Tot el que el
‘The New York Times’
ha dit de nosaltres

Per la forma que té, podria semblar que aquest és el gràfic d'un sismògraf, l'indicador d'un tremolor de terres, i en certa manera ho és. A partir de les metadades que té en obert l'històric diari ‘New York Times’, hem buscat tots els titulars d'articles d'aquesta capçalera nord-americana en què 'Barcelona', 'Catalonia' o 'catalans' hi apareguin o hi siguin paraules clau. L'objectiu és mirar d'intuir quin impacte internacional han provocat els diferents moments de la història recent del país i de la ciutat, entreveure quan el ‘New York Times’ ha percebut un sisme a casa nostra, aprofitant que la informació digitalitzada d'aquesta publicació s'allarga fins al segle XIX.

La imatge gran, el gràfic vist des de lluny de tot el segle XX i els primers vint anys del XXI, ens dibuixa coses que ja ens imaginàvem i potser d’altres de més sorprenents. Els tres grans moments que han provocat l'atenció del ‘New York Times’ en l'últim segle són fàcilment identificables: la caiguda de Barcelona durant la Guerra Civil, els Jocs Olímpics i el referèndum de l'1 d'Octubre amb les seves conseqüències immediates. L'octubre del 2017 és el mes en què en nombres absoluts més cops s'ha parlat de Barcelona o de Catalunya als titulars del ‘New York Times’ (96), més que durant el juliol dels Jocs (71) i més que el gener del 1939 (76).

0 referències

30

60

90

1901

Barcelona

1910

Catalonia/Catalans

JUL 36 -ABR 39

Guerra Civil

1950

GEN 1939

Caiguda de

Barcelona

JUL-AGO 1992

Jocs Olímpics

2000

OCT 2017

Referèndum

2019

L'època convulsa dels anys 30 està ben marcada, però fins i tot alguns episodis anteriors ja estaven coberts, com per exemple la Setmana Tràgica, que apareix clarament identificable. El 30 de juliol del 1909, en portada, una columna destacava que a Espanya la revolta amenaçava el rei: “La característica de la revolta a Barcelona és la fúria de les dones”, explicava el diari. A la pàgina dos, una columna escrita des de París relatava que els missatgers que havien arribat a la frontera detallaven la tragèdia que vivia Barcelona: “La sang corre per les clavegueres... hi ha violents combats a la Rambla i a la plaça Santa Anna”.

0 referències

30

60

90

1901

Barcelona

1910

Catalonia/Catalans

JUL-AGO 1909

Setmana Tràgica

1950

2000

2019

30 JUL 1909

Barcelona Mob Crushed

enllaç

En general, Barcelona té molt més protagonisme que el país, però hi ha dos moments en què l'interès per Catalunya sobresurt: un és òbviament l'octubre del 2017, però el 1931, sobretot al juny, el diari també va parlar molt del país. S'acabava de proclamar la República i la relació entre Espanya i Catalunya estava més que mai en qüestió. El 17 de juny el diari va publicar un breu titular: “Els catalans treballen en secret”. Explicaven que un comitè de sis persones havia marxat uns dies a algun lloc aïllat de Barcelona per preparar un esborrany de la Constitució catalana: “El lloc de la trobada és secret i només el sap el president de la Generalitat”.

0 referències

30

60

90

1901

Barcelona

1910

Catalonia/Catalans

JUN 1931

La República

1950

2000

2019

17 JUN 1931

Catalans Work in Secret

enllaç

Després de la Guerra apareixen també dos pics en el gràfic. Un és la vaga del tramvia. El primer gran desafiament al règim no va passar per alt al ‘New York Times’. El dissabte 24 de març del 1951, el corresponsal a Madrid publicava una columna explicant que Franco no les tenia totes amb les protestes. “El més notori de la vaga de Barcelona és que fins i tot els propietaris de les fàbriques hi han simpatitzat; no és una lluita de classes”, escrivia Sam Pope.

0 referències

30

60

90

1901

Barcelona

1910

Catalonia/Catalans

1950

MAR 1951

Vaga de tramvies

2000

2019

24 MAR 1951

Further Demonstrations Like That in Barcelona Seen...

enllaç

Unes dècades més tard també es va cobrir la Caputxinada i sobretot les posteriors manifestacions d'estudiants i de capellans que es van produir el maig del 1966. El 12 de març, a la pàgina 8, hi apareixia una columna titulada: “La policia espanyola envaeix un convent”. A dins s’hi explicava: “29 professors, intel·lectuals, artistes i observadors externs han estat detinguts. Entre els 29 hi ha Antoni Tàpies, un pintor modern”. Just a l'esquerra de la columna, un anunci animava a comprar-se un orgue Hammond a un preu immillorable: 650 dòlars. Nou dies després, el corresponsal de Roma destacava una “protesta espanyola davant del Papa”. Al segon paràgraf de l'article, el periodista explicava que “els joves portaven cartells on es podia llegir «Els catalans volem bisbes catalans» i «Llarga vida al Papa, Catalunya amb el Papa»”. El 12 de maig, en portada, el diari titulava: “La policia de Barcelona colpeja 100 capellans”.

0 referències

30

60

90

1901

Barcelona

1910

Catalonia/Catalans

1950

MAR 1966

Caputxinada

2000

2019

12 MAR 1966

They Rout Barcelona Sit-In by Students and Backers

enllaç

21 MAR 1966

Catalan Youths Wave Signs Decrying Choice of Bishop

enllaç

12 MAI 1966

Barcelona Police Beat 100 Priests

enllaç

Si ampliem el gràfic i anem cap als anys més recents, sorprèn com l'impacte dels Jocs Olímpics va ser fort durant l'esdeveniment però no va suposar un canvi. Si algú es pensa que després de les olimpíades Barcelona va començar a rebre l'atenció d'un diari com el ‘New York Times’, s'equivoca. En tot el 1993 i el 1994, un únic titular va mencionar Barcelona, i es tractava d’un reportatge sobre com l'arrest de Javier de la Rosa havia xocat la ciutat. De Catalunya, gairebé ni rastre. Enmig dels Jocs el diari va entrevistar Pasqual Maragall; el titular: “Barcelona té les coses gairebé sota control”. La baixa afluència a alguns esports molestava les cadenes de televisió nord-americanes, i Maragall es va excusar dient que havien hagut de donar moltes entrades a patrocinadors. Citem de l'article: “Hi ha hagut afluències mínimes en partits de futbol d'equips com Ghana, Austràlia i Qatar. «Aquí estem acostumats a veure bon futbol!», explica un periodista”.

0 referències

30

60

90

1990

Barcelona

Catalonia/Catalans

1992

JUL-AGO 1992

1994

Jocs Olímpics

DES 1994

Javier de la Rosa

1996

02 AGO 1992

Barcelona Has Things Almost Under Control

enllaç

Crida molt l'atenció com ha augmentat el nombre d'articles en els últims anys, sobretot el nombre d’articles que tenen Barcelona en el titular, especialment a la primavera. És Sant Jordi? És el Procés? La ciutat està més de moda? La resposta és que aquesta pujada tan marcada en el nombre d'articles es pot resumir en una sola cosa: el Barça.

0 referències

30

60

90

2005

Barcelona

Primaveres

2010

2015

2019

La primera Copa d'Europa del Barça, el 1992, no va merèixer cap menció al ‘New York Times’. La segona, el 2006, només un titular. Però, en canvi, el tram final de la Champions del 2012 i el posterior adeu de Guardiola van acumular fins a 17 referències. El torneig de tenis de Barcelona també és una referència habitual del diari.

0 referències

30

60

90

2005

Barcelona (tot)

Barcelona (només esports)

17 MAIG 2006

2a Champions (Arsenal)

27 MAIG 2009

3a Champions (ManU)

2010

28 MAIG 2011

4a Champions (ManU)

ABRIL 2012

Renúncia de Guardiola

2015

6 JUN 2015

5a Champions

(Juventus)

2019

29 MAI 2011

Prized Possession for Barcelona: Champions League Title

enllaç

Si a totes les notícies que fan referència a Barcelona li traiem les que parlen d'esports, el resultat és molt clar. En els últims anys, el Barça i el futbol europeu en general han començat a interessar els lectors del diari.
I Sant Jordi? Tot i que l'abril és el mes en què en diversos anys més cops s'ha parlat de Barcelona al diari, no hi ha ni una referència concreta a Sant Jordi en cap titular. De fet, l'únic Jordi que ha tingut titulars al ‘New York Times’ ha sigut Jordi Savall. El seu nom ha aparegut fins a 13 vegades en articles o crítiques de concerts. Sense fer referència a Sant Jordi literalment, sí que va aparèixer un article dos dies després de la diada del 2018 titulat: “For Catalans, a day of books, roses and, of course, politics”.

0 referències

30

60

90

2005

Barcelona (tot)

Barcelona (sense esports)

2010

AGO 2017

Atemptat a la Rambla

2015

2019

27 NOV 2000

Viola da Gamba, Sweetly To Early Music's Rescue

enllaç

Aquest creixement té un pic al voltant del 2010 i després baixa. Hem volgut comparar el cas de Barcelona amb el de Madrid, perquè també és una altra ciutat que té el nom vinculat al del seu principal equip de futbol; en aquest cas, fins i tot de dos equips. És curiós com el dibuix dels dos gràfics és realment similar. Les diferències són bàsicament els dos grans atemptats que han patit les dues ciutats. També destaca Madrid el 2016, un dels anys en què els dos equips de la ciutat van jugar la final de la Champions. Podria ser que al ‘New York Times’ la moda de parlar de futbol hagi passat una mica, això ens sembla dir el gràfic, però aquesta conclusió no es pot treure només amb aquestes dades.

0 referències (ponderades)

5

10

2000

Barcelona

Madrid

MAR 2004

Atemptat Madrid

2005

2010

2015

AGO 2017

Atemptat

Barcelona

2019

17 AGO 2017

Van Hits Pedestrians in Deadly Barcelona Terror Attack

enllaç

Pel que fa al Procés, queda molt clar que al ‘New York Times’ li han interessat bàsicament els processos electorals més que cap altra cosa. Tant el 9-N, com el 27-S, com molt especialment l'1-O i les seves derivades són els moments en què recentment Catalunya i els catalans han aparegut més cops al diari. Els periodistes Ellen Barry i Raphael Minder, el dia abans de l'1-O, explicaven com els punts de vot havien sigut ocupats per evitar-ne el tancament. “«El missatge ara mateix és que podria passar qualsevol cosa, qualsevol», diu Belen Parra, de 44 anys, que acaba de servir paella per a 125 persones. «Tothom està nerviós, però ningú ho mostra»”. L'endemà, un extensíssim reportatge explicava amb gran detall els fets de l'1-O, inclòs un vídeo monopolitzat gairebé per la violència policial.

0 referències

30

60

90

2005

Catalonia/Catalans

2010

NOV 2014

Consulta popular 9-N

2015

SET 2015

Eleccions al

Parlament 27-S

OCT 2017

Referèndum 1-O

2019

30 SET 2017

Catalans Camp at Voting Sites as Independence Confrontation Looms

enllaç

L'altre gran punt d'interès històric va ser per descomptat la Guerra Civil. Si fem zoom al gràfic, en aquest moment es poden veure clarament tres instants clau del conflicte: l'inici, els bombardejos de Barcelona del març del 1938 i la caiguda de Barcelona. Un dels articles més curiosos en aquesta època va sortir publicat al ‘New York Times Magazine’ el diumenge 27 de març i es titulava: ‘Quan els avions fan ploure la mort sobre una ciutat’. Sobre els bombardejos de Barcelona, Herbert L. Matthews explicava: “Ara ja sabem el que les bombes poden suposar per a les grans ciutats del món. La Guerra Mundial ens va donar només una mostra del que encara havia d’arribar. Ni els avions ni les bombes eren tan efectives llavors”. És curiós constatar com la distància física i emocional permetia fer anàlisis sobre què podria passar en una ciutat més gran: “Suposem que hi hagués hagut 50 o 100 bombarders en lloc de 4 o 5 [...]. Podrien haver destruït segles de civilització en només uns minuts [...]. El missatge que Barcelona va donar al món el 17 de març està més carregat de sentit que cap altre que hagi pogut arribar de la Guerra Civil Espanyola”.

0 referències

30

60

90

1935

Barcelona

Catalonia/Catalans

JUL 1936

1937

Inici Guerra Civil

MAR 1939

Bombardeig de Barcelona

1939

1940

GEN 1939

Caiguda de Barcelona

27 MAR 1938

An Eyewitness in Barcelona, Tragic Target For Air Attack...

enllaç

Les cròniques de guerra es fan fins i tot des de la línia de combat. Hem buscat també coincidències amb altres ciutats com Tortosa, Tarragona, Lleida i fins i tot Girona, que en total apareixen en 43 titulars, la majoria entre el 1938 i el 1939. D'entre les cròniques de guerra, potser la més cridanera és la signada per Ernest Hemingway des de Tortosa, el 19 d'abril del 1938. L'escriptor començava poèticament el seu article: “El canal d'irrigació estava ple de la collita de granotes d'aquest any. A mesura que avançaves sacsejant l'aigua s'anaven escampant, saltant desbocades”. Hemingway explicava el paisatge i l'escena de calma tensa abans de la batalla: “El delta de l'Ebre té terres fèrtils i riques, i on creixen les cebes demà hi haurà una batalla”. A la mateixa pàgina, un titular secundari: “El Papa envia a Franco la seva benedicció apostòlica”. Uns mesos més tard, el 26 de gener del 1939, la crònica del ‘New York Times’ començava dient: “Barcelona va ser virtualment envoltada i aïllada pels rebels la passada nit...” Els corresponsals ja no eren sobre el terreny.

0 referències

30

60

90

1935

Altres ciutats catalanes

1937

ABR 1938

Caiguda Front del Segre

1939

FEB 1939

Ofensiva a Catalunya

1940

19 ABR 1938

Loyalists Awatt Tortosa Assault

enllaç