Amb la col·laboració de

25 FESTES

QUE NO ET POTS PERDRE AQUEST ESTIU

A Catalunya, entre mitjans de juny i mitjans de setembre, de la sega a la verema, es concentren dues terceres parts de les festes majors. També en dates concretes hi ha festes comunes pràcticament a tota la geografia, com les marineres del Carme o les de Sant Joan, entre les quals, les dels Pirineus, declarades fa poc Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al mateix temps, a l’estiu, en què el bon temps i les vacances propicien el turisme pròxim, es concentren propostes més o menys noves de festes temàtiques: d’oficis, de recreació històrica, llegendàries o fantàstiques. Malgrat que hi ha setmanes més fluixes i d’altres amb moltes festes notables, la tria és difícil. Aquesta selecció inclou les celebracions més destacades, al mateix temps que intenta equilibrar-ho territorialment. Jan Grau, especialista en cultura popular i tradicional

A Catalunya, entre mitjans de juny i mitjans de setembre, de la sega a la verema, es concentren dues terceres parts de les festes majors. També en dates concretes hi ha festes comunes pràcticament a tota la geografia, com les marineres del Carme o les de Sant Joan, entre les quals, les dels Pirineus, declarades fa poc Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al mateix temps, a l’estiu, en què el bon temps i les vacances propicien el turisme pròxim, es concentren propostes més o menys noves de festes temàtiques: d’oficis, de recreació històrica, llegendàries o fantàstiques. Malgrat que hi ha setmanes més fluixes i d’altres amb moltes festes notables, la tria és difícil. Aquesta selecció inclou les celebracions més destacades, al mateix temps que intenta equilibrar-ho territorialment. Jan Grau, especialista en cultura popular i tradicional

J
u
n
y

23 de Juny

ACN

Falles d'Isil

Isil (Alt Àneu)

Pallars Sobirà

El foc guspireja i espetega, més que mai, la nit de Sant Joan. En plena revetlla, Isil es vesteix de gala per celebrar la seva principal festa, la de les Falles, que és una autèntica cerimònia d’origen ancestral de culte al foc. El moment àlgid és la baixada de troncs encesos que es fa des de la muntanya al bell centre del poble. El ritual, però, comença amb la preparació de les falles un mes abans, la majoria fetes amb troncs de pi de metre i mig, excepte la falla major, que és la que presideix la plaça i exerceix de símbol de la festa. La nit de Sant Joan, en fer-se fosc, comença el descens des del cim del Faro. És en aquell moment quan el municipi, que té 79 habitants, pren un clima màgic amb la rebuda dels fallaires per part de les fadrines, que porten vi, coca i un pom de flors; l’anada al cementiri, i les danses tradicionals al voltant de la gran foguera final, fins que surtin els primers rajos de sol.
* Declarada, amb altres municipis fallaires, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco el desembre del 2015.

També et recomanem...

l’Ampolla (Baix Ebre)

Festa major de Sant Joan (20-26 de juny)

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Festa major (20-25 de juny)

23 de Juny

AJUNTAMENT D'ARTIES

Hèsta deth Taro d'Arties

Arties (Naut Aran)

la Vall d'Aran

Seguint la tradició de les poblacions araneses, cada any la vila d’Arties celebra l’arribada del solstici d’estiu amb un ritual ancestral que té el foc com a protagonista. Durant la nit de Sant Joan, i després del crit de partida, “Foc al Taro!”, s’encén un tronc d’avet desbrancat i s’arrossega pels carrers del poble al ritme de la música, els balls i els cants dels joves que s’apleguen al seu voltant. La tradició diu que el foc té les virtuts de purificar i protegir, i que les flames i les cendres escampades expulsen els esperits malèfics del poble. Al llarg de la vetllada, l’arrossegament es deté per avivar el foc amb gasolina i per saltar pel damunt d’unes flames gegants que il·luminen una festa tan antiga com esbojarrada. Els més petits també hi poden participar amb el Taro infantil.

També et recomanem...

Valls (Alt Camp)

Festa major de Sant Joan (23-25 de juny)

Vall de Boí (Alta Ribagorça )

Falles (23 de juny)

Les (la Vall d'Aran)

Hèsta deth Haro (23 de juny)

24 - 29 de Juny

AJUNTAMENT DE REUS

Festa major de Sant Pere de Reus

Reus

Baix Camp

Si hi ha alguna cosa que resumeixi la festa major de Sant Pere de Reus és la tronada. Cap RTV (reusenc de tota la vida) se’n perd ni una. I els no tant RTV n’han de viure com a mínim una de les quatre que es fan cada Sant Pere: s’ha de poder criticar o lloar, segons el cas, si ha petat fort o no ha petat fort. Des del segle XVII (la primera tronada està documentada l’any 1677), la plaça del Mercadal és el centre neuràlgic de tronades i sobretot de grans ballades: els cotxes i la densa activitat comercial del centre de la capital del Baix Camp deixen lloc, per uns dies, al seguici festiu, que cada any és més ampli. De mica en mica s’han anat recuperant danses tradicionals, i cada Sant Pere el bestiari és més variat, perquè tothom hi vol participar. Però ni basiliscs, ni víbries, ni dracs ni lleons han pres protagonisme als gegants, que des de fa segles emocionen petits i no tan petits cada cop que fan voleiar les vestimentes mentre ballen al so de gralles i timbals.

També et recomanem...

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Festa major (26-29 de juny)

Sant Pere de Ribes (Garraf)

Festa major (28-29 de juny)

J
u
l
i
o
l

01 - 06 de Juliol

JULIÀ PEREZ

Festa major de Terrassa

Terrassa

Vallès Occidental

La festa major de Terrassa se celebra el cap de setmana després de Sant Pere. El divendres, el drac baixa des de la seva cova, a Sant Llorenç del Munt, fins al Raval de Montserrat per anunciar l’inici de la festa. Allà es llegeix el pregó i es revela el secret més esperat: qui serà el nou Capgròs de l’Any. A la nit és l’hora del Raval Infernal. Les colles de foc participants, precedides dels tabalers que toquen el Toc de Raval, entren a plaça. Es fa el silenci i una botzina avisa que les colles de foc poden començar a voltar. S’acaba amb un flipot (o tro final) al mig de la plaça. Diumenge és el dia central. A la sortida d’ofici, les autoritats municipals ballen el Ball de Plaça amb els dansaires de l’Esbart. I al punt del migdia, les colles castelleres entren a plaça amb el pilar caminat. Dimecres s’acomiada la festa major amb els focs artificials, les havaneres i el rom cremat.

També et recomanem...

Vic (Osona)

Festa major (1-10 de juliol)

la Pobla de Segur (Pallars Jussà)

Diada dels Raiers (3-5 de juliol)

el Vendrell (Baix Penedès)

Festes del Pa Beneit (4-11 de juliol)

05 - 10 de Juliol

AJUNTAMENT DE PREMIÀ

Festa major de Premià de Mar

Premià de Mar

Maresme

Cada any, quan arriba la festa major, Premià de Mar és envaïda per pirates. El municipi del Maresme rememora els assalts que van sacsejar la comarca entre els segles XVI i XVIII, recreant els atacs i saquejos dels berbers a la població local. Liderats per Omar i amb l’objectiu de conquerir la ciutat, toparan amb una colla de premianencs, amb l’Ester i el Martí al capdavant, que aconseguiran expulsar-los al final de les festes. Entremig, i al llarg de 5 dies de festa, el poble celebra actes i espectacles per a tots el públics en honor al patró local, sant Cristòfol. Hi trobem els balls de Gala i Tronera, el mercat d’esclaus, la diada castellera, les havaneres i el castell de focs, entre altres. La Festa dels Pirates i Premianencs forma part dels actes de festa major des del 1997.

També et recomanem...

Súria (Bages)

Festa major (2-12 de juliol)

Erill la Vall (Alta Ribagorça )

Falles (8 de juliol )

Móra d’Ebre (la Ribera d'Ebre)

Festa de la Móra Morisca (9-10 de juliol)

09 de Juliol

QUIM DASQUENS

Escaldàrium

Caldes de Montbui

Vallès Oriental

El cel i l’infern se citen cada segon cap de setmana de juliol a la plaça de la font del Lleó de Caldes de Montbui. Arriba l’Escaldàrium, la festa de l’aigua i el foc amb què des de fa més de 20 anys els calderins i les calderines rememoren l’arribada de l’aigua termal al municipi vallesà, fruit, segons la llegenda, de la batalla a mort (i acabada en taules) que el Cel i l’Infern van protagonitzar fa molts anys a la vila. Per commemorar-ho, el poble torna a la plaça a esperar el Termaliot i les bruixes per saltar i ballar al ritme de les nou danses, ara sota els ruixats de les mànegues, ara sota les espurnes dels diables. La música i la pirotècnia posen el colofó a una festa vibrant, diabòlica, d’una energia abrasadora.

També et recomanem...

Monistrol de Montserrat (Bages)

Festes del carrer Viserta (9-10 de juliol)

Avià (Berguedà)

Festes del Segar i el Batre (10 de juliol)

15 de Juliol

VALL DE BOHI TAHUL

Baixada de falles de Taüll

Taüll (Vall de Boí)

Alta Ribagorça

Any rere any, per la festa major de Taüll, una riuada de flames desfila muntanya avall enmig de la negra nit i oferint un espectacle visual d’allò més atractiu. La gent del poble puja al Faro, un lloc situat muntanya amunt en què hi ha plantats els pins que s’encendran, per després descendir fins a la vall amb les falles enceses i guiats pel cap de colla, on els espera una nit de balls i gresca al voltant d’una foguera que culmina el culte al foc i que els portarà, com diu la tradició, purificació i bones collites. Dins els actes de la festa major també hi ha diversos balls tradicionals (ball de Sant Isidre, ball de la pila i ball pla) que aglutinen els vilatans a la plaça del poble. Allà és on la gent es reuneix per última vegada per acomiadar la festa després que els joves hagin passat casa per casa amb els músics del poble per recollir diners i oferir-los un trago de vi i pastís.

També et recomanem...

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Festa major de la Minerva (9-18 de juliol )

l’Ampolla (Baix Ebre)

Festes de la Verge del Carme (14-17 de juliol)

17 de Juliol

OLGA GRASSOT / AJUNTAMENT DE PALAMÓS

Festa de la Mare de Déu del Carme

Palamós

Baix Empordà

És l’acte que culmina les celebracions: una cercavila acompanya la imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors, des de l’església fins al port. Allà s’inicia una processó marítima multitudinària que compta amb la participació de la gran majoria de barques de pesca del port de Palamós i altres embarcacions menors que els acompanyen mar endins. Cada diumenge més proper al 16 de juliol se celebra a Palamós la Festa de la Mare de Déu del Carme, una festa tradicional organitzada per la Confraria de Pescadors de Palamós amb la col·laboració de l’Ajuntament de la localitat. Antigament era una celebració exclusiva dels que vivien del mar i els seus recursos, però en l’actualitat també hi participa tothom que tingui embarcacions recreatives.

També et recomanem...

Castellar del Riu (Berguedà)

Aplec del Pi de les Tres Branques (17 de juliol)

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

Festa major (22-25 de juliol)

17 - 26 de Juliol

AJUNTAMENT DE LLORET DE MAR

Festa major de Santa Cristina

Lloret de mar

la Selva

Les festes a la Costa Brava són molt més que turistes adolescents i discoteques. Lloret de Mar és un municipi poc conegut per les seves celebracions més tradicionals, però la festa de Santa Cristina, que té lloc cada 24 de juliol, se celebra en un indret extraordinari, d’aquells que podrien aparèixer a qualsevol anunci ‘hipster’ de cervesa. Els actes en honor de la patrona d’aquest municipi de la Selva comencen amb la passada dels obrers de Santa Cristina pels principals carrers de la vila. Anuncien així la sortida de la processó, en la qual barques de pescadors, llanxes i embarcacions de tot tipus surten a la mar per acompanyar fins a l’ermita de Santa Cristina la nau que transporta la imatge de la patrona des de la platja. Un cop arribats a la badia de Santa Cristina, els participants alcen els rems i s’entona la salve marinera. Mentre la banda continua tocant, els llaguts s’embarquen de nou fins a la platja i la comitiva puja caminant cap a l’ermita. Allà s’oficia la missa solemne al santuari i, just després, se celebra un dinar popular sota l’ombra del Pi Gros.

També et recomanem...

Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

Festa major (15-20 de juliol)

Prats de Lluçanès (Osona)

Fira de Sant Jaume (24 de juliol)

23 de Juliol - 01 d'Agost

AJUNTAMENT DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

Festa major de Sant Jaume

Sant Carles de la Ràpita

Montsià

Bous capllaçats, bous embolats, bous a la plaça i al carrer: són el costum més arrelat de la festa major de Sant Carles de la Ràpita. Aquestes festes duren deu dies i són de les més completes i participatives de les Terres de l’Ebre.
Un altre dels actes destacats d'aquestes festes són els àpats populars i gratuïts que organitzen les penyes. Es fan diverses celebracions gastronòmiques: una sardinada popular, organitzada per la Penya Barcelonista Alfacs; un bou estofat amb patates, organitzat per la Penya del Bou Capllaçat; una botifarrada que organitza la Penya La Cabra, i un ball de vermut, amb musclos bullits i gamba salada.
Tot i que la patrona oficial de la vila és la Mare de Déu de la Ràpita i el copatró és Sant Roc, ja fa anys que la festa major de Sant Carles de la Ràpita es va traslladar als dies més propers a la diada de Sant Jaume, el 25 de juliol.

També et recomanem...

Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

Festa major (29-31 de juliol)

25 - 29 de Juliol

PERE MASRAMON

Les Santes

Mataró

Maresme

Les Santes s’han fet conegudes sobretot per la Nit Boja, la del 25 de juliol. L’acte principal de la nit és el Desvetllament Bellugós, probablement el més famós de la festa major. Els últims anys, però, l’afluència massiva de gent ha fet fins i tot perillar-ne la continuïtat per motius de seguretat. Després del Desvetllament, la festa continua amb l'Escapada a Negra Nit, amb la Pujada Tabalada i amb la Ruixada, fins que es fa de dia. Un altre acte emblemàtic de la festa major són les Matinades: cercaviles des de diferents punts de la ciutat que conflueixen el dia 27, el de Santes, pròpiament, a la basílica de Santa Maria, on es troben totes les figures i autoritats per celebrar la missa de les Santes, que data del 1848. L’Anada a la Residència és un bon moment per veure la família Robafaves (els gegants de Mataró), els nans i les altres figures sense gaire gent, si hi aneu amb canalla. l, finalment, el ‘No n’hi ha prou!’, un acte relativament nou que ja s’ha convertit en un indispensable del dia 28.

També et recomanem...

Parets del Vallès (Vallès Oriental)

Festa major (22-25 de juliol)

Lleida (Segrià)

Romeria dels Fanalets de Sant Jaume (24 de juliol)

Vendrell (Baix Penedès)

Festa major de Santa Anna (25-28 de juliol)

28 de Juliol - 01 d'Agost

AJUNTAMENT DE TORELLÓ

Festa major de Torelló

Torelló

Osona

Un rajolí d’aigua cau des de dalt d’un balcó. A vegades, una galleda. A sota, una munió de joves esperen la remullada. És la Festa del Batre i la Civada (popularment coneguda com la Porronada), i aquest acte refrescant bateja l’inici de la festa major de Torelló. L’Associació Deixebles de Sant Feliu (creadors també de les festes del Pullassu i les Senyoretes, dins el popular Carnaval de Torelló) són els responsables d’aquesta i d’una desena més de totes les activitats més salvatgement divertides de la festa major (la batalla campal de cebetes, la gimcana per equips del Rimini, el llefiscós Polifang i el guerrer Poliphilo). Però també hi ha actes més tradicionals: la dansa de Torelló i la dansa dels Verds (que recorda una càrrega de la Guàrdia Civil), el passant de la colla centenària de gegants i nans, sardanes, concert i ball.

També et recomanem...

Bellvís (Pla d'Urgell )

Firals (30-31 de juliol)

Arsèguel (Alt Urgell)

Trobada d’Acordionistes (30-31 de juliol)

A
g
o
s
t

03 - 06 d'Agost

AJUNTAMENT D'ARGENTONA

Festa major de Sant Domènec

Argentona

Maresme

Tres en un: si una cosa fa especial la festa major d’Argentona és que són tres festes en una de sola: Sant Domènec, la Festa del Càntir i la Garrinada. En aquesta localitat maresmenca hi trobareu, la primera setmana d’agost, activitats per a tots els gustos emmarcades sota dos curiosos denominadors comuns: els porcs i els càntirs. Aquesta mescla insòlita té una explicació: el sobrenom dels argentonins és repicatruges, i la dèria pels càntirs es remunta a un vot de poble reeixit a sant Domènec, patró de les aigües, per combatre una greu sequera al segle XVII.

Si sou dels que us agrada matinar podeu assistir a la tradicional Posta de Càntirs del dia 4, Sant Domènec. Les més de 3.500 reproduccions del càntirs de l’any, especialment dissenyades i cuites per a l’ocasió, són exposades a plaça per ser beneïdes juntament amb les aigües de la font de Sant Domènec. Durant la resta del dia, se celebren activitats a l’entorn del càntir, com la gran trepitjada de fang i l’espectacular aixecada de càntirs, on forçuts d’arreu competeixen per alçar càntirs de 10 a 200 kg i beure a galet.

Si preferiu gaudir de la festa més tradicional uniu-vos als diables i correu sota les espurnes d’una truja gegant que escup foc per les mamelles, la Polseguera. També podeu acompanyar les cercaviles dels Senyors de Burriac i els Senyors de l’Aiguanaf, els gegants d’Argentona i una llarga colla de capgrossos, insignes personatges de la cultura argentonina. I si el que voleu és aprofundir en la singular exaltació del porc, no us perdeu la Garrinada, tres dies de música, rauxa i porcs a l’ast. No n’heu tingut prou? Doncs deixeu-vos eixordar per la Repicatronada, una autèntica traca final que recorre tota la plaça de la vila.

També et recomanem...

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Festa major (31 de juliol - 4 d’agost)

Poboleda (Priorat)

Festa major (4-5 d’agost)

Caldes de Malavella (la Selva)

Festa major (4-8 d’agost)

Vic (Osona)

Festes de Sant Albert (5-7 d’agost)

13 - 17 d'Agost

EUDALD JOU

Festa major d'Amer

Amer

la Selva

La festa major d’Amer és especialment coneguda per la tradicional sardana de d’alcalde, que es remunta als segles XVI i XVII. En aquells temps, la majoria de pobles catalans ballaven el contrapàs, una dansa a la sortida de la missa major en senyal de germanor presidida per una autoritat; primer, un noble, i més tard, l’alcalde. Amer és dels pocs pobles de Catalunya on es conserva la tradició. El més curiós és com es balla la sardana. És una sardana en espiral, oberta, amb un guia que obre el ball i deixa la mà esquerra lliure, simbolitzant que així acull la resta del poble. La sardana es balla cada 16 d’agost a les 11 del vespre a la plaça Porxada. També s’hi fa el concert de cobla que interpreta La Principal de la Bisbal.

També et recomanem...

Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)

Festa major (13-18 d’agost)

Moià (Moianès)

Festa de l’Arbre Fruiter (17 d'agost)

14 - 15 d'Agost

AJUNTAMENT DE LA SELVA DEL CAMP

El Misteri de la Selva

La Selva del Camp

Baix Camp

"En nom de Déu sia e de Madona Sancta Maria. Ací comença la representació de l’Assumpció de Madona Sancta Maria". Els dies 14 i 15 d’agost, més d’un centenar de veïns de la Selva del Camp representen el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa que es conserva en llengua romànica: la representació del misteri de Madona Santa Maria, amb la seva vida, mort, sepultura i resurrecció abans d’arribar a la glòria celestial. L’obra porta els espectadors fins a l’Edat Mitjana a través del lèxic trobadoresc de l’època, cançons ‘a cappella’ i una posada en escena digna del segle XIV. En l’actuació, que se celebra ininterrompudament des del 1980, també hi ha lloc per als dimonis i els jueus, els quals tenen una funció desdramatitzadora.

També et recomanem...

Roses (Alt Empordà )

Festa major (7-15 d’agost)

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Festa major i Terrazel (10-14 d’agost)

Amposta (Montsià)

Festa major (12-21 d’agost)

14 - 16 d'Agost

AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR

Festa major de Sant Roc d'Arenys de Mar

Arenys de Mar

Maresme

El 16 d’agost, dia de Sant Roc, és festa grossa a Arenys de Mar (encara que estiguem parlant de la festa major petita). Els actes, però, comencen un parell de dies abans. El 14 es fa la cercavila nocturna dels gegants d’Arenys amb recorregut sorpresa: només se sap el punt de sortida i l’hora. La nocturna, com es coneix popularment, és una de les cercaviles del municipi que atreu més gent. L’endemà, el dia 15, un grup d’arenyencs i arenyenques es converteixen, per un dia, en empestats, metges, jutges i ciutadans de peu: és la representació de ‘La pesta’, que rememora l’arribada de la l’epidèmia a Santa Maria d’Arenys. El 16 és el dia central de la festivitat: se celebra el vot de vila en honor de sant Roc, que el 1607 va alliberar el poble de la pesta. De bon matí, els macips i macipes, nois i noies vestits de blanc, amb faixa vermella, picarols a les cames, espardenyes de veta i l’almorratxa amb aigua d’alfàbrega, fan l’ofrena al sant a l’església de Santa Maria i, tot seguit, dividits en colles, recorren la vila ruixant amb aigua beneïda a tothom que troben pel camí. Els picarols i els crits de “sant Roc!” s’apoderen de la vila durant tota la jornada. A la tarda, la tradicional dansa d’Arenys, davant dels Jardins del Xifré, posen el punt final a la festivitat.

També et recomanem...

Barcelona (Barcelonès)

Festes de Sant Roc de la plaça Nova (12-16 d’agost)

Tarragona (Tarragonès)

Festes de Sant Magí (13-19 d’agost)

19 - 21 d'Agost

AJUNTAMENT DE GERRI DE LA SAL

Festa major i la Morisca

Gerri de la Sal (Baix Pallars)

Pallars Sobirà

El tercer cap de setmana d’agost Gerri de la Sal es vesteix de festa major. El gran protagonista és el Ball de la Morisca, una de les joies de la cultura popular i tradicional del país. Es tracta d’un ball antic, d’origen incert, però que pel nom i alguns detalls dels passos i del vestuari podem relacionar amb la dansa medieval del mateix nom, que segons la llegenda rememora la victòria del poble de Gerri davant l’atac dels sarraïns, que van acabar sent foragitats. La gent del poble i els visitants es reuneixen a la plaça Sant Feliu per veure la representació de la llegenda morisca, adaptada fa pocs anys per l’escriptor Pep Coll, i seguidament, el Ball de la Morisca, acompanyada pels escopeters, que marquen els 13 compassos amb dos trets cadascun. Quan s’acaba la representació dels dansaires, la plaça s’omple de caramels, que fan les delícies, especialment, dels més menuts.

També et recomanem...

Barcelona (Barcelonès)

Festa major de Gràcia (15-21 d’agost)

Cervera (la Segarra)

Festes de Sant Magí (18-19 d’agost)

20 - 25 d'Agost

AJUNTAMENT DE SITGES

Festa major de Sant Bartomeu de Sitges

Sitges

Garraf

"La festa major tensa l’arc del dia a dia i ens expulsa dels escenaris del costum. Llavors, com instal·lats en un univers paral·lel, ens renova amb les noves lleis de l’emoció, amb la gravetat d’una pau insòlita, i amb el ritme frenètic d’una manera nova d’entendre i d’esprémer el pas del temps". Així viuen els sitgetans la festivitat de Sant Bartomeu, declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 1991. Aquesta festa omple els dies 23 i 24 d’agost d’activitats que s’entrellacen durant 36 hores. És de les celebracions més destacades del país i una de les més viscudes de l’any a Sitges, juntament amb Santa Tecla, just un mes després. Destaca per la seva participació massiva i la riquesa folklòrica: gegants, grallers, diables, bastoners, ball de gitanes i tot un seguit d’elements pertanyents al patrimoni cultural català en són els protagonistes.

També et recomanem...

Granollers (Vallès Oriental)

Festa major de Blancs i Blaus (25-28 d’agost)

la Seu d’Urgell (Alt Urgell)

Festa major (25-30 d’agost)

Cervera (la Segarra)

Aquelarre (26-28 d’agost)

25 d'Agost

MIQUEL VILARDELL / ARXIU FOTOGRÀFIC DE TARADELL

Festa d’en Toca-sons

Taradell

Osona

Cada 25 d’agost els carrers de Taradell s’omplen de pólvora, sometents, trabucaries i firaires per ambientar el poble al segle XVII i esperar l’arribada del temut Toca-sons, un bandoler que, juntament amb la seva quadrilla, s’apodera de la vila. Tot el poble participa d’aquesta recreació històrica, on el bandoler Jaume Masferrer, conegut com a Toca-sons, es passeja per la sagrera del poble, on hi ha un mercat d’artesans i oficis antics. El bandoler, interpretat per un taradellenc, festeja les dones, planta cara als homes i assalta, a cops de trabuc, les pastisseries de Taradell, on roba els dolços típics de festa major. Després d’una esbatussada amb el sometent, en Toca-sons és capturat pels vilatans. Finalment, serà jutjat amb un veredicte que sempre sorprèn els assistents. Aquesta recreació històrica de l’època medieval es va declarar Festa Tradicional d’Interès Nacional el 2015. 

També et recomanem...

Manresa (Bages)

Festa major (26-29 d’agost)

Ulldecona (Montsià)

Festa major (27 d’agost - 4 de setembre)

Puigcerdà (la Cerdanya)

Festa de l’Estany (27-28 d’agost)

28 d'Agost - 06 de Setembre

MIQUEL VILARDELL / ARXIU FOTOGRAFIC DE TARADELL

Festa major de Santa Rosalia de Torredembarra

Torredembarra

Tarragonès

Torredembarra s’engalana any rere any per la festa major de Santa Rosalia, la patrona del poble. La tronada i el pregó obren el 28 d’agost un període de festivitat local protagonitzat pel seguici popular i diferents balls i danses que s’allargarà fins al 6 de setembre. Durant aquests dies, se celebren actes com la diada castellera, on pren protagonisme la colla del poble (els Nois de la Torre), el toc de matinades o l’anada a ofici, quan la corporació municipal, precedida de l’àliga de Torredembarra, es dirigeix a l’església de Sant Pere Apòstol per honorar santa Rosalia. Balls de bastons, de diables i molts altres, com el de Serrallonga, el de gitanes i el del patatuf vertebren una festa on la música també hi juga un paper destacat, ja que amenitza la festa a ritme de gralles i flabiols.

També et recomanem...

Torà (la Segarra)

Festa major (1-4 de setembre)

Sabadell (Vallès Occidental)

Festa major ( 2-5 de setembre)

Gandesa (la Terra Alta)

Festa major de la Fontcalda ( 2-5 de setembre)

29 d'Agost - 02 de Setembre

TJERK VAN DER MEULEN

Festa major de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès

Alt Penedès

"És música, són castells, és foc, són coets, i gralles, i pastorets...". La cançó de la festa major de Vilafranca resumeix l’essència d’una de les grans festivitats del país que des de fa tres segles manté una estructura similar. Se celebra sempre en les mateixes dates, del 29 d’agost al 2 de setembre, tot i que el dia clau és el 30, la diada de Sant Fèlix, patró de la ciutat. L’acte més important, i fent honor a la inscripció de la porxada de la plaça (“Vilafranca, la plaça més castellera”), és l’exhibició de castells i torres de les principals colles del país. A la tarda hi ha la tradicional processó de Sant Fèlix, que acaba amb un dels grans moments de la festa major: l’entrada del sant a la basílica. A banda del patró de la ciutat, els protagonistes de la setmana gran a Vilafranca són els elements tradicionals, com les cercaviles, els correfocs o els balls de l’àliga, que es barregen amb les activitats més lúdiques i festives, com l’empalmada o els concerts.

També et recomanem...

Móra d’Ebre (la Ribera d'Ebre)

Festa major (26-28 d’agost)

Núria (Ripollès)

Festa de St Gil (1 de setembre )

S
e
t
e
m
b
r
e

07 - 11 de Setembre

AJUNTAMENT DE SOLSONA

Festa de la Mare de Déu del Claustre

Solsona

Solsonès

El tro, un coet que es llança des del balcó de l’Ajuntament, i el pregoner donen el 7 de setembre el tret de sortida de la festa major de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, una festivitat marcada pel seu caràcter mediterrani i àmpliament folklòric. És una de les festes més antigues del Principat, ja que conserva la celebració del Corpus, del segle XIII, d’on van sortir figures com l’àliga, el drac i la mulassa, que tenen especial rellevància durant els tres dies de celebració. L’agenda compta amb el ball com a activitat destacada: el de la plaça, el de bastons o el de gegants, que va a ritme de flabiol. A més, per als més atrevits hi ha espectacles com la roda de foc i la tronada, feta pels trabucaires de Solsona, els més antics de Catalunya. Considerada una de les festes més importants del país, l’any 2008 la Generalitat li va atorgar la distinció de Festa Patrimonial d’Interès General.

També et recomanem...

Montblanc (la Conca de Barberà)

Festes de la Serra ( 2-11 de setembre)

Cambrils (Baix Camp )

Festa major del Camí (6-8 de setembre)

Cardona (Bages)

Festa major (10-13 de setembre)

07 - 11 de Setembre

JAUME AUMATELL COLOM

Festes del Tura d'Olot

Olot

la Garrotxa

Estan considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines. Són cinc dies de festa major al centre d’Olot, enguany del 7 a l’11 de setembre. Els gegants d’Olot donen el tret de sortida al primer dia de festa quan, a tres quarts de sis de la tarda, surten de la sala dels gegants de l’Hospici, lloc on han esperat durant tot un any. S’ha de ser molt puntual si es volen veure els tres balls que fan a la plaça Major, coneguda com la plaça dels Gegants. També s’aconsella veure el ball de nit de l’últim dia, que es fa amb tots els llums de la plaça apagats i els gegants il·luminats. Les penyes i les entitats d’Olot s’entreguen completament a les Festes del Tura i organitzen una bona part dels diferents actes que s’hi celebren. Destaca la Norantada, una festa que recorda amb nostàlgia els anys 90 i en la qual els recipients per a les begudes són xíndries.

També et recomanem...

Castelló d’Empúries (Baix Empordà)

Festival Terra de Trobadors (8-11 de setembre)

Gironella (Berguedà)

Recreació històrica de l’Onze de Setembre (11 de setembre)

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Festa major (9-13 de setembre)

17 - 26 de Setembre

AJUNTAMENT DE CERVERA

Isagoge i Festa major del Sant Crist de Cervera

Cervera

la Segarra

La setmana abans del quart diumenge de setembre la cultura local cerverina té la seva pròpia celebració: l’Isagoge és la setmana cultural introductòria a la festa major del Sant Crist de Cervera. S’organitzen una gran quantitat d’activitats lúdiques i culturals per a tots els públics, i cada any segueixen una temàtica concreta.
Quan l’Isagoge arriba a la fi, la festa no s’acaba: els carrers i les places s’omplen de gent, i és que comença la festa major del Sant Crist. És la festa gran de Cervera i s’hi fan tota mena d’activitats per a petits i grans que combinen la tradició amb l’oci: balls, exposicions, concurs de sardanes, atraccions, futbol, cercaviles o teatre, i una bona dosi de cultura popular de la mà de diverses entitats cerverines.

També et recomanem...

Santa Coloma de Farners (la Selva)

Festa major ( 23-25 de setembre)

17 de Setembre

AJUNTAMENT DE L'ESCALA

Festa de la Sal de l'Escala

L’Escala

Alt Empordà

Anys enrere, vaixells carregats de sal provinents de les salines de Torrevella i d’Eivissa arribaven a l’Escala, on els pescadors i la gent del poble la descarregaven a peu de platja i la portaven a l’Alfolí de Sal, per després distribuir-la als pobles del voltant. Gràcies a la Festa de la Sal, organitzada pel Museu de l’Anxova i la Sal i que se celebra el tercer dissabte de setembre, es poden reviure aquests fets, que vénen acompanyats de balls i cançons de tradició marinera que recorden, a través de la participació popular, com era la vida quotidiana d’aleshores. Després de la recreació de la descàrrega de sal, que té lloc a la platja de les Barques de l’Escala, arriba la Cerimònia de la Sal, en què es barregen les sals provinents de diferents llocs i cultures. La festa se celebra des del 1997 i va néixer per commemorar el tricentenari de l’Alfolí de la Sal, on antigament s’emmagatzemava aquest condiment.

També et recomanem...

Cardona (Bages)

Aplec ( 16-18 de setembre)

la Vall d’en Bas (la Garrotxa)

Festa major de Sant Esteve d’en Bas (16-18 de setembre)

Quina creus que és la millor festa popular de Catalunya?

Participa-hi

Disseny: Ricard Marfà Programació: Idoia Longan - Marc Funollet Llengua: Esperança Sierra i Serra