1-O
LA CRÒNICA
GRÀFICA

DAVID MIRÓ

Edició gràfica

XAVIER BERTRAL

19.20 h INSTITUT ZAFRA, BARCELONA / Pere Virgili

Vergonya i dignitat

Esther VeraEl dia 1 d’octubre va ser una jornada dura que durarà anys. La nit d’espera a les escoles va portar una matinada de sorpresa amb l’arribada de les urnes i un matí d’incredulitat i de profunda indignació quan grups d’antiavalots van començar a entrar per la força a les escoles, van rebentar portes i es van edur urnes, amb una violència incomprensible contra ciutadans que resistien pacíficament. La tensió anava en augment, però la resposta ciutadana a les imatges de la violència policial televisades a tot el món va ser resistir i fer llargues cues de votants que sabien perfectament a què s’arriscaven. Es feien passadissos per als avis i les àvies que anaven amb tota la dignitat a votar, i la vergonya cobria l’acció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil comandades per Rajoy, Zoido, Sáenz de Santamaría i Millo. El govern espanyol va donar la imatge més vergonyosa, la d’un policia pegant a ciutadans per retirar unes urnes que havien sigut incapaços de localitzar gràcies a la discreta i determinada organització social. Aquell dia vam explicar què havia passat, vam donar veu als ciutadans i vam mostrar algunes de les imatges que reflectien més bé aquella bogeria. Avui mostrem una selecció de les fotografies que van servir per il·lustrar un diari històric, el del 2-O, que vam titular “Vergonya i dignitat”. Un any després cal recordar-ho i també constatar que el moviment sobiranista encara demana que l’Estat reconegu

03.30 h ESCOLA INDUSTRIAL, BARCELONA / Jordi Roviralta

Custodiant les escoles

Des de divendres a la tarda, milers de persones van ocupar les escoles i centres de votació per impedir que fossin precintats per la policia. Durant tot el cap de setmana es van fer actes i jornades festives, i molts ciutadans hi van portar sacs de dormir per passar-hi la nit de dissabte a diumenge. Aquesta imatge és de l’Escola Industrial de Barcelona, un dels col·legis electorals que va congregar més gent. Molts no hi van poder aclucar l’ull pendents de les notícies sobre una eventual intervenció policial durant la nit, i es feien torns de vigilància. Al final de la jornada es demostraria que la presència massiva de gent a les escoles durant tot el cap de setmana havia sigut clau per garantir l’obertura dels llocs de votació diumenge al matí.

07.00 h INSTITUT ESTEVE TARRADAS, CORNELLÀ DE LLOBREGAT / Xavier Bertral

L’arribada de les urnes

Un dels moments més emotius de la jornada va ser l’arribada de les urnes, que molts van viure amb llàgrimes als ulls. En aquesta seqüència d’imatges es pot veure el moment en què s’introdueixen les urnes a l’Institut Esteve Tarradas de Cornellà de Llobregat després d’haver passat les últimes hores amagades en un domicili particular. Els periodistes de l’ARA Laia Vicens i Xavi Tedó explicarien després, al llibre Operació Urnes, tot el dispositiu ciutadà que va permetre tant comprar les urnes a la Xina com distribuir-les després per tot Catalunya des d’un magatzem a la Catalunya del Nord sense que fossin interceptades per la policia. Moltes urnes van dormir en maleters de cotxes aparcats prop dels col·legis. Avui es poden comprar com a record de la jornada.

10.15 h CRUÏLLA DIPUTACIÓ-BORRELL, BARCELONA / Ferran Forné

09.00 h COL·LEGI JOAN BRUGUERA, GIRONA / David Borrat

10.00 h INSTITUT CAN VILUMARA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT / Quique Garcia / EFE

Alta tensió davant dels col·legis

Els Mossos van aixecar acta en la majoria dels col·legis que no es podia requisar les urnes sense posar en perill la integritat de les persones, de manera que en un principi semblava que no hi hauria intervenció. A partir de les 9 del matí, però, coincidint amb l’obertura dels col·legis, dotacions d’antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van fer acte de presència en punts de votació de tot el territori i, davant la negativa de la gent d’abandonar els col·legis, van decidir carregar. La tensió entre els antiavalots i els Mossos es va fer evident en alguns punts, com ara l’Hospitalet de Llobregat. En d’altres, com a la confluència entre els carrers Diputació i Borrell de Barcelona, la nombrosa presència de persones va dissuadir d’actuar la Policia Nacional, que finalment va recular.

09.10 h ESCOLA NOSTRA LLAR, SABADELL / Cristina Calderer

10.00 h INSTITUT JAUME BALMES, BARCELONA / Cèlia Atset

09.10 h ESCOLA NOSTRA LLAR, SABADELL / Cristina Calderer

Les càrregues policials

Quan passaven pocs minuts de les 9 del matí van començar a circular imatges de les càrregues policials a l’Escola Ramon Llull de Barcelona, i ràpidament en van arribar moltes més d’altres parts del país. Els comandaments policials havien donat l’ordre d’entrar per la força als centres de votació per requisar les urnes i els vots. La resistència pacífica de les persones concentrades va generar unes imatges inèdites a Europa: la policia fent servir la violència contra ciutadans desarmats que volien exercir el dret de vot. En alguns llocs ho van aconseguir i se’n van endur les urnes, en d’altres l’oposició els en va fer desistir. Els corresponsals estrangers i els observadors internacionals que seguien la jornada es fregaven els ulls. No es podien creure el que veien.

Pere Virgili

10.00 h IES TARRAGONA, TARRAGONA / Tjerk van der Meulen

08.50 h ESCOLA RAMON LLULL, BARCELONA / Pere Virgili

09.30 h ESCOLA NOSTRA LLAR, SABADELL / Cristina Calderer

La violència no atura l’1-O

Davant les imatges de violència policial, alguns dirigents independentistes es plantegen aturar la votació, però la informació que reben dels punts de votació els hi fan descartar: la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil no està tenint l’efecte desitjat pel govern espanyol i no atura l’afluència de votants. Cap al migdia les càrregues s’aturen, però les imatges ja han donat la volta al món. Les víctimes, com ara Roger Español, que perdrà un ull per una bala de goma, es coordinen per presentar una denúncia, i el jutge Francisco Miralles obre diligències. Fins ara ja han estat imputats una vintena d’agents per la seva actuació “desproporcionada”, alguns dels quals han sigut identificats en diversos dels llocs on hi va haver càrregues.

18.50 h ESCOLA GUILLEM DE MONT-RODON, VIC / Pere Tordera

11.21 h ESCOLA INDUSTRIAL, BARCELONA / Cèlia Atset

12.45 h ESCOLA REINA VIOLANT, BARCELONA / Francesc Melción

Cristina Calderer

13.35 h INSTITUT LLUÏSA CURA_BARCELONA / Pere Tordera

Més que un vot

Malgrat les imatges que corrien de les càrregues policials, a la majoria de col·legis electorals es podia votar amb normalitat, sobretot a partir de les 13.00 hores, quan la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van deixar d’intervenir davant l’escàndol internacional que s’estava provocant. El fet d’haver de votar en aquestes condicions, sota l’amenaça de la policia i amb intents reiterats d’anul·lar els sistemes informàtics, va convertir el gest d’introduir la papereta en un acte ple de càrrega emocional. La gent s’abraçava i es petonejava, aixecava els braços en senyal de victòria, es feia una foto per immortalitzar el moment i l’enviava als seus amics. Cada persona, individualment, tenia la consciència d’estar fent història.

13.52 h IES CAN VILUMARA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT / Quique Garcia / EFE

09.50 h CORNELLÀ DE TERRI / Ara

11.50 h CENTRE CÍVIC LA SEDETA, BARCELONA / Marta Perez / EFE

Els polítics i l’1-O

Un dels moments clau de la jornada de l’1-O va ser la votació del president, Carles Puigdemont, que va esquivar la Guàrdia Civil, que l’esperava a Sant Julià de Ramis, i va exercir el seu dret a vot a Cornellà de Terri, lluny dels flaixos. Quan la Generalitat va distribuir la fotografia del president votant va ser com un senyal que l’1-O tirava endavant malgrat tot. Una altra de les imatges de la jornada va ser l’enfrontament de l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, del PSC i contrària a la independència, amb els policies que pretenien carregar a l’Institut Can Vilumara. També va ser emblemàtica la fotografia de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, dels comuns, fent cua i després votant al Centre Cívic La Sedeta.

19.40 h_ESCOLA INDUSTRIAL, BARCELONA / Dan Kitwood / REUTERS

Xavier Bertral

A protegir els vots

Les imatges de la violència policial van fer que molts ciutadans decidissin quedar-se als llocs de votació i es creessin autèntiques marees humanes per protegir ja no les urnes sinó els vots que ells mateixos havien dipositat. Durant tota la tarda va córrer el rumor que, al final de la jornada, la policia intentaria requisar les urnes plenes de vots, ja que al matí només havia aconseguit segrestar-ne uns quants milers. A poc a poc, la gent es va anar concentrant davant dels col·legis i va obrir passadissos per als votants d’última hora, que ho van tenir més fàcil que al matí. En alguns llocs, per assegurar els vots, es va optar per concentrar les urnes de diferents punts en un de sol. L’Escola Industrial de Barcelona és un dels centres on es va aplegar més gent per barrar el pas a la policia.

10.45 h_ESCOLA INDUSTRIAL, BARCELONA / Cèlia Atset

18.10 h ESCOLA DOVELLA, BARCELONA / Pere Virgili

19.20 h INSTITUT ZAFRA, BARCELONA / Pere Virgili

“Hem votat, hem votat!”

A les vuit del vespre es van tancar els col·legis i va començar el recompte, encara amb la por que la policia hi podia tornar. A poc a poc, però, es va poder comprovar que el dispositiu policial s’havia retirat del tot davant la impossibilitat pràctica d’aturar un referèndum organitzat per la gent amb milers de punts de votació i també davant les pressions internacionals. Cada col·legi va recomptar els seus vots i, quan s’anunciaven a fora, l’eufòria es desfermava i la gent esclatava en crits d’“Hem votat, hem votat!”, amb llàgrimes als ulls. En aquell moment ningú sabia del cert què passaria després, però sí que la solidaritat ciutadana havia vençut la por a la violència policial. Una de les imatges de la jornada va ser la de l’emoció de la gent gran en dipositar el seu vot.

16.15 h CAMP NOU, BARCELONA / Albert Gea / REUTERS

El camp nou, desert

Una de les imatges de l’1-O que va donar la volta al món va ser la d’un Camp Nou desert i sense públic durant el partit de lliga que va enfrontar el Barça amb el Las Palmas i que va acabar amb una còmoda victòria local per 3-0. El club va demanar suspendre el partit per motius de seguretat però la Lliga no ho va acceptar. Després d’un fort debat intern a dins de la directiva, on hi havia veus que defensaven que el club s’havia de plantar, es va decidir jugar el partit però sense públic, per mostrar així l’excepcionalitat de la jornada. A dins del vestidor també hi va haver veus, com les de Piqué o Sergi Roberto, que eren partidàries de no jugar. La decisió final va provocar la dimissió de dos directius, Carles Vilarrubí i Jordi Monés.

20.15 h ESCOLA GUILLEM DE MONT-RODON, VIC / Pere Tordera

22.20 h BARCELONA / Marc Rovira

19.50 h LA MONCLOA, MADRID / Emilio Naranjo / EFE

El pols polític

Passades les 22 h, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el Govern en ple van comparèixer per anunciar que, amb els resultats de l’1-O a la mà, Catalunya s’havia guanyat “el dret a ser un estat independent en forma de república”. ¿I quins eren aquests resultats aconseguits en una situació extrema? Doncs amb una participació del 43% del cens, 2,3 milions de vots, un 89% dels quals a favor de la independència, un 8% en contra i un 3% blancs o nuls. La reacció de Mariano Rajoy des de la Moncloa va ser negar que s’hagués produït cap referèndum i justificar l’actuació policial. “Hem fet el que havíem de fer”, va afirmar. Al carrer, mentrestant, creixia la indignació i ja es preparaven les grans manifestacions del dia 3 contra la violència de l’Estat.

Consulta més continguts

ESPECIALUn any de l'1-OVés-hi

CRÈDITS

David Miró

Text

Ricard Marfà

Disseny

Idoia Longan

Programació