Xavier Pujol
15 de maig del 2022
Il·lustració: Xavier Bertral
Els antics egipcis, així com la Grècia i la Roma clàssiques, ja van descriure el càncer. El tractament més avançat va ser l’humor d’Hipòcrates, basat en l’anàlisi de quatre fluids corporals (bilis negra i groga, sang i flegma). Segons l'humor, es prescrivia un tractament o un altre. Rarament cap funcionava.
El cirurgià britànic Percivall Pott descobreix l'any 1775 que el càncer d'escrot és una malaltia comuna entre els escura-xemeneies. Posteriorment, altres cirurgians fan la mateixa observació. Per primera vegada es parla de la relació causa-efecte.
Rudolf Virchow desenvolupa la teoria cel·lular, segons la qual les malalties no sorgeixen d’òrgans i teixits sinó de les mateixes cèl·lules. És el primer cop que es descriu l’origen cel·lular del càncer.
El cirurgià anglès Campbell de Morgan descriu que el "verí del càncer" es propaga des del tumor primari a través dels ganglis limfàtics fins a altres llocs del cos, la metàstasi.
William Halsted practica la primera mastectomia radical. Extreu tot el pit de la pacient, el teixit limfàtic circumdant i el múscul pectoral. Fins a la dècada de 1970 no es veu que una cirurgia menys extensa i la radiació són igualment efectives.
El Memorial Sloan Kettering Cancer Center s'inaugura a Nova York. És la primera institució del món dedicada exclusivament al tractament del càncer.
El cirurgià alemany Albert Salomon visualitza els tumors de mama mitjançant raigs X, descoberts el 1895. És el precedent de la mamografia, que no apareixeria fins a la dècada de 1950.
El físic Gioacchino Failla desenvolupa la primera teràpia basada en un feix de radi, que havia estat descobert només 20 anys abans per Pierre Curie, químic francès, i Marie Curie, física polonesa. Amb el temps, els raigs X, les bombes de cobalt o els acceleradors lineals farien guanyar precisió i eficàcia.
El citopatòleg grec George Papanicolaou descobreix que el càncer de coll uterí es pot detectar examinant-lo al microscopi. Formula la prova de Papanicolau, que permet detectar cèl·lules cervicals anormals abans que esdevinguin canceroses.
Charles Huggins descobreix que l'administració d'estrògens o l'eliminació dels testicles per reduir la producció de testosterona fa que els tumors de pròstata remetin. Neix la teràpia hormonal, un dels pilars del tractament del càncer de pròstata.
De forma gairebé simultània, diversos equips mèdics del món informen que la mostassa nitrogenada, utilitzada durant la Primera Guerra Mundial, és eficaç contra algunes formes de càncer. És el primer citotòxic experimental. El 1949 la FDA aprova la mecloretamina, la primera quimioteràpia, que endarrereix el creixement de les cèl·lules canceroses. El 1958, Emil Frei demostra que el tractament amb còctels de medicaments endarrereix la progressió de leucèmia limfoblàstica aguda en nens, fins aleshores mortal.
El primer trasplantament de medul·la òssia entre bessons idèntics el fa E. Donnall Thomas. El pacient, que té leucèmia, rep radioteràpia i una medul·la òssia sana.
David Hungerford i Peter Nowell, de Filadèlfia, descobreixen un cromosoma anormal a les cèl·lules de la leucèmia mieloide crònica, que resulta de l'intercanvi de material genètic de dos cromosomes diferents. És el primer gen promotor del càncer. Feia només set anys que Rosalind Franklin, James Watson i Francis Crick havien descrit l’estructura de l’ADN, pilar bàsic per a la genètica i per a la investigació del càncer.
Richard Nixon, president dels Estats Units, diu: “Si hem arribat a la Lluna amb deu anys, hem de curar el càncer amb el mateix temps”. Signa la National Cancer Act, que marca l’inici de la recerca moderna contra el càncer.
Harold Varmus i Michael Bishop, ambdós premis Nobel, descobreixen el primer oncogen, un retrovirus identificat en un exemplar de pollastre. Demostren que els gens que provoquen càncer no només provenen de virus, sinó que poden emergir d’una cèl·lula sana.
Crawford, Lane, Levine i Old descobreixen el gen p53, que és el gen més mutat en càncer humà, i l’identifiquen com un supressor tumoral. Codifica per una proteïna que controla la proliferació cel·lular i limita el creixement del tumor.
Es confirma que algunes formes de càncer són hereditàries gràcies al descobriment dels gens BRCA1 i BCRA2, lligats sobretot al càncer de mama i al d’ovaris.
Els anticossos són capaços d’unir-se a una substància estranya de l’organisme i facilitar-ne la destrucció. El fenomen es pot reproduir artificialment per adreçar-lo contra substàncies específiques. Són claus en la lluita contra el càncer.
La FDA aprova imatinib (Gleevec) per al tractament de la leucèmia mieloide crònica. El fàrmac, que interfereix amb l'acció d'una proteïna mutant anomenada BCR-ABL, és la primera teràpia contra un càncer concret.
La seqüència completa del genoma humà es completa i publica conjuntament pel programa internacional de recerca col·laboratiu que tenia com a objectiu el mapeig i la comprensió complets de tots els gens humans i Celera Genomics. L'esforç públic havia sigut liderat per Francis Collins i el privat, per Craig Venter.
Per primera vegada des que es comptabilitzen els casos, es redueix la mortalitat global pel càncer per sota del 50%.
La FDA aprova la primera vacuna contra el VPH, el virus del papil·loma humà, que causa càncer de coll uterí. És la primera d’aquesta mena.
En lloc d'atacar el tumor directament (com fan la quimio, la radioteràpia, l'hormonoteràpia o les teràpies diana) es potencien les nostres defenses perquè sigui el mateix sistema immunològic qui reconegui i destrueixi les cèl·lules cancerígenes. El canvi d'estratègia és tan important que ‘Science’ va considerar la immunoteràpia com la millor fita científica del 2013. Molts dels avenços actuals es basen en aquest abordatge.
Les agències reguladores aproven fàrmacs que tenen com a objectiu proteïnes de control. És la primera fase de la revolució de la immunoteràpia.
Joan Massagué identifica els mecanismes que permeten a les cèl·lules latents evadir el sistema immunitari i provocar una metàstasi fins i tot anys després.
Les teràpies no deixen de progressar: millores en els diagnòstics o les cirurgies, la immunoteràpia i tota una bateria de fàrmacs basats en l'anomenada medicina de precisió dibuixen el futur en la lluita contra el càncer.
