Crònica d'una pandèmia
que ha aturat el món

La Xina informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’existència de diversos casos de pneumònia d’origen desconegut a Wuhan. Malgrat això, el virus portava dies actiu en aquesta ciutat d’11 milions d’habitants. Alguns estudis apunten que ja hi havia contagis al mes de novembre.

L’OMS difón a través de les seves plataformes l’existència d’aquest nou tipus de pneumònia registrada a la ciutat xinesa de Wuhan, i els principals mitjans de comunicació del món se’n comencen a fer ressò.

S’informa de la primera mort per covid-19 a Wuhan, epicentre de la pandèmia i una ciutat que, aviat, serà coneguda pràcticament a tot el planeta. Amb les dades disponibles en aquell moment –41 casos confirmats i un mort–, l'OMS desaconsella restringir els viatges cap a i des de Wuhan, una ciutat molt connectada amb la resta del món. Des del seu aeroport es podia volar fins a Austràlia, el Japó, els Estats Units, França, Alemanya i Itàlia. 

Es confirma, a Tailàndia, el primer contagi oficial de covid-19 fora de la Xina. Els següents dies, països com Corea del Sud, el Japó i el Vietnam també en registraran casos. El virus s’escampa, però al món no hi ha un clima d’alarma.

El govern de Pequín decreta la quarantena i l’aïllament total de la ciutat de Wuhan. La notícia es rep amb sorpresa arreu del món, malgrat que setmanes després aquesta mesura s’anirà repetint en diverses ciutats del planeta. La decisió, probablement, arriba tard: fins a 25 països van detectar i notificar els seus primers casos entre el 20 i el 31 de gener. Tots eren persones relacionades directament o indirectament amb la ciutat xinesa.

El govern d’Emmanuel Macron confirma tres casos de covid-19 a França, els primers d’Europa. Tots tres eren persones que havien viatjat recentment a la Xina. Alemanya, Finlàndia i Itàlia també confirmen contagis els següents dies.

A Espanya, el Ministeri de Sanitat confirma que està investigant dos casos sospitosos de covid-19 al país. Aquell dia compareix per primera vegada Fernando Simón, director del Centre d'Alertes i d'Emergències Sanitàries, per anunciar que els dos casos sospitosos han donat negatiu.

Primer cas de covid-19 a Espanya. Un turista alemany dona positiu a l’illa canària de La Gomera. L’home, que s’havia infectat a Alemanya, va ser ingressat i aïllat en un hospital de l’illa. Espanya és el vint-i-tresè país a detectar un cas al seu territori. Fins deu dies després, el 10 de febrer, no arriba el segon cas a Espanya: un britànic resident a Mallorca.

Primera mort confirmada per covid-19 fora de la Xina: un home de Wuhan que era a les Filipines. Un dia després, el 3 de febrer, finalitza la construcció del megahospital exprés aixecat en aquesta ciutat xinesa en només vuit dies. El resultat? Més de 1.000 llits i 1.400 metges per fer front al virus perquè els hospitals que ja hi havia estan saturats.

Mor el doctor Li Wenliang, el primer que va alertar sobre els perills d’aquest virus, i que va ser censurat pel règim de Pequín. La seva mort indigna part de la població xinesa, que qüestiona la gestió de Xi Jinping i denuncia que el govern ha ocultat informació sobre la magnitud de la malaltia.

Mentrestant, a Barcelona, se suspèn el Mobile World Congress, que s’havia de celebrar entre el 24 i el 27 de febrer. Malgrat això, bona part dels representants polítics es mostraven a favor de fer-lo i argumentaven que la majoria d’experts no ho desaconsellaven. Però el degoteig de baixes d’empreses que hi havien de participar ajuda els organitzadors a prendre aquesta decisió. 

A Catalunya, clima de tranquil·litat. 

I, de sobte, el covid-19 es fa fort a Itàlia. Comencen a saltar les alarmes al nord del país transalpí: es multipliquen els casos i arribaran les primeres morts. Les autoritats locals decreten el confinament de bona part de la regió i es preparen per al pitjor escenari, que arribarà en els propers dies. L'OMS alerta el món que es prepari per a una "potencial pandèmia". 

Es confirma el primer cas de covid-19 a Catalunya. Una dona italiana de 36 anys, i resident a Barcelona, que havia estat al nord d’Itàlia. El primer contagi a Catalunya és el quart cas confirmat a l’estat espanyol, però el primer a la península Ibèrica –els altres s’havien detectat a les Balears i a les Canàries.

A Madrid se celebra una sessió de control al govern de Pedro Sánchez al Congrés. Els partits polítics no fan cap pregunta sobre el nou coronavirus. Només Pablo Casado diu: 

S’informa de la primera mort per covid-19 a Espanya, un home que havia mort el 13 de febrer en un hospital de València. En aquell moment la mort es va atribuir a una pneumònia greu. I això va ser una constant: durant setmanes hospitals espanyols –especialment a Madrid– van estar tractant malalts de covid-19 sense saber-ho. L'arribada de la grip estacional va ajudar a cometre aquests errors. El 6 de març es confirmaria la primera víctima mortal per la malaltia a Catalunya: una dona de 87 anys.

Manifestacions i concentracions polèmiques. El 8 de març se celebra el Dia de les Dones i centenars de milers de persones surten als carrers, sobretot a Madrid. El mateix dia, Vox celebra un acte multitudinari on es veu Javier Ortega Smith encaixant la mà amb diverses persones després d'haver tossit. Dies després, donarà positiu. Altres mandataris que van participar al 8-M, com Irene Montero, també van emmalaltir poc després.

Amb 366 morts confirmades per covid-19, Itàlia aïlla la zona nord del país. El govern prohibeix la celebració de grans actes esportius, culturals i religiosos. Les imatges que fa unes setmanes es veien a la Xina es comencen a veure a Itàlia. Espanya supera el miler de casos i el govern de Sánchez admet per primer cop que hi ha focus fora de control.

Catalunya confina Igualada i el seu entorn: en total, 70.000 persones aïllades. Mentrestant, arreu de l'Estat es tanquen centres educatius i culturals. Sembla que l'arribada de l'estat d'alarma és imminent. Mentrestant, Itàlia –especialment el nord del país– viu un malson. 

El govern espanyol decreta l’estat d’alarma, amb més de 5.000 casos, i es confina gairebé tota la població a casa. El clima de tranquil·litat desapareix i el neguit és palpable als carrers i, sobretot, als supermercats.

Amb la por instaurada a Catalunya i a Espanya, Itàlia –que va uns dies avançada– viu els seus dies més crítics. El país supera els 2.000 morts i el primer ministre, Giuseppe Conte, diu que els italians estan vivint els "dies més foscos" de la història recent. A França, Macron es declara "en guerra" contra un "enemic invisible". Europa viurà els moments més difícils de les últimes dècades. 

Quim Torra anuncia que té el covid-19. No és l’únic membre del govern català: Pere Aragonès i Chakir El Homrani també s’infectaran. A Madrid, l’escenari és similar: Irene Montero, Carmen Calvo, Javier Ortega Smith i Fernando Simón també donaran positiu. Catalunya supera els 1.000 positius. 

A Madrid i a Barcelona els sanitaris temen un futur col·lapse. Les UCI es comencen a omplir de malalts greus de covid-19 i les víctimes mortals creixen amb molta rapidesa arreu de l’estat espanyol: se superen les 1.000 morts i en només dos dies s'arribarà als 2.000. Mentrestant, els sanitaris denuncien la falta de recursos, de material i també de mesures per protegir-se ells mateixos. Cada cop és més evident que el virus portava dies entre nosaltres.

A poc a poc es va coneixent el virus. Des del principi s'havia dit que la malaltia només es complicava en casos de persones grans o persones amb malalties prèvies. Ara des de les UCI arriba un missatge: el covid-19 afecta especialment la gent gran, sí, però també hi ha molts casos de persones relativament joves que empitjoren, i de vegades moren. 

La llista de països més castigats ha canviat totalment. Europa és, sens dubte, el focus de la pandèmia, amb Itàlia i Espanya com a països més afectats. França i el Regne Unit també ho passen malament. En canvi, la Xina i altres països de la regió comencen la desescalada i la població torna a sortir al carrer, també a Wuhan. Els pronòstics situen els Estats Units com a pròxim epicentre.

L’OMS alerta que la pandèmia s’està accelerant i el covid-19 ocupa l'agenda de totes les parts del món. Mentrestant, Tòquio ajorna els Jocs Olímpics al 2021: per primer cop en la història la cita s’endarrereix un any.

Espanya supera les xifres oficials de la Xina de morts per coronavirus. La situació als hospitals és crítica especialment a Madrid, però també a Barcelona. Aquests dies arriben imatges de l'Hospital 12 de Octubre de la capital espanyola en què es veuen pacients amb coronavirus amuntegats en un passadís durant dies. Molts sanitaris coincideixen en dir que no havien vist mai tanta por entre els pacients, però també saben que mai s'havien enfrontat a una crisi sanitària d'aquesta magnitud. 

La seva gestió ha sigut criticada, especialment al principi, quan Johnson s’oposava a confinar la població i volia fer vida relativament normal per crear “immunitat de grup”. Finalment el premier rectifica, però el Regne Unit serà igualment un dels països més afectats.

Tal com demanaven els experts i algunes comunitats autònomes, el govern espanyol opta per endurir el confinament. A partir d’aquest dia es paralitzen totes les activitats que no siguin considerades essencials i els carrers es buidaran, encara més, de persones. L'1 d'abril Espanya superarà els 100.000 contagis i fregarà les 10.000 morts. 

El malson dels geriàtrics. El covid-19 està sent molt mortífer en aquests centres. El 30% de les residències per a la tercera edat catalanes tenen casos positius. A la resta de l’Estat la situació és similar: un nombre important de morts per covid-19 seran persones grans que vivien en geriàtrics.

Els contagis a tot el món ja superen el milió de persones, gairebé la meitat a Europa. Els Estats Units, però, es consoliden com a país amb més infectats, on se superen els 245.000 casos, la majoria a l’estat i a la ciutat de Nova York. Les regions del món menys afectades són l’Amèrica Llatina –amb l’excepció del Brasil i l’Equador– i l’Àfrica, on es tem l'impacte que pugui tenir el virus en països amb sistemes sanitaris debilitats. En canvi, a la Xina i als països veïns la tendència continua a la baixa.

Mentrestant, malestar a la Unió Europea. Tensió entre els països europeus. Els del sud, especialment Espanya i Itàlia, denuncien la falta de solidaritat dels seus socis. Com a resposta, els Països Baixos es pregunten per què aquests països no tenen una economia prou forta per fer front a aquesta crisi. 

A Catalunya, les UCI arriben al seu pic d'ingressats per covid-19, 1.529. Salut triplica la capacitat d'UCI a Catalunya i els hospitals han viscut una metamorfosi: el 80% dels llits d’UCI estan dedicats a pacients amb covid-19. A més, tots els centres hospitalaris tenen contagiats. L'endemà, Catalunya supera els 3.000 morts per coronavirus i supera els 30.000 positius. Ara el malson és aquí.

El govern espanyol recomana l’ús de la mascareta en llocs concorreguts. Es confirma el canvi de criteri: fins ara els organismes internacionals apuntaven que les mascaretes les havien de portar només els infectats o els sospitosos d'estar-ho per no encomanar els altres.

Espanya aixeca el confinament total. Algunes de les feines no essencials tornen a l’activitat i, per tant, es torna a la situació del 14 de març. A Catalunya, un milió de persones tornen a la feina, malgrat que Torra diu que és massa d’hora i demana a Pedro Sánchez que rectifiqui.

Trump retira el finançament a l’OMS enmig de la pandèmia. El president nord-americà consolida la seva guerra personal contra l’organisme, al qual culpa de l’expansió del virus i de no haver controlat la gestió de la Xina. La situació als Estats Units és crítica i la gestió erràtica de Trump acumula crítiques.

La Generalitat canvia la manera de comptabilitzar les morts per covid-19 i la xifra es dispara: 7.097, el doble de les que se sabien fins ara. Fins a aquest dia només s’informava dels morts als hospitals i, per tant, no es tenien en compte altres defuncions –en residències o a casa–, encara que fossin persones que havien donat positiu. Tampoc s’incloïen els casos que estaven sota sospita, pendents de fer-se la prova. L’Estat rebutja el nou mètode català.

Europa supera el milió de contagis de covid-19 i s'acosta als 90.000 morts. Malgrat això, les corbes europees comencen a estabilitzar-se. Itàlia veu la llum al final del túnel i l'OMS veu "evidències" que la pandèmia del covid-19 a Espanya s'està alentint: "Hi ha esperança". A tot això, la xifra d'afectats per un ERTO a Catalunya bat el rècord d'aturats de l'última crisi amb 668.104 treballadors afectats.

Catalunya supera la fase més crítica del covid-19: deixa enrere el primer pic de contagis i hospitalitzacions. A finals de març el territori català va registrar les xifres més altes: entre el 30 i el 31 de març hi va haver 800 nous morts i gairebé 4.000 nous contagis. Madrid també ha superat els pitjors dies. Malgrat això, els experts reiteren que cal fer proves massives a la població. 

El Banc d’Espanya preveu per al 2020 una ensorrada de l’economia espanyola sense precedents des de la Guerra Civil. L’organisme treballa amb diverses projeccions que situen la davallada del PIB entre el 6,6% i el 13,6% per al 2020 i una taxa d’atur de fins al 21,7%, sense comptar els ERTO. Un dia abans, el preu del petroli dels Estats Units havia entrat en caiguda lliure i cotitzava en negatiu. Aquesta serà la pandèmia següent: la crisi econòmica global derivada del covid-19.

Catalunya baixa de les 1.000 persones a les UCI per primer cop des del 25 de març. Mentrestant, la població es prepara per celebrar un Sant Jordi totalment atípic: des de casa i sense poder sortir al carrer. Malgrat això, els diversos sectors intenten mantenir l’essència de la diada.

Amb la situació a la baixa a Europa, la pandèmia es fa gran a Amèrica. Al Brasil, el virus es descontrola. La política negacionista de Bolsonaro, que insisteix que la covid-19 no és més que una grip, té conseqüències: els casos i les morts es multipliquen al país més afectat de l'Amèrica Llatina. Bolsonaro anima els brasilers a saltar-se el confinament decretat pels governadors d’estat.

El govern italià anuncia com serà el seu procés de desconfinament després de setmanes de quarantena estricta: tres fases i molta prudència. Amb Itàlia com a mirall, altres països –com França, el Regne Unit i també Espanya– comencen a preparar el seu pla. Alemanya, Portugal, Grècia i Dinamarca surten reforçats com a països que millor han sabut gestionar la crisi. 

Espanya anuncia, doncs, el seu procés de desconfinament. El pla consta de 4 fases (0, 1, 2 i 3). Sánchez dibuixa un horitzó de set setmanes per desescalar, se’n reserva la coordinació i adverteix que variarà segons els territoris. L’anomenada “nova normalitat” arribaria a finals de juny.

Els contagis per covid-19 a tot el món ja superen els 3 milions. Les morts a nivell global pugen fins a 233.000. Els Estats Units continuen sent l’epicentre d’aquesta pandèmia: superen el milió de casos confirmats i només a la ciutat de Nova York –focus del país– es registren més de 18.000 morts. Espanya està al segon lloc, amb 213.000 casos confirmats, i Itàlia al tercer, amb 205.000. França i el Regne Unit també ocupen posicions capdavanteres. Atenció amb països com Rússia i Turquia: els casos es multipliquen i aviat escalaran posicions.

S’enceta la fase 0 a tot l’estat espanyol. Després de més d’un mes i mig, els ciutadans poden sortir, per exemple, a passejar i a córrer. Això sí, ho hauran de fer de 6 h a 10 h del matí o de 20 h a 23 h de la nit. Els nens podran sortir de 12 h a 19 h i la gent gran de 10 h a 12 h i de 19 h a 20 h. Espanya supera els 25.000 morts. Comença la desescalada.

Mascaretes obligatòries al transport públic. Les llibreries s'adapten a l'excepcionalitat i reben els primers clients amb cita prèvia. Només hi pot haver un client a la botiga, s'han de fer servir mascaretes, guants i gel i no es poden tocar els llibres. L'atur registrat a Catalunya puja en 50.763 persones a l'abril i ja hi ha 467.810 desocupats.

A tot això, Suècia es reafirma com l’excepció d’Europa. El país nòrdic no ha confinat la població: els suecs continuen anant a treballar, els nens van a l’escola i les botigues, bars i restaurants han estat sempre oberts. Amb limitacions, però oberts. El govern defensa que és una estratègia a llarg termini perquè "el virus estarà molt temps entre nosaltres". Part de la comunitat científica discrepa.

En canvi, al continent africà sembla que no s'estan complint els pronòstics catastrofistes que s'auguraven al principi. Els sistemes sanitaris febles de molts països i la vulnerabilitat de milions de persones al continent van fer témer el pitjor, però els experts apunten que la ràpida resposta d'alguns governs, l'experiència en fer front a epidèmies i la joventut de la població haurien ajudat a fer front al virus. 

Alerta a la Xina, a Corea del Sud i també a Alemanya per petits rebrots de la malaltia. Serà una constant: els experts i també els mandataris insisteixen que la població ha d’estar preparada per a possibles noves onades del virus en qualsevol indret del planeta. Mentrestant, Amèrica supera Europa com a continent amb més casos confirmats de covid-19. 

Catalunya i Espanya estan molt lluny de la immunitat de grup. L’estudi serològic presentat pel ministeri de Sanitat mostra que només un 6% dels catalans s’haurien contagiat del covid-19. El percentatge a Espanya és d’un 5%. L'aeroport del Prat registra només 25.307 passatgers a l'abril, una caiguda del 99,4% respecte al mateix mes de l'any anterior. Els CAP comencen a fer proves PCR.

El covid-19 ataca més els pobres que els rics. Un informe demostra que a Catalunya les persones amb un nivell socioeconòmic més baix s'han contagiat més i han mort més que les persones amb un nivell socioeconòmic més alt. I és una dinàmica que es repeteix pràcticament a tot el món. El cas més significatiu és el dels Estats Units, on la comunitat afroamericana i també la llatina –víctimes d'un racisme històric– s'han vist molt castigades per la malaltia.

Tal com havia passat en altres municipis de Catalunya, les terrasses de Barcelona s'omplen de gent per encetar la fase 1. Les imatges contrasten amb la buidor de diverses setmanes d'estricte confinament. Malgrat això, les autoritats sanitàries remarquen que cal ser molt prudents. A Madrid, que va passar a la fase 1 el mateix 25 de maig, les imatges són similars. Mentrestant, el govern espanyol anuncia que l’ús de la mascareta serà obligatori als espais públics

El virus creix amb força a Amèrica –amb els Estats Units i el Brasil com a focus clars– i hi ha un repunt al Sud-est Asiàtic i al Pròxim Orient. Al continent africà el ritme també ha accelerat, però, malgrat això, el nombre de contagis encara és baix: 70.000 dels prop de cinc milions d'infectats que ja hi ha registrats arreu del planeta. La pandèmia es propaga ja a ritme de 100.000 casos diaris a tot el món. A Europa, el repte és que la desescalada es faci bé i no porti rebrots de la malaltia. 

Els Estats Units superen els 100.000 morts. És el país del món amb més morts en la pandèmia, però, si posem aquesta dada en relació a la seva població, 330 milions de persones, la perspectiva canvia. Són 30 morts per cada 100.000 habitants, poc més de la meitat que a Espanya, amb 29.000 morts en una població de 47 milions, cosa que suposa una taxa de 60 defuncions per cada 100.000 habitants. En aquest sentit, Bèlgica és el país amb més defuncions per nombre d'habitants, 82 per cada 100.000. 

L’estat espanyol aprova l’ingrés mínim vital com a eina de xoc contra el coronavirus. L’ajuda garantirà almenys 462 euros al mes per família i es podrà demanar a partir del 15 de juny. Per contra, 1.015 euros és el màxim que es podrà cobrar per la prestació, que canvia segons la llar. 

Itàlia, el país que va ser l'epicentre del coronavirus a Europa, reobre les fronteres del país amb la resta de la UE per recuperar el turisme, una activitat clau per a la seva economia. No és l'únic. Altres països europeus, com Grècia, Portugal i també Espanya, anuncien data per tornar a rebre turistes estrangers. Alemanya, per la seva banda, deixarà que els alemanys viatgin a altres llocs d'Europa amb l'excepció, de moment, d'Espanya. 

El món supera els 7 milions de contagis de covid-19. La xifra, impactant, és, probablement, molt superior: és una dada incompleta perquè només té en compte els recomptes oficials dels governs, que fan servir criteris diferents i en alguns casos, com el Brasil, fins i tot oculten informació. Els tres països més afectats en nombre de contagis continuen sent els Estats Units, el Brasil i Rússia, mentre que els estats amb més morts per covid-19 són els Estats Units (110.500 morts), el Regne Unit (40.625 morts), el Brasil (36.455) i Itàlia (33.899). Espanya és ara el sisè país del món tant pel que fa a contagis com pel que fa a nombre de morts per coronavirus.

Amb l’avançament de fases al territori, comencen a obrir escoles, a mig gas, i centres comercials després de tres mesos d’inactivitat. El món es prepara per a la nova normalitat i comença a reactivar-se. Nova York, un dels epicentres mundials del brot de covid-19, comença el seu desconfinament.

Sis mesos després que la Xina alertés de la malaltia per primer cop, el coronavirus ja suma mig milió de morts a tot el món i supera la barrera dels 10 milions de contagiats amb l’epicentre a Amèrica, que concentra la meitat dels casos.

Quan Catalunya torna a gaudir de la llibertat de moviments, al Segrià tornen a confinar-se per evitar una nova expansió del coronavirus. A mitjans de juliol, el confinament passarà a ser domiciliari a Lleida i set municipis més. La decisió, que es va prendre davant l'augment de casos –vuit rebrots–, agafa per sorpresa els lleidatans. Les vacances d’estiu comencen amb risc de rebrots, com el que va acabar esclatant també a l’àrea metropolitana de Barcelona i, especialment, a l’Hospitalet.

A mesura que avança la pandèmia, també ho fa el coneixement que es té del virus. El covid circulava ja molt abans del brot de Wuhan, segons científics d’Oxford que creuen que el virus estava latent arreu i va esclatar per condicions ambientals favorables. Un estudi de la Universitat de Barcelona sosté també que el covid-19 ja circulava per Barcelona almenys des del 12 de març del 2019, com demostrarien les anàlisis d’aigües fecals. A més, un grup de científics de 32 països asseguren que el virus també es transmet per via aèria.

La mascareta es fa obligatòria al carrer, independentment de si es pot mantenir la distància de seguretat. A partir d’ara, totes les persones de més de sis anys s’han de cobrir la boca i el nas amb mascareta a la via pública, ja siguin espais oberts o tancats i només s’estarà exempt de portar-la quan el seu ús sigui “incompatible” amb l’activitat, com fer esport, menjar o banyar-se. El seu incompliment es castiga amb 100 euros de multa

L’augment de contagis porta a ampliar les restriccions en el sector de l’oci i la restauració a les zones de Catalunya amb més casos. El sector turístic català, que ja dona l’any per perdut, rep una nova patacada després que el govern francès recomani no viatjar a Catalunya i el britànic obligui a fer quarantena. A primers d’agost el virus s’estabilitzarà a Catalunya però s'estendrà a l’Aragó, i a mitjans d’agost s’acordaran noves restriccions per a tot l’Estat, com ara la prohibició de fumar a l’aire lliure quan no es pugui mantenir la distància de seguretat.

Metges Sense Fronteres denuncia “l’abandonament” dels avis a les residències durant la pandèmia. Segons un informe de l’ONG, les persones mortes en residències representen el 69,1% del total de víctimes per covid-19

Per primer cop en molts anys, la Diada no ofereix la imatge de places i carrers amb riuades de gent. Les mesures sanitàries imposades pel covid-19 prohibeixen les mobilitzacions massives i l’Onze de Setembre d’aquest 2020 és un dels més atípics. Una Diada simbòlica amb manifestacions amb distància de seguretat.

A Madrid es viu una situació preocupant amb una incidència de contagis quatre cops més alta que la de Catalunya. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, amplia a 37 les zones confinades però descarta el confinament perimetral de la Comunitat. Més de 850.000 persones només poden sortir-ne per anar a treballar o a l'escola. La mesura és durament criticada per discriminatòria respecte a altres barris més rics. Dies després, Catalunya reduirà de 14 a 10 dies les quarantenes dels contactes estrets de positius de covid-19, mentre creix el risc de rebrot.

Brussel·les demana als governs que evitin un segon confinament i veu "molt preocupant" la situació d'Espanya. La Comissió reclama intensificar el rastreig de contactes, assegurar la capacitat de les UCI i millorar la comunicació amb la ciutadania, sobretot amb els més joves, la franja d'edat on es concentren la majoria de contagis. La crida és generalitzada vistes les conseqüències provocades pel primer confinament. L’economia europea no patia tant des de la Segona Guerra Mundial.

Continua el pols entre el govern de l’Estat i la Comunitat de Madrid, que haurà d'acabar confinant perimetralment la capital espanyola i nou municipis més per imperatiu legal. Després de dies d'estira-i-arronses, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, tira pel dret i imposa els criteris uniformes anticovid per a les grans ciutats del conjunt de l'Estat malgrat el rebuig del govern d'Isabel Díaz Ayuso, que anuncia que portarà la mesura als tribunals. Madrid continua sent l’epicentre de la pandèmia a Espanya amb les UCI saturades, i el confinament es fa efectiu el 2 d’octubre a la nit.

Itàlia i França augmenten les restriccions i l’OMS estima que el 10% de la població mundial ja s’ha contagiat de coronavirus. Dies després, a Catalunya, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon -que es contagiarà i haurà de ser ingressat- demana tornar al teletreball durant 15 dies. És només la primera de les mesures per controlar la segona onada. El 15 d’octubre el Govern anuncia noves restriccions amb l’objectiu de frenar la interacció social. També s’agreujen els problemes econòmics i un de cada cinc negocis ja està al límit del tancament.

Comença el compte enrere per a la tant esperada vacuna. Pfizer anuncia que la vacuna que desenvolupa amb BioNTech ha demostrat una efectivitat del 90%. Aquest és un percentatge de combat contra el virus molt més alt del que s’esperava. Dies després, la companyia Moderna també anuncia que la seva vacuna és efectiva quasi al 95%. Tot i que els resultats són provisionals, s’acosta el principi de la fi.

Es detecta una nova soca del virus a la Gran Bretanya que és un 70% més contagiosa, el que provoca que diversos països europeus optin per protegir-se per intentar frenar les arribades d’aquesta nova variant del virus i suspenen el transport aeri amb les illes Britàniques. No obstant, se n’acabaran detectant casos a l’Estat dies després.

A les portes del nou any es disparen els contagis diaris i les defuncions mentre continua creixent la pressió als hospitals a Catalunya. Acabem el 2020 amb el fantasma de la tercera onada.