Crònica d'una pandèmia
que ha aturat el món

El camí del covid-19: dels primers casos d’una “pneumònia desconeguda” a Wuhan, al confinament global per fer front a un virus que ha canviat les nostres vides

Francesc Millan

7 de juny del 2020

IRENE GUTIÉRREZ

1

Una pneumònia
desconeguda

Els primers contagis a Wuhan, els esforços del govern xinès per ocultar la gravetat de la situació i la incredulitat a la resta de món

31 de desembre del 2019

La Xina informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’existència de diversos casos de pneumònia d’origen desconegut a Wuhan. Malgrat això, el virus portava dies actiu en aquesta ciutat d’11 milions d’habitants. Alguns estudis apunten que ja hi havia contagis al mes de novembre.

4 de gener del 2020

L’OMS difón a través de les seves plataformes l’existència d’aquest nou tipus de pneumònia registrada a la ciutat xinesa de Wuhan, i els principals mitjans de comunicació del món se’n comencen a fer ressò.

11 de gener

S’informa de la primera mort per covid-19 a Wuhan, epicentre de la pandèmia i una ciutat que, aviat, serà coneguda pràcticament a tot el planeta. Amb les dades disponibles en aquell moment –41 casos confirmats i un mort–, l'OMS desaconsella restringir els viatges cap a i des de Wuhan, una ciutat molt connectada amb la resta del món. Des del seu aeroport es podia volar fins a Austràlia, el Japó, els Estats Units, França, Alemanya i Itàlia. 

13 de gener

Es confirma, a Tailàndia, el primer contagi oficial de covid-19 fora de la Xina. Els següents dies, països com Corea del Sud, el Japó i el Vietnam també en registraran casos. El virus s’escampa, però al món no hi ha un clima d’alarma.

Un jove esquarterant un cocodril en un mercat d’animals de Guanghzou / ALEX LEE / REUTERS

22 de gener

La missió de l’OMS enviada a la Xina demostra el que tothom ja donava per fet: el nou coronavirus es transmet entre persones. Malgrat això, el govern xinès defensava al principi que només el podien transmetre els animals. Mentrestant, es confirma el primer cas als Estats Units, un home que, precisament, havia viatjat a la ciutat xinesa de Wuhan.

23 de gener

El govern de Pequín decreta la quarantena i l’aïllament total de la ciutat de Wuhan. La notícia es rep amb sorpresa arreu del món, malgrat que setmanes després aquesta mesura s’anirà repetint en diverses ciutats del planeta. La decisió, probablement, arriba tard: fins a 25 països van detectar i notificar els seus primers casos entre el 20 i el 31 de gener. Tots eren persones relacionades directament o indirectament amb la ciutat xinesa.

Imatge del mercat de Wuhan, el suposat origen del nou coronavirus, precintat per la policia.

Imatge del mercat de Wuhan, el suposat origen del nou coronavirus, precintat per la policia.GETTY

24 de gener

El govern d’Emmanuel Macron confirma tres casos de covid-19 a França, els primers d’Europa. Tots tres eren persones que havien viatjat recentment a la Xina. Alemanya, Finlàndia i Itàlia també confirmen contagis els següents dies.

25 de gener

El govern de Xi Jinping intensifica les mesures i posa tota la província de Hubei en quarantena. Recomana a tota la població del país no viatjar i tancar-se a casa. En aquest moment hi ha més de 1.300 casos al país i 41 morts, segons les dades oficials de Pequín.

2

El virus
s'escampa

Alerta sanitària internacional, primer cas confirmat a Espanya, però el clima de tranquil·litat continua intacte

25 de gener

A Espanya, el ministeri de Salut confirma que està investigant dos casos sospitosos de covid-19 al país. Aquell dia compareix per primera vegada Fernando Simón, director del Centre d'Alertes i d'Emergències Sanitàries, per anunciar que els dos casos sospitosos han donat negatiu.

Christopher Black / Reuters

30 de gener

Malgrat això, el nombre de països amb contagis confirmats creix –la immensa majoria, propers a la Xina– i l’OMS decideix declarar l’alerta sanitària internacional. Però a Europa i als Estats Units hi ha un clima de tranquil·litat total. El discurs que predomina és que és una simple grip. També els experts sanitaris reiteren aquest missatge. 

31 de gener

Primer cas de covid-19 a Espanya. Un turista alemany dona positiu a l’illa canària de La Gomera. L’home, que s’havia infectat a Alemanya, va ser ingressat i aïllat en un hospital de l’illa. Espanya és el vint-i-tresè país a detectar un cas al seu territori. Fins deu dies després, el 10 de febrer, no arriba el segon cas a Espanya: un britànic resident a Mallorca.

31 de gener

Aquest mateix dia, Fernando Simón fa una afirmació que evidencia que els mateixos experts no s'imaginaven el que arribaria setmanes després. 

Fernando Simón

Director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries

2 de febrer

Primera mort confirmada per covid-19 fora de la Xina: un home de Wuhan que era a les Filipines. Un dia després, el 3 de febrer, finalitza la construcció del megahospital exprés aixecat en aquesta ciutat xinesa en només vuit dies. El resultat? Més de 1.000 llits i 1.400 metges per fer front al virus perquè els hospitals que ja hi havia estan saturats.

Imatge aèria del megahospital construït en pocs dies a Wuhan.

Imatge aèria del megahospital construït en pocs dies a Wuhan.GETTY

7 de febrer

Mor el doctor Li Wenliang, el primer que va alertar sobre els perills d’aquest virus, i que va ser censurat pel règim de Pequín. La seva mort indigna part de la població xinesa, que qüestiona la gestió de Xi Jinping i denuncia que el govern ha ocultat informació sobre la magnitud de la malaltia.

Kevin Frayer / Getty

11 de febrer

L’OMS bateja el nou coronavirus. El nou virus es diu SARS-CoV-2, i la malaltia que provoca queda batejada amb el nom de covid-19. També diu que el perill de l'epidèmia és "més gran que qualsevol atac terrorista" i que, a hores d'ara, és "l'enemic públic número u".

12 de febrer

Mentrestant, a Barcelona, se suspèn el Mobile World Congress, que s’havia de celebrar entre el 24 i el 27 de febrer. Malgrat això, bona part dels representants polítics es mostraven a favor de fer-lo i argumentaven que la majoria d’experts no ho desaconsellaven. Però el degoteig de baixes d’empreses que hi havien de participar ajuda els organitzadors a prendre aquesta decisió. 

14 de febrer

A Catalunya, clima de tranquil·litat

Aquest fet [la cancel·lació del Mobile World Congress] no ha estat causat per l’epidèmia del covid-19, que no té casos a Catalunya, sinó per l'epidèmia de la por”.

Quim Torra

President de la Generalitat

18 de febrer

Precisament Fernando Simón participa en una reunió a Solna (Suècia) amb 26 col·legues més que també dirigeixen els centres de control de malalties dels estats de la UE. Les actes de la reunió evidencien unes autoritats sanitàries preocupades però sense sospitar la magnitud del problema que estava a punt d'esclatar a Europa.

20 de febrer

Mentrestant, l’Iran es convertirà en un dels nous focus d’aquesta pandèmia. Igual que a la Xina, els iranians temen que el règim estigui ocultant informació sobre l’expansió de la malaltia. Comencen a aparèixer casos en altres països de la regió com l’Iraq, l’Afganistan i el Pakistan, i es fa evident que el virus ja no només és cosa de la Xina i dels seus veïns. 

3

El covid-19
sacseja Europa

L'OMS declara la pandèmia, malson a Itàlia i comencen els dies crítics a Espanya i a Catalunya

24 de febrer

I, de sobte, el covid-19 es fa fort a Itàlia. Comencen a saltar les alarmes al nord del país transalpí: es multipliquen els casos i arribaran les primeres morts. Les autoritats locals decreten el confinament de bona part de la regió i es preparen per al pitjor escenari, que arribarà en els propers dies. L'OMS alerta el món que es prepari per a una "potencial pandèmia". 

Aquesta escena, carrers buits, es converteix en freqüent a Itàlia, especialment al nord del país.

Aquesta escena, carrers buits, es converteix en freqüent a Itàlia, especialment al nord del país. Vittorio Zunino Celotto / Getty

25 de febrer

Es confirma el primer cas de covid-19 a Catalunya. Una dona italiana de 36 anys, i resident a Barcelona, que havia estat al nord d’Itàlia. El primer contagi a Catalunya és el quart cas confirmat a l’estat espanyol, però el primer a la península Ibèrica –els altres s’havien detectat a les Balears i a les Canàries.

26 de febrer

A Madrid se celebra una sessió de control al govern de Pedro Sánchez al Congrés. Els partits polítics no fan cap pregunta sobre el nou coronavirus. Només Pablo Casado diu: 

S'emporta vostè el ministre de Sanitat per negociar amb el virus independentista en lloc d'estar posant mesures per pal·liar els efectes del coronavirus”.

Pablo Casado

Líder del Partit Popular

Rendan Smialowski / AFP

1 de març

En diverses parts del món creixen les actituds racistes contra les comunitats xineses i fins i tot asiàtiques, a qui s’acusa de ser portadores del virus. Discursos com el de Donald Trump, que es refereix al covid-19 com “el virus xinès”, no ajuden. A Catalunya també es detecten actituds d’aquest tipus. L'ultradretà Matteo Salvini va una mica més enllà i diu que els immigrants que arriben a Itàlia amb pasteres poden ser transmissors de la malaltia.

3 de març

S’informa de la primera mort per covid-19 a Espanya, un home que havia mort el 13 de febrer en un hospital de València. En aquell moment la mort es va atribuir a una pneumònia greu. I això va ser una constant: durant setmanes hospitals espanyols –especialment a Madrid– van estar tractant malalts de covid-19 sense saber-ho. L'arribada de la grip estacional va ajudar a cometre aquests errors. El 6 de març es confirmaria la primera víctima mortal per la malaltia a Catalunya: una dona de 87 anys.

8 de març

Manifestacions i concentracions polèmiques. El 8 de març se celebra el Dia de les Dones i centenars de milers de persones surten als carrers, sobretot a Madrid. El mateix dia, Vox celebra un acte multitudinari on es veu Javier Ortega Smith encaixant la mà amb diverses persones després d'haver tossit. Dies després, donarà positiu. Altres mandataris que van participar al 8-M, com Irene Montero, també van emmalaltir poc després.

9 de març

Amb 366 morts confirmades per covid-19, Itàlia aïlla la zona nord del país. El govern prohibeix la celebració de grans actes esportius, culturals i religiosos. Les imatges que fa unes setmanes es veien a la Xina es comencen a veure a Itàlia. Espanya supera el miler de casos i el govern de Sánchez admet per primer cop que hi ha focus fora de control.

Diverses taüts de persones mortes per covid-19 a la ciutat de Ponte San Pietro, a la província de Bèrgam.

Diverses taüts de persones mortes per covid-19 a la ciutat de Ponte San Pietro, a la província de Bèrgam. MARCO OTTICO / EFE

10 de març

A la Xina, la situació és ben diferent. El president xinès, Xi Jinping, visita per primer cop la ciutat de Wuhan, epicentre de la pandèmia. El país ha controlat la corba de contagis i sembla que el pitjor ja ha passat. El mandatari intenta llançar un missatge amb el seu viatge a Wuhan: els xinesos han guanyat la partida al virus i el règim ha sabut fer-hi front. Dies més tard, creixeran els dubtes sobre la fiabilitat de les dades xineses. 

El director de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, en una imatge d'arxiu / FABRICE COFFRINI / AFP

11 de març

L’OMS declara pandèmia el covid-19.

Hem estat valorant aquest brot al minut i estem molt preocupats tant pels alarmants nivells de propagació i severitat [del virus] com pels alarmants nivells d’inacció”.

Tedros Adhanom

Director de l'OMS

11 de març

Partit de Champions entre el Liverpool i l'Atlètic de Madrid. Hores després que l'OMS declarés la pandèmia, 2.800 aficionats de l'equip madrileny s'han desplaçat a la ciutat anglesa per seguir el partit. Llavors Madrid ja era un focus del covid-19 a Espanya. Un dels seguidors matalassers diu a l'agència de notícies Efe que tenia clar que no es perdria el partit: "Veníem tant sí com no. I això que em fa una mica de mal el coll". Els partits de tornada de la resta de vuitens de final ja no es jugaran. 

12 de març

Catalunya confina Igualada i el seu entorn: en total, 70.000 persones aïllades. Mentrestant, arreu de l'Estat es tanquen centres educatius i culturals. Sembla que l'arribada de l'estat d'alarma és imminent. Mentrestant, Itàlia –especialment el nord del país– viu un malson. 

14 de març

El govern espanyol decreta l’estat d’alarma, amb més de 5.000 casos, i es confina gairebé tota la població a casa. El clima de tranquil·litat desapareix i el neguit és palpable als carrers i, sobretot, als supermercats.

L'Arc de Triomf del Carrusel al Jardí de les Tuileries de París, França. LIONEL BONAVENTURE / AFP

15 de març

Les mesures restrictives que veiem a Espanya es repeteixen arreu d’Europa: es confina la població, es tanquen fronteres terrestres, s’imposa el teletreball i s'atura bona part de l'activitat. Malgrat això, i en el cas d’Espanya, la Generalitat i altres governs autonòmics demanen a Pedro Sánchez una quarantena més estricta.

16 de març

Amb la por instaurada a Catalunya i a Espanya, Itàlia –que va uns dies avançada– viu els seus dies més crítics. El país supera els 2.000 morts i el primer ministre, Giuseppe Conte, diu que els italians estan vivint els "dies més foscos" de la història recent. A França, Macron es declara "en guerra" contra un "enemic invisible". Europa viurà els moments més difícils de les últimes dècades. 

17 de març

Quim Torra anuncia que té el covid-19. No és l’únic membre del govern català: Pere Aragonès i Chakir El Homrani també s’infectaran. A Madrid, l’escenari és similar: Irene Montero, Carmen Calvo, Javier Ortega Smith i Fernando Simón també donaran positiu. Catalunya supera els 1.000 positius. 

Part del govern català connectat a través d'una reunió telemàtica.

Part del govern català connectat a través d'una reunió telemàtica. Ruben Moreno

21 de març

A Madrid i a Barcelona els sanitaris temen un futur col·lapse. Les UCI es comencen a omplir de malalts greus de covid-19 i les víctimes mortals creixen amb molta rapidesa arreu de l’estat espanyol: se superen les 1.000 morts i en només dos dies s'arribarà als 2.000. Mentrestant, els sanitaris denuncien la falta de recursos, de material i també de mesures per protegir-se ells mateixos. Cada cop és més evident que el virus portava dies entre nosaltres.

Un sanitari de l’Hospital de la Vall d’Hebron monitoritzant un malalt de covid-19 a l’UCI

Un sanitari de l’Hospital de la Vall d’Hebron monitoritzant un malalt de covid-19 a l’UCI FRANCESC MELCION

23 de març

A poc a poc es va coneixent el virus. Des del principi s'havia dit que la malaltia només es complicava en casos de persones grans o persones amb malalties prèvies. Ara des de les UCI arriba un missatge: el covid-19 afecta especialment la gent gran, sí, però també hi ha molts casos de persones relativament joves que empitjoren, i de vegades moren. 

Rebels houthis alçant el puny damunt d’un camió a les portes d’un hospital de Sanà. / KHALED ABDULLAH / REUTERS

23 de març

Només una desena de països no han confirmat contagis, i l’ONU demana un alto el foc global que aturi totes les guerres per ajudar a fer front a la crisi sanitària i protegir els més vulnerables. Alguns conflictes decreten una treva, però acaben incomplint-se.

António Guterres

Secretari general de l'ONU

4

Un món
confinat

Caos als hospitals, la Xina canta victòria i els Estats Units són el següent focus

23 de març

La llista de països més castigats ha canviat totalment. Europa és, sens dubte, el focus de la pandèmia, amb Itàlia i Espanya com a països més afectats. França i el Regne Unit també ho passen malament. En canvi, la Xina i altres països de la regió comencen la desescalada i la població torna a sortir al carrer, també a Wuhan. Els pronòstics situen els Estats Units com a pròxim epicentre.

24 de març

Confinament mundial. L’Índia anuncia el confinament de tota la seva població. El 38% de la població mundial –3.000 milions de persones– està confinada o no pot sortir de casa amb llibertat a causa del covid-19.

Narendra Modi

Primer ministre indi

24 de març

L’OMS alerta que la pandèmia s’està accelerant i el covid-19 ocupa l'agenda de totes les parts del món. Mentrestant, Tòquio ajorna els Jocs Olímpics al 2021: per primer cop en la història la cita s’endarrereix un any.

La platja d'Ipanema buida de gent a Rio de Janeiro, el Brasil

La platja d'Ipanema buida de gent a Rio de Janeiro, el BrasilANTONIO LACERDA / EFE

27 de març

Espanya supera les xifres oficials de la Xina de morts per coronavirus. La situació als hospitals és crítica especialment a Madrid, però també a Barcelona. Aquests dies arriben imatges de l'Hospital 12 de Octubre de la capital espanyola en què es veuen pacients amb coronavirus amuntegats en un passadís durant dies. Molts sanitaris coincideixen en dir que no havien vist mai tanta por entre els pacients, però també saben que mai s'havien enfrontat a una crisi sanitària d'aquesta magnitud. 

27 de març

La llista de mandataris contagiats continua. En aquest cas és Boris Johnson. 

Boris Johnson

Primer ministre britànic

27 de març

La seva gestió ha sigut criticada, especialment al principi, quan Johnson s’oposava a confinar la població i volia fer vida relativament normal per crear “immunitat de grup”. Finalment el premier rectifica, però el Regne Unit serà igualment un dels països més afectats.

28 de març

Tal com demanaven els experts i algunes comunitats autònomes, el govern espanyol opta per endurir el confinament. A partir d’aquest dia es paralitzen totes les activitats que no siguin considerades essencials i els carrers es buidaran, encara més, de persones. L'1 d'abril Espanya superarà els 100.000 contagis i fregarà les 10.000 morts. 

Europa confinada. I Barcelona també ben confinada.

Europa confinada. I Barcelona també ben confinada.DANI RÍOS

1 d'abril

Morts als carrers de l'Equador. Ni els serveis sanitaris ni els funeraris donen a l'abast a Guayaquil, la ciutat on es concentren la majoria de contagis i defuncions del país llatinoamericà. Hi ha tanta temor a la malaltia que els ciutadans no s'atreveixen a tocar els cadàvers per por que siguin una font de contagi del covid-19 i els cossos s'acumulen a les cases i els carrers esperant que algú els reculli.

2 d’abril

El malson dels geriàtrics. El covid-19 està sent molt mortífer en aquests centres. El 30% de les residències per a la tercera edat catalanes tenen casos positius. A la resta de l’Estat la situació és similar: un nombre important de morts per covid-19 seran persones grans que vivien en geriàtrics.

3 d’abril

Els contagis a tot el món ja superen el milió de persones, gairebé la meitat a Europa. Els Estats Units, però, es consoliden com a país amb més infectats, on se superen els 245.000 casos, la majoria a l’estat i a la ciutat de Nova York. Les regions del món menys afectades són l’Amèrica Llatina –amb l’excepció del Brasil i l’Equador– i l’Àfrica, on es tem l'impacte que pugui tenir el virus en països amb sistemes sanitaris debilitats. En canvi, a la Xina i als països veïns la tendència continua a la baixa.

4 d’abril

Mentrestant, malestar a la Unió Europea. Tensió entre els països europeus. Els del sud, especialment Espanya i Itàlia, denuncien la falta de solidaritat dels seus socis. Com a resposta, els Països Baixos es pregunten per què aquests països no tenen una economia prou forta per fer front a aquesta crisi. 

6 d'abril

A Catalunya, les UCI arriben al seu pic d'ingressats per covid-19, 1.529. Salut triplica la capacitat d'UCI a Catalunya i els hospitals han viscut una metamorfosi: el 80% dels llits d’UCI estan dedicats a pacients amb covid-19. A més, tots els centres hospitalaris tenen contagiats. L'endemà, Catalunya supera els 3.000 morts per coronavirus i supera els 30.000 positius. Ara el malson és aquí.

8 d’abril

El govern xinès aixeca l’aïllament de Wuhan. Es tornen a obrir les carreteres, els trens que connecten amb altres punts de la Xina tornen a circular i es torna a posar en marxa l’aeroport.

A la Xina tornen a sortir al carrer després de setmanes de confinament estricte, també a Wuhan

A la Xina tornen a sortir al carrer després de setmanes de confinament estricte, també a WuhanGETTY

9 d’abril

Setmana Santa confinada. La majoria de celebracions religioses se suspenen i també les activitats turístiques associades a aquesta festivitat. A Roma, el papa Francesc protagonitza aquestes imatges:

10 d’abril

El govern espanyol recomana l’ús de la mascareta en llocs concorreguts. Es confirma el canvi de criteri: fins ara els organismes internacionals apuntaven que les mascaretes les havien de portar només els infectats o els sospitosos d'estar-ho per no encomanar els altres.

13 i 14 d’abril

Espanya aixeca el confinament total. Algunes de les feines no essencials tornen a l’activitat i, per tant, es torna a la situació del 14 de març. A Catalunya, un milió de persones tornen a la feina, malgrat que Torra diu que és massa d’hora i demana a Pedro Sánchez que rectifiqui.

Hem superat el pic”.

Pedro Sánchez

President del govern espanyol

15 d’abril

Trump retira el finançament a l’OMS enmig de la pandèmia. El president nord-americà consolida la seva guerra personal contra l’organisme, al qual culpa de l’expansió del virus i de no haver controlat la gestió de la Xina. La situació als Estats Units és crítica i la gestió erràtica de Trump acumula crítiques.

15 d’abril

La Generalitat canvia la manera de comptabilitzar les morts per covid-19 i la xifra es dispara: 7.097, el doble de les que se sabien fins ara. Fins a aquest dia només s’informava dels morts als hospitals i, per tant, no es tenien en compte altres defuncions –en residències o a casa–, encara que fossin persones que havien donat positiu. Tampoc s’incloïen els casos que estaven sota sospita, pendents de fer-se la prova. L’Estat rebutja el nou mètode català.

16 d’abril

Europa supera el milió de contagis de covid-19 i s'acosta als 90.000 morts. Malgrat això, les corbes europees comencen a estabilitzar-se. Itàlia veu la llum al final del túnel i l'OMS veu "evidències" que la pandèmia del covid-19 a Espanya s'està alentint: "Hi ha esperança". A tot això, la xifra d'afectats per un ERTO a Catalunya bat el rècord d'aturats de l'última crisi amb 668.104 treballadors afectats.

5

Primera onada,
superada

El pitjor ha passat a Catalunya i Espanya, patacada econòmica global i el Brasil es descontrola

18 d’abril

Catalunya supera la fase més crítica del covid-19: deixa enrere el primer pic de contagis i hospitalitzacions. A finals de març el territori català va registrar les xifres més altes: entre el 30 i el 31 de març hi va haver 800 nous morts i gairebé 4.000 nous contagis. Madrid també ha superat els pitjors dies. Malgrat això, els experts reiteren que cal fer proves massives a la població. 

21 d’abril

El Banc d’Espanya preveu per al 2020 una ensorrada de l’economia espanyola sense precedents des de la Guerra Civil. L’organisme treballa amb diverses projeccions que situen la davallada del PIB entre el 6,6% i el 13,6% per al 2020 i una taxa d’atur de fins al 21,7%, sense comptar els ERTO. Un dia abans, el preu del petroli dels Estats Units havia entrat en caiguda lliure i cotitzava en negatiu. Aquesta serà la pandèmia següent: la crisi econòmica global derivada del covid-19.

22 d’abril

Catalunya baixa de les 1.000 persones a les UCI per primer cop des del 25 de març. Mentrestant, la població es prepara per celebrar un Sant Jordi totalment atípic: des de casa i sense poder sortir al carrer. Malgrat això, els diversos sectors intenten mantenir l’essència de la diada.

24 d’abril

Amb la situació a la baixa a Europa, la pandèmia es fa gran a Amèrica. Al Brasil, el virus es descontrola. La política negacionista de Bolsonaro, que insisteix que la covid-19 no és més que una grip, té conseqüències: els casos i les morts es multipliquen al país més afectat de l'Amèrica Llatina. Bolsonaro anima els brasilers a saltar-se el confinament decretat pels governadors d’estat.

26 d’abril

El primer dia que, arreu d’Espanya, els infants poden sortir després de sis setmanes tancats a casa. Això sí, amb limitacions: una hora al dia i acompanyats només d’un adult. Hores abans, el Congrés de Diputats aprova la tercera pròrroga de l'estat d'alarma a Espanya. La corba s'aplana.

Els nens surten al carrer a Barcelona

Els nens surten al carrer a BarcelonaMarc Rovira

26 d’abril

El govern italià anuncia com serà el seu procés de desconfinament després de setmanes de quarantena estricta: tres fases i molta prudència. Amb Itàlia com a mirall, altres països –com França, el Regne Unit i també Espanya– comencen a preparar el seu pla. Alemanya, Portugal, Grècia i Dinamarca surten reforçats com a països que millor han sabut gestionar la crisi. 

28 d’abril

Espanya anuncia, doncs, el seu procés de desconfinament. El pla consta de 4 fases (0, 1, 2 i 3). Sánchez dibuixa un horitzó de set setmanes per desescalar, se’n reserva la coordinació i adverteix que variarà segons els territoris. L’anomenada “nova normalitat” arribaria a finals de juny.

Times Square, a Nova York, buida pel coronavirus / ANGELA WEISS / AFP

30 d’abril

L’economia s’enfonsa. La crisi del covid-19 suposa una patacada històrica per a l’economia mundial. L’impacte de la pandèmia en les economies europees és de rècord: en la majoria de casos, només comparable amb els números de la Segona Guerra Mundial, o ni això.

Joédson Alves / EFE

30 d'abril

Precisament el record de la Segona Guerra Mundial estarà molt present durant aquests dies. Part de la culpa la tindran els mandataris, que des de l'inici de la pandèmia han utilitzat un seguit de metàfores bèl·liques per parlar de com fer front a la malaltia. Viktor Orbán a Hongria, Emmanuel Macron a França i Pedro Sánchez a Espanya seran els que més utilitzaran aquests símils. 

1 de maig

Els contagis per covid-19 a tot el món ja superen els 3 milions. Les morts a nivell global pugen fins a 233.000. Els Estats Units continuen sent l’epicentre d’aquesta pandèmia: superen el milió de casos confirmats i només a la ciutat de Nova York –focus del país– es registren més de 18.000 morts. Espanya està al segon lloc, amb 213.000 casos confirmats, i Itàlia al tercer, amb 205.000. França i el Regne Unit també ocupen posicions capdavanteres. Atenció amb països com Rússia i Turquia: els casos es multipliquen i aviat escalaran posicions.

6

Cap a la
"nova normalitat"

Procés de desconfinament, 5 milions de contagis a tot el món i petits rebrots a la Xina

2 de maig

S’enceta la fase 0 a tot l’estat espanyol. Després de més d’un mes i mig, els ciutadans poden sortir, per exemple, a passejar i a córrer. Això sí, ho hauran de fer de 6 h a 10 h del matí o de 20 h a 23 h de la nit. Els nens podran sortir de 12 h a 19 h i la gent gran de 10 h a 12 h i de 19 h a 20 h. Espanya supera els 25.000 morts. Comença la desescalada.

4 de maig

Mascaretes obligatòries al transport públic. Les llibreries s'adapten a l'excepcionalitat i reben els primers clients amb cita prèvia. Només hi pot haver un client a la botiga, s'han de fer servir mascaretes, guants i gel i no es poden tocar els llibres. L'atur registrat a Catalunya puja en 50.763 persones a l'abril i ja hi ha 467.810 desocupats.

5 de maig

A tot això, Suècia es reafirma com l’excepció d’Europa. El país nòrdic no ha confinat la població: els suecs continuen anant a treballar, els nens van a l’escola i les botigues, bars i restaurants han estat sempre oberts. Amb limitacions, però oberts. El govern defensa que és una estratègia a llarg termini perquè "el virus estarà molt temps entre nosaltres". Part de la comunitat científica discrepa.

8 de maig

En canvi, al continent africà sembla que no s'estan complint els pronòstics catastrofistes que s'auguraven al principi. Els sistemes sanitaris febles de molts països i la vulnerabilitat de milions de persones al continent van fer témer el pitjor, però els experts apunten que la ràpida resposta d'alguns governs, l'experiència en fer front a epidèmies i la joventut de la població haurien ajudat a fer front al virus. 

11 de maig

Les Terres de l’Ebre, Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran enceten la fase 1. La resta de Catalunya continua a la fase 0. A l’estat espanyol, totes les comunitats autònomes passen també a aquesta nova fase, excepte tota la Comunitat de Madrid i algunes parts de Catalunya, el País Valencià, Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. Els CAP comencen a fer proves PCR.

Els treballadors d'un bar del centre de Tarrgona preparant la terrassa per rebre els primers clients

Els treballadors d'un bar del centre de Tarrgona preparant la terrassa per rebre els primers clientsTjerk van der Meulen

12 de maig

Alerta a la Xina, a Corea del Sud i també a Alemanya per petits rebrots de la malaltia. Serà una constant: els experts i també els mandataris insisteixen que la població ha d’estar preparada per a possibles noves onades del virus en qualsevol indret del planeta. Mentrestant, Amèrica supera Europa com a continent amb més casos confirmats de covid-19. 

14 de maig

Catalunya i Espanya estan molt lluny de la immunitat de grup. L’estudi serològic presentat pel ministeri de Sanitat mostra que només un 6% dels catalans s’haurien contagiat del covid-19. El percentatge a Espanya és d’un 5%. L'aeroport del Prat registra només 25.307 passatgers a l'abril, una caiguda del 99,4% respecte al mateix mes de l'any anterior.

18 de maig

Les regions de Lleida, Girona i la Catalunya Central se sumen a la fase 1 de desconfinament. Barcelona i l’àrea metropolitana hauran d’esperar. Mentrestant, el govern espanyol anuncia que l’ús de la mascareta serà obligatori als espais públics.

19 de maig

Donald Trump admet que fa dies que s'automedica amb hidroxicloroquina, un medicament que s'utilitza per a la malària però que no s'ha demostrat que sigui efectiu contra el covid-19. La comunitat científica surt al pas per dir a la població que no faci cas del president. No és el primer cop: fa unes setmanes va suggerir injectar desinfectant al cos per curar el nou coronavirus.

Donald Trump

President dels Estats Units

22 de maig

El covid-19 ataca més els pobres que els rics. Un informe demostra que a Catalunya les persones amb un nivell socioeconòmic més baix s'han contagiat més i han mort més que les persones amb un nivell socioeconòmic més alt. I és una dinàmica que es repeteix pràcticament a tot el món. El cas més significatiu és el dels Estats Units, on la comunitat afroamericana i també la llatina –víctimes d'un racisme històric– s'han vist molt castigades per la malaltia.

24 de maig

Catalunya registra 11.835 morts i 64.818 positius. A Espanya, segons el ministeri de Sanitat les defuncions arriben a les 28.752 i els contagis als 235.772. L'endemà, el 25 de maig, Barcelona i l'àrea metropolitana entren a la fase 1. El Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i l'Aran passen a la 2. Experts de diversos països pronostiquen un rebrot de cara a la tardor.

25 de maig

Tal com havia passat en altres municipis de Catalunya, les terrasses de Barcelona s'omplen de gent per encetar la fase 1. Les imatges contrasten amb la buidor de diverses setmanes d'estricte confinament. Malgrat això, les autoritats sanitàries remarquen que cal ser molt prudents. A Madrid, que va passar a la fase 1 el mateix 25 de maig, les imatges són similars. 

25 de maig

El virus creix amb força a Amèrica –amb els Estats Units i el Brasil com a focus clars– i hi ha un repunt al Sud-est Asiàtic i al Pròxim Orient. Al continent africà el ritme també ha accelerat, però, malgrat això, el nombre de contagis encara és baix: 70.000 dels prop de cinc milions d'infectats que ja hi ha registrats arreu del planeta. La pandèmia es propaga ja a ritme de 100.000 casos diaris a tot el món. A Europa, el repte és que la desescalada es faci bé i no porti rebrots de la malaltia. 

28 de maig

Els Estats Units superen els 100.000 morts. És el país del món amb més morts en la pandèmia, però, si posem aquesta dada en relació a la seva població, 330 milions de persones, la perspectiva canvia. Són 30 morts per cada 100.000 habitants, poc més de la meitat que a Espanya, amb 29.000 morts en una població de 47 milions, cosa que suposa una taxa de 60 defuncions per cada 100.000 habitants. En aquest sentit, Bèlgica és el país amb més defuncions per nombre d'habitants, 82 per cada 100.000. 

29 de maig

L’estat espanyol aprova l’ingrés mínim vital com a eina de xoc contra el coronavirus. L’ajuda garantirà almenys 462 euros al mes per família i es podrà demanar a partir del 15 de juny. Per contra, 1.015 euros és el màxim que es podrà cobrar per la prestació, que canvia segons la llar. 

1 de juny

Després que el govern espanyol autoritzés la unificació de Barcelona i l'àrea metropolitana, primer dia que els barcelonins poden sortir de la ciutat. Els ciutadans de la capital catalana eren, fins ara, els únics de l'Estat que no podien desplaçar-se més enllà del municipi. Primer dia també que algunes escoles i alguns instituts –els que estiguin a la fase 2– tornen a obrir i a rebre alumnes. 

3 de juny

Itàlia, el país que va ser l'epicentre del coronavirus a Europa, reobre les fronteres del país amb la resta de la UE per recuperar el turisme, una activitat clau per a la seva economia. No és l'únic. Altres països europeus, com Grècia, Portugal i també Espanya, anuncien data per tornar a rebre turistes estrangers. Alemanya, per la seva banda, deixarà que els alemanys viatgin a altres llocs d'Europa amb l'excepció, de moment, d'Espanya. 

8 de juny

Barcelona i l'àrea metropolitana passen a la fase 2, també Lleida que s'havia endarrerit degut a un rebrot. Mentrestant, les regions menys afectades de Catalunya, com el camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre, enceten la fase 3. "La nova normalitat" s'apropa

8 de juny

El món supera els 7 milions de contagis de covid-19. La xifra, impactant, és, probablement, molt superior: és una dada incompleta perquè només té en compte els recomptes oficials dels governs, que fan servir criteris diferents i en alguns casos, com el Brasil, fins i tot oculten informació. Els tres països més afectats en nombre de contagis continuen sent els Estats Units, el Brasil i Rússia, mentre que els estats amb més morts per covid-19 són els Estats Units (110.500 morts), el Regne Unit (40.625 morts), el Brasil (36.455) i Itàlia (33.899). Espanya és ara el sisè país del món tant pel que fa a contagis com pel que fa a nombre de morts per coronavirus.

Font: DEPARTAMENT DE SALUT / JOHNS HOPKINS UNIVERSITY

Per saber-ne més

La clau per guanyar la batalla al Covid-19: aplanar la corba

La clau per guanyar la batalla al Covid-19: aplanar la corba

Benito Almirante:

Benito Almirante: "El confinament s'allargarà dues setmanes més"

Edició

Francesc Millan

Disseny

Ricard Marfà

Il·lustracions

Irene Gutiérrez

Programació

Idoia Longan - Marc Funollet