Demano als Reis d’Orient que aquest 2016 sigui l’any de les oportunitats per al jovent. El context, complicat, ha castigat a totes les franges d’edat però especialment la gent jove, que corre el perill de ser la primera generació que viu pitjor que l’anterior. Se m’acut posar èmfasi en el fet que, entre tots, hem de propiciar l’enginy, el risc, la innovació. Ser agosarats. Deixar-nos anar. Emprendre camins i explorar-ne de nous, tants com puguem. No esperem les oportunitats, generem-les.
I hem de poder-nos equivocar. M’agradaria que aquest fos, a part d’un any d’oportunitats, l’any del dret a equivocar-se i a fracassar, i és que si no tenim dret a equivocar-nos i a fracassar, la por ens envaeix i no som prou atrevits. Socialment l’equivocació i el fracàs no haurien de ser penalitzats, sinó que haurien de servir per valorar –i molt!– a qui ha sigut capaç d’enfrontar-se al repte, i engrescar així a tornar-ho a intentar.
Quan aconseguim això, fruit d’un pacte social, aconseguirem que tots aquests intents de ben segur al final (o, qui sap, potser al principi) seran èxits i beneficiaran a tothom, al conjunt de la societat. I és que l’èxit individual propicia l’èxit col·lectiu o, dit al revés, l’èxit col·lectiu és fruit de la suma d’èxits individuals.
En la mateixa línia, aquest nou pacte social donaria ales a la cultura de l’esforç, aprofundiríem en valors ciutadans, tan necessaris sempre però tan absents últimament.
També ens esmolaria l’enginy, tindríem noves idees circulant, noves formes de fer, de ser, de treballar, d’investigar, de dirigir projectes, empreses i/o administracions públiques.
Aire fresc constant, en definitiva, que ajudaria a tots, a totes les generacions.
Les administracions públiques, i les empreses privades també, han de ser sensibles a això i, a més de fer programes i plans específics per ajudar a la creació, a l’emprenedoria, han d’anar a l’arrel tenint en compte l’educació, la formació i la capacitació professional, i el context socioeconòmic que t’ajuda a generar oportunitats.
La meva petició, doncs, és col·lectiva. I un desig: que ens llancem a tirar endavant!