Els rebrots s'escampen pel món

Els crits d'alerta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han sigut constants. "La pandèmia continua accelerant-se", "El pitjor encara ha d'arribar" o "La pandèmia està lluny d'acabar" són algunes de les frases que ha pronunciat el director de l'organisme, Tedros Adhanom, només en els últims dies. I és que sis mesos després que es detectessin els primers casos de covid-19 a la Xina, el món ha superat la barrera dels 11 milions de contagis diagnosticats, tot i que la falta de proves fetes en molts països fa pensar que la xifra real és considerablement superior. Amèrica –amb els Estats Units i el Brasil al capdavant– continua sent el focus del malson: xifres de rècord pràcticament a diari i unes corbes de contagis que no baixen i que, en la majoria dels casos, encara no han arribat al primer pic. La situació també és crítica i similar a l'Índia, Bangladesh o en alguns països africans –especialment Sud-àfrica–, on el ritme de la pandèmia fa setmanes que s'accelera i els pronòstics són foscos.

Però els crits d'alerta de l'OMS també assenyalen una altre fenomen: els rebrots i les segones onades. Una llista llarga de països que ja havien aconseguit controlar la primera onada de la malaltia ja saben què és recaure en la seva lluita contra el nou coronavirus. Alemanya, la Xina o Portugal han sigut segurament els casos més mediàtics. Però n'hi ha més: Bulgària, Croàcia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Corea del Sud, el Marroc...

Les corbes de contagis mostren que Malàisia i Singapur n'havien sigut testimonis abans. En els dos països es veu com, després de superar el primer pic del covid-19, es registren petits rebrots del virus. El cas de Singapur és significatiu: en plena desescalada, el govern va obviar un dels sectors més vulnerables, els més de 300.000 treballadors immigrants que es dediquen a la construcció i que viuen en condicions precàries –en molts casos, habitacions on dormen més de 15 persones–. Durant el mes d'abril, la malaltia es va propagar amb rapidesa en aquestes comunitats, i hi ha una dada que parla per si sola: més del 90% de casos diagnosticats a Singapur eren de persones que viuen en aquests barris, als afores de la ciutat.

També és un exemple Corea del Sud, un país que es va erigir com a referent en la lluita davant el nou coronavirus. A finals de maig, el nombre de casos diaris es va disparar i el govern va començar a parlar d'una segona onada. "Si una onada es defineix com una explosió d'infeccions que tensa significativament el sistema d'atenció mèdica, crec que hi ha una segona onada a l'àrea del Gran Seül", afirmava el 22 de juny Jeong Eun-kyeong, directora del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties Infeccioses sud-coreà. Això sí, el país manté un nombre de nous contagis diaris que no sol superar els 50 casos. Molt lluny dels més de 900 diagnosticats a finals de febrer.

Europa, en plena desescalada i encara estabornida per la primera onada de covid-19, també ha anat registrant rebrots a mesura que es desconfinava la població i s'intentava reprendre l'economia. El lleu repunt de contagis a Alemanya arran d'un brot en una empresa càrnia registrat el 16 de juny ja va obligar les autoritats a prendre mesures dràstiques, com confinar 640.000 persones de l'estat del Rin de Nord - Westfàlia. El cas de Portugal és més accentuat: la corba es dispara cap a un segon pic i l'executiu ha tornat a confinar diverses àrees de Lisboa. En total, els habitants de 19 districtes de la capital hauràn de tornar a tancar-se a casa i només podran sortir al carrer per comprar productes essencials o anar a la feina, sempre i quan el teletreball no sigui possible.

Més silenciada és la situació que viuen altres països europeus com Macedònia del Nord, Croàcia o Bulgària: ja fan front a repunts de la malaltia que superen les xifres de la primera onada. Romania va registrar entre el 24 i el 25 de juny l’increment de casos de covid-19 més gran des del 22 d’abril, a l’identificar 460 positius en 24 hores.

I l'Iran, un dels primers països del món a rebre la bufetada del covid-19 després de la Xina, és un exemple clar. El règim dels aiatol·làs va decidir aixecar les restriccions lentament a partir de l'11 d'abril en un intent d'alleujar la crisi econòmica que s'enquista al país i que s'ha agreujat amb la pandèmia. Progressivament van anar reobrint algunes mesquites, centres comercials, gimnasos... Fins i tot s'havien fet una mena de cerimònies per celebrar el tancament de centres especials de tractament del covid-19 i se subratllava "la gran tasca del país" per aturar l'expansió del virus. Però a cavall d'aquest procés de desconfinament i del relaxament de les mesures restrictives, la corba de contagis –com mostra el gràfic– es va disparar.

Les corbes de l'Aràbia Saudita i d'Israel també apunten aquesta dinàmica. El règim saudita pateix un segon pic del nou coronavirus el doble de greu que el primer: d'un màxim de 2.674 nous casos el 18 de maig a 4.550 el 17 de juny. I a Israel –també a Palestina– la segona onada de la malaltia és cada cop més evident. “Ens vam equivocar al reobrir-ho tot massa ràpid”, s’excusava, fa uns dies, el viceministre de Sanitat, Yoav Kish. El govern de Benjamin Netanyahu ha tornat a tancar bars, restaurants, clubs nocturns, sales d'espectacle i gimnasos.

Mentrestant, al nord de l'Àfrica hi ha el cas del Marroc. La ràpida reacció del govern i un estricte confinament van provocar que el país controlés amb efectivitat la pandèmia. A finals de maig s'havia superat el primer pic i, aquells dies, el nombre de contagis diaris amb prou feines superava la cinquantena. Però l'arribada del mes de juny va disparar el virus. Els brots registrats en dues empreses espanyoles de fruita, situades entre Larache i Rabat, van ser els més greus i van fer incrementar el nombre de contagis fins a nivells superiors a 300 diagnosticats al dia.

I a l'altra punta de globus, Austràlia també s'ha vist obligada a fer marxa enrere. La vida havia tornat amb certa normalitat als carrers, però un rebrot a l'estat de Victòria, al voltant de Melbourne, vinculat a festes i reunions familiars, ha fet que les autoritats optessin per una mesura dràstica: aïllar completament aquest estat –un dels més poblats– i tancar la frontera que el separa de l'estat de Nova Gal·les del Sud, un fet que no passava des de la pandèmia de la grip espanyola, fa cent anys. A la ciutat de Melbourne, els militars han tornat al carrer, s'han cancel·lat la majoria de vols i s'han suspès bona part de les activitats no essencials. També s'ha optat per una mesura si més no curiosa: davant la por a un gran rebrot, s'ha limitat la compra de paper higiènic en aquest estat per evitar episodis com els que es van viure abans de la primera onada.

I després hi ha la llista de països que es troben en la primera acceleració: en la majoria de casos no s'ha arribat encara al pic de contagis i el ritme continua en dinàmica ascendent sense saber quin serà el seu sostre. "Hi té a veure que el virus va trigar més a arribar-hi, com en el cas de l'Amèrica Llatina o l'Àfrica. Mentre a Europa estàvem en situació crítica, allà encara no s'havien diagnosticat pràcticament casos", assegura Quique Bassat, pediatra i investigador ICREA a ISGlobal. "Ara estan vivint el que vam viure aquí, però és cert que sembla que la situació i els pronòstics són pitjors, especialment a Amèrica", continua. Els Estats Units de Donald Trump, però, es mereixen un capítol a part. El país nord-americà ha sigut incapaç de controlar la pandèmia i el ritme de contagis és cada cop més terrorífic. El 3 de juliol es van registrar, en només 24 hores, més de 50.000 casos, i la majoria d'estats ja han abandonat el confinament per, tal com insisteix Trump, reprendre l'economia. Mentre els experts del món miren amb por el que passa a Washington, Trump, que ha minimitzat constantment els perills del virus, argumenta que l'increment s'explica perquè s'estan fent més proves diagnòstiques. "Òbviament que al món s'estan fent més proves que fa uns mesos, però això no justifica que la pandèmia hagi agafat una dimensió més preocupant, sobretot a Amèrica", diu el metge epidemiòleg Xavier Vallès.