Consulta tota la
llista de manlleus

La forma anglesa abstract correspon al català resum. Tant abstracte com brífing tenen altres sentits diferents, que no s'adeqüen a aquest context.

Sempre que fem un break, en català estem fent una pausa. El parón és castellà i el tall és una opció menys precisa, que en algun context pot servir però en un ús figurat.

Sovint l'organitzador d'un congrés o d'una jornada ens vol explicar que a la pausa (no al break) ens oferiran cafè i alguna cosa per menjar. Moltes gràcies, però no cal dir-ne coffee-break: si diem pausa i cafè ja ens entendrem. El parón és castellà i el tall és una opció menys precisa, que en algun context pot servir però en un ús figurat.

Event és una forma d'origen anglès. Sovint es pronuncia catalanitzada (com a paraula aguda), però la forma catalana adequada és esdeveniment (o acte, o jornada, o actuació, etc.). Els saraus i les mogudes també estan molt bé, però són propis d'un registre informal.

Un bon locutor ens farà oblidar de seguida l'anglès speaker, i no cal que sigui especialment xerraire. Hoste és una paraula ben curiosa, que tant vol dir el qui acull com el qui és acollit, però no es refereix a qui condueix l'acte darrere un micròfon.

Coixí de seguretat és l'alternativa a l'anglès airbag. Bossa d'aire i coixí d'aire serien traduccions més literals de la forma anglesa, però la forma proposada es considera més ajustada a l'objectiu del mecanisme i, sobretot, és paral·lela a cinturó de seguretat.

Big data és una forma anglesa que, de fet, parteix del llatí (data és el plural llatí de datum, i vol dir dades). El fet que siguin grosses o menudes no té cap importància: el que és rellevant és que n'hi hagi moltíssimes, i per això la proposta adequada és dades massives.

En anglès s'anomena community manager l'encarregat de gestionar els comptes d'una empresa o entitat a les xarxes socials; en cadascuna d'aquestes xarxes té una comunitat de seguidors i, per això, la forma catalana correcta per esmentar-lo és gestor de comunitats.

La forma anglesa e-mail pot correspondre, de fet, a tres conceptes diferents: al correu electrònic com a sistema, a l'adreça electrònica (la que tenim cadascú) i al missatge electrònic (cadascun dels missatges que s'envien per correu). En català, tenim un terme per a cada concepte.

Finger és una paraula anglesa que vol dir dit, però en alguns aeroports es fa servir per referir-se a les passarel·les que connecten directament l'avió amb la terminal. Les alternatives passadís i corredor tenen altres sentits més generals.

Hacker és un manlleu de l'anglès que s'ha incorporat al català sense cap modificació: s'escriu igual i es pronuncia més o menys com en anglès, i es refereix a algú a qui apassiona descobrir els secrets per accedir a determinats llocs de la xarxa. També se'n pot dir furoner. Un pirata és un delinqüent, un tipus concret de hacker que causa algun perjudici. Hackejador seria un derivat innecessari de hacker.

Amb la forma maquinari (en anglès, hardware) ens referim als elements físics d'un ordinador (la caixa, la pantalla, el teclat...), en contrast amb el programari (en anglès, software), que és la part que no es pot tocar. El sistema operatiu forma part del programari i, per tant, no és adequat per a la frase plantejada.

L'etiqueta (en anglès, hashtag) és la paraula o expressió que, precedida del signe #, es fa servir en xarxes com ara Twitter per destacar i classificar els missatges. Coixinet és el nom que rep el signe #. I la menció és una altra cosa: és el nom amb què ens referim a una persona o entitat dins la xarxa, i sol anar precedit del signe @.

No és habitual fer servir alambre en lloc de fil, oi? En canvi, és curiosament habitual fer servir inalàmbric en lloc de sense fil (telèfon sense fil, micròfon sense fil, tecnologia sense fil). La forma lliure té un altre sentit, i lliure de fils s'ha considerat que podia ser més confús.

Enllaç és l'alternativa a link. La forma linquet és un bonic invent, com també ho és la sigla URPL (que no s'ha de confondre amb URL, que correspon a uniform resource locator i en molts contextos és sinònim d'enllaç).

La proposta alternativa a low cost és de baix cost, que es considera més precís que de cost reduït. L'expressió vols chàrter, que s'ha d'escriure xàrter, té un altre sentit.

Publitramesa és un compost creat com a alternativa a l'anglès mailing, i es refereix a trameses personalitzades fetes amb finalitat comercial. Si no estan personalitzades, sinó que simplement es posen a les bústies fullets publicitaris, es parla de bustiada (en castellà, buzoneo).

El cas de ratolí és un bon exemple de calc: en aquest cas, no prenem la paraula manllevada de l'anglès (mouse), sinó que la traduïm; és a dir, copiem la idea, però no la paraula, a partir de la imatge creada en una altra llengua. Clicador hauria estat una possible alternativa, però no té ús. I el punter és el senyal que deixa el moviment del ratolí a la pantalla.

En línia és l'alternativa més clara i evident a l'anglès on line, aplicable a molts contextos (formació en línia, curs en línia, consulta en línia, etc.). En viu té un sentit diferent (que s'està fent en el mateix moment) i en xarxa, un altre (que es fa en el marc d'una xarxa concreta).

Si volem compartir el que estem veient a la pantalla, fem una captura de pantalla, que després podem enviar, guardar, etc. Ni la pantallada (que sembla més aviat un cop donat amb una pantalla o una munió de pantalles juntes) ni el pantallasso són alternatives vàlides en contextos habituals.

La forma anglesa pen drive correspon a memòria USB, una denominació descriptiva que, segons la forma que tingui, també pot tenir variants (llapis USB, llapis de memòria, clauer USB...). En canvi, la forma bolígraf USB no té cap ús. Un driver és una altra cosa: un programa informàtic que en català es diu controlador.

Com a alternativa a password no ha calgut crear res gaire original, perquè des de temps immemorials es fan servir les contrasenyes en diversos contextos, i ara també en la tecnologia. No és necessari, doncs, el calc paraula de pas. Paraula clau és un altre concepte, propi de la publicitat.

La forma castellana pinganillo s'ha popularitzat per designar un tipus concret d'auricular, normalment dels que són poc visibles. La proposta alternativa és dir-ne orellera. La forma auricular és més general (i pot ser adequada en molts contextos), i l'adaptació pinganillu es considera innecessària.

Qui no ha necessitat reiniciar l'ordinador alguna vegada perquè funcioni com cal? Si en dieu reiniciar estareu fent servir la forma adequada i preferida pels especialistes, que descarten recomençar. També es descarta resetejar, que seria una barreja de català i anglès.

Smart és un adjectiu anglès que vol dir intel·ligent, espavilat, ràpid, hàbil. En l'àmbit tecnològic s'aplica a dispositius o elements que tenen un funcionament avançat, sovint més o menys automàtic. L'alternativa que prefereixen els experts és intel·ligent, que es pot aplicar a telèfons, targetes, edificis, ciutats, etc.

Smart és un adjectiu anglès que vol dir intel·ligent, espavilat, ràpid, hàbil. En l'àmbit tecnològic s'aplica a dispositius o elements que tenen un funcionament avançat, sovint més o menys automàtic. L'alternativa que prefereixen els experts és intel·ligent, que es pot aplicar a telèfons, targetes, edificis, ciutats, etc.

Amb la forma programari (en anglès, software) ens referim als elements que no són físics d'un ordinador (els programes, bàsicament), en contrast amb el maquinari (en anglès, hardware), que és la part que es pot tocar (la caixa, la pantalla, el teclat...). L'equip seria una denominació vàlida per a tot el conjunt i, per tant, no és adequada per a la frase plantejada.

Com a alternativa a l'anglès sponsor només ha calgut pensar en una forma catalana que té exactament el mateix sentit, patrocinador. Això fa innecessari recórrer a l'adaptació espònsor. Partner té un altre sentit, equivalent a soci, col·laborador.

SUV és una sigla anglesa corresponent a sport utilitary vehicle En català l'alternativa és vehicle tot camí, que és diferent d'un vehicle tot terreny i, esclar, no té res a veure amb el nombre de portes del cotxe.

Tauleta és l'alternativa catalana a l'anglès tablet. Ni tableta i ni taulet són formes adequades. I si mai us fes patir que es pogués confondre amb la tauleta de la sala d'estar (cosa francament difícil en un context real) sempre hi podeu afegir l'adjectiu tàctil (tauleta tàctil, que és el terme complet).

Samarretes que s'escalfen quan t'interessa, butxaques que carreguen el mòbil... És la tecnologia portable, perquè la portem al damunt. No cal el manlleu wearable. La forma portàtil es refereix a una altra mena de dispositius, i posable seria menys precís.

L'alternativa catalana a l'anglès widget és giny, amb una especialització del significat general que ja té aquest mot. Dispositiu és una forma molt més general, i enginy és sinònim de giny en alguns sentits, pero no es fa servir en l'àmbit tecnològic.

La forma anglesa wireless fa referència a dispositius que funcionen sense fil, i aquesta és l'alternativa més adequada. Lliure de fils podria ser una alternativa, però és més llarga i menys precisa. Pel que fa a inalàmbric, només cal pensar que alambre no és pas català.

L'assetjament que es duu a terme en l'àmbit escolar rep aquest nom, assetjament escolar, i no cal recórrer al manlleu bullying. La brutalitat escolar o l'abús escolar són expressions adequades, però es consideren menys precises.

Quan es fa servir el joc com a estratègia per captar l'atenció de l'estudiant es parla de ludificació, creat sobre la mateixa arrel grega que trobem a ludoteca, lúdic, etc. L'adaptació gamificació és inadequada, perquè parteix d'una base que no és catalana. I la jugabilitat és un concepte diferent.

En temps de confinament s'han fet especialment populars els seminaris en línia, que és la manera adequada de referir-se al que en anglès s'anomena webinar. Seminari on line fa un ús innecessari de l'expressió on line, i webinari és una mena d'híbrid de web i seminari que no s'ha considerat ni adequat ni indispensable.

Taller és una de les alternatives que permeten evitar el manlleu workshop, al costat d'altres paraules com jornada, debat, intercanvi, diàleg, etc. Reciclatge és una cosa ben diferent, i l'adaptació gràfica workxop no s'ha considerat necessària (i fa pensar en una feina mullada).

Si teniu la sort que un àngel inversor es fixi en la vostra iniciativa empresarial, no cal que n'hi digueu business angel, ni àngel de la guarda (que és una altra mena d'àngel), ni àngel de negocis (que és una forma més imprecisa).

Un cas en què el manlleu es pot evitar amb una forma catalana ben coneguda i habitual: el cash anglès és el català efectiu. El canvi és una altra cosa. I l'adaptació caix, ara com ara, no sembla necessària.

Sense contacte és l'alternativa a l'anglès contactless (de fet, n'és la traducció literal). Inalàmbrica és mal formada, perquè la base alambre no és catalana. Sense fil fa referència a un altre concepte.

El que en anglès és conegut com a crowdfunding en català s'anomena finançament col·lectiu, i el tipus més freqüent és el micromecenatge, en què les persones que fan una aportació reben una petita compensació, normalment en espècie. Les formes finançament de masses i finançament massiu no es consideren prou precises.

El comerç electrònic aprofita els avantatges d'internet per permetre la compra i la venda, i és una expressió ben transparent equivalent a l'anglès e-commerce. Les formes e-comerç i comerç on line fan una barreja de català i anglès que no és necessària.

L'expressió anglesa know-how es va posar de moda fa alguns anys. En general, es pot substituir per la catalana saber fer, que es considera més precisa que saber com. L'alternativa savoir faire és francesa i no se sol fer servir exactament amb el mateix sentit.

Mèntor és el nom propi d'un personatge de l'Odissea, que hi actua de conseller. Amb uns orígens tan clàssics, és evident que no cal recórrer a l'anglès mentoring quan ens referim a mentoria. El consellatge és un invent, i el mentollatge un altre, que fa pensar en pastilles de menta.

A partir de marxant (que és una paraula catalana de fa molts anys, tot i que d'origen francès) s'ha creat marxandatge, que és l'alternativa adequada a l'anglès merchandising. Ni merxandatge ni merxandaising es consideren termes ben formats.

Si us trobeu en una situació de sobrereserva (l'alternativa catalana a overbooking) agraireu que us ho diguin amb aquesta paraula catalana, que s'entén de seguida. El sobrellibrisme i el sobrebooking són invents innecessaris.

En el món de la moda els manlleus hi tenen una notable presència, però hi ha casos en què no calen, com en el cas de retail, que des de fa anys té un equivalent català ben conegut: al detall. Vintage fa referència a un altre concepte, i al retall no s'adequa al sentit de la frase.

Amb l'anglès spin-off es fa referència a una empresa derivada d'una altra, especialment a empreses que tenen origen en la recerca universitària. L'alternativa catalana és ben transparent: empresa derivada. Una sucursal és una altra cosa, i l'adaptació espin-off no es considera necessària.

Start-up és una forma anglesa amb què actualment es designa tota mena d'empreses, sovint petites però de creixement ràpid, que aprofiten un nínxol de mercat. L'alternativa catalana preferida pels especialistes és empresa emergent, una forma que es considera més precisa que empresa innovadora o empresa creativa.

El diccionari fa anys i panys que recull la paraula catalana celebritat, cosa que fa innecessari el manlleu de l'anglès celebrity. Els vips (de l'anglès very important person) no són necessàriament celebritats, però tampoc fan gaire falta (i potser ja han passat de moda). I els cracks (en català, cracs) són els que destaquen en un determinat àmbit, però no sempre són celebritats (per exemple, els cracs de la recerca científica no solen ser celebritats, potser per desgràcia).

El llibre electrònic encara no és clar si és l'alternativa al llibre de tota la vida, però sí que és l'alternativa a l'anglès e-book. La tablet (que en català és tauleta tàctil) és una altra cosa. I l'e-llibre és una barreja d'anglès i català que no es considera ben formada.

A partir de l'anglès stalking s'ha creat, en un registre argòtic, la forma estalquejar, però en contextos més generals convé fer servir la forma assetjar. Bloquejar és una cosa ben diferent, i shippejar és una barreja d'anglès i català de significat gens evident.

Vet aquí un cas sense cap dificultat: l'anglès fake news correspon en català a notícies falses o notícies enganyoses. Ara, que a algú li agradi fer servir l'anglès, o el castellà bulos, segurament ja respon a criteris extralingüístics.

Fashion és un manlleu més o menys de moda, i que precisament es pot substituir per a la moda o de moda. L'alternativa trendi ens fa recórrer a un altre manlleu (de l'anglès trendy) i no hi guanyem gaire res. I cuqui és molt cuqui, però només serveix per a determinats contextos informals o humorístics.

Per al manlleu de l'anglès hater, la proposta catalana és dir-ne odiador (però, segons com, també poden ser vàlides alternatives com ara emprenyador, o antipàtic, o maniàtic, o ressentit, etc.). En tot cas, segur que no són orcs (tot i que comparteixin la dolenteria). I encara menys hostes, que és una cosa ben diferent.

Un manlleu que fa anys que corre: l'anglès hobby és, en català, afició, no pas una aficció (que és una paraula de ficció). I els hòbbits, tan entranyables, no hi tenen res a veure, amb això.

Si vols tenir influència sobre els gustos d'altres persones (i especialment si vols que algú et pagui per això) és que vols ser un influenciador o una influenciadora. És veritat que s'ha estès molt la forma anglesa influencer, però no sembla que faci gaire falta, ni tampoc l'adaptació gràfica influèncer. Ser un ínfules seria potser una altra cosa (ser vanitós, presumptuós).

En anglès es fa servir freqüentment loser (perdedor) amb un valor semblant al d'un insult. En català, perdedor no és (o almenys, no era) un insult; per això, molt sovint són alternatives millors formes com ara desgraciat, pocapena, poca cosa... L'adaptació lúser és innecessària. I lúcid és una cosa ben diferent (tot i que perdre de tant en tant potser contribueix a ser més lúcid).

L'alternativa a making-of és una aglutinació de l'expressió més lògica, que d'aquesta manera es pot tractar com un substantiu (el com-s'ha-fet). El muntatge és una altra cosa, i també és diferent la postproducció, que en contextos argòtics s'abreuja com a postpo.

Per designar la generació de la gent nascuda al voltant del canvi de mil·lenni es fa servir la forma mil·lennista (en anglès, millennial). No en diem ni milimètrics (que serien molt menuts, molt menuts) ni mil·lenaris (que serien molt vellets, molt vellets).

Savoir faire és un manlleu del francès; l'alternativa catalana és evident (saber fer), però en determinats casos es fa servir l'expressió francesa per donar una certa connotació al missatge. En contextos poc marcats, és més habitual fer servir l'expressió catalana. Know-how és una expressió anglesa que, de vegades, pot tenir un sentit molt semblant. I el salero és un manlleu del castellà amb un sentit diferent.

La generalització de les càmeres en els mòbils ha comportat també la generalització de les fotos que ens fem a nosaltres mateixos (o a nosaltres i a uns quants més que ens acompanyen). La proposta catalana és dir-ne autofoto, una proposta ben transparent. L'adaptació selfi no sembla necessària. I un autoretrat és una paraula catalana que s'aplica sobretot a contextos pictòrics.

La silueta de determinades ciutats o entorns és immediatament reconeixible, i encara que estiguin a l'altra punta del món no cal fer servir el manlleu skyline per referir-s'hi. Tampoc no cal l'expressió línia del cel, que seria la traducció literal de l'anglès. L'horitzó és una paraula catalana que no té cap problema, però que no sempre és sinònima de silueta.

En publicitat els manlleus són habituals, però el cas de target admet una alternativa ben clara: objectiu (de vegades, públic objectiu). No es considera necessària una adaptació com targuet. I tot i que certs públics objectiu són tot un repte, no són formes sinònimes.

L'alternativa catalana tendència és adequada per a la majoria de contextos en què es fa servir l'anglès trendy. Tendenciós és un adjectiu que, en canvi, es fa servir en contextos ben diferents. I mainstream és un altre manlleu de l'anglès, amb un significat també diferent.

Temes del moment és la forma que es fa servir a la xarxa Twitter (i en altres contextos) en lloc del manlleu anglès trending topic. Ni els tòpics del moment ni els temes tòpics designen aquest concepte específic, sinó que poden fer referència a moltes altres coses.

Encara que hi ha altres formes catalanes que de vegades podien servir d'alternativa a l'anglès spoiler (filtració, aixafar el final, esbombar el final...), s'ha considerat que l'adaptació espòiler era prou còmoda i permetia designar amb precisió el concepte. Una espora és una cosa ben diferent, i una revelació també (tot i que hi ha espòilers que són tota una revelació).

Un brunch és un esmorzar que s'acosta a dinar, per l'hora en què es fa i pel que s'hi menja. Per tant, l'alternativa catalana evident és esmorzar-dinar, paral·lel al tradicional berenar-sopar. Un pica-pica i un ressopó són dues coses diferents (però també ben agradables, en bona companyia).

Vet aquí una menja importada dels països del nord d'Àfrica amb molts adeptes a casa nostra. Convé dir-ne falàfel, amb l'accentuació més pròxima a la pronunciació original. No és ni una pasta de pèsols ni un fesol.

Fa anys que van arribar les cadenes de restaurants de fast food, i ja ens hem acostumat a dir-ne menjar ràpid. En canvi, no se'n sol dir menjar exprés ni menjar instantani.

El manlleu foodie té un sentit específic: en català es proposa de dir-ne cuinòfil, que s'interpreta ràpidament com algú a qui agrada la cuina (com a un bibliòfil li agraden els llibres o a un catalanòfil, les coses de Catalunya). Tasta-olletes i llepafils són paraules catalanes que no hem de perdre, però que no volen dir exactament el mateix que cuinòfil.

Són una relativa novetat en festes majors i altres celebracions similars: furgonetes o camions adaptats per cuinar-hi i servir àpats senzills i ràpids. La proposta és dir-ne furgoteques, que uneix el formant furgo- amb -teca (en què es fa un joc amb els dos sentits de magatzem, com en biblioteca, i la teca de menjar). És una proposta enginyosa i més curta que restaurant rodant o cuina ambulant.

La gastronomia és una font inesgotable de manlleus, perquè ens agrada descobrir menges d'altres terres, que arriben amb els seus noms. En el cas de gofra s'ha fet una adaptació gràfica. No és el mateix que una magdalena o que un pastisset.

Ruca és la denominació catalana tradicional per fer referència a aquesta herba que es fa servir en amanides i altres plats. No cal fer servir el manlleu de l'italià rucula. L'enciam és una altra cosa, i el ruc normalment no es posa a taula.

Una menja d'origen nord-africà per a la qual s'ha adaptat la forma original i s'escriu en català xauarma. La forma shawarma és una transcripció anglesa de l'original. Xouarma és un invent. I rotllet de carn seria una altra cosa.

Quan agafem una o diverses fruites i les passem per la batedora, obtenim un batut de fruita, que no cal anomenar amb el manlleu anglès smoothie. Un suc és una cosa diferent, i crema se sol reservar per a altres preparacions culinàries.

Si no ens volem mullar sota la pluja, juguem en pista coberta, sense necessitat de dir-ne indoor. L'expressió a cobert és més general. I inolor és tota una altra cosa.

Els escacs tenen una popularitat relativa, però un dels seus termes s'ha fet prou general: és l'escac, que en castellà és jaque. I si amb la jugada acabeu el joc, serà un escac i mat. Si dieu jaca o jac el vostre adversari no us prendrà gaire seriosament.

Potser la jugada més espectacular del bàsquet i d'altres esports, l'esmaixada sempre fa efecte, especialment si eviteu el manlleu mate o l'adaptació mat. Un tap és una altra mena de jugada (també prou espectacular).

Els ciclistes (i altres esportistes) temen patir un defalliment, que els farà perdre moltes opcions de victòria. En castellà, se'n diu de vegades pájara, però en català no diem ocellada (amb aquest sentit), ni bajón.

Si us aficioneu a córrer valorareu que és un esport senzill, a l'abast de la majoria, però apassionant. I la mateixa senzillesa té la denominació: se'n diu córrer, i no cal ni running ni runing (ni rúner per al corredor o corredora).

L'alternativa catalana a l'anglès snowboard és surf de neu, que es practica amb una taula de surf, però de l'esport no se'n diu ni taula de neu ni tauleta de neu.

La forma catalana dessuadora remet a la funció d'aquesta peça de roba, que originàriament es feia servir en contextos esportius per evitar el refredament excessiu de la suor sobre el cos. En castellà se'n diu sudadera. La forma sudadora en català està mal formada. I un suèter és una altra cosa (i també és un manlleu, però que té molts anys).

La forma catalana tradicional vestíbul correspon a l'anglès hall. El vestidor i el ball són coses ben diferents.

En català es fa servir la forma sensellar com a equivalent a l'anglès homeless, la qual es considera preferible a sensecasa. Un vagabund no és exactament el mateix. També hi ha la forma sensesostre, que es refereix a un tipus específic de sensellar.

El verb català assetjar es considera l'alternativa més adequada a fer mobbing (i assetjament és el substantiu corresponent). En l'àmbit escolar es fa servir bullying, que també és assetjament (escolar, si cal precisar-ho). El verb torejar és tota una altra cosa.