Participa-hi

Tot són 'selfies'

L'evolució de l'autoretrat al llarg de la història

Amb la col·laboració de

La cova de les mans, obra col·lectiva anònima (9.300 aC) / Albert Castellà Fabré (AGePaCC)

Selfie ancestral

Comencem el recorregut estiuenc pels autoretrats en l’art amb una de les representacions artístiques més antigues de Sud-amèrica, les pintures de la Cova de les Mans, una obra col·lectiva anònima. Aquesta cavitat de la Patagònia argentina va ser ocupada per societats caçadores-recol·lectores fa 9.300 anys. A través de les pintures rupestres els antics pobladors van manifestar les seves pràctiques socials i simbòliques. La temàtica d’aquesta selfie prehistòrica són les marques de les mans en positiu i en negatiu. La majoria són mans esquerres d’ambdós sexes, amb representacions de totes les edats. ¿Creieu que es tractava d’un ritual per comunicar-se amb el món sobrenatural? ¿O eren representacions simbòliques? La gruta és dins el Parc Nacional Perito Moreno, una àrea d’alt valor arqueològic i paleontològic. És un dels llocs més importants d’art parietal de Sud-americà, declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco el 1999. Si visiteu aquesta zona austral i voleu sentir-vos com un autèntic xaman, no dubteu d’anar-hi.

Estela 'Naos', de l’escultor en cap Bek i la seva esposa Ta-heret (1345 aC) / Nara González Barreal ( AGePaCC)

Aquell que fa viure

La peça que us presentem avui és la primera selfie escultòrica de la història. Es tracta d’una estela en baix relleu pertanyent a l’art amarnià datada al voltant del 1345 aC. I qui són els seus voluptuosos protagonistes? Doncs es tracta de Bek, l’escultor en cap del faraó Akhenaton, i la seva esposa, Ta-heret. Akhenaton és conegut com el faraó heretge que, juntament amb la seva esposa Nefertiti, va dur a terme un gir religiós establint el culte al déu solar Aton; va desplaçar així el totpoderós sacerdot d’Amon i va construir una nova capital, Tell al-Amarna. Bek ("aquell que fa viure") va ser deixeble del faraó i va establir les bases artístiques i estilístiques que van marcar el seu regnat, amb formes voluptuoses i més realisme. Tota una revolució per a l’època! Si esteu gaudint de la completa oferta cultural de Berlín, podreu trobar aquesta peça a la Sala d’Amarna del Neues Museum, juntament amb l’icònic bust de Nefertiti.

'EL MATRIMONI ARNOLFINI', JAN VAN EYCK (1434) L’EMBARÀS / JACOB CASQUETE RODRÍGUEZ (AGePaCC)

L’embaràs que no ho era

Avui us presentem la que podria ser la primera selfie amagada, aquella en què l’artista s’autoretrata de manera secundària en l’obra a través d’un mirall. L’any 1434, Jan van Eyck, en un període a cavall entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, pinta una escena costumista en la qual ens presenta el casament d’una parella burgesa envoltada de petits detalls luxosos de l’època: taronges del sud d’Europa, catifa d’Anatòlia, joies i vestits, etc. L’autor, mestre en el tractament de la llum i la perspectiva, s’autoretrata mitjançant el reflex en un mirall que només fa 5,5 cm de diàmetre i on podem veure la parella d’esquena, l’artista que actua de testimoni i el sacerdot que oficia el matrimoni. Dins del quadre, el que més ha fet parlar és la posició de l’esposa, que sembla que estigui embarassada o que ho simuli amb la posició del vestit rebregat sobre la panxa. Si sou a Londres, busqueu la pintura ben a prop del Tàmesi, a la National Gallery. Us recomanem de totes totes que la visiteu!

AUTORETRAT D’ALBRECHT DÜRER AMB 28 ANYS (1499) / Mateu Lucas Feliu (AGePaCC)

Un artista reincident en l'autoretrat

"El vaig pintar d’acord amb la meva figura quan tenia 26 anys". Aquesta és la frase que Albrecht Dürer va deixar en un dels seus autoretrats, realitzats a finals del segle XV. Es tracta d’un artista alemany que és considerat, per molts historiadors de l’art, com el pintor més gran del Renaixement al nord d’Europa, que va ser influenciat per la pintura alemanya, flamenca i italiana. Dürer va pintar diversos autoretrats (era, per tant, un apassionat de la selfie), el primer dels quals amb només tretze anys. Malgrat que entre el primer i el quart quadre d’aquesta particular sèrie només van passar 15 anys, podem veure-hi canvis notables en el seu aspecte físic, però sobretot en la forma de representar-se: del primer autoretrat, un dibuix de caire més senzill, al que va pintar amb 28 anys, en què es va representar com es feia aleshores amb la imatge de Crist. Us recomanem la visita al Museu del Prado de Madrid o a l’Alte Pinakothek de Munic per poder gaudir en directe d’alguns d’aquests quadres.

‘ISRAHEL VAN MECKENEM I LA SEVA ESPOSA IDA’ PER ISRAHEL EL JOVE (C. 1490) / Ivan Salvadó Jambrina (AGePaCC)

¿La primera selfie signada de la història?

El primer autoretrat signat de la història del qual tenim coneixement és aquest gravat calcogràfic, que va ser realitzat cap a l’any 1490 per Israhel van Meckenem el Jove, considerat el gravador més prolífic del seu temps. Aquest doble retrat, en el qual l’artista apareix enfrontat a la seva dona, Ida, sobre un fons decoratiu emmarcat, presenta a la part inferior la següent inscripció en llatí: "'Figuratio facierum Israhelis et Ide eius uxoris'", que vindria a significar "Les cares d’Israhel i de la seva dona Ida". A part de l’interès que té per si sol el fet que el gravador presenti els personatges que retrata, aquesta obra conté un element encara més inèdit fins a aquell moment. Es tracta de la firma de l’autor: "IVM" (Israhel van Meckenem). El narcisisme portat a la seva màxima expressió, doncs, ja era present a finals del segle XV. Si aneu a Filadèlfia, pugeu corrents, com feia Rocky, les populars escales del Museu d’Art, entreu-hi i podreu gaudir contemplant una de les còpies d’aquesta peça.

'AUTORETRAT', DE CATHARINA VAN HEMESSEN (1548) / Nara González Barreal (AGePaCC)

"No es pot confiar ni en la més virtuosa"

Amb aquestes paraules de sant Agustí ens podem fer una idea de la visió de la dona a l’època del Renaixement, una concepció que no dista gaire de la medieval. L’obra data del 1548 i és el primer autoretrat en què l’artista es representa a si mateixa amb els seus estris. Catharina va néixer el 1526 a Anvers, filla del pintor Jan Sanders van Hemessen, de qui va aprendre l’ofici. De fet, va arribar a ser mestra de pintura al poderós Gremi de Sant Lluc i va esdevenir una pionera. Maria d’Hongria, governadora dels Països Baixos i germana de l’emperador Carles V, va ser la seva mecenes. Malauradament, la seva obra es va perdre a partir del 1554, quan va contreurematrimoni amb Chrétien de Morien. Tot i això, es creu que va col·laborar en el retaule de Tendilla i que podria haver estat el misteriós monogramista de Brunswick. Si voleu gaudir d’aquesta obra, us haureu de dirigir al Öffentliche Kunstsammlung de Basilea, a Suïssa. La National Gallery de Londres i el Rijksmuseum d’Amsterdam també custodien algunes de les seves peces.