Centenari Joan Brossa

A

Amor

Festa

Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
I el primer amb l'adjectiu assiri.

Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula congrés,
I acabarà l'estrofa plata.

Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu i
Jo. Posa un mot que et plagui en òria.

Amor, avui només t'escric
Per tal que escric rimi amb pessic.

Dotze sonets a Victòria (1957)

B

Barcelona

Imant

Poemes de l'Oc (1970)

C

Cinema

Abans dels Marx

A Pere i Maria-Rosa

Keaton perd el camí per la teulada.
Linder a contrallum se'n va de tort.
Langdon cull farigola i puja al Ford.
Laurel i Hardy fan la castanyada.

Chaplin reposa trist en una prada.
Harold Lloyd amb els plats corre pel port.
Keaton de sobte para tenda amb sort.
Larry Semon estripa la bugada.

Laurel somia al marge d'un camí.
Langdon, de festa, no encerta la rima.
Hardy troba al raspall una gillette.

Linder, espasa en mà, rebutja el Dret.
Chaplin s'eixuga taques de carmí.
I Keaton s'escabella amb una llima.

Tots eren mestres de la pantomima;
però a qui ret la feina entre els més llargs
em sembla que és, sens dubte, a Harpo Marx.

Els ulls de l'òliba (1974)

D

Dau

Poema objecte

Poema objecte (1969)

E

Elegia

Elegia al Che

Quadern de poemes (1969)

F

Frègoli

Darrera transformació

A Pepa

Gran Leopold:
Crec en la teva bondat
il·limitada. També
m'han informat que quan
et vas retirar de la vida teatral
havies fet deu mil representacions
i t'havies canviat de vestit, almenys,
un milió de vegades;
i que la primera ciutat on vas actuar
fora del teu país va ser precisament
Barcelona, la meva ciutat.
Llavors jo encara hi havia de néixer.
Però no hi fa res.
Un dia et vindré a conèixer
perquè el teu art i la teva
alegria en algun lloc, ho sé,
m'esperen des de sempre.
Em deixaràs emprovar els vestits
i sobretot les perruques.
En algun punt del no-res
m'esperes, amb el clavell
immarcescible al trau,
per fer-me conèixedor,
per fi, del teu espectacle
i per pronunciar junts
la paraula carnaval.

Accepta aquesta elegia d'aplaudiments,
amic Frègoli, amic meu estel·lar,
i guarda'm la butaca dellà el Temps.

Poema sobre Frègoli i el seu teatre (1965)

G

Guerra

La guerra

Travessa un burgès vestit de capellà
Travessa un bomber vestit de paleta.
Jo toco una terra ben humana.
Travessa un manyà vestit de barber.
Menjo un tros de pa
i faig un traguet d'aigua.

Em va fer Joan Brossa (1950)

H

Home

Un home esternuda

Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
Me'n vaig a dormir.
Això és tot.

Em va fer Joan Brossa (1950)

I

Identitat

Sonet del pur estrèpit

El vent lluita per ésser flor, la flor
Per ésser papalló, el papalló
Per ésser peix, el peix per ésser jo,
I jo, l'Arrel de la Creació.

Sembla fosca; sentida no té so;
Pot no existir, no obstant, existeix: ¿no
Vivim en la foscor tu i jo, però
La terra es mou en justa processó?

El món, un cap d'agulla m'esdevé.
Ni alt ni baix, no pots distingir re;
Un bri és gran com el turó darrer.

En mi, quan la lluna fa el seu ple,
Profund com l'aigua obscura anhelo ser.
De l'univers i jo, cap el primer.

Sonets de Caruixa (1949)

J

Joc

Joc de bitlles

Prosceni, tómbola, alfabet, riu, any,
cavalleria, efecte, peu, ciència,
aura, faluga, fruita, neu, afany,
llampec, rialla, porció, prudència.

Formatge, dalla, tamboret, company,
rellotge, avet, envelat, audiència,
muralla, estiu, caixó, barret, engany,
pàmpol, mirall, mostatxo, competència.

A la primera tirada he fet caure:
rellotge, estiu, caixó, mirall, barret,
pàmpol, engany, envelat i muralla.

A la segona: audiència, dalla,
company, formatge, llampec, tamboret,
afany, rialla, peu, faluga i aura.

Els ulls de l'òliba (1974)

K

Kembo

Kembo (1988)

L

Llibertat

Elegia

Salvador, per tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia.

M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora d'alegria,
darà salut a qui no perd carrer.

La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó.

Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caigut pas! Puig Antich, Salvador!

2 de març de 1976

Antologia de poemes de revolta (1978)

M

Miró

Sextina a Joan Miró

En el seu vuitanta-cinquè aniversari

El somni toca i mira ple de vida,
i sorgeix l'home d'un conjunt de ratlles;
els braços fan de banyes; a les taques
el sol obre el perfil de tot de signes,
i un nocturn nou, passat a foc i a flames,
esmenta el carnaval d'avui i sempre.

La vida expressa els seus desigs de sempre.
Els elements avancen, donen vida
i resten brasa de les seves flames.
Entre estels lineals de quatre ratlles
les formes es confonen amb els signes,
talment una harmonia emesa amb taques.

(Aquí l'element aigua són les taques.
Espai i aire van units, com sempre.
La terra en aquests quadres són els signes
?més que tenebres, claredat i vida.
El foc esmola l'ungla de les ratlles
si dels punts de color sorgeixen flames.)

Miró camina intacte entre les flames.
Una arrel regalima i peten taques,
nassos i trompes escarneixen ratlles,
i els ulls mirem els ulls, miralls de sempre.
Voltat de galls, Miró pinta la vida
i viu els quadres, hortolà de signes.

La llum i el so, els percebem als signes.
La llibertat és vista i emet flames.
Puja dels peus la força de la vida;
canta i més canta el blau d'un fons de taques
i broten fulles del cos humà, sempre
enllà del pensament teixit a ratlles.

Deixem el sol a terra sense ratlles.
La lluna ve de lluny i parla amb signes,
però els seus raigs no es perden perquè sempre
s'acosten a l'origen quatre flames
amb cresta o barretina. Així les taques
no ens priven que tornem de mort a vida.

Miró dóna la vida amb punts i ratlles;
l'alè surt de les taques i dels signes,
i amor i flames restaran per sempre.

Març de 1978

Tercer llibre de sextines

N

Nit

Enllà de l'espai que percebem brilla multitud innombrable de mons semblants al nostre.
Tots giren i es mouen.
Trenta-set milions de terres. Nou milions cinc-centes mil llunes.
Penso amb espant en distàncies incalculables
i en milions de globus morts
al voltant de sols ja apagats.
Medito sobre l'orgull.
Què s'esdevé més enllà dels astres?
El terra està regat.
Una dona fa un petó a una nena.
Avui el sopar ha estat d'allò més bo.
Se sent tocar un manubri.
A la paret hi ha un mirall penjat.
Entreu, entreu, la porta és ben oberta.
A fora passen un pastor i un drapaire.

Em va fer Joan Brossa (1950)

O

Oblit

Epíleg

Per ser feliç, mortal, camina sempre
i oblida.

La clau a la boca (1996)

P

Poesia

Poema visual

Rast de poemes (1970)

Q

Vida quotidiana

Esquerra il·luminada

Ai, aurífiques llums m'enlluernaven
Enmig dels espectacles de misèria!
Tinc set. Foragiteu farga i ventada,
Bressol i fossa.

Imatge, en el cristall, bosc repeteixi.
Alta Veritat, trenca el llaç que lliga
Gestos pausats en punts de defallença,
El vern, la soca.

Canvia'm la sabata funerària
Per l'espardenya blanca en pic de roca.
Llenço al sorral els sucs misteriosos.
Al pa la data.

Posem als muls arnesos nous de trinca,
Pans cònics amassem com el vilatge;
Les satisfaccions que vagin juntes,
No en grup simbòlic.

Buidem caixes de llamps contra fronteres.
La fusta de l'altura ha estat tallada;
La vida no serà res més que vida
Quotidiana.

Lligades amb el foc totes les flames,
Anem avant, avant, relliguem forces.
Al pa, que a cap museu mai no figura,
Reto homenatge.

Odes rurals (1951)

R

Riquesa

Epíleg

Conec la utilitat de la inutilitat.
I tinc la riquesa de no voler ser ric.

La memòria encesa (1998)

S

Silenci

Escolteu aquest silenci.

El saltamartí (1963)

T

Temps

El temps

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura-.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

El saltamartí (1963)

U

Univers

Amor,
en aquest poema
no existeix el temps:
tot el curs de l'Univers
s'hi dóna a la vegada.

Poemes civils (1960)

V

Vaga general

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.

Askatasuna (1969-70)

W

Wagner

Poema visual

Poema visual (1988)

X

Ics

X

Tancant el cicle, retorno a l'u,
ara, però, amb tots els coneixements.
Transcorren segles i segles.Les civilitzacions se succeixen.
Cal afegir al saber una més ampla dimensió de l'ésser.
Els homes lluiten els uns contra els altres.
Posen la intel·ligència al servei de males coses.
A l'un el preocupen els sentiments
ordinaris de la gent extraordinària,
l'altre s'interessa pels sentiments
extraordinaris de la gent ordinària.
S'aturen. Els satisfà un esquema
i maten la facultat de sorprendre's.
I és fàcil d'endevinar que vindrà el dia,
després d'erupcions i esquerdes,
que l'univers continuarà existint
sense l'home.

Suite tràmpol o el compte enrera (1992)

Y

I grega

Mitjançant l'ús de vint-i-sis lletres
diferents he pogut escriure aquest llibre
que adés reflecteix la realitat, adés
el meu esperit en llibertat i on
el primer mot mena a l'últim.

Calcomanies (1972)

Z

Zeta

Poema visual

Poema visual, La cabaleta (1974)