Toni Pou
Il·lustracions
Lucía Gómez
Assessorament
Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
Explica’ns la història de la teva família
Participa-hi!
Clica aquíA la teva família teniu alguna història curiosa sobre els vostres orígens? Algun rebesavi que va fer les Amèriques i en va tornar amb descendència? Alguna rebesàvia que va néixer en un país remot?
Explica'ns la teva història o llegeix les dels altres lectors.
________ I.
La diversitat humana
Al llarg de milers d’anys s’han produït moltíssimes mutacions en el genoma humà. Tot i que la majoria no tenen cap conseqüència, n’hi ha algunes que han donat lloc a avantatges que han permès sobreviure millor en determinats entorns i s’han transmès a les generacions posteriors. Aquest procés de canvi espontani i de selecció ha donat lloc a la diversitat humana actual.
Els ancestres comuns
El 40% dels homes de la península Ibèrica són descendents d’un home que va viure fa 4.500 anys. Això se sap gràcies a l’estudi de les variants del cromosoma Y, característic del sexe masculí. Aquest tipus d’estudi també permet analitzar les migracions humanes i l’ancestralitat de les diverses poblacions. A Colòmbia, per exemple, es manté aquest 40%, mentre que a Mèxic es redueix fins al 10%. I al nord d’Àfrica s’ha trobat que fins al 70% dels homes són descendents d’un individu que va viure fa només 2.500 anys!
Som tan diferents?
Si escollim dos humans a l’atzar, trobarem de mitjana un 0,1% de diferències genètiques entre ells. A més, la majoria d’aquestes diferències es produeixen dins de les mateixes poblacions. Fins al 85% de la variació genètica es troba entre individus de la mateixa població i només el 15% restant correspon a diferències entre poblacions.
La preuada vitamina D
La diferència en el color de la pell és una de les més visibles i té, com gairebé tot, un origen adaptatiu. Les pells clares permeten absorbir més radiació ultraviolada i afavoreixen així la síntesi de vitamina D, necessària per a la correcta construcció i funcionament dels ossos. Són típiques de regions amb poca insolació. En zones amb molta insolació provocarien un risc més alt de patir càncer de pell. En canvi, les pells fosques en zones poc insolades podrien afavorir malalties causades per la falta de vitamina D, com el raquitisme, que afebleix els ossos.
Sol o amb llet?
De petits, tots els mamífers estem preparats per digerir la lactosa de la llet. A mesura que ens fem grans, aquesta capacitat s’atenua fins a desaparèixer. Però hi ha alguns grups humans, principalment a Europa i l'Àfrica, en què els adults poden digerir la lactosa. Les propietats nutricionals de la llet, combinades amb el fet cultural de tenir-ne a l’abast i el fet biològic de la mutació que permet digerir-la en l’edat adulta, han afavorit aquesta capacitat en algunes poblacions humanes.
________ II.
Qui eren els neandertals? Neandertal ets tu!
D’aquests homínids s’ha dit sovint que eren poc més que micos. Però, és veritat això?
"Penso simbòlicament, per tant soc"
Els neandertals utilitzaven pigments per pintar-se el cos amb finalitats estètiques, foradaven petxines per construir penjolls decoratius i utilitzaven plomes d’àguila per guarnir-se. També representaven fets o quantitats de la vida quotidiana mitjançant marques que gravaven a les parets de les coves o en ossos.
La primera aspirina
Els neandertals coneixien molt bé el lloc on vivien: menjaven bolets, diferenciant-ne els comestibles dels verinosos, i mastegaven escorça de salze, rica en àcid acetilsalicílic, com les aspirines, per alleujar el dolor.
El llenguatge neandertal
Els neandertals tenien variacions en un gen associat al llenguatge que coincideixen amb les dels sàpiens. A més, aquestes variacions són diferents de les dels ximpanzés. Això indica que podrien tenir una capacitat lingüística semblant a la nostra.
El neandertal que portem a dins
Els neandertals eren tan semblants als sàpiens que fins i tot s’hi van creuar. Gràcies als gens que van adquirir en aquests creuaments, els sàpiens, que venien de l’Àfrica, es van adaptar millor a les condicions d’Europa, on vivien des de feia temps els neandertals.
Així, els sàpiens van poder adaptar els ritmes circadiaris als dies de llargades diferents, van poder superar les infeccions provocades per microbis locals i van canviar l'alimentació per una de més carnívora. Gràcies a aquestes i altres adaptacions, els sàpiens es van estendre per tot el planeta i, amb el pas dels anys, les poblacions es van anar diferenciant.
Redacció
Toni Pou
Disseny
Ricard Marfà
Codi
Marc Funollet
Il·lustració
Lucía Gómez
