L'entrenador em va dir que tindria un sol dia de festa en tot l'any

”

Efe/ Angel Díaz

José Manuel Moreno(Amsterdam, 1969) ja havia guanyat dues medalles d’or als Jocs del Mediterrani del 1991, però el seu gran moment va ser l’or als Jocs de Barcelona, quan va donar a Espanya el seu primer triomf. Nascut a Amsterdam fill d'andalusos, i criat a Chiclana, Moreno lamenta que el Velòdrom d'Horta no s'hagi convertit en un centre de referència des de llavors.

Ha tornat al Velòdrom?

Hi vaig tornar per a un reportatge, estava bastant vellet, poc cuidat. Sabia greu, als velòdroms cal cuidar-hi bé la fusta, la superfície. Després dels Jocs el ciclisme en pista no s'ha cuidat com caldria.

Com recorda aquell minut donant voltes al Velòdrom?

Estava tan concentrat que algunes coses no les recordo. Recordo anys treballant molt fort, d’una forma obsessiva, per arribar a un determinat dia en el millor estat físic i mental. Es tractava d’estar concentrat per poder estar tot aquell minut accelerant al màxim. I la cosa va anar bé, vaig fer rècord Olímpic.

Recorda el temps?

Esclar, 1 minut i 3,342 segons.

El 1992 es deia que vostè va ser un dels esportistes que més va patir per aconseguir aquella medalla.

Tothom va patir molt, però en el meu cas admeto que va ser salvatge. El meu entrenador era 100% soviètic, molt rígid en tot el que feia.

Alexander Nietzigorostev.

Correcte. Em va dir que si volia guanyar, durant aquells anys m’oblidés de la meva vida privada. Que tindria un sol dia de festa cada any, que podia escollir quin dia, però que tocava treballar els festius, els caps de setmana, per Nadal… Sempre. I que havia de controlar-me. Tot el que menjava, el clima, per no refredar-me. Era una bogeria. Però era l’única forma de guanyar.

És veritat que entrenava el dia de la cerimònia d'inauguració?

Si, és veritat. El programa era tan estricte que no vaig ni poder anar a la festa.

On guarda la medalla?

A casa, on en puc gaudir. Va costar molt aconseguir-la. Vaig donar una rèplica a la capella de Santa Ana de la meva ciutat, Chiclana, però la van robar i va tornar feta miques. Va ser un moment molt especial. Cada any, quan arriba el 27 de juliol, faig una barbacoa amb els amics. Ja no estic en forma i puc menjar més que el 1992.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau