De l'operaci

Per a sorpresa de tothom, la resistència ucraïnesa planta cara. Les defenses antiaèries paren el cop i s'organitza la mobilització popular. Tot i que els Estats Units l'instaven a marxar a l'exili, Volodímir Zelenski difon un vídeo des dels carrers de Kíiv amb els membres del seu govern per demostrar que no s'ha mogut de la capital i que està disposat a resistir. Mentrestant, desenes de milers de civils ucraïnesos opten per marxar. El primer dia, 50.000 fugen del país. Al cap d’una setmana, ja són un milió. Segons l'ACNUR, un any després hi ha més de vuit milions de refugiats ucraïnesos en diversos països europeus. 

Els Estats Units i Europa adopten sancions sense precedents contra Rússia, tanquen els seus espais aeris als avions russos i expulsen el país dels grans esdeveniments esportius i culturals.

El 3 de març, Kherson es converteix en la primera gran ciutat d'Ucraïna que cau en mans de les tropes russes. Moscou intenta conquerir una franja per unir els dos territoris que controlava des del 2014: la península de Crimea i les repúbliques autoproclamades del Donbass. El mateix dia, l'exèrcit rus encercla Mariúpol, un port estratègic al mar d'Azov. Mentrestant, un comboi de vehicles blindats russos s’acosta a Kíiv, però les tropes russes mai arriben a entrar a la capital i la invasió no avança com havia previst Putin.

En les negociacions a tres bandes a Turquia, Rússia anuncia que "reduirà radicalment la seva activitat militar al front del nord, que amenaçava Kíiv i Txerníhiv. Els bombardejos continuen mentre les tropes es retiren i es reorganitzen i repleguen al Donbass. La retirada de les tropes russes deixa al descobert els horrors d'un mes d'ocupació al nord de Kíiv. Les tropes ucraïneses recuperen Butxa i troben els cossos de centenars de civils desarmats abandonats als carrers o enterrats en fosses comunes, una escena que es repeteix en altres localitats, com Irpín i Borodianka.

Després de tres setmanes de calma relativa, en què les tropes russes s'han reagrupat a la regió oriental del Donbass, Ucraïna anuncia que Moscou ha llançat una nova ofensiva sobre l'est. L'objectiu inicial és encerclar les tropes ucraïneses desplegades al front oriental. La batalla es concentra a Izium i al front de Donetsk.

Els Estats Units convoquen una trobada “històrica” de ministres de Defensa i representants militars d’una quarantena de països a la base aèria nord-americana de Ramstein (Alemanya) per començar a coordinar l’ajuda militar per a Ucraïna. 

L'ofensiva russa sobre l'est tampoc funciona segons el pla previst. La intenció d'encerclar les tropes ucraïneses fracassa perquè les tropes russes no poden travessar el riu Síverski Donets a prop d'Izium. La resistència ucraïnesa aconsegueix foragitar les unitats russes que amenacen Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, que finalment queda fora de l'abast de l'artilleria després de més de tres mesos de bombardejos.

Els soldats que defensaven la planta siderúrgica d'Azovstal, últim reducte de la resistència a Mariúpol, es rendeixen, un cop s'han evacuat els centenars de civils que s'havien refugiat als soterranis de la planta. Uns 2.500 soldats ucraïnesos són traslladats a territori rus i el seu destí és incert.

Els caps d'estat i de govern dels 27 membres de la Unió Europea es posen d’acord per concedir a Ucraïna i Moldàvia l'estatus de països candidats a entrar al club comunitari, una decisió històrica que pren en un temps rècord: només quatre mesos després de rebre la sol·licitud d'adhesió firmada per Zelenski.

Les tropes russes conquereixen totalment la localitat de Severodonetsk, a l'est d'Ucraïna, l'única gran ciutat de la província de Lugansk que quedava en mans ucraïneses. Una setmana després, el ministeri de Defensa rus assegura que ha "alliberat" l'autoproclamada república de Lugansk, una de les dues províncies que formen el Donbass ucraïnès. 

Ucraïna i Rússia tanquen un acord per posar fi al bloqueig de les exportacions de gra des de ports ucraïnesos, una situació que agreuja la crisi alimentària a països en desenvolupament. El pacte es ratifica en una trobada a Istanbul, amb la mediació de Turquia i les Nacions Unides. 

Ucraïna anuncia l'inici d'una contraofensiva al sud del país per recuperar territoris ocupats per Rússia a l'inici de la invasió. Reforçades gràcies a l'ajuda militar dels Estats Units i altres aliats occidentals, les forces ucraïneses es marquen com a objectiu principal la represa del control de la regió de Kherson. 

Ucraïna llança una contraofensiva a l'est del país, a la regió de Khàrkiv, un atac que Kíiv no havia anunciat prèviament, com sí que havia fet amb l'ofensiva al sud. Per primer cop des de l'inici de la invasió, l'exèrcit ucraïnès recupera la iniciativa militar. La contraofensiva permet a Ucraïna recuperar, en una setmana, més territori del que Rússia havia guanyat des de l'abril.

Vladímir Putin ordena una mobilització militar parcial de la població, amb l'objectiu de reclutar 300.000 reservistes. És la primera mobilització de reservistes des de la Segona Guerra Mundial.

El president rus, Vladímir Putin, imposa fets consumats i formalitza l'annexió de les províncies ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, parcialment sota ocupació russa. Justifica la decisió amb el resultat dels pseudoreferèndums sense cap garantia organitzats dies abans a les quatre províncies.

El pont de l'estret de Kertx, que uneix la península ucraïnesa de Crimea (annexionada per Rússia el 2014) i la regió russa de Krasnodar, queda parcialment destruït després d'una explosió. L'exèrcit rus es queda sense una de les principals rutes de subministrament, especialment al front sud, on les tropes ucraïneses avancen en la seva contraofensiva. A més, l'explosió –que Ucraïna no ha reivindicat– suposa un atac a un dels símbols de poder de Putin.

Rússia llança una onada d'atacs amb míssils contra una dotzena de ciutats d'Ucraïna, inclosa la capital, Kíiv. També hi ha atacs amb víctimes a Lviv, Odessa, Mikolaiv, Ternópil, Dnipró, Ivanofrankiv, molt lluny del front. Moscou dispara míssils també sobre Zaporíjia, la capital d'una de les províncies annexionades il·legalment, i a Khàrkiv i Izium, a l'extrem oriental d'Ucraïna. L'objectiu d'aquests atacs són infraestructures civils crítiques, que afecten el subministrament d'electricitat, calefacció i aigua, una estratègia que el Kremlin manté des de llavors. 

El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ordena la retirada de les tropes de la riba oest del riu Dnipró, on hi ha la capital de la regió de Kherson. Suposa una victòria molt significativa per a Ucraïna, que recupera l'única capital de província que havia caigut en mans russes, i una derrota política per a Putin, que havia declarat aquest territori part de la Federació Russa. 

Volodímir Zelenski es reuneix amb el president dels Estats Units, Joe Biden, a la Casa Blanca, en el primer viatge a l'estranger del mandatari ucraïnès des de l'inici de la invasió. Biden anuncia un nou paquet d'ajuda militar milionari per a Kíiv que inclou l'enviament d’una bateria de míssils de defensa antiaèria Patriot, un dels més avançats del món, amb l'objectiu d'aturar els bombardejos russos sobre infraestructures de llum, calefacció i aigua.

Moscou pateix l'atac més mortífer la nit de Cap d'Any, quan les forces ucraïneses maten desenes de soldats russos en una base a Makíivka, a la part ocupada de Donetsk. Kíiv parla de 400 morts i el ministeri de Defensa rus en reconeix 89. Sigui quina sigui la xifra real, es tracta del balanç més elevat de soldats russos morts en un sol atac i posa en qüestió, un cop més, les decisions del comandament militar de Putin. 

Després de moltes pressions de Kíiv i d'altres veïns europeus, com Polònia, el canceller alemany, Olaf Scholz, cedeix i accepta enviar tancs Leopard a Ucraïna i permetre que altres països que en tenen també ho facin. Neix el que Ucraïna descriu com "la coalició dels tancs": a més dels Leopard alemanys, Kíiv s'assegura també els Abrams estatunidencs i els Challenger britànics. El moviment és molt significatiu, ja que per primera vegada els aliats occidentals d'Ucraïna accepten subministrar-li armament pesant, cosa que implica un risc diplomàtic, especialment per a Europa.

Zelenski fa la seva segona sortida a l'estranger. Aquest cop passa per Londres, París i Brussel·les per demanar als aliats europeus que cedeixin avions de combat. L'exèrcit de Kíiv necessita armament modern si vol aconseguir el seu objectiu: no només aturar l'embat rus, sinó recuperar tant de territori ocupat com sigui possible. El president ucraïnès diu que els líders europeus envien "senyals positius" sobre l'entrega de caces, però a hores d'ara no s'ha pres cap decisió.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, considera que Moscou ja ha posat en marxa la nova ofensiva a Ucraïna de la qual fa setmanes que alerten tant Kíiv com els aliats occidentals. L'exèrcit rus no s'ha apuntat cap gran victòria des de la caiguda de Severodonetsk a l'estiu, mentre que les forces ucraïneses han alliberat gairebé 18.000 quilòmetres quadrats de territori des de llavors, segons l'Institute for the Study of War (ISW). Els combats més intensos es lliuren ara a Bakhmut, a Donetsk, on els mercenaris russos del grup Wagner intenten, sense èxit, sotmetre l'heroica defensa ucraïnesa.

En un gest simbòlic sense precedents en un país en guerra, el president dels Estats Units, Joe Biden, visita la capital ucraïnesa. "Volem mostrar el nostre suport indestructible a la independència, la sobirania i la integritat territorial" d'Ucraïna, diu en una breu compareixença al costat de Zelenski. El viatge de Biden, mantingut en estricte secret per raons de seguretat arriba només quatre dies abans del primer aniversari de la invasió.