A

Bro
ssa

Z

cap avall

Joan Brossa a la 2a Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, 1982.
Joan Brossa a la 2a Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, 1982. JAUME MAYMÓ

Centenari

Joan
Brossa

1919-1998

El 2019 és l’Any Brossa.
En el centenari del naixement del poeta, publiquem aquest diccionari brossià a partir dels seus versos.
Una invitació al joc, la revolta i la vida.

17 de gener del 2019

Selecció de poemes per

Manuel Guerrero Brullet

Poemes i imatges d'obres de Joan Brossa
gentilesa de la Fundació Joan Brossa

A

Amor

Festa

  • Avui només escric deliri
  • I després la paraula amant,
  • Perquè aquest vers rimi amb brillant,
  • I el primer amb l'adjectiu assiri.

 

  • Ara aquí poso serenata;
  • Tal és el vers; avui només
  • Escric la paraula congrés,
  • I acabarà l'estrofa plata.

 

  • Començo amb el teu nom Victòria
  • I no continuo, que avui
  • Només escric els pronoms tu i
  • Jo. Posa un mot que et plagui en òria.

 

  • Amor, avui només t'escric
  • Per tal que escric rimi amb pessic.

Dotze sonets a Victòria (1957)

B

Barcelona

Imant

Poemes de l'Oc (1970)

C

Cinema

Abans dels Marx

A Pere i Maria-Rosa

  • Keaton perd el camí per la teulada.
  • Linder a contrallum se'n va de tort.
  • Langdon cull farigola i puja al Ford.
  • Laurel i Hardy fan la castanyada.

 

  • Chaplin reposa trist en una prada.
  • Harold Lloyd amb els plats corre pel port.
  • Keaton de sobte para tenda amb sort.
  • Larry Semon estripa la bugada.

 

  • Laurel somia al marge d'un camí.
  • Langdon, de festa, no encerta la rima.
  • Hardy troba al raspall una gillette.

 

  • Linder, espasa en mà, rebutja el Dret.
  • Chaplin s'eixuga taques de carmí.
  • I Keaton s'escabella amb una llima.

 

  • Tots eren mestres de la pantomima;
  • però a qui ret la feina entre els més llargs
  • em sembla que és, sens dubte, a Harpo Marx.

Els ulls de l'òliba (1974)

D

Dau

Poema objecte

Poema objecte (1969)

E

Elegia

Elegia al Che

Quadern de poemes (1969)

F

Frègoli

Darrera transformació

A Pepa

  • Gran Leopold:
  • Crec en la teva bondat
  • il·limitada. També
  • m'han informat que quan
  • et vas retirar de la vida teatral
  • havies fet deu mil representacions
  • i t'havies canviat de vestit, almenys,
  • un milió de vegades;
  • i que la primera ciutat on vas actuar
  • fora del teu país va ser precisament
  • Barcelona, la meva ciutat.
  • Llavors jo encara hi havia de néixer.
  • Però no hi fa res.
  • Un dia et vindré a conèixer
  • perquè el teu art i la teva
  • alegria en algun lloc, ho sé,
  • m'esperen des de sempre.
  • Em deixaràs emprovar els vestits
  • i sobretot les perruques.
  • En algun punt del no-res
  • m'esperes, amb el clavell
  • immarcescible al trau,
  • per fer-me conèixedor,
  • per fi, del teu espectacle
  • i per pronunciar junts
  • la paraula carnaval.

 

  • Accepta aquesta elegia d'aplaudiments,
  • amic Frègoli, amic meu estel·lar,
  • i guarda'm la butaca dellà el Temps.

Poema sobre Frègoli i el seu teatre (1965)

G

Guerra

La guerra

  • Travessa un burgès vestit de capellà
  • Travessa un bomber vestit de paleta.
  • Jo toco una terra ben humana.
  • Travessa un manyà vestit de barber.
  • Menjo un tros de pa
  • i faig un traguet d'aigua.

Em va fer Joan Brossa (1950)

Joan Brossa jove estirat al terra, 194?.
Joan Brossa jove estirat al terra, 194?. ROMAN FERRER

H

Home

Un home esternuda

  • Un home esternuda.
  • Passa un cotxe.
  • Un botiguer tira la porta de ferro avall.
  • Passa una dona amb una garrafa plena d'aigua.
  • Me'n vaig a dormir.
  • Això és tot.

Em va fer Joan Brossa (1950)

I

Identitat

Sonet del pur estrèpit

  • El vent lluita per ésser flor, la flor
  • Per ésser papalló, el papalló
  • Per ésser peix, el peix per ésser jo,
  • I jo, l'Arrel de la Creació.

 

  • Sembla fosca; sentida no té so;
  • Pot no existir, no obstant, existeix: ¿no
  • Vivim en la foscor tu i jo, però
  • La terra es mou en justa processó?

 

  • El món, un cap d'agulla m'esdevé.
  • Ni alt ni baix, no pots distingir re;
  • Un bri és gran com el turó darrer.

 

  • En mi, quan la lluna fa el seu ple,
  • Profund com l'aigua obscura anhelo ser.
  • De l'univers i jo, cap el primer.

Sonets de Caruixa (1949)

J

Joc

Joc de bitlles

  • Prosceni, tómbola, alfabet, riu, any,
  • cavalleria, efecte, peu, ciència,
  • aura, faluga, fruita, neu, afany,
  • llampec, rialla, porció, prudència.

 

  • Formatge, dalla, tamboret, company,
  • rellotge, avet, envelat, audiència,
  • muralla, estiu, caixó, barret, engany,
  • pàmpol, mirall, mostatxo, competència.

 

  • A la primera tirada he fet caure:
  • rellotge, estiu, caixó, mirall, barret,
  • pàmpol, engany, envelat i muralla.

 

  • A la segona: audiència, dalla,
  • company, formatge, llampec, tamboret,
  • afany, rialla, peu, faluga i aura.

Els ulls de l'òliba (1974)

K

Kembo

Kembo

Kembo (1988)

L

Llibertat

Elegia

  • Salvador, per tu no hi ha Amnistia;
  • cap joc de queixes no té res a fer;
  • però el teu pensament, gall guerriller,
  • recosirà la llum en el nou dia.

 

  • M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
  • afany de lluita que el fullam canvia;
  • el teu exemple, vora d'alegria,
  • darà salut a qui no perd carrer.

 

  • La Llibertat, columna de la fruita,
  • fa clara la diada de la lluita,
  • que a poc a poc va esdevenint filó.

 

  • Rellotge sempre de la gent que lluita,
  • obres la gàbia a muntanyes. No
  • has caigut pas! Puig Antich, Salvador!

 

  • 2 de març de 1976

Antologia de poemes de revolta (1978)

M

Miró

Sextina a Joan Miró

En el seu vuitanta-cinquè aniversari

  • El somni toca i mira ple de vida,
  • i sorgeix l'home d'un conjunt de ratlles;
  • els braços fan de banyes; a les taques
  • el sol obre el perfil de tot de signes,
  • i un nocturn nou, passat a foc i a flames,
  • esmenta el carnaval d'avui i sempre.

 

  • La vida expressa els seus desigs de sempre.
  • Els elements avancen, donen vida
  • i resten brasa de les seves flames.
  • Entre estels lineals de quatre ratlles
  • les formes es confonen amb els signes,
  • talment una harmonia emesa amb taques.

 

  • (Aquí l'element aigua són les taques.
  • Espai i aire van units, com sempre.
  • La terra en aquests quadres són els signes
  • ?més que tenebres, claredat i vida.
  • El foc esmola l'ungla de les ratlles
  • si dels punts de color sorgeixen flames.)

 

  • Miró camina intacte entre les flames.
  • Una arrel regalima i peten taques,
  • nassos i trompes escarneixen ratlles,
  • i els ulls mirem els ulls, miralls de sempre.
  • Voltat de galls, Miró pinta la vida
  • i viu els quadres, hortolà de signes.

 

  • La llum i el so, els percebem als signes.
  • La llibertat és vista i emet flames.
  • Puja dels peus la força de la vida;
  • canta i més canta el blau d'un fons de taques
  • i broten fulles del cos humà, sempre
  • enllà del pensament teixit a ratlles.

 

  • Deixem el sol a terra sense ratlles.
  • La lluna ve de lluny i parla amb signes,
  • però els seus raigs no es perden perquè sempre
  • s'acosten a l'origen quatre flames
  • amb cresta o barretina. Així les taques
  • no ens priven que tornem de mort a vida.

 

  • Miró dóna la vida amb punts i ratlles;
  • l'alè surt de les taques i dels signes,
  • i amor i flames restaran per sempre.

 

  • Març de 1978

Tercer llibre de sextines

Estudi de Joan Brossa al carrer de Gènova, 1990.
Estudi de Joan Brossa al carrer de Gènova, 1990. MARTÍ GASULL

N

Nit

Nit

  • Enllà de l'espai que percebem brilla multitud innombrable de mons semblants al nostre.
  • Tots giren i es mouen.
  • Trenta-set milions de terres. Nou milions cinc-centes mil llunes.
  • Penso amb espant en distàncies incalculables
  • i en milions de globus morts
  • al voltant de sols ja apagats.
  • Medito sobre l'orgull.
  • Què s'esdevé més enllà dels astres?
  • El terra està regat.
  • Una dona fa un petó a una nena.
  • Avui el sopar ha estat d'allò més bo.
  • Se sent tocar un manubri.
  • A la paret hi ha un mirall penjat.
  • Entreu, entreu, la porta és ben oberta.
  • A fora passen un pastor i un drapaire.

Em va fer Joan Brossa (1950)

O

Oblit

Epíleg

  • Per ser feliç, mortal, camina sempre
  • i oblida.

La clau a la boca (1996)

P

Poesia

Poema visual

Rast de poemes (1970)

Q

Vida quotidiana

Esquerra il·luminada

  • Ai, aurífiques llums m'enlluernaven
  • Enmig dels espectacles de misèria!
  • Tinc set. Foragiteu farga i ventada,
  •     Bressol i fossa.

 

  • Imatge, en el cristall, bosc repeteixi.
  • Alta Veritat, trenca el llaç que lliga
  • Gestos pausats en punts de defallença,
  •     El vern, la soca.

 

  • Canvia'm la sabata funerària
  • Per l'espardenya blanca en pic de roca.
  • Llenço al sorral els sucs misteriosos.
  •     Al pa la data.

 

  • Posem als muls arnesos nous de trinca,
  • Pans cònics amassem com el vilatge;
  • Les satisfaccions que vagin juntes,
  •     No en grup simbòlic.

 

  • Buidem caixes de llamps contra fronteres.
  • La fusta de l'altura ha estat tallada;
  • La vida no serà res més que vida
  •     Quotidiana.

 

  • Lligades amb el foc totes les flames,
  • Anem avant, avant, relliguem forces.
  • Al pa, que a cap museu mai no figura,
  •     Reto homenatge.

Odes rurals (1951)

R

Riquesa

Epíleg

  • Conec la utilitat de la inutilitat.
  • I tinc la riquesa de no voler ser ric.

La memòria encesa (1998)

S

Silenci

  • Escolteu aquest silenci.

El saltamartí (1963)

Joan Brossa jove a 'Els Furiosos', 1947.
Joan Brossa jove a 'Els Furiosos', 1947. LLUÍS M. RIERA  /  Estudi de Joan Brossa al carrer de Gènova, 1990. MARTÍ GASULL

T

Temps

El temps

  • Aquest vers és el present.

 

  • El vers que heu llegit ja és el passat
  • -ja ha quedat enrera després de la lectura-.
  • La resta del poema és el futur,
  • que existeix fora de la vostra
  • percepció.

 

  • Els mots
  • són aquí, tant si els llegiu
  • com no. I cap poder terrestre
  • no ho pot modificar.

El saltamartí (1963)

U

Univers

  • Amor,
  • en aquest poema
  • no existeix el temps:
  • tot el curs de l'Univers
  • s'hi dóna a la vegada.

Poemes civils (1960)

V

Vaga general

  • La gent no s'adona del poder que té:
  • amb una vaga general d'una setmana
  • n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
  • paralitzar l'Estat i demostrar que
  • les lleis que imposen no són necessàries.

Askatasuna (1969-70)

W

Wagner

Poema visual

Poema visual (1988)

X

Ics

X

  • Tancant el cicle, retorno a l'u,
  • ara, però, amb tots els coneixements.
  • Transcorren segles i segles.Les civilitzacions se succeixen.
  • Cal afegir al saber una més ampla dimensió de l'ésser.
  • Els homes lluiten els uns contra els altres.
  • Posen la intel·ligència al servei de males coses.
  • A l'un el preocupen els sentiments
  • ordinaris de la gent extraordinària,
  • l'altre s'interessa pels sentiments
  • extraordinaris de la gent ordinària.
  • S'aturen. Els satisfà un esquema
  • i maten la facultat de sorprendre's.
  • I és fàcil d'endevinar que vindrà el dia,
  • després d'erupcions i esquerdes,
  • que l'univers continuarà existint
  • sense l'home.

Suite tràmpol o el compte enrera (1992)

Y

I grega

  • Mitjançant l'ús de vint-i-sis lletres
  • diferents he pogut escriure aquest llibre
  • que adés reflecteix la realitat, adés
  • el meu esperit en llibertat i on
  • el primer mot mena a l'últim.

Calcomanies (1972)

Z

Zeta

Poema visual

Poema visual, La cabaleta (1974)

Consulta més continguts

L’ARA fa aquest dissabte un diari especial dedicat a Joan Brossa

Ricard Marfà

Disseny

Marc Funollet  i  Jordi Guilleumas

Programació