ANTONI BASSAS ENTREVISTA

Maria del Mar Calabuig

Hauríem de tenir uns altres Jocs per canviar Barcelona, ja no és la del 92

Maria del Mar Calabuigtenia 19 anys i tot just havia acabat aquell estiu els estudis d’hoteleria, però amb només 15 anys, poc després de la famosa frase “A la ville du Barcelona”, ja s’havia apuntat de voluntària.

“Crec que el ciutadà s’ha d’implicar en la història de la seva pròpia ciutat. En aquell moment teníem l’oportunitat de posar Barcelona al mapa. D’obrir Barcelona al mar. Era posar un registre a una marca: som Barcelona, som aquí”. No s’hi havia apuntat per conèixer gent o viure experiències. Ho va fer, diu, per ajudar a fer quedar bé la ciutat. “Això és molt català. Si ho fem, ho hem fer bé o no valdrà la pena”.

 

Sis esportistes i dos voluntaris entrant la bandera olímpica a l’Estadi durant la inauguració.David Madison / Getty

Parlava quatre idiomes i això va ser un factor perquè la destinessin al Centre Principal de Premsa. “La nostra feina era ajudar els periodistes a donar tota la informació puntal que ens passaven: notes de premsa, les classificacions, els horaris. També ajudàvem a nivell turístic i hi havia una part de protocol que tocàvem per si venia algú important. Molta feina. Vam entrar el dia que començaven els Jocs i gairebé ni vam sortir fins al final. Pràcticament dormíem allà”.

 

Recorda especialment el dia de la inauguració: “No oblidaré mai veure entrar tota la premsa dient que era la millor inauguració de la història dels Jocs. M’emociono i tot”. La feina era estressant però tenien temps d’acumular pins –“Canviàvem informació per pins; si vols tal cosa, et costarà tres pins..., era una cosa que es feia”– i aquella experiència li va servir per canviar de feina, ja que de la restauració va passar a dedicar-se al món de la comunicació. “Hauríem de tenir uns altres Jocs Olímpics”, diu. “Per canviar Barcelona una altra vegada. Ja no és la ciutat que teníem l’any 92”.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau