Amb el suport de:
L’aigua és al mar, als rius, als llacs i als aqüífers subterranis.
És sinònim de natura, però també de progrés i desenvolupament.
Hi ha aigua al menjar que mengem, als matins sota la dutxa i als records que ens acompanyen al llarg de la vida.
L’hem utilitzat com a propietat, sense entendre que no és més que un préstec de la natura que hauríem de cuidar com si fos or.
L’aigua és, literalment, la nostra vida.
‘L’Or Blau. Els reptes de l’aigua’ és una exposició temporal organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua i amb disseny museogràfic i d'experiència de Domestic Data Streamers que convida a tots els públics a descobrir què hi ha darrera del gest quotidià d’obrir l’aixeta de casa, quins són els reptes més urgents als quals s’enfronta la societat en el context actual d’emergència climàtica i què hi podem fer al respecte de forma individual i col·lectiva.
Podeu visitar l’exposició ‘L’Or Blau. Els reptes de l’aigua’ al Palau Robert (Barcelona) fins el 18 d'abril de 2021. L’entrada és gratuïta.
La quantitat d’aigua que tenim ara a la Terra és la mateixa que hi havia quan l’habitaven els dinosaures. El seu estat es transforma, una vegada i una altra, però el seu volum mai canvia. L’aigua que hem begut avui és, possiblement, la mateixa que van beure Sòcrates, Cleòpatra, Marie Curie o John Lennon, i és la que beuran els nostres fills, les nostres filles, nets i netes.
1,4 trilions (= 18 zeros)
Aigua salada
Aigua dolça
L’aigua que realment tenim disponible per a l’ús domèstic, agrícola o industrial i també per mantenir els cabals ambientals dels rius suposa només un…
0,007%
?
La quantitat d’aigua no canvia, però la població sí. En el moment en què l’ésser humà va deixar d’actuar com un mamífer més dins de la cadena, la seva activitat va generar desequilibris a l’entorn. Avui som el doble de persones que fa 100 anys i consumim sis vegades més que aleshores.
El cicle natural de l’aigua comença en forma de pluja. Després de precipitar-se del cel, flueix pels rius, s’atura als embassaments i viatja pels aqüífers.
En èpoques de sequera, quan les reserves d’aigua són escasses també podem agafar-la del mar gràcies a les dessalinitzadores.
Vingui de l’origen que vingui, per ser apta pel consum humà, l’aigua s’ha de tractar a les potabilitzadores. D’aquí, passa als dipòsits municipals, des d’on els ajuntaments s’encarreguen de fer-la arribar fins a les nostres llars.
Un cop l’hem utilitzada, passa per les depuradores per poder-la tornar al medi en condicions òptimes. Els tractaments més avançats permeten la reutilització directa per a usos industrials, ambientals, agrícoles, lúdics o municipals.
Correspon als rius que neixen i desemboquen dins del territori català, al Mediterrani
Abasta els rius que travessen més d’una comunitat
A la conca interna, l’Agència Catalana de l’Aigua té plenes competències, mentre que a la intercomunitària estan compartides amb l’Estat.
60%
de l’aigua
8%
de la població
40%
de l’aigua
92%
de la població
?
Ho fem. A Catalunya hi ha dues dessalinitzadores que poden produir 80 hectòmetres cúbics (hm3)* d’aigua potable cada any, l’equivalent a l’aigua que consumeix tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos.
Tanmateix, la despesa energètica té un elevat cost econòmic i pot generar un important impacte ambiental depenent de l’origen de l’energia.
Riu Llobregat*:
cabal mitjà de 8 - 10 m3/s
Riu Ter*:
cabal mitjà de 6 – 12 m3/s
14 - 22
m3/s
5,5
milions d'habitants
* Els rius a Catalunya varien el seu cabal al llarg de l’any. El flux d’aigua és més baix a l’hivern, quan hi ha retenció d’aigua als embassaments per garantir l’abastament a les èpoques de reg i durant l’estiu.
Riu Sena:
cabal mitjà de 500 m3/s
Riu Avre:
cabal mitjà de 75 m3/s
575
m3/s
11
milions d'habitants
Riu Tàmesi:
(70 %): cabal mitjà de 65,8 m3/s
Riu Lea:
cabal mitjà d’1,8 m3/s (Luton) i 4,3 m3/s (Feildes Weir)
71,9
m3/s
8,9
milions d'habitants
Riu Danubi:
cabal mitjà de 6 500 m3/s
6.500
m3/s
2,6
milions d'habitants
Riu Rin:
cabal mitjà de 2 100 m3/s
2.100
m3/s
2,6
milions d'habitants
94,4%
Ús en regadius
3,3%
Ús domèstic i urbà
1,8%
Ús industrial, comercial i serveis
1,1%
Ús en ramaderia
34,4%
Ús en regadius
44%
Ús domèstic i urbà
20%
Ús industrial, comercial i serveis
1,6%
Ús en ramaderia
Font: ACA Document EPTI- 3r cicle planificació
Busca’l al teu rebut de l’aigua i el trobaràs: el cànon de l’aigua és un impost amb finalitat ecològica sobre l’ús de l’aigua. Suposa entre un 10 i un 30% del total del rebut.
Aquest impost s’aplica en funció de l’ús que fem de l’aigua: com més en consumim (m3), més elevat és el preu que hem de pagar. D’aquesta manera el cànon fomenta una relació més eficient amb l’aigua tot estimulant la reducció dels consums més elevats.
Amb la suma de totes les nostres contribucions, l’Agència Catalana de l’Aigua aconsegueix reunir uns 475 milions d’euros a l’any que es destinen a:
Despeses del cicle de l’aigua (en la seva major part, sanejament)
La crisi de l’aigua ja està en marxa a causa del canvi climàtic. Hem de treballar individualment i col·lectivament per minimitzar els danys i inventar una nova manera de relacionar-nos amb aquesta font de vida.
Prop del 15 % del que pagues al teu rebut de l’aigua va destinat a la seva gestió i manteniment.
Del 18 de desembre de 2020 al 18 d'abril de 2021 al Palau Robert (Barcelona).
Organitzada per l’Agència Catalana de l’Aigua i amb disseny museogràfic i d'experiència de Domestic Data Streamers.
Entrada gratuïta.
