No és el mateix menjar cireres a l’hivern que a l’estiu, ni és el mateix comprar un enciam o un lluç al costat de casa que a l’altra punta del món. A Catalunya, triar proximitat és també triar qualitat. Fa més de 40 anys que al nostre país es van reconèixer les primeres denominacions d’origen protegides, i des d’aleshores la llista d’aliments catalans emparats per distintius ha crescut amb 12 denominacions d’origen protegides (DOP) i 12 indicacions geogràfiques protegides (IGP) amb reconeixement de la Unió Europea. Aquesta llista inclou olis, productes lactis, carn fresca, productes de forn i pastisseria, i fruites, hortalisses, llegums i cereals.
Omplir el cistell de la compra, demanar un plat en un restaurant, preparar el berenar... Són petits gestos que, encara que no ho sembli, poden marcar la diferència: els beneficis d'apostar per la proximitat comencen per la nostra salut i acaben estenent-se fins a l’últim racó del nostre territori.
¿Vols saber si els aliments que tries consumir et fan estar més sa i, alhora, ajuden a protegir el territori i els productors que hi treballen? Fes la llista de la compra, i descobreix-ho!
Sabies que...?
Un estudi del grup de nutrigenòmica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va demostrar per primer cop l’any passat l’evidència científica dels efectes beneficiosos de la fruita segons la seva procedència i estacionalitat, especialment en els casos amb risc d’obesitat. En concret, els investigadors van descobrir que el consum de cirera podia alterar el rellotge molecular del greix del nostre cos, en funció de si es consumeix en l’època de l’any que pertoca o si es consumeix fora de temporada. Segons els investigadors, si els compostos de la peça de fruita i les condicions reals del nostre entorn no coincideixen, es crea una discrepància i el rellotge molecular s’altera. Però si, per contra, consumim fruites de proximitat, aquest grup de científics catalans creuen que el cos s’adapta al medi de manera més harmònica i, per tant, el risc d’engreixar-se de determinades persones és més baix.
Els productes que triem comprar i consumir tenen efectes sobre la nostra salut, i també sobre el nostre entorn. Catalunya gaudeix de productes de gran qualitat que contribueixen directament a l’economia del país. Les 24 DOP i IGP reconegudes per la UE, per exemple, donen feina a 20.500 productors i a 265 elaboradors (empreses i cooperatives), amb un valor de la producció de 105 milions d’euros. En l'àmbit marí, a més, hi treballen unes 6.000 persones, i prop d'un centenar en aqüicultura. Les vendes generades durant el 2018 a les llotges catalanes han suposat més de 102 milions d'euros, i quasi 18 milions en l'aqüicultura, amb 7.192 tones de producció.
En definitiva, l’aposta per la proximitat funciona com una mena d’efecte papallona: els beneficis comencen per la nostra salut i acaben estenent-se fins a l’últim racó del nostre territori. Fomentar l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura del país, per tant, és contribuir al seu desenvolupament econòmic, però també una ajuda per conservar-ne el paisatge, els camps cultivats, els nostres pobles pescadors i la nostra cultura marinera, l’equilibri ecològic i la subsistència de les plantes i animals autòctons.
