ANTONI BASSAS ENTREVISTA

Angelina Vilella

Els Jocs Paralímpics van ser la cirereta del pastís

Angelina Vilellatenia 54 anys el 1992 i treballava com a infermera

La cerimònia d’inauguració del Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.GETTY

“Als Jocs Olímpics ja hi anava molta gent, tothom en parlava, però en canvi no coneixia ningú que anés als Paralímpics de voluntari”, explica. “Vaig pensar que a partir de la infermeria veus l’ésser humà diferent que en qualsevol altra feina i que tal vegada podia donar-hi un cop de mà”. La van destinar de voluntària infermera a la Teixonera, a la Vall d’Hebron, a la competició de tenis en cadira de rodes: “No vam tenir gaire feina perquè havíem d’anar curant rascades i durícies, i anaven ben protegits. Venien amb la pell encetada als peus o als genolls. No hi va haver cap desgràcia, per sort. Érem dues infermeres i hi havia un equip de metges. I tota la joventut de la Creu Roja, que no et deixava ni acostar-te de tanta il·lusió que tenien”. D’aquells 15 dies de competició, explica, recorda “la il·lusió dels que competien”: “Els veies l’alegria als ulls. Bellugaven les cadires fins i tot quan seguien el que passava a la pista, sense jugar, i t’encomanaven l’alegria”.

 

Angelina Vilella, al centre de la imatge.Angelina Vilella

El voluntariat el porta a dintre: “He estat 10 anys al Telèfon de l’Esperança. M’agrada donar un cop de mà, ajudar, i quan ho pots fer és una satisfacció”. Del que havien significat els Jocs se’n va adonar més tard. “El primer va ser anar a fer alguna cosa bonica, amb il·lusió, ajudar la gent. No va ser fins al final que vam veure el que havíem fet. Va ser molt gratificant”, comenta Vilella, que encara guarda l’uniforme, la motxilla i la figura de la Petra, la mascota paralímpica, en un clauer, i altres records, com una foto amb la reina Sílvia de Suècia o amb un atleta invident. “Després del que he vist, els Paralímpics van ser la cirereta del pastís. Tothom es fixava en els Jocs Olímpics, i semblava que els altres no havien de ser importants. I ho van ser”.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau