COVID-19Aliat o enemic de la lluita climàtica?

La pandèmia de covid-19 i l'aturada econòmica derivada del confinament faran que aquest 2020 les emissions de CO₂ disminueixin un 8% en lloc de seguir la trajectòria ascendent dels últims anys. Aquesta previsió de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA) representa la caiguda més important que s'ha vist mai en les emissions de CO₂ des de que hi ha registres, més que la que va deixar la crisi financera del 2008 i més i tot que la provocada per la pandèmia de grip del 1918, el Crac del 29 o fins i tot la Segona Guerra Mundial.

Però aquesta davallada del 8% en les emissions previstes per al 2020 "vol dir que encara s'estarà emetent el 92% restant", apunta el subdirector del Copernicus Atmosphere Monitoring Service, Richard Engelen. Emetrem menys CO₂ però no en deixarem d'emetre del tot. I, tenint en compte que aquest gas d'efecte hivernacle és dels que viuen més temps a l'atmosfera (s'hi pot arribar a estar segles), la quantitat de diòxid de carboni que hi ha a l'aire continua acumulant-se. "El canvi que representarà aquesta davallada en el que ja hi ha a l'atmosfera serà de l'ordre d'una sola part per milió" (ppm), explica a l'ARA Ken Jucks, del departament de Ciències de la Terra de la NASA. Un canvi que serà amb prou feines del 0,25%. L'any 2013 es va superar el llindar dels 400 ppm de CO₂ a l'atmosfera que els científics alertaven que comportaria un augment de 2ºC en la temperatura de la Terra respecte de l'era preindustrial. Avui, segons les dades de la NASA, ja hi ha 414 ppm, la xifra més alta en milions d'anys.

Els científics climàtics de l'ONU (IPCC) calculen que per no superar els 1,5 ºC d'escalfament global caldria reduir un 7,6% les emissions de CO₂ cada any a partir d'aquest 2020 mateix. L'objectiu és retallar a la meitat les emissions globals el 2030 (-50%) per poder arribar a zero a partir del 2050 (a l'Acord de París el compromís no és zero sinó la neutralitat climàtica, és a dir, emetre només allò que absorbeixen els embornals, com són per exemple els boscos). La bona notícia és que, gràcies al covid-19, aquesta fita del -7,6% anual s'assolirà el 2020, cosa que semblava impensable fa només un any. La mala notícia és que, com ha passat fins ara amb totes les caigudes d'emissions a causa d'una crisi, s'espera que la corba torni a pujar de seguida que el plans d'estímul econòmic es posin en marxa. ¿Serà una oportunitat perduda per complir l'Acord de París?

Què hem fet en aquest confinament per reduir tant les emissions? Hem aparcat el cotxe i els avions. El transport rodat, una de les principals fonts de CO₂, s'ha reduït un 50% a nivell global, segons dades de l'IEA. A l'Índia, per exemple, va caure fins a un 80%, i a Europa es va reduir a més de la meitat. A Espanya va baixar fins a un 92% el transport per carretera a principis d'abril. Segons un estudi científic, la disminució del transport rodat va ser el que va fer baixar més les emissions durant el pic del confinament: les carreteres buides van fer caure un 7,5% les emissions de CO₂ global (la major part del total del 17% de reducció diària registrada a principis d'abril). L'aturada en la indústria les va reduir entre un 3% i un 4%, la davallada en l'electricitat les va fer caure un 2,5%, i l'aviació, un 1,7%.

La pandèmia va reduir el transport aeri un 60% a nivell global, però en alguns països concrets com Espanya la reducció dels vols va ser del 90%. Flightradar va comparar el trànsit entre abans de la pandèmia, el 7 de març, quan hi havia 15.012 avions al cel, amb els 5.275 avions que hi havia el 7 d'abril, en ple pic de la pandèmia. A Europa a l'abril es van enlairar 2.400 vols menys. L'aviació comercial genera el 12% de les emissions del sector del transport i el 3% de les emissions globals de CO₂. Sembla poc, però un sol vol transoceànic emet per si sol tot el que es calcula que hauria d'emetre una persona en tot un any. El covid-19 ens ha ensenyat que molts d'aquests avions es podrien quedar a terra i fer més reunions de feina i convencions de manera telemàtica, com apunta Pep Canadell, de Global Carbon Project.

Els països que han aplicat un confinament total han reduït un 25% la demanda energètica durant aquest temps, i els que s'han confinat parcialment l'han reduïda un 18%, segons dades de l'IEA. Tot i que el consum elèctric a les cases ha pujat, això no ha compensat la caiguda generada pel tancament de la indústria i, en total, el consum elèctric ha disminuït un 20% durant la pandèmia. Durant setmanes el consum d'electricitat va ser el d'un diumenge, diu l'organisme internacional. A nivell global, el consum d'energia al món va baixar un 3,8% en el primer quadrimestre de l'any, el més afectat pel covid. Però la previsió és que en tot el 2020 la demanda energètica baixarà un 6% el 2020.

El covid-19 ha reduït la inversió en gairebé tots els sectors, també l'energètic. De fet, la pandèmia ha forçat la retirada i desballestament de plantes antigues i contaminats, una bona notícia que donava fa poc l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), que assegurava –potser massa optimista– que la crisi està accelerant la transició cap a tecnologies més eficients. La inversió en energies renovables també ha caigut, però en una proporció menor que en combustibles fòssils. Globalment, les inversions en el sector energètic cauran un 20% aquest 2020, és a dir uns 400.000 milions de dòlars (340.960 milions d'euros), segons l'IEA.

Un altre fet derivat de la pandèmia que influirà en el futur de la transició energètica és la caiguda històrica de preus del petroli que ha deixat: a l'abril, en el pic de la pandèmia, el preu del barril de Brent als Estats Units va caure un 305% i va arribar a marcar per primer cop preus negatius: -37,63 dòlars. Avui s'ha recuperat i està al voltant dels 40 dòlars, un preu encara considerat baix. Els preus de totes les matèries primeres ha baixat, excepte de l'or –que sempre puja en temps de crisi–, però el del petroli és el que ha patit la caiguda més forta.

La caiguda d'emissions que deixarà la pandèmia aquest 2020 "és una oportunitat única en la vida" per assolir els compromisos adquirits amb l'Acord de París i mantenir així l'escalfament global per sota delS 1,5 ºC, o com a mínim dels 2 ºC, diu Marie Vandendriessche, d'EsadeGeo. Si els governs es comprometessin a aprofitar l'empenta del covid i a centrar tots els seus plans de recuperació econòmica cap a l'economia verda, cosa que generaria ocupació en els sectors de les renovables i de la tecnologia neta, la corba d'emissions podria seguir el camí descendent encetat pel confinament. La mala notícia, però, és que la història ens demostra que sempre que hi ha hagut una crisi els plans de rescat dels governs han prioritzat els sectors tradicionals i les emissions s'han tornat a disparar amb més força després del sotrac. 

A la Xina ja s'ha vist com es disparaven de nou les emissions després del confinament, i és evident que els plans del negacionista Donald Trump als EUA tampoc no passen per l'economia verda. A la Unió Europea, tercer emissor mundial si es compten els 28 antics membres, el pla de rescat de 750.000 milions pactat pels estats per fer front a la crisi del covid destinarà un 30% a inversions contra la crisi climàtica, però es queda curt a l'hora d'imposar condicionants climàtics a totes les ajudes. A més, ha retallat alguns dels plans clau del Green Deal europeu com el Fons per a la Transició Justa, que havia d'ajudar a la reconversió energètica dels països més dependents del carbó. 

En el cas europeu, Vandendriessche veu encara el got mig ple, perquè Brussel·les manté com a prioritat el seu Green Deal, que destinarà 1 bilió d'euros a la lluita climàtica. Tot i així, "els càlculs científics diuen que per assolir la neutralitat climàtica el 2050, la UE hi hauria d'invertir 2,4 bilions d'euros en els propers set anys", diu Montserrat Mir, de la Confederació Sindical Internacional. El pressupost europeu 2021-2027 està encara en negociació, de manera que no està tot perdut. Caldrà molta voluntat política per contradir les lliçons de la història però, encara que s'aconseguís, la UE tota sola no aturarà l'escalfament global. Caldria un Gren New Deal global per salvar l'economia dels efectes del covid i alhora salvar el planeta. Caldria fer de la crisi una oportunitat.

El contaminant que s'ha reduït més durant els mesos de baixa activitat ha estat el diòxid de nitrogen, que és el més directament vinculat al trànsit. Segons un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) els nivells de NO₂ a la ciutat van arribar a caure un 55% durant les setmanes més dures del confinament, una baixada que podria també haver estat afavorida per la dinàmica de meteorologia canviant. Una estimació d'aquest mateix informe situa en un 43% la baixada de l'NO₂ atribuïble al confinament. Les partícules PM10 han baixat un 21%, però en canvi l'ozó troposfèric ha augmentat un 9%. El motiu d'aquest augment sembla ser precisament una reacció química que té relació amb la disminució del trànsit: el monòxid de nitrogen que emeten els cotxes reacciona amb l'ozó i genera diòxid de nitrogen i oxigen. La disminució del trànsit ha fet disminuir el monòxid de nitrogen i ha deixat més ozó a l'atmosfera.

Sens dubte aquesta aturada forçada ha estat un experiment de gran valor, que ha permès per exemple fer càlculs més reals de fins a quin punt caldria fer baixar el trànsit per assolir els nivells de qualitat de l'aire desitjables segons l'OMS. Segons l'informe de l'ASPB, una reducció d'un 25% del trànsit situaria totes les estacions de contaminació de Barcelona per sota del llindar dels 40 µg/m³ d'aire que suposen el llindar establert per l'OMS. Cal recordar que el 2019 dues estacions de mesura a Barcelona van superar els límits permesos: l'estació de l'Eixample va registrar una mitjana anual de 50 µg/m³ d'aire, i la de Gràcia - Sant Gervasi, de 44.

L'informe de l'ASPB fins i tot estima com això afectaria la salut de les persones. Segons els càlculs dels experts, aquesta baixada puntual de la contaminació hauria evitat 15 morts a la ciutat, però si aquesta reducció fos sostinguda serien 800 morts prematures cada any les que es podrien estalviar.

No és possible encara saber fins a quin punt aquesta baixada de la contaminació ha millorat la qualitat de vida de persones amb historials clínics d'asma o ictus. Segons l'investigador de l'ISGlobal Jordi Sunyer, hi ha la percepció clínica que aquest tipus de malalts han tingut moltes menys recaigudes en els últims mesos, però és impossible saber encara a hores d'ara quina part d'això es pot atribuir a la baixada de la contaminació i quina part al fet que la gent s'hagi relacionat menys o que hagi optat per anar menys al metge per por d'infectar-se.

Els experts, però, temen que tot això quedi en un simple experiment. La tendència de les últimes setmanes fa evident que, pel que fa a la contaminació, a Barcelona la normalitat precovid és cada cop més a prop. La comparació de les dades de NO₂ d'anys anteriors amb les d'aquest any deixa de manifest que, si a finals de març la disminució havia arribat a ser de 30 µg/m³ d'aire respecte a la mitjana dels últims 3 anys, en les últimes setmanes aquesta disminució ja és de menys de 8 µg/m³.

Segurament a curt termini el problema més greu que cal afrontar és la credibilitat del transport públic. Les dades de l'Ajuntament de Barcelona deixen clar que, mentre a finals de juliol l'ús del vehicle privat a les rondes s'havia situat ja només al voltant d'un 10% per sota dels nivells d'abans de la pandèmia, l'ús del transport públic seguia un 62% per sota. Segons Jordi Sunyer, si la gent no percep el transport públic com un lloc segur i amb bona ventilació, tindrem les ciutats col·lapsades de vehicles. La bicicleta també ha estat una alternativa clarament més utilitzada per als desplaçaments. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, la mobilitat amb bicicleta en alguns caps de setmana de maig i juny ha arribat a ser més d'un 50% superior als nivells anteriors al confinament.

La percepció dels experts és que els pròxims anys la urgència econòmica convertirà en clarament secundaris els temes ambientals, i això pot provocar fins i tot un retrocés en les dades de contaminació respecte al període precovid. Segons Sunyer, ja hi ha símptomes d'això a la Xina, on no només s'estan recuperant els nivells de contaminació previs a la pandèmia sinó que s'està notant un augment de contaminants com el diòxid de sofre, un indicador que s'estan fent servir combustibles de més baixa qualitat.

A l'altra banda hi ha projectes com l'anomenada "ciutat dels 15 minuts", una idea que proposa repensar l'urbanisme perquè gairebé tot el que pugui necessitar un ciutadà ho tingui a menys de 15 minuts a peu, tant pel que fa de centres de salut i espais verds com a comerç. Una idea per enfortir la vida de barri que va sorgir de l'urbanista Carlos Moreno i que l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va anunciar com una de les apostes per a la seva reelecció setmanes abans que esclatés la crisi del covid. La part que té a veure amb la feina sembla la més complicada d'encaixar en aquest possible nou esquema.