He catejat. No tinc el
mood per jugar un partit.

A l’igual?! Quin fail, bro... però
vine igualment al camp, que
estarem del chill una estona.

Estic petat. Miraré
alguna sèrie ràndom.

Et cundeix sortir
demà a la nit?

Crec que passo, fa setmanes que no
veig la meva BAE i la trobo a faltar.

No em facis la pua! Tio,
estàs cancel·ladíssim.

Fail, bro, mood, BAE o ràndom són paraules, molt probablement, passatgeres, que es diuen avui i que demà qui sap si se sentiran. Separen generacions per unir-ne una de sola, els joves d’avui, que juguen amb la llengua per fer-se-la seva i reforçar el sentiment de pertinença a un grup no apte per a boomers i ple d’influencers, crushes i alguns haters.

An awesome picture

Com
parlen
els
joves?

Pilar Tomás

L’argot juvenil és dinàmic i es renova constantment, cada generació té el seu, per això et volem posar a prova amb aquest diccionari. ¿Ets un boomer o un zeta? Marca si coneixies o no l’expressió i et direm a quina generació pertanys.

Clica sobre la paraula per saber-ne el significat.

An awesome picture
Getty

A full

No

A l’igual

No
Conèixer els resultats

BAE

No

Beef

No

Boomer

No

Cancel·lar

No

Carpeta

No

Catejar

No

Chill

No

Creepy

No

Cringe

No

Crush

No

Cundir

No

En plan

No

Espòiler

No

Estalquejar

No

Fail

No

Fantasia

No

Ghosting

No

Goals

No

Hater

No

Hype

No

Influencer

No

Living

No

Match

No

Mood

No

Obrir

No

OMG

No

Outfit

No

Petar-ho

No

Popu

No

Postureig

No

Pro

No

Pua

No

Rajar

No

Random

No

Real

No

Salseo

No

Semat

No

Sudar

No

Swag

No

Top

No

Trolejar

No

Xipejar

No

Yass

No

EL
PROBLEMA
NO ÉS
L’ARGOT

Això és només un tast del vocabulari que utilitzen les generacions actuals. El parlar dels joves sobreviu inexorable al pas del temps, però amb nous mots, formes i estils. “L’argot juvenil ara es renova a més velocitat perquè és l’època de la globalització i les xarxes socials”, apunta el filòleg Xavier Mas Craviotto, convençut que internet ha canviat les regles del joc per al català col·loquial. “Abans l’argot era propi o provenia eminentment del castellà, que és la llengua de poder més present a Catalunya, però ara ha entrat en escena una altra llengua de poder, l’anglès, i arriba, no per proximitat geogràfica, sinó per la hiperconnectivitat que vivim”, explica Mas Craviotto, cofundador del portal “Com ho diria”, especialitzat en l’argot juvenil català.

“És impossible que l’argot dels joves catalanoparlants quedi al marge de la influència de l’anglès, no seria normal atès el món en què vivim”, assegura la cap de Llengua de l’ARA, Maria Rodríguez Mariné. De fet, la majoria de filòlegs coincideixen que aquesta influència no suposa per ella mateixa un risc per al català, “i la prova és que el castellà també està rebent tots aquests termes –com creepy o hype– i no està en perill d’extinció”, afirma la lingüista Mònica Barrieras. El principal problema, coincideixen totes dues, és que “el català és una llengua minoritzada i ha perdut des de fa molt de temps la capacitat de crear un argot propi”.

A més, Rodríguez Mariné recorda que la interferència del castellà no només afecta el parlar col·loquial dels joves, sinó tots els registres. “La interferència del castellà, i de l’anglès a través del castellà, contribueix a l’empobriment lingüístic, però el problema no és l’argot juvenil, sinó la situació sociolingüística general del català respecte al castellà”.

El filòleg i escriptor Màrius Serra coincideix en aquest punt i, sense voler fer un “discurs apocalíptic sobre el futur de la llengua”, admet que la manca d’un argot juvenil genuïnament català no és un bon presagi. Amb tot, remarca que “dir estalquejar o cringe no és contraproduent” i critica que si només ens fixem en el lèxic pot passar que “els arbres que no ens deixin veure el bosc... i el bosc és la sintaxi, per exemple”. “Em preocupa més per al futur del català que quan preguntis a un jove que estalqueja «Quants anys tens?» es mengi el pronom feble i et respongui «Tinc 15», en lloc de «En tinc 15»”, assegura Serra. Un neguit que també comparteix el filòleg Xavier Mas Craviotto, que considera que no hi ha “prou consciència de la força que té el castellà”: “És un problema dir «¿Vols més?» o «¿A què olora?» i no adonar-se que grinyola alguna cosa”.

Per tant, els filòlegs insisteixen que, més enllà d’incorreccions lèxiques, “potser reconduïbles”, els principals esculls per al català d’avui són l’abandonament reiterat de l’estructura pròpia de la llengua i la seva pèrdua d’autonomia, és a dir, “que tots els termes nous hagin d’entrar a través del castellà” o que es produeixi una certa “interposició lingüística”, com és el cas de “dir currar en lloc del genuí pencar”, comenta Barrieras.

En aquest context, Serra defensa vetllar per l’ús del català entre els joves des d’una posició “d’escenògrafs i no com a dramaturgs”, sense dictar com ha de ser l’argot, però treballant per “establir escenaris en els quals els adolescents puguin desenvolupar la seva creativitat en un entorn catalanoparlant”.

El filòleg assegura que la desaparició del canal 3XL, l’any 2012, va ser un “error” que va deixar tota una generació una mica més “òrfena” de referents en català, però ressalta que les xarxes socials són una alternativa possible per suplir aquesta vacant. Així, YouTube emergeix com una finestra d’oportunitat, juntament amb nous formats com els podcasts.

Mas Craviotto hi està d’acord: “El català ha de ser vist com una cosa guai, has de poder anar a la discoteca i parlar en català, i lligar en català, i fer trap en català. I si la Rosalía treu una cançó en català, ha de veure’s com una cosa bona que normalitza el català. No hem de fixar-nos si hi diu cumpleanys o aniversari perquè és una cançó, no un telenotícies”.

Ara bé, quan preguntem per la possibilitat que mots com xipejar o ràndom puguin acabar al diccionari, Serra es mostra dubitatiu i conclou que és “arriscat” que passin el filtre normatiu perquè no se sap quina “perdurabilitat” tindran. “Amb els neologismes, especialment del registre col·loquial, hi ha d’haver una espera prudencial abans d’incorporar-los al diccionari perquè l’argot és fugaç per definició i els seus termes pot ser que ja no s’utilitzin d’aquí deu anys”, reflexiona.

Al seu torn, Barrieras reconeix que es tracta d’una qüestió molt debatuda, però també veu “complicat” que paraules com flow o chill puguin acabar guanyant la seva entrada al diccionari. Pot passar, això sí, que segueixin l’estela de mots com sobar o flipar i s’acabin normalitzant, augura la filòloga.

Sigui com sigui, l’argot juvenil ha demostrat amb escreix que fuig de convencions i que és tan efímer com indomable quan en volen agafar les regnes els boomers. Ningú no el pot circumscriure i l’única limitació que troba, com qualsevol altre registre, és l’adequació al context, perquè “tan incongruent és dir semat al teu cap, com àdhuc al bar”, conclou Mas Craviotto.

Consulta més continguts

El català que (no) parlen els joves

El català que (no) parlen els joves

¿Però què coi s'empatollen els joves?

¿Però què coi s'empatollen els joves?

Com desxifrar el llenguatge dels adolescents

Com desxifrar el llenguatge dels adolescents

Edició

Lara Bonilla

Disseny

Jordi Olivé

Programació

Jordi Guilleumas - Marc Funollet - Idoia Longan