Menges de
temporada?

Descobreix si et cuides a tu
i als nostres pagesos i pescadors
amb els aliments que tries consumir

Selena Soro

Il·lustracions

Agustí Sousa

20 de gener del 2019

amb el suport

No és el mateix menjar cireres a l’hivern que a l’estiu, ni és el mateix comprar un enciam o un lluç al costat de casa que a l’altra punta del món. A Catalunya, triar proximitat és també triar qualitat. Fa més de 40 anys que al nostre país es van reconèixer les primeres denominacions d’origen protegides, i des d’aleshores la llista d’aliments catalans emparats per distintius ha crescut amb 12 denominacions d’origen protegides (DOP) i 12 indicacions geogràfiques protegides (IGP) amb reconeixement de la Unió Europea. Aquesta llista inclou olis, productes lactis, carn fresca, productes de forn i pastisseria, i fruites, hortalisses, llegums i cereals.

Omplir el cistell de la compra, demanar un plat en un restaurant, preparar el berenar... Són petits gestos que, encara que no ho sembli, poden marcar la diferència: els beneficis d'apostar per la proximitat comencen per la nostra salut i acaben estenent-se fins a l’últim racó del nostre territori.

¿Vols saber si els aliments que tries consumir et fan estar més sa i, alhora, ajuden a protegir el territori i els productors que hi treballen? Fes la llista de la compra, i descobreix-ho!


Sabies que...?

Un estudi del grup de nutrigenòmica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va demostrar per primer cop l’any passat l’evidència científica dels efectes beneficiosos de la fruita segons la seva procedència i estacionalitat, especialment en els casos amb risc d’obesitat. En concret, els investigadors van descobrir que el consum de cirera podia alterar el rellotge molecular del greix del nostre cos, en funció de si es consumeix en l’època de l’any que pertoca o si es consumeix fora de temporada. Segons els investigadors, si els compostos de la peça de fruita i les condicions reals del nostre entorn no coincideixen, es crea una discrepància i el rellotge molecular s’altera. Però si, per contra, consumim fruites de proximitat, aquest grup de científics catalans creuen que el cos s’adapta al medi de manera més harmònica i, per tant, el risc d’engreixar-se de determinades persones és més baix.

Els productes que triem comprar i consumir tenen efectes sobre la nostra salut, i també sobre el nostre entorn. Catalunya gaudeix de productes de gran qualitat que contribueixen directament a l’economia del país. Les 24 DOP i IGP reconegudes per la UE, per exemple, donen feina a 20.500 productors i a 265 elaboradors (empreses i cooperatives), amb un valor de la producció de 105 milions d’euros. En l'àmbit marí, a més, hi treballen unes 6.000 persones, i prop d'un centenar en aqüicultura. Les vendes generades durant el 2018 a les llotges catalanes han suposat més de 102 milions d'euros, i quasi 18 milions en l'aqüicultura, amb 7.192 tones de producció.

En definitiva, l’aposta per la proximitat funciona com una mena d’efecte papallona: els beneficis comencen per la nostra salut i acaben estenent-se fins a l’últim racó del nostre territori. Fomentar l’agricultura, la pesca i l’aqüicultura del país, per tant, és contribuir al seu desenvolupament econòmic, però també una ajuda per conservar-ne el paisatge, els camps cultivats, els nostres pobles pescadors i la nostra cultura marinera, l’equilibri ecològic i la subsistència de les plantes i animals autòctons.

Et proposem un joc…

Escull 10 aliments de la llista que
hagis menjat en l'última setmana

clica-hi damunt per escollir-los

n'has escollit 0 de 10

Comprova el resultat

Verdures i hortalisses

Bròquil

Carxofes

Col

Coliflor

Espinacs

Olives fresques

Calçots

Tòfones

Alls tendres

Espàrrecs de marge

Faves

Pèsols

Carbassons

Mongeta tendra

Albergínies

Pebrots

Cebes

Carabasses

Bolets

Naps

Carn

Cargols

Gall dindi

Porc

Llebre

Perdiu

Pollastre

Xai

Vedella

Peix

Anguila

Garotes

Marisc

Rap

Llobarro

Lluç

Congre

Sardines

Calamars

Pop

Anxoves

Crancs

Truites de riu

Orada

Fruita

Taronges

Pomes

Tomàquets

Maduixes

Cireres

Albercocs

Préssecs

Meló

Síndria

Castanyes

Magranes

Avellanes

Figues

Peres

Dàtils

Mandarines

Resultat

dels 10 aliments són de temporada

0%

primavera (de temporada)

0%

estiu

0%

tardor

0%

hivern

Donat que és primavera,
et recomanem…

Plats frescos plens de color

Amb la primavera desperten els alls tendres, els espàrrecs de marge, el carbassó... són perfectes per fer ous remenats, i és moment també de sardines i altres peixos blaus, que s’apropen a les nostres costes a pondre els ous, atrets per les aigües que comencen a escalfar-se. És el moment de la sèpia, ideal combinada amb pèsols del Maresme. Si sou més de carn, és la millor època per menjar xai, bona font de proteïnes de bona qualitat, vitamina B12 i B2 i de minerals com el ferro, el fòsfor i el zinc. De postres, unes maduixes, també del Maresme, d’un color vermell intens, un gust molt dolç amb un punt d’acidesa i una textura carnosa, o unes cireres, efímeres però delicioses, en especial les de la Ribera de l'Ebre i les del Baix Llobregat.

Menjar el que toca a cada estació, i fer-ho amb productes de proximitat, només et donarà alegries: més sabor i més nutrients, més ecològics (perquè requereixen menys transport) i millor preu. Recorda que si tries consumir productes de proximitat, a més, contribueixes a l’economia del teu territori, evites la despoblació de les zones rurals i afavoreixes el desenvolupament de la pagesia, tan vital per al nostre país.

CONSULTA TOTA LA LLISTA

clica-hi damunt per més informació

primavera

Taronges

Pollastre

Alls tendres

Espàrrecs de marge

Faves

Pèsols

Carbassons

Mongeta tendra

Tomàquets

Maduixes

Lluç

Congre

Sardines

Xai

Cireres

Albergínies

Anxoves

Truites de riu

Vedella

estiu

Marisc

Pollastre

Pèsols

Carbassons

Tomàquets

Cireres

Albercocs

Préssecs

Meló

Síndria

Albergínies

Pebrots

Cebes

Anxoves

Crancs

Truites de riu

Figues

Peres

Vedella

tardor

Llebre

Perdiu

Taronges

Pomes

Pollastre

Albergínies

Pebrots

Calamars

Pop

Anxoves

Crancs

Truites de riu

Castanyes

Carabasses

Bolets

Magranes

Naps

Avellanes

Orada

Figues

Peres

Dàtils

Vedella

hivern

Bròquil

Carxofes

Col

Coliflor

Espinacs

Olives fresques

Calçots

Tòfones

Cargols

Anguila

Garotes

Marisc

Rap

Llobarro

Gall dindi

Porc

Llebre

Perdiu

Taronges

Pomes

Pollastre

Albergínies

Pop

Anxoves

Truites de riu

Carabasses

Naps

Mandarines

Vedella

Sabies que Catalunya té productes
de gran qualitat reconeguts per la UE?

Són els reconeguts amb els segells:

  • Arròs del Delta de l’Ebre
  • Avellana de Reus
  • Fesols de Santa Pau
  • Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Les Garrigues
  • Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya
  • Mongeta del Ganxet
  • Oli de l’Empordà
  • Oli del Baix Ebre - Montsià
  • Oli Terra Alta
  • Pera de Lleida
  • Siurana
  • Calçots de Valls
  • Clementines de les Terres de l’Ebre
  • Gall del Penedès
  • Llonganissa de Vic
  • Pa de Pagès Català
  • Patates de Prades
  • Pollastre i Capó del Prat
  • Poma de Girona
  • Torró d’Agramunt
  • Vedella dels Pirineus Catalans
  • Brandy del Penedès
  • Ratafia Catalana

I a més...

  • Sardina
  • Seitó
  • Maire
  • Escórpora
  • Verat
  • Bonítol
  • Llagostí
  • Gamba
  • Galera
  • Pop roquer
  • Sípia
  • Calamar
  • Lluç
  • Sonso
  • Llenguado
  • Moll
  • Rap
  • Gall de Sant Pere
  • Rèmol
  • Orada
  • Llobarro
  • Bruixa
  • Palaia

I per acabar...

Segell de venda de proximitat

Aquest segell identifica la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que es fa en favor del consumidor final, directament o mitjançant la intervenció d’un únic intermediari, per part dels productors o agrupacions de productors agraris. S’han establert dues modalitats d’acreditació de venda de proximitat: la venda directa i la venda en circuit curt, depenent de si hi ha un intermediari entre el productor i el consumidor o no.

Consulta més continguts

Quants cops a la setmana hem de menjar verdures, carn o ous?

Estofat de mill i falàfel: els gustos que irrompen a l’escola per menjar més sa

Un semàfor etiquetarà els aliments segons si són més o menys saludables

Ricard Marfà

Disseny

Jordi Guilleumas

Programació

Aliment
Temporada
Descripcio

Denominacions d’origen protegides (DOP)

És l’etiqueta que aixopluga un producte provinent d’un lloc determinat, d’una regió o, excepcionalment, d’un país. Les qualitats i característiques d’aquests productes es deuen al medi geogràfic particular però també a factors naturals o a les seves característiques. Com a tret definitori, en els productes amb DOP les fases de producció, transformació i elaboració s’han de realitzar totalment en la zona geogràfica que els defineix.

Indicació geogràfica protegida (IGP)

Amb aquesta etiqueta es distingeixen productes d’un lloc determinat, regió o país, amb un nivell de qualitat, reputació o qualsevol altra característica que pugui ser atribuïda per raons d’origen geogràfic. A diferència de la DOP, en els productes amb IGP com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració s’ha fet en la zona localitzada.

Peix de llotja

El distintiu peix de llotja identifica i diferencia els productes pesquers de les llotges catalanes, és a dir, el peix de proximitat. Les embarcacions de Catalunya surten i tornen cada dia a port, per tant, el peix de llotja arriba a les peixateries, restaurants i a la nostra taula a les poques hores d'haver sortit del mar. Per aquesta raó és un producte d'una frescor immillorable.