El llegat dels Jocs Olímpics

La celebració d’aquest gran esdeveniment el 1992 va ser el pretext per donar un gran impuls a Barcelona

Nuria García, Idoia Longan i Ricard Marfà

Sisplau, espera't mentre carreguem les dades

Les quatre àrees olímpiques

Els Jocs Olímpics del 1992 van comportar una gran transformació urbanística de la ciutat de Barcelona, però també la construcció o remodelació de nombroses instal·lacions esportives. Les actuacions es van concentrar a les quatre àrees olímpiques, situades als quatre extrems de la ciutat: Montjuïc (A), Diagonal (B), Vall d'Hebron (C) i Vila Olímpica (D).

Àrea de Montjuïc

La celebració dels Jocs va suposar la recuperació i la rehabilitació del parc i la seva funció urbana gràcies a la urbanització de les zones degradades i la construcció de nous equipaments. La finalitat va ser deixar a la ciutat un parc acabat, accessible, totalment urbanitzat i amb equipaments esportius supramunicipals.

EN DETALL

1
2
3
4
5
6
7
8

Anella Olímpica

Agrupava les quatre instal·lacions de competició més importants dels Jocs Olímpics: l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i l'INEFC.

EN DETALL

1
2
3
4

Àrea de la Diagonal

De les quatre àrees olímpiques, aquesta era la que en el moment de la nominació olímpica disposava de més instal·lacions, tant públiques com privades. La majoria d'instal·lacions eren privades i, per tant, en la majoria de casos només es van haver de condicionar els recintes per ajustar-los a les exigències pròpies d'uns Jocs Olímpics.

EN DETALL

1
2
3
4

Camp Nou

El fet que la instal·lació ja hagués acollit grans esdeveniments esportius va fer que tot fos molt més fàcil. S'hi van fer les fases finals de futbol i la cerimònia de lliurament de guardons.

EN DETALL

1

Àrea de la Vall d'Hebron

La celebració dels Jocs va fer que una àmplia zona del nord de Barcelona, aïllada i poc estructurada, es convertís en un gran parc per al lleure i l'esport.

EN DETALL

1
2
3

Àrea de la Vall d'Hebron

A l'àrea de la Vall d'Hebron es van celebrar les competicions de tenis, tir amb arc, voleibol, pilota basca i ciclisme, al velòdrom d'Horta.

EN DETALL

1

Àrea del Parc del Mar

Va ser la zona de Barcelona més remodelada per als Jocs. Es va recuperar una zona industrial per a usos residencials i equipaments. Hi havia la Vila Olímpica, on es van aplegar més de 15.000 persones.

EN DETALL

1
2
3
4

Port Olímpic

Es va construir amb l'objectiu d'obrir la ciutat al mar i perquè pogués ser utilitzat després dels Jocs com a port esportiu.

EN DETALL

1

Subseus

N'hi va haver 15, que van agrupar 19 unitats de competició, dues de les quals eren fora del territori català, a Saragossa i a València. Van albergar la competició de nou esports (bàsquet, beisbol, boxa, futbol, handbol, hoquei, piragüisme, rem i tir olímpic) inclosos dins el programa olímpic, i un esport de demostració (hoquei patins).

EN DETALL

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18

El llegat dels Jocs Olímpics

La celebració d’aquest gran esdeveniment el 1992 va ser el pretext per donar un gran impuls a Barcelona

Nuria García, Idoia Longan i Ricard Marfà

Les quatre àrees olímpiques

C

B

D

A

Els Jocs Olímpics del 1992 van comportar una gran transformació urbanística de la ciutat de Barcelona, però també la construcció o remodelació de nombroses instal·lacions esportives. Les actuacions es van concentrar a les quatre àrees olímpiques, situades als quatre extrems de la ciutat: Montjuïc (A), Diagonal (B), Vall d'Hebron (C) i Vila Olímpica (D).

Àrea de Montjuïc

7

6

4

3

8

1

2

5

Clica sobre els números per a més informació

La celebració dels Jocs va suposar la recuperació i la rehabilitació del parc i la seva funció urbana gràcies a la urbanització de les zones degradades i la construcció de nous equipaments. La finalitat va ser deixar a la ciutat un parc acabat, accessible, totalment urbanitzat i amb equipaments esportius supramunicipals.

Anella Olímpica

3

1

4

2

Agrupava les quatre instal·lacions de competició més importants dels Jocs Olímpics: l'Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i l'INEFC.

Àrea de la Diagonal

2

1

4

3

De les quatre àrees olímpiques, aquesta era la que en el moment de la nominació olímpica disposava de més instal·lacions, tant públiques com privades. La majoria d'instal·lacions eren privades i, per tant, en la majoria de casos només es van haver de condicionar els recintes per ajustar-los a les exigències pròpies d'uns Jocs Olímpics.

Camp Nou

1

El fet que la instal·lació ja hagués acollit grans esdeveniments esportius va fer que tot fos molt més fàcil. S'hi van fer les fases finals de futbol i la cerimònia de lliurament de guardons.

Àrea de la Vall d'Hebron

2

1

3

La celebració dels Jocs va fer que una àmplia zona del nord de Barcelona, aïllada i poc estructurada, es convertís en un gran parc per al lleure i l'esport.

Àrea de la Vall d'Hebron

1

A l'àrea de la Vall d'Hebron es van celebrar les competicions de tenis, tir amb arc, voleibol, pilota basca i ciclisme, al velòdrom d'Horta.

Àrea del Parc del Mar

3

2

1

4

Va ser la zona de Barcelona més remodelada per als Jocs. Es va recuperar una zona industrial per a usos residencials i equipaments. Hi havia la Vila Olímpica, on es van aplegar més de 15.000 persones.

Port Olímpic

1

Es va construir amb l'objectiu d'obrir la ciutat al mar i perquè pogués ser utilitzat després dels Jocs com a port esportiu.

Subseus

14

3

11

15

8

5

16

7

13

10

2

12

9

1

18

4

6

17

N'hi va haver 15, que van agrupar 19 unitats de competició, dues de les quals eren fora del territori català, a Saragossa i a València. Van albergar la competició de nou esports (bàsquet, beisbol, boxa, futbol, handbol, hoquei, piragüisme, rem i tir olímpic) inclosos dins el programa olímpic, i un esport de demostració (hoquei patins).

Text: Nuria García i Auri Garcia Frontend: Idoia Longan i Ricard Marfà Edició de vídeo: Jordi Castellano CMS: Marc Funollet

Especial: 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92