Per a una experiència completa, et recomanem que activis el so del reportatge i del teu dispositiu

C. Aragó — Passeig de Gràcia

4 JULIOL — 9:00 H

C. Joaquim Costa — C. Ferlandina

1 JULIOL — 21:15 H

Ronda de Dalt — C. de l’Arquitectura

4 JULIOL — 8:30 H

Plaça del Sol

1 JULIOL — 21:00 H

Barcelona:
la tortura del soroll

El trànsit és la principal causa de decibels però en els punts amb molt d’oci es disparen a la nit i generen més queixes

Maria Ortega
Auri Garcia Morera

10 de juliol del 2022

“El soroll és com una gota malaia que se’t fica al cap i que fa que sempre parlis més alt i que tanquis les finestres encara que faci molta calor. És esgotador”

“De nit sempre hi ha soroll i, depèn de com vagi la cosa, hi haurà més o menys crits, més o menys música o skates passant i et tocarà més a prop o més lluny de la finestra”

Són testimonis de les dues principals problemàtiques de soroll que té Barcelona. La primera, a molta diferència de la segona, és el trànsit, que tot sol ja aconsegueix que el 57% dels barcelonins visquin exposats durant tot el dia a nivells de decibels més alts que els que l’OMS considera perjudicials per a la salut (53 decibels durant tot el dia i 45 de nit) i que s’acarnissa amb els veïns de l’Eixample i amb els que viuen en artèries com la Travessera de Dalt, la Via Laietana (abans de la reforma) o el Paral·lel.

La segona causa de problemes de convivència amb el soroll és l’oci nocturn, que afecta zones més focalitzades de la ciutat i s’ha estudiat menys: aquí, els grans damnificats són els veïns de Ciutat Vella en general, però també els dels barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Vila de Gràcia i la zona de discoteques de Sant Gervasi-Galvany, on els sonòmetres registren mitjanes per sobre dels 70 decibels les nits de cap de setmana. I pics encara més alts, que són els que acaben de pertorbar el son dels veïns. Ho tenen clar a la plataforma veïnal de les places de Gràcia:

“És com intentar dormir amb una aspiradora encesa i que, en funció del moment, faci pujades sobtades. Vivim amb angoixa de com serà la nit”

Barcelona és una ciutat massa sorollosa tant de dia com de nit, i si el trànsit dona alguna treva en horari nocturn, és llavors quan repunten els problemes de soroll que tenen origen en botellons, terrasses, sortides de locals, festes en pisos turístics... Aquests segons tenen més pes en zones sense trànsit o amb pas reduït de vehicles, des del Poblenou fins a Sants i des de Gràcia fins a la Barceloneta, i són els que han unit en una nova plataforma veïns d’una vintena de zones de la ciutat que clamen pel seu dret a dormir. “El soroll mata”, repeteixen. Les dues cares del soroll a Barcelona queden clares en els més de 70 decibels que de mitjana es registren a l’hora punta del matí d’un dilluns a la Travessera de Dalt o a Balmes, o els mateixos nivells un divendres a les 23 h a les places de Gràcia (molt per sobre del límit de 50 decibels a la nit que recull la directiva europea i del que marca l’ordenança municipal). Són dues cares d’una mateixa moneda: moltes vegades en els carrers d’on es treu trànsit, que és la principal causa de soroll, hi creix l’ús intensiu de l’espai públic.

“Descansar bé és tan important com fer esport o cuidar l’alimentació, però encara no hi ha tanta consciència que cal protegir aquest dret”

Gemma Tarafa

Regidora de Salut de Barcelona

L’Ajuntament ha identificat 11 zones que són les que més concentren la problemàtica de soroll nocturn (aquell que no va lligat als cotxes), on ara vol aplicar mesures “quirúrgiques” com avançar l’horari de tancament de les terrasses o desplegar-hi més agents cívics per evitar botellons. El pla municipal també té mesures enfocades a reduir el soroll del trànsit, com l’avenç de les superilles o provar radars acústics per detectar els vehicles més sorollosos.

Sensors de soroll i zones problemàtiques

Punts amb un històric de dades significatiu del 24/1 al 12/6 i zones tensionades acústicament en horari nocturn, segons l’Ajuntament

L’Ajuntament de Barcelona fa temps que mesura el nivell de soroll en un centenar de punts repartits per la ciutat, però aquest històric de dades no cobreix del tot bé les 11 zones identificades com a problemàtiques en el nou pla contra el soroll presentat pel consistori al maig. A mitjans de juny es van instal·lar nous sensors que tot just ara comencen a acumular dades.

L’històric té una bona cobertura a les places de Gràcia i algunes de les zones identificades com a problemàtiques de Ciutat Vella.

Fins ara hi havia pocs sensors, i no del tot ben ubicats, al carrer Enric Granados, el Triangle Lúdic de Sant Martí i la rambla del Poblenou.

I no hi havia cap sensor a les altres zones problemàtiques de Ciutat Vella, a la plaça Osca de Sants i al carrer Rogent, al Clot.

El problema, en xifres

57%

dels barcelonins viuen exposats durant tot el dia a nivells de soroll del trànsit més alts dels que l’Organització Mundial de la Salut considera tolerables (53 decibels de dia). Un 27% superen de llarg aquest topall (més de 65 decibels)

210.000

barcelonins pateixen afectació emocional, psicològica i social per l'exposició al soroll

60.000

barcelonins pateixen trastorns greus del son derivats del soroll del trànsit, que impacta en la seva salut

300

casos nous de cardiopatia isquèmica del cor, el 3% de les morts per aquesta causa cada any a Barcelona, són atribuïbles al soroll del trànsit. Causa 30 morts anuals a la ciutat

Trav. de Dalt - pl. Lesseps

21 JUNY — 8:20 H

— 1 —

Zones amb molt de trànsit

“Tenim controlat que entre les set i les nou del matí dels dies laborables els sonòmetres marquen entre 72 i 74 decibels”

Ho diu Arnau Serra, que viu i treballa (o ho intenta) a la Travessera de Dalt. Assegura que la tortura acústica baixa una mica de matinada, però que llavors, amb menys volum de vehicles, hi ha qui aprofita per prémer més l’accelerador (i fer una mica més de soroll) i que dormir amb les finestres obertes encara que faci molta calor és una quimera. La seva família ha invertit en un reforç per a les persianes i en un canvi de finestres per intentar pal·liar la situació:

“És un soroll constant que se’t fica dins del cap. Una gota malaia”

El soroll del trànsit no genera el mateix volum de trucades al 112 que els excessos de l’oci nocturn perquè molts veïns l’assumeixen ja com un mal endèmic de la ciutat, però és la principal causa de problemes de salut vinculats als decibels encara que molts cops ja ni es percebi així. La investigadora de l’ISGlobal Maria Foraster en posa un exemple gràfic i avisa que no cal que un soroll et desperti a mitjanit per confirmar que t'està condicionant el descans:

“És com quan en una habitació hi ha encès algun aparell, com un extractor o un aire condicionat, que fa un brunzit constant i quan, de cop, s’apaga, tothom es relaxa encara que abans no hagués percebut aquest soroll com una molèstia”

L’ISGlobal constata que el soroll del trànsit és la principal causa de soroll tant de dia com de nit i també la que més s’ha estudiat perquè afecta un nombre més elevat de població que el soroll per oci nocturn. Un estudi fet per aquesta entitat en 38 escoles ha demostrat que el soroll afecta el desenvolupament cognitiu dels infants: els minva el desenvolupament de la memòria i la capacitat d’atenció. L’informe diu, també, que els pics de soroll tenen més afectació en els alumnes que les mitjanes altes de decibels.

Foraster avisa que el fet de conviure amb nivells alts de soroll pot derivar en malalties cròniques i apunta, a més de les patologies cardiovasculars (entre les quals destaca l’infart de miocardi), els problemes de son que poden traduir-se en estrès, l'afectació cognitiva que ja s’ha demostrat en infants i el fet que també es comenci a observar que el soroll pot desencadenar malalties metabòliques com l’obesitat o la diabetis.

Soroll en global

Mitjana dels 7 dies de la setmana i les 24 hores, del 24/1 al 12/6 (en decibels)

48 dB

74 dB

Aquest és el nivell de soroll mitjà de 110 punts repartits per tota la ciutat, incloent-hi cada dia de la setmana i cada hora del dia.

Carrers amb molt trànsit situats a prop de les zones més cèntriques i amb més activitat, com la Travessera de Dalt, el Paral·lel o la Via Laietana, tenen el nivell de soroll més alt.

Carrers amb trànsit d’entrada i sortida de la ciutat, com la Meridiana i la Gran Via, tenen un nivell de soroll mitjà.

I carrers pacificats i places de zones com la Vila de Gràcia o Ciutat Vella tenen el nivell de soroll més baix.

En les dades detallades hora a hora per 15 d’aquests punts es pot comprovar per què els carrers amb trànsit més cèntrics tenen pitjors registres globals: tenen soroll tant els matins d’entre setmana com les nits d’entre setmana i dels caps de setmana.

Soroll per franges horàries

Mitjana per dia de la setmana i hora, del 24/1 al 12/6 (en decibels)

Via Laietana

Av. Paral·lel

Trav. de Dalt

Gran Via

Av. Meridiana

C. Enric Granados

C. Joaquim Costa

C. Tuset

C. Parlament

Pl. George Orwell

Pl. de la Concòrdia

Pl. del Sol

Pl. Masadas

Pl. del Nord

Pl. Herenni

DL.
0h DT.
0h DC.
0h DJ.
0h DV.
0h DS.
0h DG.
0h

La Via Laietana, el Paral·lel i la Travessera de Dalt se situen entre els 72 i els 75 decibels els dilluns de 8 a 9 del matí, per sobre de vies d’entrada i sortida com la Gran Via i la Meridiana, que estan entre els 70 i els 73 decibels.

Els carrers més cèntrics també estan per sobre, entre els 67 i els 72 decibels, els dilluns a la nit, en què les vies d’accés se situen entre els 69 i 74 decibels.

La distància s’eixampla una mica més les nits del cap de setmana: els divendres d’11 a 12 de la nit, la Via Laietana, el Paral·lel i la Travessera de Dalt estan entre els 69 i els 74 decibels, i la Gran Via i la Meridiana, entre els 66 i els 69.

El problema, en xifres

Districtes

Els veïns de l’Eixample són els que més pateixen el soroll del trànsit, mentre que els de Ciutat Vella són els més exposats a sorolls nocturns.

32%

dels veïns de l’Eixample diuen patir molèsties intenses pel soroll del trànsit dins de casa seva durant el dia

47%

dels barcelonins asseguren que al seu barri hi ha molt de soroll. Els més crítics són els de Ciutat Vella (74%), seguits dels de l’Eixample (69%), i els que menys diuen que pateixen el problema són els d’Horta-Guinardó (30%)

25%

Si es compara amb altres ciutats europees, Barcelona està entre el 25% que té més població exposada a nivells alts de soroll de trànsit durant el dia i la situació és pitjor de nit

c. Enric Granados - c. Provença

7 JULIOL — 23:00 H

— 2 —

L’altra cara de l’oci nocturn

“No estem en contra de les terrasses, ni diem que Barcelona hagi de tenir el mateix soroll que un poble de muntanya. Només demanem que, a partir de les onze de la nit, el soroll baixi i puguem dormir”

És el lament de la Laia i el Raúl, de la plataforma Places de Gràcia, que asseguren que, quan s’acosta el cap de setmana, ja viuen amb "l’ansietat" de saber com serà cada nit i quina plaça s’endurà la pitjor part. El problema, diuen, ve de tres fronts: l'acumulació de terrasses, els grups que fan botellons i les moltes festes autoritzades per l’Ajuntament (i que no són la famosa festa major del barri) que s’acaben allargant fins a altes hores:

“El soroll no acaba quan qui organitza recull. La gent continua allà fins molt més tard”

“Sabem que vivim en una plaça i que tindrem més soroll que un carrer aïllat, però estem parlant de mitjanes de més de 70 decibels de nit i de puntes de més de 80. I això no hi ha qui ho aguanti. Això expulsa veïns”

I el problema no és exclusiu de Gràcia: es repeteix amb particularitats pròpies als carrers del Gòtic, el Raval, el Born o la Barceloneta. En vies amb moltes terrasses, com Enric Granados, o en punts que ja s’han fet clàssics del botellon com l'anomenat Triangle Golfo del Poblenou.

L’Ajuntament ha posat l'etiqueta de zones acústicament tensionades a 11 punts de la ciutat, on es consensuaran mesures com avançar l’horari de tancament de terrasses si es veu que la corba de soroll cau quan es retiren taules i cadires. Un punt que xoca frontalment amb el Gremi de Restauradors. El seu director, Roger Pallarols, rebutja que es posi el focus sobre l’horari de les terrasses quan considera "obvi" que aquest “no és el problema”:

“Atacar l’horari de les terrasses només perjudicarà l’economia i la vida social, només acontentarà els pocs que estan en contra de tot i només servirà per desenfocar el problema sense que es resolgui de debò”

I assenyala com a principal causa de tot l’incivisme i la manca d’ordre públic. Un diagnòstic que comparteix el PSC, soci de govern de Colau, que també rebutja posar les terrasses en el centre d'atenció i demana endurir les mesures contra el consum d’alcohol al carrer.

Entre els mesos de gener i abril d’aquest 2022, la Guàrdia Urbana ha interposat 3.941 sancions per temes relacionats amb el soroll, el doble que en el mateix període de l’any passat, encara amb moltes restriccions a la vida nocturna.

Soroll les nits del cap de setmana

Mitjana dels divendres i dissabtes d’11 a 12 de la nit, del 24/1 al 12/6 (en decibels)

48 dB

74 dB

Els colors del mapa canvien radicalment si es mira només el nivell de soroll d'11 a 12 de la nit els divendres i els dissabtes.

Dels carrers amb trànsit d'entrada i sortida de la ciutat, la Meridiana té un nivell de soroll baix i a la Gran Via es manté un nivell de soroll alt.

Els carrers amb molt trànsit de zones cèntriques, com la Travessera de Dalt, el Paral·lel o la Via Laietana, mantenen tots un nivell de soroll força alt.

Però, en aquest cas, és als carrers pacificats i places de zones com la Vila de Gràcia o Ciutat Vella, juntament amb Enric Granados o Tuset, on hi ha els nivells de soroll més alts.

En les dades detallades hora a hora es pot veure que les nits dels caps de setmana el soroll d’alguns carrers pacificats i places supera el dels carrers amb trànsit, tot i que no per molt. Alguns carrers pacificats també tenen força soroll, però menys, durant tota la setmana.

Soroll per franges horàries

Mitjana per dia de la setmana i hora, del 24/1 al 12/6 (en decibels)

Via Laietana

Av. Paral·lel

Trav. de Dalt

Gran Via

Av. Meridiana

C. Enric Granados

C. Joaquim Costa

C. Tuset

C. Parlament

Pl. George Orwell

Pl. de la Concòrdia

Pl. del Sol

Pl. Masadas

Pl. del Nord

Pl. Herenni

DL.
0h DT.
0h DC.
0h DJ.
0h DV.
0h DS.
0h DG.
0h

Joaquim Costa, a Ciutat Vella, i Enric Granados, a l’Eixample, estan entre els 70 i els 75 decibels les nits dels divendres. Tuset, a Galvany, encara més, 76, i baixa més tard. Parlament, a Sant Antoni, menys, i baixa abans. Aquests carrers també tenen nivell alts de soroll les nits dels dies feiners.

La plaça George Orwell de Ciutat Vella, la plaça de la Concòrdia de les Corts o la plaça del Sol de Gràcia també tenen nivells alts, però menys que els carrers pacificats. En els tres casos arriben a uns 70 decibels. La resta de la setmana els registres són molt més baixos.

La plaça Masadas de la Sagrera, la plaça del Nord de Gràcia o la plaça Herenni de Sants tenen pics d’uns 70 decibels a la tarda durant tota la setmana. Els divendres el soroll s’allarga durant el vespre. A les nits, però, tenen molt menys soroll que altres places.

El problema, en xifres

10%

A l’Antiga Esquerra de l’Eixample, al Raval, al Gòtic, al Born i a Sant Gervasi-Galvany, més del 10% dels veïns viuen exposats a un soroll derivat de l’oci nocturn per sobre dels 50 decibels

20%

El barri que té més veïns exposats a molèsties de l’oci nocturn és l’Antiga Esquerra de l’Eixample (20% de la població), però el districte que en surt en conjunt més mal parat és Ciutat Vella

15%

dels barcelonins asseguren que es desperten com a mínim un cop a la setmana per soroll. Els que més ho pateixen són els de Ciutat Vella (29%)

22 milions

de persones pateixen una molèstia intensa deguda al soroll al conjunt d’Europa, i hi ha més de 12.000 morts prematures cada any per l’exposició crònica al soroll ambiental

Nota metodològica

Per a l’elaboració d’aquest interactiu s’han recopilat les dades dels sensors de mesura de soroll ambiental publicades a la plataforma Sentilo BCN de l’Ajuntament de Barcelona entre el dilluns 24 de gener i el diumenge 12 de juny, les 20 setmanes completes després del final del toc de queda, el 20 de gener. S’ha generat una base de dades amb més de 20 milions de registres, corresponents a 122 sensors. La majoria de sensors tenen un ritme d’un mesurament per minut, mentre que d’altres tenen 30, 10 o un mesurament per hora.

La plataforma Sentilo BCN permet consultar les dades gairebé en temps real i les dades immediatament anteriors, però no dades més antigues, cosa que ha fet que la recopilació de dades quedés afectada per problemes de connectivitat puntuals. En alguns moments de les 20 setmanes, les dades d’alguns dels sensors han quedat incompletes. En aquest interactiu s’han inclòs els 110 sensors per als quals es disposava d’un històric de dades representatiu per a cada dia de la setmana i cada hora del dia, i s’han descartat 12 sensors.

Per cadascun dels sensors s’ha calculat, primer, el nivell de soroll mitjà hora a hora per cadascun dels 140 dies, sempre que es disposés de prou dades, i després les mitjanes hora a hora per dia de la setmana. Per als 110 sensors inclosos hi havia dades que permetien calcular una mitjana representativa al llarg de diverses setmanes, però en alguns casos puntuals aquestes mitjanes poden reflectir alts i baixos que tenen relació amb una disponibilitat de dades lleugerament més baixa per a algunes franges horàries concretes.

En l’anàlisi dels patrons horaris, amb una selecció de 15 exemples, s’hi ha inclòs el sensor d’Enric Granados situat entre Consell de Cent i Diputació, i no el situat entre Provença i Mallorca, ja que el segon té un comportament molt anòmal, amb nivells de soroll molt alts a totes hores, perquè barreja el soroll d’Enric Granados amb el soroll del trànsit de Mallorca, i això impedeix analitzar patrons horaris. En el mapa amb les dades completes queda reflectit que aquest sensor té dades pitjors en les diferents franges horàries i en global.