallones, com la formiguera gran; o ocells, com la terrerola vulgar i l’arpella pàl·lida. També hi ha plantes amenaçades, com l’orquídia Spiranthes aestivalis, que depenen d’aquests entorns oberts per sobreviure.
“Cal explicar bé que, de vegades, tallar arbres pot afavorir la biodiversitat”
Un bosc no gestionat és primer plat i últim pels megaincendis. Si la vegetació és prou contínua i, sota condicions meteorològiques extremes, “el foc no s’atura i pot arrasar 10.000 o 20.000 hectàrees de cop”, alerta Beatriz Duguy, professora d’Ecologia experta en sistemes forestals a la Universitat de Barcelona.
“Falta gent que visqui a la muntanya i entengui els seus problemes, cap gestió és funcional si no hi ha qui mantingui totes aquestes estructures”
Per salvaguardar-se dels incendis, més que amb tallafocs, es recomana plantar cultius que trenquin la continuïtat del bosc, com castanyers, fruits vermells, oliveres o cirerers. Ara bé, la millor manera de prevenir incendis és tenir població, la que avisarà si s’inicia un foc.
Actualment a Catalunya moren més arbres a causa de la sequera que per incendis
Fa dos anys, Catalunya va patir la sequera més intensa en 14 anys de registres. Entre el 2022 i el 2023, el Montseny va perdre 192 hectàrees de bosc per culpa de la sequera o per mala gestió. Els tècnics del CREAF van trobar les capçaleres de bona part dels alzinars completament marrons. Malgrat l’alarmant impacte visual, la coordinadora del Deboscat, Mireia Banqué, ressalta la resiliència d’aquesta espècie autòctona: “la gran majoria d’alzines afectades no van morir, sinó que van tenir la capacitat de rebrotar”.
El faig també és una espècie sensible a la sequera: “per la seva dependència en ambients humits i frescos, en lloc de perdre la fulla a la tardor, com és esperable, van començar a perdre-la al mes de juliol”, recorda Banqué.
La decoloració i defoliació dels arbres no són un comportament inusual, però sí que ho és la freqüència en què s’està donant. Es tracta d’un mecanisme de defensa que només s’activa en condicions de sequera molt intenses. “En la fotosíntesi, els arbres tanquen els estomes per minimitzar la pèrdua d’aigua”. Si això es perllonga en excés, pot posar en perill la seva supervivència perquè no es pot alimentar. Per això, els arbres de fulla plana com faigs, roures i alzines recorren a un últim recurs: sacrificar les fulles.
Però no tots corren la mateixa sort. “Alguns pins, com el pi blanc o el pi pinyoner, acostumen a ser molt resistents a la sequera”, fins que d’un dia per l’altre es moren, sense cap símptoma previ.
Encara que sembli un oxímoron, els arbres es mouen. Les llavors que abans naixien i morien per fred, ara progressen. Els boscos busquen zones més fredes en latitud i altitud. “A principis de segle, no hi havia faigs perquè feia massa fred. Avui, la fageda gairebé arriba al Turó de l’Home”, il·lustra Banqué.
En aquesta línia, Gordi assenyala que el Montseny experimenta “una certa tropicalització, on la menor quantitat de pluja en períodes llargs pot fer que alzines i roures vagin guanyant espai” en deteniment del que tenia la fageda a altituds més baixes.away
“Els arbres són com una bomba d’aigua, xuclen aigua que després no es pot fer servir per a altres usos”, afirma Joel Segarra, investigador postdoctoral a la Universitat de Barcelona. “Com més bosc hi ha, menys aigua arribarà als torrents o a la capa freàtica”, complementa Guinart.
Aigua Verda VS Aigua Blava
Això, no vol dir que calgui tallar tots els arbres. “Hi ha qui defensa que reduir densitat als boscos ens permetria tenir més aigua blava. Però no és tan directe, depèn del lloc i del tipus de gestió”, detalla Mireia Banqué. Jordi Vayreda, també investigador del CREAF, és més taxatiu: “el que s’ha de fer és gestionar perquè hi hagi aigua verda, és més important que es conservi el bosc per tots els beneficis que aporta”.
Des de l’Institut de Recerca de l’Aigua, constaten que el principal problema hidrològic al Montseny és “la manca de dades públiques dels aqüífers”. Tot i que hi ha registrades centenars de perforacions, no totes s’utilitzen, ni correspon necessàriament un pou actiu per cada expedient. “M'atreviria a dir que hi ha més captacions sense regularitzar que regularitzades”, confessa Guinart.
“Les aigües subterrànies són un recurs miner i, com a tal, depenen de l’Estat Espanyol. És una caixa negra”
Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, hi ha 403 punts amb permís per captar aigua, com ara pous per a ús domèstic o agrícola.
En canvi, al Registre Miner de Catalunya hi consten fins a 993 expedients de perforacions: això inclou forats fets per buscar aigua, encara que molts no funcionen o no tenen permís oficial.
Dir “plaga” a la processionària del pi pot ser “contraproduent” perquè és una espècie autòctona amb un paper en l’ecosistema
L’augment de temperatura, la sequera i les plantacions afavoreixen l’aparició de plagues. Els boscos autòctons són més diversos i resilients a les plagues. Quan els insectes es troben amb una plantació forestal i fa calor, comencen a pondre ous.
Una de les espècies que genera més aversió als humans és la processionària del pi. “Hi ha un odi terrible perquè pot provocar al·lèrgies i fer mal als gossos”, apunta la comunicadora i biòloga, Laura Fraile. Per ella, dir-li 'plaga' és contraproduent perquè “s’associa amb l’erradicació, quan en realitat és una espècie autòctona amb un paper per l’ecosistema”.
Hódar, catedràtic d’Ecologia i expert en processionària, afegeix que aquest insecte sovint indica una falta de gestió prèvia “que no s’ha fet en el seu moment i no s’està fent a molts llocs”. De fet, argumenta que la processionària no mata els pins, ja que en ser defoliat, el pi produeix nous brots més funcionals i pot resistir millor la sequera.
El 84% de la superfície del Parc Natural és privada. Això dificulta la presa de decisions a l’hora de gestionar. El propietari no està obligat a tenir i executar un pla de gestió, els fulls de ruta acordats amb l’administració per dur a terme actuacions forestals. “És una opció, no una imposició”, indica Juan Luís Abián, del Centre de Propietat Forestal.
Titularitat del terreny al MontsenyFONT: HIPERMAPA DE LA GENERALITAT
“L’única manera de donar més diversitat o tenir una mica de mosaic, el paisatge fragmentat típic de la Mediterrània, és l’ajut públic”, defensa Josep Gordi, doctor en Geografia a la Universitat de Girona. “A Catalunya, la gestió forestal és deficitària. Només s’executa un 10 o 20% del que diuen els plans de gestió i és perquè hi ha subvencions”, afirma Jordi Vayreda, investigador del CREAF. “Una aclarida pot costar entre 2.500 i 3.000 euros per hectàrea”, i aquest preu augmenta si el terreny té pendent.
De la totalitat del Parc, només el 16% és de titularitat pública.
La Generalitat va atorgar 140 milions d’euros dels 407 milions sol·licitats entre el 2000 i el 2018, un terç de les necessitats del sector forestal.
Entre el 2015 i el 2023, es van concedir 385 subvencions per fer serveis forestals dins del parc.
Un arbre no mor per una sola causa, sinó per la combinació de moltes. Els tres sospitosos tenen part de culpa: la falta de gestió forestal, la sequera i les plagues han minvat la capacitat de respirar del Montseny.
Davant l’emergència climàtica, només hi ha una solució: actuar. Per tenir un bosc més divers, amb menys plantacions; més resilient, amb boscos madurs; i més resistent, amb espais oberts que aturin els incendis. Ara, els boscos estan verds, però la gestió continua sent necessària per evitar que tornin a estar secs.
El primer pas és que l’administració tingui clar el camí a seguir. “S’ha de treballar en una millor governança, perquè l’actual no funciona gaire bé”, reflexiona Duguy. Cal obrir el debat, reunir totes les veus, i no anunciar la decisió un cop ja s’ha pres, “això s’hauria de fer amb més consultes públiques”, recull Gordi. Cal fer conscient a la ciutadania del valor del bosc i actuar. Això sí, abans que el bosc sigui en flames.
Explora com ha canviat
el parc en els últims 20 anys
Pots selecionar els elements de la llegenda que vulguis veure.
Capes
Metodologia
Per analitzar els canvis als boscos del Montseny entre el 2001 i el 2023, s’ha fet servir dues eines diferents que treballen amb imatges de satèl·lit: una del projecte Global Forest Watch (amb dades Landsat) i una altra del Google Dynamic World (amb dades Sentinel-2). El primer model detecta guanys i pèrdues de bosc amb imatges de 30 metres de resolució. El segon calcula la probabilitat que una zona estigui coberta d’arbres, amb una resolució més precisa, de 10 metres.
Per analitzar les imatges, s’ha aplicat filtres que ens permeten veure només les zones forestals i detectar canvis any rere any. També hem validat els resultats amb mostres aleatòries, i l’exactitud ha estat superior al 95%.
Segons el model Global Forest Watch, entre 2001 i 2015 s’han perdut 457 hectàrees de bosc. Entre 2016 i 2023, la pèrdua ha estat de 806 hectàrees. En el mateix període, s’han guanyat 636 hectàrees de bosc (fins al 2020). El model Dynamic World confirma aquestes tendències i detecta 851 hectàrees de pèrdua entre 2016 i 2023. Finalment, s’ha comparat aquestes dades amb informació del cadastre, permisos i registres administratius per entendre millor les causes dels canvis. Només s’ha validat els valors exposats en els resultats. Les dades geoespacials utilitzades de pèrdua i guany en els mapes no estan corregides i poden estar sobredimensionades, tot i que serveixen com a indicador rellevant.
Recursos
Cartografia i dades ambientals:
Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, versió 4 (2022) – Institut
Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Ortofotos històriques del Montseny – ICGC / Hipermapa. Dades de
decaïment forestal – CREAF / Programa DeBosCat. Capa de forests públiques – ICGC (serveis WFS via QGIS).
Instruments d’Ordenació Forestal vigents – Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica.
Dades administratives i de gestió forestal:
Rompudes autoritzades dins del Parc Natural del Montseny
(2015–2024) – obtingudes via sol·licitud de transparència. Subvencions forestals atorgades (2015–2023) –
Generalitat de Catalunya. Expedients i infraccions forestals – dades administratives per petició formal.
Captacions d’aigua autoritzades dins el parc – Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Memòries anuals del Parc
Natural del Montseny – nombre de visitants per any i per temporada.
Eines utilitzades
Anàlisi geoespacial i teledetecció:
QGIS, Google Earth Engine, Google Earth Pro, Google Sheets
Desenvolupament web:
HTML, CSS, Javascript, MapboxGL, D3.js, Datawrapper