ANTONI BASSAS ENTREVISTA

Josep Eloi Casanovas

La ciutat era un decorat espectacular, per a mi era com anar a Disneyland

Josep Eloi Casanovasencara guarda l’uniforme oficial de voluntari xòfer que va fer servir durant els quinze dies olímpics. Està impecable, i fins i tot, malgrat els anys, li queda una mica gran.

El 92 ja treballava a Gas Natural i va aconseguir amb facilitat que li permetessin ser voluntari. “Sempre m’ha agradat molt implicar-me en els temes de ciutat i de país”, explica. “Soc nascut i visc a Barcelona, al costat del Camp Nou. M’ho vaig plantejar ràpidament; es vivia una gran eufòria des del moment que vam sortir escollits com a ciutat olímpica i tot el període de formació, que implicava dissabtes i diumenges, ja va ser molt engrescador. Es preparava molt bé la gent perquè tot funcionés. Es notava que estava molt ben fet”.

 

Explica que alguns dels seus companys voluntaris com a xòfers no van arribar a tenir gaire feina. “Jo vaig tenir la sort de fer determinats serveis molt interessants. Vaig portar el Samaranch, la dona del seu fill, el seu cap de premsa o l’alcalde de Pequín. I vaig fer un servei molt curiós: una senyora suïssa que es va fer molt popular entre els que fèiem aquest servei; era pintora, i en dèiem «la pintora del Samaranch», perquè es dedicava a anar per les instal·lacions olímpiques, com ara la torre de Calatrava, i fer-ne unes pintures extraordinàries. Vaig estar-hi un parell de vegades, tot i que no era normal que algú estigués més d’un dia amb un encàrrec”.

 

Tot i que s’acabaven d’estrenar les rondes, no en té un record extraordinari. “No va ser espectacular. Havíem anat patint durant molt de temps les dificultats de la circulació, i vam notar una millora, però ja es veia que naixien una mica limitades i incapaces d’absorbir les necessitats que teníem”, explica.

 

L’ambient de la ciutat, en canvi, era extraordinari. “Per a mi era com anar a Disneyland. Tot era un món fantàstic, molt net, cuidat. Els que conduíem anàvem per carrils exclusius de la família olímpica. Tot era un decorat absolutament espectacular. Era una sensació d’excepcionalitat, de glamur, fins i tot. Recordo que una de les coses que més em van impressionar va ser tenir l’oportunitat, que no va poder tenir tothom, d’entrar a la Vila Olímpica i passejar-m’hi per dins. I conviure algunes estones amb els atletes”.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau